LA GUERRA CIVIL

(1936 - 1939)
MELANIE BONILLA GÓMEZ - 2A

EXERCICIS A CLASSE

Pàg. 295

4. Per què el pronunciament no va triomfar i qui s’hi va oposar. Qui es va posar

del costat de la legitimitat republicana.
- El pronunciament militar, hagués triomfat si les forces republicanes no haguessin
fet front als colpistes i no haguessin guanyat en moltes zones importants, com
Barcelona i Madrid. S’hi va oposar tothom que era lleial a la República: obrers i
empleats, petita burgesia i pagesos sense terres.

5. Per què el pronunciament va esdevenir una guerra civil.

- Com havia estat un pronunciament fallit en moltes parts del país i el govern
republicà no el va acabar de sufocar completament. Espanya es va dividir en dos
bàndols que van portar al conflicte armat.

Pàg. 301

4. Quines tres etapes podem distingir a la zona republicana i per què en la primera
parlem d’esfondrament de l’Estat. Quins van ser els elements revolucionaris els primers
mesos del conflicte.

- La primera etapa de govern a la zona republicana, du- rant l’estiu del 1936, es va
caracteritzar per la caiguda de l’autoritat de l’Estat, amb l’aparició d’estructures
de govern populars que van ser les úniques capaces de defensar la legalitat
republicana davant el cop d’Estat. Mentre es dissolia l’exèrcit i es creaven milícies
popu- lars, a gran part de la zona republicana l’Estat va ser substituït per entitats
que van imposar un nou ordre revolucionari, organitzant les columnes de
voluntaris, gestionant l’ordre públic i regulant l’economia amb les
col·lectivitzacions. Podem parlar, doncs, d’enfonsament de l’Estat perquè el
Govern regular va renunciar a moltes de les seves prerrogatives tradicionals i les

1
 va lliurar als comitès revolucionaris, sovint enmig d’un violent moviment
anticlerical i antiburgès que es va saldar amb moltes víctimes. Els principals
elements revolucionaris dels primers mesos del conflicte van ser la substitució de
poders civils i militars de l’Estat per comitès locals i per milícies antifeixistes que
van prendre decisions i van emprendre accions pròpies d’un Estat o d’un exèrcit.
- La segona etapa de govern va començar a les acaballes de l’estiu del 1936, davant
les dificultats per frenar l’avanç dels insurrectes. Largo Caballero va assumir la
presidència del Govern, amb la intenció d’unir forces en un gabinet que incloïa
republicans, socialistes i comunistes, i que es va ampliar successivament, i fins i
tot va arribar a tenir quatre ministres anarcosindicalistes.
- La tercera etapa de Govern es va iniciar amb el Govern de Negrín. Negrín aquesta
etapa va estar marcada per la necessitat de resistir a uns insurrectes cada cop més
forts i per la disminució dels anarquistes i l’enfortiment de les posicions
comunistes arran dels Fets de Maig del 1937.

Pàg. 305

3. La formaciò de la Junta de Defensa Nacional, el paper que hi feia Franco i els seus
objectius.
- La Junta de Defensa Nacional es va formar al territori ocupat pels insurrectes el
juliol del 1936 per solucionar el problema del lideratge dels insurrectes, atès que
el general Sanjurjo, considerat el cap principal del moviment militar, havia mort
en un accident aeri i que l’alçament no havia triomfat fàcilment tal com es preveía
en un primer moment. La Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i
presidida per Miguel Cabanellas, tenia llavors la missió de governar el territori
ocupat, cosa que va fer amb el màxim rigor: es va aplicar una repressió ferotge
des del primer moment, es van anul·lar les llibertats personals, es va suspendre la
Constitució i es van paralitzar les reformes republicanes.
- A la Junta, aviat va començar a destacar la figura de Francisco Franco, cap de
l’exèrcit d’Àfrica. Les seves victòries militars i la relació estreta que va tenir amb
Hitler i amb Mussolini, que el consideraven el seu interlocutor a l’hora de donar
suport a l’alçament, li van fer guanyar adeptes, fins que el setembre del 1936 va
ser nomenat cap de Alzamiento, i es va convertir en cap del Govern de la zona
revoltada i Generalísimo dels exèrcits. L’objectiu de Franco era concentrar tots els
poders a les seves mans, inspirant-se precisament en el model d’estat del feixisme
italià i del nazisme alemany.

