IES CASTELLBISBAL

Àrea de Ciències Socials

EL FRANQUISME: els anys 70. L’agonia del règim i els inicis de la transició
democràtica.

A. Qüestions polítiques i econòmiques

La lluita per la successió.

 L’any 1969 Franco havia nomenat el príncep Joan Carles de Borbó com al
seu successor amb el títol de Rei. Al 1973 Carrero Blanco es nomenat
president del govern. Es pretenia assegurar la continuïtat del règim i
mantenir la unió de totes les famílies franquista, però la postura
immobilista que va adoptar Carrero Blanco complicava les coses. El 20 de
desembre d’ aquell mateix any Carrero Blanco és assassinat per ETA.
 Es va produir dins de la classe política del règim un creixent enfrontament
entre els immobilistes i els oberturistes. El búnquer, nom amb el què es
coneixia els més puristes s’ oposaven a qualsevol transformació i
defensaven els principis del 18 de juliol.
 Alguns sectors monàrquics liberals i conservadors catòlics van fer un
apropament a l’oposició democràtica al règim.

Punts febles de les reformes dels tecnòcrates.

o La Llei Sindical de l’any 70 es veu superada pel gran creixement de

Comissions Obreres i l’extensió del moviment vaguístic.
o La Llei de Reforma Educativa del 1970 no assoleix el seu principal
objectiu: l’escolarització universal fins els 14 anys.
o Tot i les millores econòmiques, els intents per a l’ingrés d’Espanya a la CEE
acaben fracassant, malgrat la signatura d’alguns acords comercials l’any
1970. El miracle econòmic, com el va definir el franquisme, presentava
certes limitacions: polarització, emigració, escassa despesa en
investigació, feblesa del sector financer, dependència de l’ exterior... Tot i
que la renda per càpita va créixer, el nivell de vida es va mantenir per sota
del de les economies més industrialitzades d’ Europa. L’ Estat no va
impulsar una fiscalitat moderna que ajudés a redistribuir la riquesa ni va
crear infraestructures que donessin solidesa i continuïtat al creixement,
Arribat l’ any 1973, aquestes deficiències es van fer molt evidents.
IES CASTELLBISBAL
Àrea de Ciències Socials

La crisi del petroli arriba a Espanya.

 L’augment del preu del petroli decidit per l’OPEP l’any 1973 va afectar
greument les economies occidentals, i molt especialment l’espanyola, que
mostrava una important debilitat infrastructural.
 Conseqüències internes: encariment dels costos de les empreses i reducció
dels seus beneficis, augment dels acomiadaments, reducció dels salaris i
creixement de l’atur.
 Conseqüències externes: interrupció dels moviments emigratoris a l’exterior,
baixada del turisme i de l’entrada de divises, reducció de les exportacions.
 Aquesta situació econòmica contribuí a endurir la situació social i al
creixement de l’oposició contra el règim.

B. Conflictivitat i repressió en els darrers anys del règim

Gran creixement de l’oposició al règim.

o Progressiu distanciament de l’Església, especialment des dels sectors

obrers i del nacionalisme català i basc (cas de l’abat Escarré al diari Le
Monde: contra el franquisme i en defensa de la democràcia i del
catalanisme ...)
o L’augment de la inflació i el manteniment dels salaris baixos produeix
noves onades de vagues (Barcelona, 1971 ...)
o Els estudiants participen activament en protestes i manifestacions
o Important creixement i enfortiment del PCE i del PSUC. Renovació del
PSOE (Felipe González és elegit secretari general al Congrés de Surennes
l’octubre de 1974) i aparició de nous grups d’extrema esquerra. Al 1974
per iniciativa del partit comunista es va constituir a París la Junta
Democràtica de España ( CCOO, partits d’ esquerres i personalitats de
dretes democràtics) i un any després el PSOE impulsa la Plataforma de
Convergència Democrática amb UGT, PNB i altres sectors
democratacristians. L’ any 1976 la Junta i la Plataforma es van fusionar en
Coordinación Democràtica o Platajunta.
IES CASTELLBISBAL
Àrea de Ciències Socials

L’oposició a Catalunya.

o Es promouen i gual que a la resta del territori, organismes unitaris per

reivindicar la democratització del país i impedir la continuïtat del
franquisme. Així neix al 1969 la Coordinadora de Forces Polítiques de
Catalunya i al 1971 l’Assemblea de Catalunya, que aglutinarà l’oposició
antifranquista catalana ( partits polítics, sindicats, associacions veïnals,
entitats culturals i professionals...) fins a la mort del dictador. El seu
eslògan: Llibertat, amnistia i estatut d’ autonomia.

