CATALUNYA

1. Expliqueu l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil,

esmentant la dualitat de poder del 1936, les col·lectivitzacions i els Fets de Maig
del 1937.

1. Inici de la Guerra Civil:

● Amb el cop d'estat del 1936, Catalunya va veure com les forces republicanes es van organitzar per
defensar la legalitat democràtica contra els militars franquistes.
● S'establí una dualitat de poder, amb el govern central republicà i els comitès i milícies populars que
controlaven la regió, en la qual les forces d'esquerres tenien una influència significativa.

2. Economia durant la Guerra Civil:

● El conflicte va tenir un impacte negatiu a nivell econòmic. Les indústries i la producció es van veure
afectades per la guerra, amb la mobilització de recursos per a la defensa contra els franquistes.
● Malgrat les dificultats, es van experimentar intents de col·lectivització en alguns sectors de
l'economia. S'organitzaren empreses sota control obrer, i es van dur a terme reformes agràries amb la
redistribució de terres.

3. Col·lectivitzacions:

● Durant aquest període, hi va haver un augment de les col·lectivitzacions agràries i industrials a

Catalunya. Les terres i les empreses foren posades sota control obrer o col·lectiu.
● Anarquistes i comunistes van jugar un paper destacat en aquest procés, amb la creença que les
col·lectivitzacions podrien ser una forma de construir una societat més igualitària.
● Tot i això, aquesta política no va ser unànime i va provocar tensions dins del mateix Front Popular, amb
sectors més moderats o partits republicans mostrant-se reticents a aquesta radicalització.

4. Dualitat de poder del 1936:

● Després del cop d'estat militar liderat pel general Franco el 18 de juliol de 1936, es va iniciar la Guerra
Civil. A Catalunya, els partits d'esquerres i sindicats van prendre el control de la regió, creant una
dualitat de poder amb el govern republicà central. Aquest període es coneix com el "Front Popular."
● Es va formar un Comitè Central Antifeixista, liderat principalment per comunistes i anarquistes, que
assumia funcions executives i de defensa.
● Les milícies populars van ser formades per grups polítics i sindicals per defensar la República contra les
forces franquistes.

5. Fets de Maig del 1937:

● Aquests fets es van produir a Barcelona al maig de 1937 i van representar un punt d'inflexió en la
relació entre les forces antifeixistes a Catalunya.
● Les tensions van culminar amb enfrontaments violents entre comunistes i anarquistes, que fins
aleshores havien compartit el control de la ciutat.
● Les forces comunistes, amb el suport de les Brigades Internacionals, van aconseguir suprimir la
resistència anarquista i establir un control més centralitzat.
● Aquesta escalada de violència i la pèrdua d'influència anarquista van debilitar la resistència antifeixista
i van afavorir una certa estabilització de la situació política a Catalunya.
6. Evolució fins a la derrota republicana:

● Amb el pas del temps, les forces republicanes van veure com la situació es tornava cada vegada més
desfavorable. L'arribada de milícies comunistes i brigades internacionals va canviar la dinàmica
política, augmentant la centralització del poder.
● Malgrat la resistència, la caiguda de Catalunya davant les forces franquistes va ser un fet real el 1939,
marcant la fi de la Guerra Civil i el començament de la dictadura franquista.

En resum, la Guerra Civil a Catalunya va ser un període complex amb dualitat de poder, tensions internes i
transformacions socials, tot això en el context d'una resistència conjunta contra l'avanç franquista.

2. Expliqueu el final de la Guerra Civil a Catalunya i exposeu raonadament TRES de les

causes de la derrota republicana.
El final de la Guerra Civil a Catalunya va coincidir amb la derrota global de la República i l'ascens al poder de les
forces franquistes. A continuació, es detallen els esdeveniments que van portar al final de la Guerra Civil a
Catalunya:

➔ Avanç de les forces franquistes:

-Després de diversos anys de conflicte, les forces franquistes liderades pel general Francisco Franco van
aconseguir guanyar terreny a tot Espanya.

