1.

Les bases de la Dictadura

● S’institucionalitzen les bases que ja s’havien posat durant la guerra:
repressió, caràcter antidemocràtic, concentració de poders, partit únic i
catolicisme

1.1 Els pilars del règim

Exèrcit Partit Església catòlica

● Repressió ● Falange ● Defensa i
política Española justificació del
● Extensió de la Tradicionalista y règim
jurisdicció militar de las Juntas de ● Estat
a la població Ofensiva confessional
civil Nacional- catòlic
● Participació Sindicalista (FET ● Màxima
política: -> +40 i de las JONS) autoritat del
ministres eren ● A partir d’ell es sistema
militars fins el creen educatiu
1956 (Industria, organitzacions ● Es crea el
Governació) de masses: concepte de
● Altres càrrecs: -Frente de juventudes nacionalcatolici
Governador civil -Sección Femenina sme (Estat +
procurador de -Sindicato Español Nació+ Religió
les Corts Universitario Catòlica)
-Sindicato Vertical
-Central Nacional
Sindicalista
● El partit controla
els mitjans de
comunicació i la
propaganda

1.1 Els pilars del règim

● Militars: Vinculats a Franco, subordinants pel comandament militars

● Falangistes: Els de tendencia + feixista. Volen subordinar l’Estat al Partit.
Perjudicats per la derrota de l’eix (2n G.M Alemanya, Itàlia i Japó) -> han de
renunciar als postulats més radicals. Partit sotmès al poder de Franco
○ Tasques: propaganda, mobilitzacions de masses i administracio de
lèstat
2.4 L’aïllament internacional (1945-1947)
● Després de la 2na G.M -> aïllament i rebuig internacionals. Les Nacions
Unides (acabades de crear) condemnen el règim de Franco.
● 1946 -> Acord a les Nacions Unides on es recomana la retirada de les
ambaixades de Madrid
● França tanca la frontera amb Espanya
● Espanya queda exclosa de l’ajuda nord-americana (pla Marshall, 1947) i de
l’OTAN (organització del tractar de l’atlantic nord)

3. El franquisme a catalunya
3.1 Els franquistes catalans
● Abril 1939 -> Decret d’abolició de l'Estatut de Catalunya -> fi a l’autogoverns
● Suport de part de la població tot i que hi havia poca militància catalana a la
Falange
● Càrrecs de responsabilitat (governadors civils i capitans generals) eren
ocupats per gent que provenia de la resta d’espanya (41/44). Això era degut a
la desconfiança cap a Catalunya i que no volien autoritats arrelades al territori
● Els càrrecs menors (ajuntaments, diputacions…) estaven ocupats per
franquistes catalans

Aquesta nova classe política estava formada per excombatents franquistes,

falangistes, membres de la lliga i antics Lerrouxistes
● Els motis d'adhesió al règim de les noves elits econòmiques i socials eran
○ Convicció ideològica
○ Oportunisme polític
○ Oposició a la percussió republicana
○ Interessos econòmics

3.2 La persecució dels vençuts

● 3500 executats (Lluís Companys i Joan Peiró- líder sindical)
● 78000 persones jutjats en tribunals militars
● Exili català -> 60.000 persones
● Depuració de treballadors:
○ Despedeixen 15.000 funcionaris de la generalitat
○ També passa al sector privat -> tanquen 13 dels 20 diaris de Bcn
○ UB-> despedeixen el 44% del professorat
● Confiscació de propietats -> persones i entitats desafectes
○ priva de patrimoni als exiliats i polítics republicans
○ expropiació de béns partits, sindicats, associacions, cooperatives
i entitats
4.2 Escassetat i mercat negre
● L'accés als productes de consum i primeres matèries no estava garantit
● Sorgeix un mercat il·legal, anomenat Estraperlo, el govern el tolera
● Hi havia ocultació de la collita per part dels pagesos per vendre-la al mercat
negre a preus més elevats
● Pels petits pagesos, l’estraperlo era l'única manera de sobreviure, els grans
propietaris van obtenir grans fortunes
● Industria -> l’estat donava contingents per distribuir les matèries primeres
Corrupció de l’administració

4.3 Condicions de vida i treball

● Postguerra: profundia divisió social
● Camp -> contrareforma agrària -> devolució de les terres als grans propietaris
i expulsió dels arrendataris. La riqueza es concentra en poques mans en la
dels que es beneficien de l’autarquia, els baixos salaris i la manca de drets
laborals
● Empitjorament de les condicions de vida. Inflació ( el cost de la vida a bcn es
multiplica per 5,4 entre 1937 i 1950. Els salaris es multipliquen per 2,7) El
poder adquisitiu d’un treballador del 1942 era d’un 28% respecte el que tenia
el 1936
● Fan, ressorgiment de malalties erradicades (tubercolosis, sarna). Manca
d’habitatges dignes, sobretot a les grans ciutat -> barraquisme rellogats i
coves com a habitatge