2
Pàg. 311

4. La relació entre les etapes de la guerra i els territoris en poder de cadascun dels
bàndols. En quin moment hi ha equilibri de forces. Quan es produeix l’inici de la fi per a
la República i per què.
- La primera etapa de la guerra va començar l’agost del 1936 i va acabar el març del
1937. Els insurrectes en principi controlaven Castella i Lleó, Galícia, Navarra, part
d’Extremadura, la zona occidental d’Aragó i al- gunes ciutats a Andalusia. Amb els
avenços de l’exèrcit d’Àfrica liderat per Franco, i gràcies a l’ajut alemany i italià,
els rebels van ocupar la part occidental d’Andalusia, van conquistar Badajoz i
gairebé tot Extremadura, van ocupar Toledo i van llançar un atac directe contra
Madrid al novembre, on van ser derrotats per la resistència de la República. A
l’hivern del 1936-37, Franco va intentar encerclar Madrid pels flancs, però les
batalles del Jarama i de Guadalajara no van modificar substancialment la situació
militar.
- La segona fase de la guerra va començar a la primavera del 1937 i es va acabar a
la tardor d’aquell mateix any. Franco va canviar d’estratègia: va abandonar la
idea d’ocupar Madrid i va llançar un atac contra les províncies del nord, on va
ocupar successivament el País Basc, Cantàbria i Astúries, tota la franja nord. La
República va intentar ofensives a Brunete i ha Belchite, però no va aconseguir ni
alleujar la pressió sobre Madrid ni detenir l’avanç rebel al nord.
- La tercera fase de la guerra va començar a final del 1937 amb l’ofensiva
republicana sobre Terol, que va ser ocupada per les forces del Govern al
desembre. La batalla de Terol va veure finalment la retirada republi- cana, i
Franco va aprofitar per llançar les seves tropes cap al Mediterrani a la zona de
Vinaròs, de manera que va dividir en dos el territori enemic, i després va
continuar atacant cap a València.
- La quarta fase de la guerra es va obrir amb la gran ofensiva republicana sobre
l’Ebre, que va donar inici a la batalla més sagnant del conflicte. Encara que en un
primer moment les forces del Govern van aconseguir travessar el riu, els rebels
van resistir i, finalment, van derrotar els republicans, que es van veure forçats a
retirarse. Mentre les grans potències abandonaven ex- plícitament la República,
Franco va llançar una ofensiva contra Catalunya, que es va acabar al febrer del
1939 amb el col·lapse republicà i la fugida de milers de refugiats i del Govern.
- La cinquena i última fase del conflicte, en la qual la República només controlava
una regió central del país, va veure una insurrecció militar liderada pel coronel
Casado a Madrid, que volia eliminar la influència comunista per pactar una pau
amb Franco. Tot i que el cop de Casado va triomfar, Franco no va accep- tar
condicions i a final de març del 1939 va ocupar el que quedava del territori
republicà i va anunciar la victòria l’1 d’abril del mateix any.

3
 - (El 1937 va semblar que hi havia un equilibri de forces entre republicans i
insurrectes, els rebels sempre van disposar de més armament i de més ajuts
exteriors, i van poder mantenir la iniciativa militar en tot moment.)
- El final de la República es va començar a produir amb la batalla de l’Ebre i la
retirada posterior, que va acabar amb totes esperances de derrotar els rebels o de
frenar el seu avanç. A més a més, en els mateixos me- sos les democràcies
occidentals es van desentendre totalment del destí de la República, i van optar per
pactar amb Hitler i Mussolini a la Conferència de Munic l’octubre del 1938.

Pàg. 317

5. Observa els mapes sobre el desenvolupament i el moviment de fronteres entre els

territoris de possessió de lleials i rebels a la República, i fes les activitats següents:

a) Identifica el color que correspon a cada mapa a la zona insurrecta i a la zona

republicana.
- El color blau correspon a la zona insurrecta i el color vermell, a la zona
republicana.
b) Data els quatre mapes com a corresponents a una de les grans etapes de la Guerra
Civil i ordena’ls cronològicament.
- Els mapes es poden ordenar d’acord amb la proporció de territori que es va
ocupar pels insurrectes.
- El primer en l’ordre cronològic serià el superior esquerre, amb la situació de la
tardor del 1936. El segon és l’inferior dret, amb la situació a finals del 1937. El
tercer és l’inferior esquerre, amb la situació a l’estiu del 1938, i l'últim, el superior
dret, amb la situació al març del 1939.
c) Identifica les batalles indicades als mapes amb un símbol.
- En el primer mapa podem identificar la batalla de Toledo i la de Madrid. Al segon,
les batalles de Belchite, a Aragó, i de Brunete, prop de Madrid. Al tercer, les
batalles de Terol i d’Alfambra, a Aragó, i la batalla de l’Ebre, a Catalunya.
d) Descriu breument les grans operacions militars que s’indiquen als mapes com es
van desenvolupar.
- Al primer mapa observem, per part republicana, una ofensiva contra Mallorca,
que no aconsegueix el seu objectiu, i alguns avenços de milícies a Aragó. En el
bàndol insurrecte, l’exèrcit d’Àfrica desembarca a Andalusia, on aconsegueix
conquistar alguns territoris, i després es dirigeix cap al nord i enllaça amb les
forces de Mola, les quals havien desenvolupat ofensives a Oviedo i Sant Sebastià.

4
 Les forces rebels ocupen Badajoz i Toledo i després ataquen Madrid, on són
derrotats.
- Al segon mapa, hi veiem els intents insurrectes d'encerclar Madrid amb les
batalles del Jarama i de Guadalajara, i després la campanya del nord, amb la
conquista del País Basc, Cantàbria i Astúries. Els republicans intenten dues
ofensives, a Brunete i a Belchite, per distreure els nacionalistes, però sense èxit.
Després, al desembre, els republicans ataquen i ocupen Terol.
- Al tercer mapa observem l’ofensiva franquista d’Aragó, amb l’ocupació d’una
franja del Mediterrani al nord de València, i l’intent republicà d’atacar cap al sud
a la batalla de l’Ebre.
- Finalment, al quart mapa ja no s’hi aprecien atacs de la República, pròxima al
col·lapse final, i veiem en canvi l’avanç sense resistència de les tropes insurrectes
en territori republicà.