-A mesura que les tropes franquistes avançaven pel territori, les forces republicanes van patir revesos
importants i van ser obligades a retirar-se cap al nord, cap a la frontera francesa o a altres regions on encara
mantenien el control.

➔ Catalunya com a front de batalla:

-Catalunya va ser un dels últims fronts de resistència republicana. Les forces franquistes van iniciar l'ofensiva
final contra aquesta regió cap a finals de 1938 i principis de 1939.

-La ciutat de Barcelona, que havia estat el cor de la resistència antifeixista, va ser presa per les tropes
franquistes el 26 de gener de 1939.

➔ Retirada i exili:

-Amb la caiguda de Barcelona, les forces republicanes van perdre la seva última gran ciutat fortificada a
Catalunya. Això va marcar el col·lapse final del front i la retirada de les forces republicanes cap a la frontera
francesa i altres regions.

-Molts republicans, intel·lectuals, activistes i ciutadans van decidir exiliar-se, fugint de la repressió franquista.
Aquest exili va tenir un impacte durador en la diàspora catalana i espanyola.

➔ Final de la guerra i establiment de la dictadura franquista:

-Amb la presa de Barcelona i la retirada de les forces republicanes, el 1 d'abril de 1939, Franco va declarar la fi
de la guerra i la victòria dels franquistes.

-Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'un període de dictadura que es va mantenir fins a la mort de Franco el
1975. Durant aquesta època, Catalunya i la resta d'Espanya van viure sota un règim autoritari amb supressió de
llibertats i persecució política.
En resum, el final de la Guerra Civil a Catalunya va significar la derrota de les forces republicanes i l'establiment
d'una dictadura franquista que va durar dècades. La victòria de Franco va tenir conseqüències profundes en la
societat i la política espanyoles, amb repercussions que van durar fins a la transició democràtica a finals dels
anys 70.

➔ CAUSES

1. Divisions internes i tensions dins del bàndol republicà:

● Les forces republicanes estaven dividides internament per rivalitats ideològiques i polèmiques
polítiques. Les disputes entre comunistes, anarquistes i altres grups d'esquerres van debilitar la
cohesió i la capacitat de resistència.
● Els Fets de Maig del 1937 a Barcelona, amb les confrontacions violentes entre comunistes i
anarquistes, van afavorir una pèrdua d'unió i un augment de la desconfiança entre els components del
Front Popular, minvant així les possibilitats de resistència conjunta.

2. Intervenció estrangera i superioritat militar franquista:

● L'aparició de les Brigades Internacionals i altres forces internacionals en suport de la República va ser
insuficient per compensar la superioritat militar de les tropes franquistes. A més, l'embargament de
l'ajuda a la República per part d'alguns països democràtics va debilitar encara més la seva posició.
● La intervenció directa de les forces feixistes d'Hitler i Mussolini en suport de Franco, amb l'ús de
tècniques militars modernes i armament, va donar als franquistes una avantatge considerable.

3. Desorganització logística i manca de recursos:

3. La República es va enfrontar a grans problemes logístics i manca de recursos econòmics i materials. La

mobilització de forces i recursos per a la guerra va esgotar les reserves del país.
4. La indústria i l'economia van patir seriosament a causa del conflicte, amb col·lectivitzacions i
expropiacions que van afectar la producció. Aquesta desorganització econòmica va limitar la capacitat
de les forces republicanes per mantenir una guerra sostenible.

