LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

La Guerra Civil espanyola va començar l’any 1936 a partir d’un pronunciament

militar que va tindre lloc el 17 de juliol a Melilla i el 18 va triomfar a la resta del
protectorat i Franco va arribar des de Canàries per agafar el comandament de
l’exèrcit africà i provocant les revoltes d’altres caps militars ,com per exemple, Mola
a Pamplona i Cabanelles a Saragossa i estenent la revolució a la península.

A la fi de juliol els insurrectes ja ocupaven una part del territori espanyol, encara que
els pronunciaments militars no van triomfar del tot i encara així el govern va tardar
en reaccionar a la insurrecció i aquesta no va ser reprimida completament pel
govern, per això la primera mesura que van prendre va ser l'autorització del
lliurament d’armes als sindicats i els partits del Front Popular i encara així i mantenir
el domini, ja es va perdre un temps important per a la defensa de la República.

En aquest conflicte Espanya es va dividir en dos bàndols: el bàndol insurrecte

format per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) i tot el qui es va oposar a la República. S’inspiraven en el
feixisme i es defenien com a nacionals ( per la seva defensa d’Espanya) i catòlics.
La seva intenció era restablir l’ordre per mitjà d’una dictadura militar durant un temps
per després recompondre el poder en una monarquía o república, mentre que els
falangistes pretenien imposar un règim feixista i els carlins la monarquia carlina; i
d’altra banda, tenim el bàndol republicà format per les classes populars, les classes
mitjanes republicanes i un gran nombre d’intel·lectuals i artistes. defensaven la la
legitimitat republicana i havien fet costat el Front Popular.

Aquest conflicte va cridar l’atenció de forces democràtiques i regims feixistes en

ascens. Les forces conservadores i els governs feixistes d’Itàlia, Alemanya i
Portugal van donar suport al bàndol insurrecte i l’URSS al bàndol republicà. Però els
governs de França, Regne Unit i els Estats Units van ser extremadament prudents
per por que el conflicte es poguera escampar per Europa i així van signar el Comité
de No Intervenció.

La Guerra es va anar desenvoliupant per tot el territori espanyol i va tindre diverses

batalles importants que van dur a la derrota de la República i la consolidació al
poder del bandol insurrecte, com és el cas de la batalla del Nord o la batalla de
l’Ebre que va suposar la derrota definitiva de la República.

Pel febrer de 1939, la República no disposaba de cap més territori que la zona
anomenada zona Centre. Al començament de març, es va produir a Madrid una
insurreció contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado, que el dia 5
de març es va fer amb el control de Madrid i va negociar amb Franco la pau, però
Franco no va acceptar cap rendició i el 28 de març les tropes de Madrid sense
trobar cap resistència. Els dies posteriors, es va ocupar tota la zona Mediterrania i
l’1 d’abri, Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra amb el qual
declarava acabat el conflicte.

La Guerra va tindre conseqüències terribles. En primer lloc, la Guerra va tindre un

saldo de víctimes enorme. En segon lloc, la Guerra va arruinar el país: les
infraestructures i les comunicacions van quedar destruïdes, l’activitat econòmica es
va paralitzar, es van destruïr milers d’habitatges i el país va quedar endeutat a causa
del pagament de l’ajuda rebuda pel bandol insurrecte. Finalment, la Guerra havía
destruït la convivència i el fragil sistema democràtic, que va ser suistituit per una
dictadura militar d’inspiració feixista que va durar 40 anys.

Més concretament, a la nostra ciutat, la guerra, es va desenvolupar de la següent

forma:

Al juliol del 1938, la Guerra Civil espanyola arribà a la Vall d'Uixó, on es troba la línia
de contenció XYZ del bàndol republicà que impedia que les tropes franquistes
conquistessin València. Des d'aquell moment i fins al final de la guerra, va començar
a batre als monts de la Vall un gran patrimoni bèl·lic format per estructures militars
com bunquers, nius d'ametralladora i observatoris.

Durant els nou mesos en què tots dos bàndoles es van assentar a la Vall d'Uixó, es
va fer molta cartografia com fotos panoràmiques per reconéixer l'enemic del
Gabinet de Fotografia del Cos de l'Exèrcit de Galícia, que va ocupar des de Moncofa
fins a Alfondeguilla. Així mateix, la Legió Condor es va acostar fins a la Vall per fer
un reconeixement del terme. Amb aquestes mesures, els dos bàndols sabien per on
podien atacar l'enemic.