Tofek Boustta Ouchene 2n Batchillerat

H.ESP

1.Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [0,75 punts]

Es una font de tipus primaria contempornia dels fets de tipus circumstancial consistent en un
article de Joan Peir publicat al diari i tracta duna queixa a lafusellament dun centenar de
persones que no tenien res a veure amb el cop militar.

2. Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

El context histric daquesta font es durant la Guerra Civil espanyola i concretament la conspiraci
militar, lintent de cop destat i la sublevaci a Catalunya.

3. Et sembla fiable la informaci que dna? Per qu? Contrasta lactitud de Joan Peir amb
la del general Mola [1 punt]

Em sembla una informaci bastant fiable perqu aix no s un tema que interessi criticar a un
dirigent de la CNT, ja que seria com llenar-se pedres al seu propi teulat per la seva honestedat li
feia queixar-se d'aix encara que sigui negatiu per a ell. A ms Peir que creia fortament amb la
Revoluci i li dolia enormement veure els seus companys de causa realitzar aquestes barbaritats per
qestions en molts casos econmiques. I la seva actitud no contrastava en res amb la del general
Mola, que fou el que declar l'estat de guerra en Navarra, ja que aquest no dubtava a l'hora
d'utilitzar la violncia.

Pregunta 2

b) Expliqueu levoluci militar de la Guerra Civil. [2,5 punts]

La Guerra Civil espanyola es divideix en 4 grans fases.

La primera fase que va de l'Agost de 1936 al Mar 1937 on s'inicien els primers combats (guerra de
columnes) i la batalla de Madrid. L'objectiu era el control d'Andalusia, arribar a Madrid (capital de
l'estat) i allar el Pas Basc de Frana. En aquesta fase, des del bndol rebel van dur a terme
diferents accions com el desembarcament de l'exrcit africa (els primers dies d'agost) amb el suport
aeronutic prestat per Alemanya i Itlia neutralitzant l'esquadra, lleial a la Repblica, a l'Estret,
l'ocupaci frontera Irun (Mola). Des del sud, les columnes de legionaris de l'exrcit africa, amb una
forta repressi, superen la resistncia de Badajoz i avancen fins a Toledo. Una vegada a Toledo
alliberen centenars de militars i civils importunats per les tropes republicanes a Valncia.
Els republicans com a resposta van iniciar una ofensiva des de Catalunya amb una expedici per
recuperar les Illes Balears i evitar que es convertissin en una base contra la Repblica. Tamb van
ocupar Eivissa, Cabrera i Formentera, ms tard recuperada per les tropes rebels. Els resultats
d'aquestes accions van ser el fracs en ocupar Mallorca, noms Menorca va acabar en mans dels
republicans.

La segona fase que va des de l'Abril de 1937 al Novembre del mateix any on l'esdeveniment
principal va ser la guerra al nord. Franco davant la resistncia a Madrid decideix ocupar el Nord on
busca tenir el control dels recursos miners i siderometallrgics. L'atac ms remarcable que es fa al
nord s el Bombardeig de Gernica (26 d'abril de 1937) per la legi Cndor.
L'exrcit de la Repblica com a resposta i per posar fre a l'ofensiva del nord inicien uns atacs a
Brunete (Madrid) i Belchite (Arag) les quals fracassen.
Tofek Boustta Ouchene 2n Batchillerat
H.ESP

La tercera fase que va des del Desembre de 1937 al Novembre de 1938 on els esdeveniments ms
importants sn l'avan cap a la Mediterrnia i la Batalla de l'Ebre. Al desembre de 1937 s'inicia una
ofensiva republicana a Terol on s'aconsegueix ocupar el gener del 1938, per ocupar aquesta
provncia es perd la meitat dels efectius i un 30% de l'equipament militar. Desprs de l'assetjament
de les tropes nacionals es recupera la provncia al Febrer. Des d'aqu s'inicia l'avan nacional cap a
la Mediterrnia on s'aconsegueix la divisi del territori republic. Al juliol del mateix any comena
la Batalla de l'Ebre, amb una gran ofensiva per part de l'exrcit republic per acaben derrotats i
amb una contraofensiva nacionalista. I un mes ms tard el comit de No-Intervenci aconsegueix la
retirada de les Brigades Internacionals que lluitaven del bndol republic.

La quarta i ltima fase va des del Desembre de 1938 a l'Abril de 1939 amb la caiguda de Catalunya
i la resistncia de Madrid. Catalunya s ocupada rpidament i sense resistncia enfonsant les
estructures poltiques i militars de la Repblica. Al Febrer de 1939 Frana i el Regne Unit
reconeixen el govern de Franco i a Madrid esclaten conflictes interns. Es crea la Junta de Defensa
que pretenia una pau indulgent i sense venjances per Franco no ho va acceptar. Amb l'oposici
comunista a la Junta de Defensa i la lluita interna del bndol repblica es va ordenar abandonar els
fronts sense resistncia i rendir-se a Franco.