5. Expliqueu la batalla de l’Ebre: les seves causes, que va significar, el

desenvolupament i les conseqüències. Expliqueu igualment el final de la guerra a
Catalunya, incloent-hi l’exili a França.
Causes:

La Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, va ser una de les últimes
grans ofensives republicanes durant la Guerra Civil espanyola. Algunes de les causes principals van ser:

● Intent de trencar l'encerclement franquista: Les forces republicanes volien trencar l'encerclement que
patien després de la caiguda de Catalunya i altres regions. L'Ebre constituïa una barrera natural
important.
● Pressió internacional: Amb la batalla de l'Ebre, les forces republicanes pretenien mostrar la seva
capacitat de resistència i demanar suport internacional per a la seva causa.
● Desig de mantenir la resistència: Tot i les dificultats, les forces republicanes volien mantenir una línia
de defensa a l'Ebre i continuar la lluita contra les forces franquistes.

Significat:

La Batalla de l'Ebre va ser un conflicte llarg i ferotge que va tenir conseqüències importants per a la República:
 ● Derrota republicana: Tot i que les forces republicanes van aconseguir inicialment algunes victòries, la
batalla va acabar amb una derrota significativa, contribuint a l'avanç inexorable de les forces
franquistes cap a la victòria final.
● Desgast militar i polític: La batalla va suposar un gran desgast per a les forces republicanes, tant en
termes de baixes humanes com de recursos militars. Això va debilitar encara més la capacitat de
resistència de la República.
● Canvi en la dinàmica de la guerra: La derrota a l'Ebre va accelerar el col·lapse de les defenses
republicanes i va obrir el camí per a l'entrada de les forces franquistes a Catalunya.

Desenvolupament i Conseqüències:

● Ofensiva franquista: Després de la Batalla de l'Ebre, les forces franquistes van intensificar la seva
ofensiva i van aconseguir conquerir ràpidament terreny a Catalunya, dirigint-se cap a Barcelona.
● Entrada a Barcelona: El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans de les forces franquistes,
marcant el final de la resistència a Catalunya.
● Capitulació i exili: Amb la caiguda de Catalunya, molts republicans, activistes i ciutadans van haver de
capitular i, posteriorment, molts es van exiliar a França per escapar de la repressió franquista que
seguiria a la victòria dels franquistes.

Exili a França:

● Massiva arribada de refugiats: L'exili a França va ser una resposta a la repressió política i social sota el
règim franquista. Molts republicans, intel·lectuals, i ciutadans que havien lluitat al costat de la
República van arribar a França buscant refugi.
● Condicions difícils: No obstant això, la vida dels exiliats a França no va ser fàcil. Van haver de fer front a
condicions precàries, manca d'oportunitats laborals i, en alguns casos, als camps de refugiats.
● Impacte a llarg termini: L'exili a França va tenir un impacte durador en la diàspora catalana i
espanyola. Molts exiliats van mantenir la seva oposició al règim franquista i van continuar lluitant per
la democràcia i els drets humans des de l'estranger. La seva experiència va marcar profundament la
història contemporània d'Espanya.

6. Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, l’inici de la Guerra Civil i la

situació política, econòmica i social que s’hi visqué fins als Fets de Maig del 1937,
expliqueu també les causes i el desenvolupament d’aquests fets.

Causa de l'Esclat:

● La guerra va començar el 18 de juliol de 1936 amb un cop d'estat militar liderat pel general Francisco
Franco contra el govern democràticament elegit de la República. Aquest cop d'estat va ser la resposta
de sectors conservadors i militars a les reformes progressistes i a la polarització política creixent a
Espanya.

Inici de la Guerra Civil a Catalunya:

● A Catalunya, les forces republicanes van prendre ràpidament el control i es va formar una coalició
antifeixista coneguda com el "Front Popular." Barcelona es va convertir en un nucli de resistència i va
jugar un paper crucial en la defensa de la República.

