REPASSA a) Defineix conceptes

– Alçament Nacional: nom que va rebre al bàndol franquista la insurrecció militar del juliol del
1936, el fracàs parcial de la qual va originar la guerra civil.

– Tretze Punts de Negrín: intent de negociació proposat el maig del 1938 al bàndol franquista
pel cap del Govern republicà, Juan Negrín, que pretenia assolir un acord amb els insurrectes
que permetés el manteni-ment de la República i de la democràcia a Espanya.

– Col·lectivitzacions: procés de transferència als treballadors del control dels béns i els mitjans
de producció. Es van donar a la República espanyola al principi de la Guerra Civil, impulsades
pels sindicats CNTFAI i pel POUM com a part de l’anomenada "revolució social".

– Brigades Internacionals: formacions militars compostes per voluntaris de molts països que
van acudir a Espanya per lluitar al bàndol republicà. Els brigadistes, moguts per la solidaritat
internacional antifeixista i sovint organitzats pel Komintern, van tenir un paper essencial en
moltes batalles del conflicte.

– Pacte de Munic: acord firmat el 1938 per França, la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia pel qual
es reconeixia l’annexió de la regió txeca dels Sudets al Reich hitlerià. D’aquesta manera, les
democràcies acceptaven l’expansionisme hitlerià i, de manera implícita, l’avanç franquista a
Espanya. – Decret d’Unificació: decret del 1937 mitjançant el qual, a la zona revoltada, es
creava un partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS, que unificava falangistes
i carlistes i al qual s’havien d’adherir els altres grups. Franco, cap nacional d’aquest partit, va
accentuar la concentració de poders a les seves mans i el feixisme del seu Estat.

b) Identifica personatges

– Indalecio Prieto: (1883-1962). Polític socialista, líder de l’ala moderada del partit, es va
enfrontar sovint amb l’ala radical liderada per Largo Caballero. En el govern de Negrín, va ser
ministre de Defensa i Marina i es va encarregar de la direcció de la guerra. Els seus contrastos
amb els comunistes van forçar les seves dimissions.

– General Rojo: (1894-1966). Militar, es va mantenir fidel a la República el 1936. A la tardor

del 1936 es va encarregar de la victoriosa defensa de Madrid. El 1937 va ser nomenat cap
d’estat major, i va liderar l’exèrcit republicà a la fase final de la guerra. – General Queipo de
Llano: (1875-1951). Militar, va ser un dels organitzadors del cop d’estat del 1936. Es va revoltar
a Andalusia i va aconseguir ocupar Sevilla, on va exercir el poder de manera cruel i va destacar
per les seves brutals al·locucions radiofòniques.

– Dolores Ibárruri: (1895-1989). Política comunista, fundadora del PCE. Diputada per Astúries,
a la Guerra Civil va ser coneguda com a La Pasionaria i es va convertir en símbol de la
resistència republicana. Exiliada a l’URSS, va ser secretària general del PCE i va tornar a ser
elegida el 1977, amb el retorn de la democràcia.

– Juan Negrín: (1889-1956). Polític socialista, va ser diputat i ministre d’Hisenda el 1936. El
1937 es va convertir en cap del Govern, va intentar negociar la pau amb un programa de tretze
punts, tot mantenint amb vida alhora la resistència republicana. A l’exili posterior a la derrota,
va organitzar el Servei d’Emigració de Republicans Espanyols. – Segismundo Casado: (1893-
1968). Militar, es va mantenir fidel a la República el 1936. Va tenir importants
encàrrecs a l’exèrcit republicà, i el 1939 es va convertir en cap d’estat major de terra. Es va
alçar contra el govern de Negrín i els comunistes, i va intentar sense èxit arribar a una pau
negociada amb Franco. Exiliat, va tornar a Espanya el 1961.

– Francisco Franco: (1892-1975). Militar, va destacar de molt jove en els combats al Marroc. El
1934 va liderar la repressió a Astúries, i el 1936, com a cap de l’exèrcit d’Àfrica, es va alçar
contra la República. Entre 1936 i 1937 va concentrar a les seves mans tots els poders de la
zona nacional, com a cap de Govern i del partit únic. Un cop guanyada la Guerra Civil, va iniciar
la seva dictadura personal, que va durar fins que va morir el 1975.

– Andreu Nin: (1892-1937). Sindicalista i polític marxista, líder del POUM. Al començament de
la guerra, va tenir càrrecs al govern de la Generalitat. El 1937 va ser segrestat i assassinat pels
comunistes, després dels Fets de Maig.

c) Explica i situa cronològicament Relacionem els fets seguint l’ordre cronològic:

– Govern de Largo Caballero (setembre 1936 / maig 1937): govern de concentració en el qual
van participar republicans, socialistes i comunistes, i posteriorment també els
anarcosindicalistes. Va recompondre el poder de l’Estat després del col·lapse de l’estiu del
1936 i va crear l’Exèrcit Popular. Va caure com a conseqüència dels Fets de Maig del 1937.

– Govern de Negrín (maig 1937 / març 1939): govern que va succeir el de Largo Caballero, en
el qual van entrar només els partits i no els sindicats, i que va tenir una forta influència
comunista. Va proposar una política de resistència, així com una pau negociada, però va ser
abandonat per les democràcies occidentals

– Afonament de l’Estat republicà (març 1939): col·lapse final de la República després de la

caiguda de Catalunya en mans franquistes. Malgrat la voluntat de resistència de Negrín, les
dimissions d’Azaña i el reconeixement occidental del govern de Franco van precipitar la
insurrecció de Casado, amb l’objectiu de facilitar una pau negociada. L’intent va fracassar i
Franco va entrar a Madrid sense resistència.