Ekaterina Brodnikova

Història. 2n Batxillerat 2023

BIBLIOGRAFIES DELS
PERSONATGES HISTÒRICS.

UNITAT 7 LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

1
 MILITARS COLPISTES
IMPORTANTS :

● GENERAL MOLA
● GENERAL GODED
● GENERAL SANJURJO
● GENERAL FRANCO
● GENERAL QUEIPO DE LLANO
● GENERAL VARELA

MILITARS REPUBLICANS
IMPORTANTS :

● GENERAL BATET

MILITARS COLPISTES :

GENERAL MOLA (1887 - 1937)

Emilio Mola Vidal va ser un militar i el cap de la Direcció General de Seguretat espanyol qui va néixer el 9 de juliol de 1887 a
Placetas, a país de Cuba i va morir el 3 de juny de 1937 a Alcocero, per causa de l'incident en el quan el seu avió es va estavellar
en un turó de la localitat d'Alcocero mentre tornava a Vitòria. Es pot destacar el seu rol fonamental per a la Guerra Civil o
millor dit, el seu origen en el moment de l’aixecament militar que va estallar a Espanya una revolta militar contra la Segona
República encapçalada per Franco, el mateix Mola i Queipo de Llano. Parlant de les seves responsabilitats militars amb més
detall, Mola principalment es va encarregar de les tasques més urgents durant la Guerra, com per exemple : completar els
contactes amb els superiors i responsables, ampliar la conspiració, calibrar la situació, fixar objectius, terminis. Podem dir que
és un dels personatges més brillants de la conspiració que va tenir un paper en la seva promoció i desenvolupament.

2
 GENERAL GODED (1882 - 1936)

Manuel Goded Llopis va ser un comandant militar, general i soldat espanyol d'origen porto-riqueny, nascut l'octubre de 1882
a San Juan de Puerto Rico i mort per la ferida per arma de foc, el 12 d'agost de 1936 a Montjuic (Barcelona). Gairebé
immediatament, es va unir a la nova conspiració de l'época, que va resultar en l'actuació dels militars el juliol de 1936, que va
iniciar la Guerra Civil. Doncs, el 19 de juliol, va protagonitzar un discurs a les Illes Balears, que va fer que els rebels establissin
el control de les illes de Mallorca i Eivissa. Quan va agafar un hidroavió cap a Barcelona, ​on va liderar un intent d'ocupació
d'aquesta ciutat, en el qual les posicions dels republicans eren especialment fortes, després d'un temps el 20 de juliol, les
tropes sota el comandament del general van prendre el control de la centre de Barcelona, ​però no tenia prou força per
capturar la gran ciutat. El bàndol de la república va resultar massa fort i no el va poder conquistar (al cap i a la fi, al costat de
Barcelona hi havia tant anarcosindicalistes com activistes d'altres organitzacions d'esquerres, així com la Guàrdia Civil).
Després de la derrota de l'aixecament, es va veure obligat a fer una declaració molt moderada a la ràdio, en la qual feia una
crida als seus col·legues de la conspiració per aturar les hostilitats.

3
 GENERAL SANJURJO (1872 - 1936)

José Sanjurjo y Sacanell , nascut el 28 de març de 1872 a Pamplona, ​mort el 20 de juliol de 1936 a Estoril, prop de Lisboa, va
ser un comandant militar espanyol, un general que va organitzar i dirigir l'intent de cop militar que va provocar l'inici de la
guerra espanyola. Guerra Civil. A mes a mes, va ser un Tinent General també es pot atribuir i en la branca de les seves tropes
hi havia les Forces Terrestres d'Espanya. Les batalles en què va participar van ser la Guerra Civil Espanyola, la Guerra del Rif.
Сondemnava la persecució de l'Església catòlica i dels seguidors de Primo de Rivera. Va ser traslladat a una posició menys
significativa de comandant dels carrabiners (guàrdies de frontera i agents de duanes). El 10 d'agost de 1932 va aixecar una
rebel·lió contra la república a Sevilla, però va ser derrotat perquè no va rebre suport a Madrid i altres regions del país. Va ser
desposseït de tots els premis i graus militars i condemnat a mort, commutat per cadena perpètua. L'any 1936, després de la
victòria a les eleccions del Front Popular, participà activament en la preparació d'una conspiració militar.
Va morir en un accident d'avió prop de Lisboa, quan va volar al Marroc per dirigir les forces oposades a la República
Espanyola. L'any 1939, F. Franco li va atorgar pòstumament el grau de capità general -el grau militar més alt d'Espanya.