Situació Política, Econòmica i Social fins als Fets de Maig del 1937:

​ Dualitat de Poder:
 ● Sota el Front Popular, va sorgir una dualitat de poder entre el govern central de la Generalitat
i els comitès populars, que controlaven molts àmbits de la vida quotidiana.
● Aquesta dualitat va crear tensions polítiques i rivalitats entre les diferents forces d'esquerres,
amb divergències ideològiques notables.
​ Transformacions Econòmiques i Col·lectivitzacions:
● Durant aquest període, es van produir transformacions econòmiques significatives. Va
haver-hi col·lectivitzacions d'empreses i terres, especialment en sectors agrícoles i industrials.
● L'objectiu era crear una estructura més igualitària i resistir l'avanç de les forces franquistes.
​ Tensions Internes i Ideològiques:
● Malgrat la lluita conjunta contra el feixisme, hi havia tensions entre les diferents forces
polítiques d'esquerres. Anarquistes, comunistes i altres grups rivalitzaven pel control i la
direcció de la resistència.

Fets de Maig del 1937:

Causes:

● Divisions internes i rivalitats polítiques entre comunistes i anarquistes pel control de les institucions i
de la policia.
● Desig dels comunistes de consolidar el seu poder i eliminar altres forces d'esquerres que no
compartien la seva línia política.
● La percepció dels comunistes que els anarquistes posaven en perill la resistència antifeixista.

Desenvolupament:

● Els Fets de Maig van esclatar a Barcelona el maig de 1937 amb confrontacions violentes. Forces
comunistes, amb el suport de les Brigades Internacionals, van enfrontar-se als anarquistes i altres
forces d'esquerres.
● Després d'uns dies de combats, les forces comunistes van aconseguir la victòria, establint un control
més centralitzat.

Conseqüències:

● Aquesta victòria va suposar un canvi significatiu en la dinàmica política de Catalunya, amb un augment
de la influència comunista i una major centralització del poder.
● Va debilitar la resistència antifeixista i va contribuir a la posterior caiguda de Catalunya davant les
forces franquistes.

Els Fets de Maig del 1937 representen un episodi clau durant la Guerra Civil Espanyola, ja que van evidenciar
les divisions internes entre les forces republicanes i van marcar un punt d'inflexió en la situació política de
Catalunya.

7. Explica que va ser el comitè de milícies antifeixistes i les col·lectivitzacions

Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA):

El Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) va ser una institució creada durant la Guerra Civil Espanyola
(1936-1939) per coordinar les milícies i les forces antifeixistes a Catalunya. Aquest comitè va jugar un paper
clau durant els primers mesos del conflicte i va ser una mostra de la resposta ràpida de les forces republicanes
a l'atac franquista. Algunes característiques destacades del CMA són:

​ Formació i Composició:
● El CMA va ser creat després del cop d'estat militar de juliol de 1936, quan les forces
republicanes van prendre el control de Catalunya. Va ser una resposta immediata a la
 necessitat d'organitzar i coordinar les milícies i les forces antifeixistes que s'havien creat
espontàniament per defensar la República.
● Aquest comitè estava format per membres de diferents forces polítiques d'esquerres,
comunistes, anarquistes, i altres grups antifeixistes.
​ Funcions i Organització:
● Les funcions principals del CMA eren coordinar les milícies, distribuir armament, planificar les
defenses i prendre decisions estratègiques.
● A causa de la dualitat de poder amb la Generalitat i altres institucions republicanes, el CMA
es va constituir com un òrgan paral·lel que exercia el poder militar sobre les milícies.
​ Relació amb altres Òrgans Republicans:
● Va existir una certa tensió entre el CMA i altres institucions republicanes, especialment amb
la Generalitat de Catalunya, que mantenien una certa autonomia. Aquesta dualitat de poder
va generar tensions polítiques internes.
​ Desenvolupament durant els Primers Mesos:
● Durant els primers mesos de la guerra, el CMA va ser eficaç en organitzar les defenses
antifeixistes, especialment a Catalunya. Va tenir un paper destacat en les primeres victòries
republicanes com la defensa de Madrid i altres regions.