5. Resistencia antifeixista
● Després de la guerra, la reconstrucció dels partits i sindicats prohibits va ser
lenta a la clandestinitat (PSOE, PCE, UGT, CNT…). Van fer accions de
denúncia de solidaritat amb els presos, de sabotatge… Es formen guerrillles
a les muntanyes. Els líders són a l’exili
● Octubre 1944, el PCE prepara una invasió a la Vall d’Aran amb 4000
guerrillers exiliats a França. Després havien d’intervenir les potencies aliade
per fer caure el franquisme. No funciona
● Es formen plataformes unitàries a l’exterior. Hi ha 2 estratègies:
○ Restabliment de les institucions i govern de la República
○ Creació d’un nou sistema democràtic a través d’un procés constituent
● Creacio de nous partits a Catalunya des de l’exili:
○ Front Nacional de Catalunya -> 1940, Paris. Joves nacionalistes
procedents d’ERC i Estat Català
○ Moviment Socialista de Catalunya -> integrat per dessidents del PUM i
PSUC
○ Alianza Nacional de fuerzas Democráticas -> monarquics demòcrates
que s'uneixen voltant de joan de Borbo
5.2 La lluita armada: la guerrilla
● La lluita armada afecta a molts punts de la Península, col·labora amb el
desprestigi del règim a l’exterior
● S’inicia a Galícia, Astúries, Extremadura i Andalusia. Estava format per
combatents republicans que es refugiaven a la muntanya. A València a
a Argó asalten molta força, eren impulsats pel PCE i els anarquistes
● Les guerrilles, anomenades maquis estan al medi rural i tenen el suport
de la pagesia. Ocupen pobles, hi ha enfrontaments amb la guàrdia civil,
a les ciutats atemptats cap a persones i delators del règim…
● El 1948 renuncies a a lluita armada, els últims grups continuen fins el
1950

5.3 La conflictivitat social ressorgeix

● S'inicia durant el 1946-47 a Catalunya i al País Basc aturades a la
indústria tèxtil metal·lúrgic i químic. Recordem que les mobilitzacions
estaven prohibides
● 1946 a Manresa, les treballadores de la “Fàbrica Nova” fan vaha durant
8 dies per reclamar millores salarials. l'empresa acaba acceptant la
pujada de salaris. Va ser una victoria laboral que va animar a la resta
de treballadors
● A partir del 1948 es reorganitza la lluita sindical amb el PCE, els
anarquistes: la Hermandad de Obreros de accion catolica
● 1951, mobilització popular molt important -> vaga de tranvias a bcn a
causa de l’alça dels preus dels billets. Boicot general, l’acció policial
provoca una mort, s’acaba convocan una vaga general obrera. El
govern anul·la l’augment de les tarifes i destitueix les autoritats de
Barcelona
● Aquest conflicte expressa el malestar expresso el malestar de la
postguerra
● 1958 -> vaga a Astúries durant 4 mesos hi ha l'estat d’excepció

6 La decada dels anys 50: els anys frontissa

● Entre la crisi 40 i el creixement econòmic dels 60
6.1 De l’aïllament al reconeixement internacional
● El franquise es veu afavorit per la guerra freda, el comunisme passa a
ser l’enemic per Europa i els Estats units. El franquisme és
anticomunista i té un valor geoestrategic al mediterrani
● Des del 1950 ja no es condemna ni es sanciona el franquisme,
comença a rebre ajudes nord americanes, comença a obrir-se al
 mercat internacional i es planteja l’admissió en organismes
internacionals.
● Franco reforça el discurs católic i anticomunista, hi ha reformes al
govern per acostar-se al bloc occidental i fer front a la crisi. Dona més
pes als catòlics. Carrero Blanco continua sent el màxim conseller de
Franco
● 1952 hi han 2 fites importants pel reconeixement internacional:
○ Concordat amb la Santa Seu
○ Conveni amb els E.E.U.U bases ilitars a canvi d’ajuda economica
● El suport americà és molt important pel reconeid

6.2 L’inici de la recuperació econòmica

● Hi ha una certa obertura del mercat internacional, dona accés a
matèries primeres, energia i maquinària
● Liberalització dels preus i fi de la cartilla de racionament. S’accedeix al
mercat de divises
● Augment de la productivitat, augment de salaris i augment demogràfic
● Migracions del camp a la ciutat

6.3 La crisi del 1956-1959

● Durant aquests anys es produeix una crisi que obliga al govern a fer
reformes econòmiques (Pla d’Estabilització, 1959) Motius de la crisi
○ Onada de vagues per motius salarials. S’acaba aprovant la llei de
convenis col·lectius -> permet negociar les condicions laborals.
○ Inici de la dissidència estudiantil a les universitats. Comença a
Madrid i a Barcelona, demanen una reforma de la universitat i
eleccions lliures dels delegats estudiantils. Manifestació al 1956 a
Madrid: al 1957 hi ha la Tancada al Paranimf a Bcn (assembla de
700 estudiats). S'estén per altres universitats
○ Crisi econòmica: inflació, dèficit comercial per l’augment
d’importacions, desequilibri en el pressupost
● La reformes del govern introdueixen la figura dels tecnòcrates (alguns
d’ells era del OPUS DEI, van ser càrrecs decissius en la direcció
econòmica. Volen liberalitzar l'economia seguint la recomanació del
Banc Mundial
● Falangistes i tecnòcrates intenten reforçar el Movimiento com a
instrument de control del govern
○ Llei de Principios del Movimiento Nacional, 1958
○ Actualizar els principis del règim
○ Movimiento com a agrupació de totes les famílies franquistes
● Els falangistes queden subordinats al govern