4
 GENERAL FRANCO (1892 - 1975)

Francisco Paulino Hermenegildo Teodulo Franco Bahamonde va néixer el 4 de desembre de 1892 a Ferrol, Galícia, Regne
d'Espanya, va ser un militar i estadista espanyol. El règim va poder assentar-se al poder després de la victòria de la coalició
rebel nacionalista a la Guerra Civil Espanyola, i el 20 de novembre de 1975, aniversari de l'afusellament de José Antonio Primo
de Rivera, va morir a Madrid Francisco Franco.

Després de la caiguda de la monarquia l'any 1931, no es va interferir en la política, declarant-se la neutralitat, però després del
canvi de govern va liderar una rebel·lió que es va convertir en guerra civil (1936-1939). Després de la victòria dels rebels i
l'arribada al poder, va establir un règim autoritari, conegut com a Espanya franquista, acompanyat de nombroses repressions.

L'any 1939 va rebre el grau de generalíssim, també tenia el títol de caudillo (líder). Durant la Segona Guerra Mundial, es va
adherir a la neutralitat, la qual cosa li va permetre mantenir-se al poder després d'acabar-lo. El 1947 va declarar Espanya
monarquia, reservant-se el dret de nomenar un hereu al tron. Després de la seva mort el 20 de novembre de 1975, Joan Carles
va prendre el títol de rei d'Espanya restaurat.

Va ser gràcies a Franco que va començar el cop d'estat, que va provocar una guerra brutal al país. Diversos grups feixistes van
donar a aquest governant un suport important, especialment l'Alemanya nazi i Itàlia. Així, el general va continuar la guerra,
que va provocar la mort de mig milió de persones. Després d'establir una dictadura autocràtica, Franco va governar fins a la
seva mort el 1975. Va restaurar la monarquia al país abans de la seva mort, fent del rei Joan Carles I el seu successor.

5
 GENERAL QUEIPO DE LLANO (1875  - 1951)

Gonzalo Queipo de Llano y Sierra va ser un general espanyol, un dels líders de l'aixecament de 1936. Participant de la Guerra
Civil Espanyola 1936-1939 al costat dels franquistes que va néixer el 5 de febrer de 1875 a Tordesillas i va morir el 9 de març de
1951, prop de Sevilla.
Va ser crític amb la situació de l'exèrcit espanyol, va ser contrari a la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (que va
arribar al poder el 1923), en relació amb la qual va ser empresonat. Després del seu alliberament el 1926, va continuar a
l'oposició, i el 1928 va ser destituït de l'exèrcit. Durant aquest període, es va veure obligat a guanyar-se la vida fent sabó i
venent-lo. L'any 1930 va dirigir l'Organització Militar Republicana i col·laborà amb el Comitè Revolucionari Republicà, que va
liderar la conspiració antimonàrquica. Després del fracàs de l'aixecament contra el rei Alfons XIII, el general Queipo de Llano
va emigrar a Portugal i va tornar a Espanya després de l'enderrocament de la monarquia l'abril de 1931.

Les autoritats republicanes no només el van reincorporar a l'exèrcit, sinó que també el van ascendir en grau i posició: va ser
ascendit a general de divisió (el grau militar més alt d'Espanya en aquest moment) i nomenat comandant de la primera divisió
orgànica amb quarter general a Madrid. Després va ser nomenat cap del gabinet militar del president de la República, Niseto
Alcalá Zamora.

Des de 1934-1936, Queipo de Llano va ser inspector general dels Carabinieri. Se'l considerava un partidari constant de la
república, i la seva participació en una conspiració contra el govern del Front Popular que va arribar al poder el febrer de 1936
va sorprendre els polítics republicans. Aquesta elecció del general va ser dictada pel seu desacord amb molts aspectes de la
política de les forces d'esquerra: reforma agrària, prohibició de la falange espanyola d'extrema dreta i mesures anticlericals. A
més, el Front Popular la primavera de 1936 va insistir en la dimissió del president Alcalá Zamora, el fill del qual estava casat
amb la filla de Queipo de Llano.

6
 GENERAL VARELA (1891 - 1951)

José Enrique Varela Iglesias nascut el 17 d'abril de 1891 a San Fernando i mort el 24 de març de 1951 a la Zona Internacional de
Tànger va ser un líder militar espanyol, general. Membre de la Guerra Civil de 1936-1939.
El 18 de juliol de 1936, l'endemà de l'inici de l'acció militar, els nacionalistes van ocupar Cadis i van alliberar Varela de la presó.
Ja a l'agost va dirigir l'ofensiva de les tropes nacionalistes a Andalusia, gràcies a la qual les tropes republicanes es van veure
obligades a aixecar el setge de Còrdova. Al juliol, Sevilla i Granada es va establir una connexió directa entre Còrdova i els
nacionalistes ocupats. A finals de setembre, les tropes al seu comandament van ocupar Toledo, alliberant de l'encerclament
els nacionalistes, encapçalats pel coronel José Moscardo, que defensaven a l'Alcázar local. El 30 de setembre de 1936, Varela va
participar en una reunió de vuit dirigents militars nacionalistes destacats, en la qual Francisco Franco va ser elegit com a únic
líder polític-militar (caudillo), recolzant la candidatura de Franco.

