Bloc 7.

La Dictadura Franquista
(1939- 1975)
Tema 15. La Dictadura Franquista. La postguerra (1939- 1959).
Tema 16. La Dictadura Franquista. El desarrollismo (1959 – 1975).
La Dictadura Franquista. La postguerra
(1939- 1959).
 EL RÈGIM FRANQUISTA
Característiques Estat franquista:
●
Concentració de poders. Franco, caudillo, generalíssim…
●
Totalitarisme. ES va suprimir la Constitució de1931 i llibertats i drets. Es
van prohibir els partits polítics i els sindicats. Només partit i sindicat
oficials.
●
Caràcter unitari i centralista. Abolia els estatus d’autonomia. Marginació
llengües i cultures…
●
Repressió.
●
Censura i control dels mitjans de comunicació.
●
Divisió entre vencedors i vençuts.
●
No va haver reconciliació.
●
Repressió. Presó, persecució, execucions…
●
“temps de por i silenci”.
●
Legislació repressiva.
 Suports...
●
Exèrcit. Repressió
●
FET i JONS.
●
Organitzacions:
– Frente de Juventudes.
– Sección Femenina.
– Sindicato Español Universitario.
– Central Nacional Sindicalista.
●
Església catòlica.
– Estat confessional catòlic.
 Societat

Suport, passivitat i rebuig...

 Famílies del règim
Tendències ideològiques diferents.

Militars, Falangistes, Catòlics, Carlins,

Monàrquics, Tecnocràtes...
 Segona Guerra Mundial
(1939 - 1945)

Neutral – No beligerant – Neutral

Entrevistes amb Hitler i Mussolini.
División Azul
 Nova etapa. Consolidació del
franquisme.
●
1945 – 47. Postguerra mundial.
●
Aïllament i rebuig internacional.
●
ONU: recomana la retirada dels ambaixadors.
●
Espanya no entra en el Pla Marshall.
 Guerra Freda
1947. Dos blocs: URSS – EUA

Acceptació internacional del règim.

1950, es va revocar l’acord de retirar
ambaixadors.
 Autarquia
Objectiu: autosuficiència econòmica (autarquia)
– Aïllament de l’exterior.
– Intervenció de l’exterior.
●
Reglamentació del comerç.
●
Foment de la indústria . INI
●
Regulació de la comercialització i preus.
=estancament econòmic.
 Racionament
●
Racionament de productes de primera necessitat.
●
Cartilla de racionament.
●
Estraperlo.
●
El nivell de vida de la població va disminuir. Preus
alts, falta de productes bàsics, preus alts, fam...
 Reconeixement internacional.
Moviments de protesta. Bilbao, Barcelona…
●
Franco remodela el govern, necessitat d’aproximar-se
a les potències occidentals.
●
Nova etapa: nacionalcatolicisme (més poder als
catòlics i menys als falangistes).
●
Luis Carrero Blanco, subsecretari de la Presidència
del govern.
 Context internacional.
●
1953. Concordat amb la Santa Seu.
– Aliança amb l’església, estat confessional…
●
Acords amb els Estats Units.
– Estats Units podia establir instal·lacinos militars, a canvi d’ajuda
econòmica tècnica i bèlica.
●
La Dicatdura Franquista aconseguia el suport d’una gran
potència. Millora la seua imatge a nivell internacional.
●
1957, remodelació del govern.
●
Tecnocràtes.
●
Ley de Principios del Movimento Nacionsl.
1958.
●
Espanya, regne. Futura moanrquia.
 Adoctrinament de la societat
●
Culte a Franco.
●
NODO. Cinema.
●
Frente de Juventudes.
●
Sección Femenina (Pilar Primo de Rivera).
●
Censura.
●
Sotmetiment de la dona.
 Oposició exterior
●
Final Guerra Civil, moltes persones van fugir cap a França, nord
d’Àfrica… Alguns van tornar, altres no tornares fins la mort de Franco.
●
Pèrdua de personalitats de l’àmbit intel·lectual, científic…
●
França. Camps de refugiats, condicions de vida pèssimes. Exemple:
camp d’Argelers.
●
Molts es van allistar a la resistència francesa per a lluitar contra els
alemanys.
●
EXILI. 1945, Mèxic Primeres Corts republicanes. Nou govern republicà.
 Oposició interior
●
Reconstrucció lenta de partits i sindicats opositors.
●
PCE, activitat clandestina.
●
Maquis (activitat guerrillera).
●
Invasió de la Vall d’Aran. 1944.
●
1948, PCE abandona la lluita armada i es centra en l’acció
política clandestina.
●
Moviment estudiantil, especialment a Barcelona i Madrid.
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,
con no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
per als mateixos hòmens que van fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres demanava cauteles,
I demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, de precaucions i tactes,
de pactes clandestins, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: La guerra s’ha acabat.
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballarem alegres damunt tota la vida.
Acabada la guerra, fou allò la postguerra. (…)
Vicent Andrés Estellés.
Memorias de España Rtve.
Capítulo: Franco, Franco, Franco.
 EL DESARROLLISMO
( 1959 – 1975)

Nova etapa
Creixement econòmic.
 Plan de Estabilización, 1959.objectius:
Fomentar el creixement econòmic.
Fi de l’intervencionisme estatsl.
Suprimir obstacles a la liberalització comercial i financera.