Col·lectivitzacions:

Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil Espanyola van ser una sèrie de mesures impulsades per diferents
forces d'esquerres per transformar les relacions socials, econòmiques i laborals. Aquestes mesures es van dur a
terme principalment en el sector agrari i industrial. Algunes característiques de les col·lectivitzacions són les
següents:

​ Sector Agrari:
● Es va produir la col·lectivització de terres agrícoles, on els pagesos van treballar
col·lectivament les terres i compartien els beneficis. Aquesta pràctica tenia com a objectiu
eliminar la concentració de la propietat i assegurar una distribució més justa dels recursos.
​ Sector Industrial:
● En el sector industrial, les empreses van ser col·lectivitzades, posant-les sota control obrer.
Aquesta mesura va suposar la gestió col·lectiva de les empreses, amb l'objectiu d'evitar
l'explotació laboral i assegurar una producció orientada a les necessitats socials.
​ Objectius Ideològics:
● Les col·lectivitzacions estaven inspirades en idees comunistes i anarquistes, amb la creença
que la propietat col·lectiva podia ser una resposta a les desigualtats socials i a la resistència
contra les forces franquistes.
​ Variabilitat en l'Aplicació:
● La implementació de les col·lectivitzacions va ser variable i depenia del control polític i
territorial. Algunes regions van experimentar col·lectivitzacions de manera més extensa que
d'altres.

ESPANYA

8. Expliqueu quins ajuts internacionals rebé cadascun dels dos bàndols

enfrontats en la Guerra Civil espanyola. Expliqueu específicament què foren les
Brigades Internacionals i la Legión Cóndor.
Bàndol Republicà:

​ Brigades Internacionals:
● Les Brigades Internacionals van ser formacions miltars integrades majoritàriament per
voluntaris procedents de diferents països i amb ideologies antifeixistes o de l'esquerra
radical.
● Van ser una resposta internacional a la crida del govern republicà per aconseguir suport en la
lluita contra les forces franquistes.
● Les Brigades Internacionals van combregar amb forces republicanes comunistes i altres
milícies antifeixistes. Els voluntaris van participar en diverses batalles significatives, com la
defensa de Madrid.
​ Suport Soviètic:
● La Unió Soviètica va proporcionar suport militar i logístic al govern republicà. Aquest suport
va incloure l'enviament de consellers militars, armament, avions i altres recursos.
● No obstant això, el suport soviètic també va generar tensions dins del bàndol republicà, ja
que va afavorir l'ascens del Partit Comunista i va contribuir a la dualitat de poder i les
rivalitats polítiques.

Bàndol Franquista:

​ Legión Cóndor:
● La Legión Cóndor va ser una unitat militar alemanya que va lluitar al costat de les forces
franquistes. Va ser enviada per Adolf Hitler com a suport al general Francisco Franco.
● La Legión Cóndor va participar en diverses operacions militars i va jugar un paper crucial en
els bombardejos de ciutats republicanes, com Guernica. Aquesta intervenció va ser un
exemple del suport alemany a les forces franquistes.
​ Corpo Truppe Volontarie (CTV):
● Itàlia també va donar suport a les forces franquistes amb la formació de la Corpo Truppe
Volontarie (CTV), una unitat militar italiana que va lluitar al costat dels franquistes.

9. Compareu l’evolució política de les dues zones en les quals quedà dividida Espanya
durant la Guerra Civil.

Zona Republicana:

​ Fragmentació Política:
● La zona republicana va experimentar una fragmentació política important amb la presència
de diferents forces d'esquerres, comunistes, anarquistes i republicans moderats. Aquesta
diversitat ideològica va generar tensions internes i rivalitats polítiques.
​ Dualitat de Poder:
● La dualitat de poder va ser un tret característic, amb la coexistència d'estructures polítiques
oficials, com la Generalitat de Catalunya, i comitès populars que exercien control sobre àrees
locals.
​ Intervenció Soviètica:
● La Unió Soviètica va intervenir en suport de la República, proporcionant ajuda militar i suport
logístic. Aquest suport va afavorir l'ascens del Partit Comunista, generant tensions amb altres
forces antifeixistes.
​ Col·lectivitzacions i Reformes:
● S'implantaren mesures com la col·lectivització de terres i empreses amb l'objectiu de crear
una estructura social més igualitària. Això va generar canvis significatius en l'organització
econòmica i social.
 Zona Franquista:

​ Centralització del Poder:

● A la zona franquista, es va produir una major centralització del poder sota l'autoritat de
Francisco Franco. Es va establir un règim autoritari amb control estricte de l'Estat i supressió
de les institucions democràtiques.
​ Supressió de les Llibertats:
● El règim franquista va suprimir les llibertats polítiques i civils, imposant la censura i reprimint
qualsevol oposició al règim. Es va establir una dictadura amb fort control estatal.
​ Col·laboració amb Potències Feixistes:
● Franco va comptar amb el suport actiu d'altres règims feixistes, com el d'Adolf Hitler a
Alemanya i Benito Mussolini a Itàlia. Aquest suport va incloure la intervenció militar de la
Legión Cóndor alemanya i la Corpo Truppe Volontarie italiana.
​ Repressió Política:
● La zona franquista va experimentar una intensa repressió política, amb executacions
massives, empresonaments i persecució sistemàtica de qualsevol oposició política real o
percebuda.
​ Restriccions Econòmiques i Socials:
● Es van establir polítiques econòmiques autoritàries amb restriccions sobre la propietat
privada i la participació sindical. Les polítiques socials es van caracteritzar per la conservació
de valors tradicionals i la imposició d'una moral catòlica.

APUNTS CONCRETS DE CATALUNYA

5. L’OFENSIVA SOBRE CATALUNYA (ABRIL 38 - GENER 39)

El desviament de tropes desencadena en l'ofensiva més decisiva per la república, la batalla de l’Ebre (juliol
38-novembre 38). L’objectiu era creuar l’Ebre per recuperar el contacte amb l’altra zona republicana. És una
batalla llarga, violenta i moren 50.000 soldats d’aquest bàndol, és la decisiva ja que qui la guanyi guanyarà la
guerra.
- Las quintas del biberón van ser les tropes més joves que van mobilitzar-se a favor de la república.
- Franco va comptar amb l’ajuda de l’aviació italiana. Va anar ocupant tot el territori català i BCN va caure el 26
de gener del 1939.

La Conferència de Munich d’octubre del 38 influeix. Es reuneixen representants d'Itàlia, Alemanya, França… i
discuteixen que francesos i britànics afirmen que no ajudaran a la república, (perquè volen evitar un conflicte).
Quan se sap això a Espanya, s’acaba la batalla perquè abandonava la república: comença l'ofensiva franquista
sobre Catalunya.

- Al gener comença l’ofensiva final sobre Catalunya i el 26 s’ocupa Barcelona, (un passeig, no hi ha resistència, la
gent està cansada)
- 4 de febrer s’ocupa Girona
- 9 de febrer s’arriba a la frontera, a partir d’aquí ja es la desfeta de la república.

Hi ha un nou poder: el poder revolucionari, format per obrers revolucionaris com la CNT, UGT, PSOE que
formaven comitès i milícies revolucionàries, perseguien als de dreta i l’Església...

El govern Giral no pot aturar la repressió. A l’agost del 36 hi ha la primera saca: dirigents de PSOE, UGT,
comunistes i anarquistes entren a la presó i maten a tots els feixistes, tot i que ser moderat també ho era
considerat.

▪ NIVELL CONCRET: CATALUNYA

El govern de la generalitat s’ha enfonsat en teoria governa BCN.
- juliol del 36 Companys forma un nou govern, però no té poder. (com a Madrid). Qui el tenen és la CNT i FAI.
- A nivell municipal, els ajuntaments s’han desfet, s’han substituït per comitès revolucionaris formats per la CNT,
FAI i partits com POUM, PSUC,...
- juliol del 36 es forma a BCN el comitè central de milícies antifeixistes. Format per forces d’esquerres, hi ha
representats de sindicats i partits polítics.