L'octubre - novembre de 1936 participà en l'assalt infructuós de Madrid. El gener de 1937 va tornar a intentar agafar Madrid
amb un cop de ponent, però durant la "batalla de boira" (anomenada així perquè es va produir amb mal temps hivernal), els
republicans van poder aturar els nacionalistes. El mes següent, sense gaire èxit, va comandar els nacionalistes a la batalla de
Haram, que va acabar amb el seu relatiu èxit, però va aconseguir a costa de grans pèrdues a les unitats marroquines, que es
van distingir per una gran capacitat de combat.

Al maig - juny de 1937, va dirigir amb èxit la defensa de Segòvia de l'avanç dels republicans, utilitzant contraatacs de flanc. El
juliol del mateix any, a la batalla de Brunete, va aturar una nova ofensiva republicana, i després va llançar una contraofensiva,
causant-los importants pèrdues. Després va dirigir l'exèrcit de Castella, a finals de 1937 va intentar sense èxit obrir-se pas a
Terol per aixecar el setge d'aquesta ciutat. A la primavera de 1938, l'exèrcit de Castella al seu comandament participà en
l'ofensiva a les planes de Maestrasgo, a l'estiu avançava de Terol a València, que els republicans aconseguiren defensar en
aquell moment. També va participar en la batalla prop del riu Ebre, que va acabar amb la derrota dels republicans.

Acabada la guerra, es queda amb el grau de general de divisions, l'any 1939 fou nomenat ministre de Defensa en el primer
govern de l'Espanya franquista.

7
 MILITARS REPUBLICANS:

GENERAL BATET (1872 - 1937)

Domingo Batet Mestres nascut el 30 d'agost de 1872 a Tarragona i mort el 18 de febrer de 1937 a Burgos, fou un cap militar
espanyol, general. Els fets a Catalunya van fer que Batet fos criticat tant per les forces militars conservadores i d'extrema
dreta (que van insistir en accions més brutals i van posar com a exemple el general Franco) i els partidaris de l'autonomia
catalana. Per això, la família Batet (formada per catòlics profundament creients) ja va ser perseguida al territori republicà
durant la guerra civil de 1936-1939, i només amb l'ajuda de l'amic de Batet, Josep Tarradellas, va poder marxar cap a França.
Només el govern va valorar positivament les activitats de Batet, que li va atorgar l'Orde de San Fernando.

Segons les opinions polítiques, immediatament es pot notar que aquest personatge era un opositor a una conspiració militar.
El març de 1935, el general Batet va ser nomenat cap del gabinet militar del president de la República, Niceto Alcalá Zamora.
Després de l'arribada al poder del Front Popular i la destitució d'Alcalá Zamora de la presidència, Bathet, a petició pròpia, va
ser traslladat com a comandant de la 6a divisió orgànica amb seu a Burgos (13 de juny de 1936). Durant els preparatius de
l'acció militar dels nacionalistes l'any 1936, Bathet va ser un dels opositors decidits a la conspiració i va advertir el govern de la
possibilitat d'una rebel·lió. Aquesta posició del general es podia associar tant amb les seves opinions polítiques republicanes
com amb la pertinença a la lògia maçònica, que a Espanya eren els centres de la comunitat liberal. El 16 de juliol de 1936, per
iniciativa pròpia, es va reunir amb un dels líders de la conspiració, el seu subordinat general Emilio Mola, i el va convidar a
donar la seva paraula que no estava implicat en la conspiració. Mola va donar la seva paraula que no s'embolicaria en
aventures, sense considerar la seva trama com a tal. El 17 de juliol va començar un aixecament al Marroc, i l'endemà, Batet es
va negar a complir la demanda de suport als nacionalistes (provenia del seu cap de gabinet, el coronel Moreno Calderón) i va
ser detingut pels seus propis subordinats. Abans de morir, Batet es va comportar amb valentia. Durant més de sis mesos, el
general va ser empresonat, acusat d'ajudar a l'aixecament, i el 8 de gener de 1937 el general va ser condemnat a mort.