●
Estabilització de l’economia.
●
Liberalització interior de l’economia.
●
Liberalització exterior de l’economia.
– Eliminació dels obstacles a l’entrada de
mercaderies estrangeres.
A partir de 1957, nova generació de polítics.
Perfil més tècnic que ideològic, més preparats
(advocats, econòmistes…):
Tecnòcrates.
 Plans de desenvolupament.
●
Tres plans quadriennals.
●
Dues línies d’actuació:
– Accion estructurals. Solucionar deficiències de la
indústria.
– Pols de dessenvolupament. Intentava reduir els
desequilibris regionals.
●
RESULTATS LIMITATS.
 Creixement econòmic.
●
Motor principal del creixement: indústria.
●
Augment de producció.
●
Diversificació de la producció.
●
Zones de tradició fabril (Catalunya, P. Basc…) i noves zones: Madrid, Ferrol, Vigo,
Cadis…
●
Crisi de l’agricultura 1960.
●
Creixement del sector serveis (comerç, transports, turisme…)
●
Millora del nivell de vida dels espanyols.
●
Dependència de l’economia espanyola de factors externs (importacions, tecnologia,
inversiona estrangeres…).
 Miracle espanyol
vinculació de l’economia espanyola al mercat internacional i
l’aprofitament de l’onada d’expansió econòmica d’Europa.
Els recursos financers venien d’Europa:
trameses dels emigrants
divises aportades pels turistes
inversions estrangeres.
 Societat
●
Augment de la població (veure gràfic p. 392).
– Disminueix la mortalitat.
– La natalitat es manté elevada.
●
Increment de l’esperança de vida (70 h/ 76 d).
●
Moviments migratoris. Molts espanyols emigren a l’estranger.
●
Dins d’Espanya, èxode rural.
●
Augment de la classe mitjana, obrer… (gràfic p. 393).
●
Millora del nivell de vida.
●
Urbanització. Barris nous...
Creixement econòmic i
transformacions
demogràfics i socials.
1960 - 1975
 Desequilibris econòmics i de nivell de vida
entre les regions espanyoles.

Zones agrícoles. Despoblades, envellides…

Zones industrials, perifèriques. Més poblada,
dinàmica i amb població més jove.
 Modernització de la societat
●
Canvi d’hàbits socials i culturals.
●
Societat de consum. Augment del poder adquisitiu. Electrodomèstics,
automòbil...)
●
Laïcització i secularització.
●
Ensenyament bàsic. Llei general d’educació 1970. Increment de la
població escolaritzada.
●
Canvis estructura familiar.
●
Canvia paper de la dona.Incorporació de la dona al món laboral i als
estudis.
 Reformisme.
●
1960. Reformes polítiques.
●
Desenvolupament econòmic i renovació política.
●
Tribunal de Orden Público.
●
Ley de Bases de la Seguridad social.
●
1966, Manuel Fraga Iribarne va promoure la Ley de Prensa e Imprenta que va
suprimir la censura.
●
1967 Ley Orgánica del Estado.
●
Ley de Representación Familiar.
●
1969. Ley de Sucesión. Franco designa com a successor Joan Carles de
Borbó.
[…] Considere arribat el moment de proposar a les
Corts espanyoles com a persona cridada en el seu
moment a succeir-me, a títol de Rei, el Príncep En
Joan Carles de Borbó i Borbó, qui, després d’haver
rebut l’adequada formació per a la seua alta missió
[…] ha donat proves fefaents del seu purificat
patriotisme i de la seua total identificació amb els
Principis del Moviment i Lleis Fonamentals del
Regne […].

Al palau del Pardo a vint-i-dos de juliol de mil noucents seixanta-nou. Francisco Franco”.

Boletín Oficial del Estado, 23 de juliol de 1969

 Immobilistes/ oberturistes
●
Diferències dins del govern.
●
Discrepàncies.
●
Victòria de Carrero Blanco.
●
Govern monocolor. Eixida dels ministres més
oberturistes
●
Carrero Blanco modifica la Ley de Prensa, per a reprimir
qualsevol manifestació opositora.
 L’església.
●
Nova orientació. Es distància del règim
franquista.
●
Renovació de la jerarquia eclesiàstica.
– Cardenal Vident Enrique Tarancón.
●
Pèrdua d’influència.
Antifranquisme.
Oposició política.
Nacionalismes.
Moviment obrer.
Protestes estudiantils.
 Oposició política
●
Dècada 1960. Recomposició de l’antifranquisme.
●
Partido Comunista de España (PCE). Dolores Ibárruri i
Santiago Carrillo. Presència en els moviments de
masses.
●
PSOE, menor presència en els moviments socials.
Felipe González.
●
També dissidents dins del mateix règim.
 Nacionalismes
Catalunya. ERC, UD.
ES va crear Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC).
País Basc. PNB
– 1959, ETA. Lluita armada contra el franquisme.
Atemptats.
 Moviment obrer
●
Conflictes laborals.
●
Comisiones Obreras (CCOO). 1964.
●
Unión Sindical Obrera (USO).
●
UGT.
●
CNT (pràcticament va desaparéixer).
 Protestes estudiantils
●
Universitats Madrid i Barcelona.
●
Impacte del Maig francés.
 Dictadura 1970 - 1975
●
Augment conflictivitat social.
●
Oposició democràtica.
●
Tensions interior del règim.
●
Desgast.
●
Crisi econòmica.
●
Conflicte del Sàhara.
➔
1973. Carrero Blanco, president del govern.
Mesos després, Carrero Blanco va ser assassinat per
ETA.
➔
Cada vegada més diferències entre els oberturistes i el
búnquer ( no volen canvis)
➔
1974. President del govern, Carlos Arias Navarro.
➔
Cada vegada més conflictivitat social.
 Conflicte del Sàhara.
●
Espanya va cedir al Marroc el territori d’Ifni. 1969.
●
Desconolització del territori del Sàhara.
– Referèndum, proposta de l’ONU i del Front Polisario.
– 1975 Marxa Verda (invasió pacífica)
– 14 de novembre. Acords de Madrid. Lliurament del
territoria al Marroc i Mauritània.
Franco va morir el 20 de
novembre de 1975.