Teòricament, aquest comitè es coordina amb la generalitat organitza l’esforç bèl·lic, controla les patrulles de
control... i s’organitza en seccions: de milícies, d’ordre públic, de justícia, d’economia i de proveïments. Tot és
teòric, però, no pot fer res perquè hi ha una revolució.

El comitè no pot aturar les patrulles de control perquè imposen el seu ordre. Les patrulles de control solien ser
anarquistes que s’organitzava per imposar la república, aquestes feien neteja buscaven gent que se sap que són
feixistes.

2. ETAPA: SETEMBRE/OCTUBRE DEL 36 FINS AL MAIG DEL 37

▪ ESPANYA REPUBLICANA (CATALUNYA)

A l’agost la Generalitat pensa que es pot transformar en una guerra: intenta reconstruir un estat, ja que s’ha de
controlar l'economia. Per tant, la Generalitat porta a terme 2 decrets: 1. Consell d’economia
És un òrgan de la generalitat que s'encarrega del banc d’Espanya, controla les duanes. Assumeix funcions que no
li pertanyen, ja que molts banquers i empresaris han desaparegut.

2. Consell d’indústries de guerra

És un òrgan creat per la generalitat on el govern català assumeix la gestió i control de les empreses considerades
estratègiques per convertir-les en indústries de guerra, per produir armament. El comitè central de milícies
antifeixistes es dissol el setembre del 36 i es forma el govern
de la Generalitat on destaca Josep Tarradellas serà un govern d’unitat. - Els comitès locals van ser substituïts
pels ajuntaments
- Es va reconstruir l’aparell judicial per posar fi a la violència.

Decret de col·lectivitzacions
Octubre. Consisteix a reconèixer legalment que les empreses estan en mans dels treballadors, ja que després del
cop molts empresaris han fugit o han mort.

2 tipus d’empresa
- +100 treballadors: no hi ha propietari, perquè són empreses grans i aquest ha fugit, la gestió la fa un consell
d’empresa. Està format per delegats dels treballadors (escollits per treballadors) i un gerent escollit pels
delegats.
- -100 treballadors: l’empresari hi és, empreses petites. El control està entre l’empresari (gerent) i un consell
obrer, controla la disciplina, salaris i la jornada laboral.
3. ETAPA: MAIG 37 - GENER 39 (Batalla Terol i ofensiva sobre Catalunya)

A Catalunya hi haurà un debat entre totes les organitzacions d’esquerres que generaran moltes tensions.
Posicionaments:
- CNT-FAI i el POUM → defensaven que havien de guanyar la guerra al feixisme, però simultàniament havien de
fer la revolució
- La resta de forces d’esquerres (PSUC, ERC, UGT…) → eren partidàries de prioritzar guanyar la guerra, i una
vegada assolit aquest objectiu mirar de fer la revolució.

Això desencadena un conflicte armat entre els dos sectors que comença quan el conseller de la Generalitat de
Seguretat Interior demana els anarquistes que desallotgin l’edifici de Telefònica que havien ocupat des de l’inici
de la guerra, els anarquistes s’hi van negar.

▪ CONSEQÜÈNCIES FETS DE MAIG DEL 37

El govern Largo Caballero caurà i Juan Negrín és nomenat per Azaña. La capital passa a ser BCN. Paral·lel a
l’evolució del front (Màlaga ha caigut, cau el cantàbric, hi ha les Batalles de Jarama i Belchite). Es necessita un
canvi d’estratègia militar, per tant, un canvi de govern. El govern Largo Caballero cau perquè no té cap èxit
militar.
Juan Negrín en primer moment segueix el model de govern de Largo Caballero, les diverses forces republicanes li
donen suport, segueix havent-hi els mateixos ministres sense la CNT. El govern evoluciona en favor dels
comunistes, que ja que l’únic suport internacional és la Unió Soviètica.