Acció i repressió.

Als darrers anys de la dictadura es va produir una intensificació de la violència

política. ETA va incrementar els atemptats i apareixen el FRAP i el GRAPO, nou
terrorisme d’ extrema esquerra, que atemptava i segrestava.

La resposta del govern va ser intensificar la repressió. Al 1970 – Procés de

Burgos contra destacats membres d’ETA. Hi ha 6 condemnes a mort. Es produeix
una gran campanya internacional per la manca de garanties judicials del procés.
Franco acaba commutant les condemnes a causa de la pressió internacional.
Al 1974 Salvador Puig Antich, un jove militant anarquista, es executat a la model
de Barcelona. Al 1975 un nou decret llei antiterrorista instaura l’ Estat d’
excepció permanent. Aquell mateix any dos activistes d’ ETA i tres del FRAP són
executats.

C. Els últims governs de la Dictadura

El Govern de Carrero Blanco (juny-desembre de 1973).

o S’aguditza la crisi política i social del règim, que coincideix amb l’arribada de
la gran crisi del petroli de 1973: acomiadaments en massa a les grans
empreses i creixement de l’atur.
o Tancament de nombroses facultats universitaris pel clima de tensió.
o Atacs del règim contra l’Església, cada cop més allunyada.
o S’inicia el “procés 1001” contra els líders del sindicat CCOO.
o El 20 de desembre de 1973 Carrero Blanco és assassinat a Madrid per ETA.
IES CASTELLBISBAL
Àrea de Ciències Socials

El govern de Carlos Arias Navarro (desembre de 1973 – desembre de 1975).

o Franco nomena Arias Navarro nou cap del govern, del sector més
immobilista, que exclou l’OPUS DEI del seu govern. En apariència el seu
programa polític pretenia unir oberturistes i immobilistes i iniciar una
certa obertura. “Espíritu del 12 de febrer”.
o La condemna a mort de l’anarquista Puig Antich demostra la impossibilitat
d’obertura del règim, i l’aïlla internacionalment com en els primers anys.
Trencament de relacions diplomàtiques amb nombrosos països.
o Arias promulga la “Ley de Asociaciones Políticas”, que l’ únic que feia era
limitar i restringir els dret de reunió i d’ associació i no preveia l’
existència de partits polítics tot i que aquest eren present i actius.

o Neix la Platajunta de la qual ja hem parlat i a Catalunya l’any 1974 neix

Convergència Democràtica de Catalunya, liderada per Jordi Pujol, i els
principals grups socialistes acaben formant el PSC (Partit dels Socialistes
de Catalunya), que es federarà amb el PSOE.

o El govern va haver de fer front a un nou focus desestabilitzador: el

conflicte del Sàhara. Territori ric en fosfats pel qual es sentien atrets els
països veïns. Al 1973 havia nascut el Front Polisari, que lluitava per la
independència. Espanya va acceptar la descolonització i va acceptar un
referèndum d’ autodeterminació, però abans que es produís, Marroc va
ocupar el territori de manera pacífica “Marxa Verda” i Madrid va cedir a
les peticions marroquines. El conflicte generat, encara avui està sense
solucionar.

o El setembre de 1975 es celebren els judicis contra cinc membres d’ETA i

del FRAP que són condemnats a mort, amb fortes protestes internacionals.

o Franco va morir a Madrid el 20 de novembre de 1975, als 82 anys, després

d’una llarga agonia. Uns dies després, el príncep Joan Carles és coronat
com a Rei a les Corts franquistes. El nou Rei mantindrà durant poc temps a
Arias Navarro com a cap del govern.