FRANQUISME

1939-59 AUTARQUIA
EL RÈGIM
DICTADURA
- Concentració de poders
- Totalitarisme
- Caràcter unitari i centralista → Nacionalisme.
- Repressió → País dividit en vencedors/vençuts
- Control de mitjans de comunicació i censura
Suport de l’Exèrcit i l’Església (croada).
Partit únic FET y de las JONS.
Organitzacions de masses: Secció Femenina, Frente de Juventudes, Sindicato
Español Universitario (SEU) i Central Nacional Sindicalista (CNS).
Actituds socials: suport, passivitat i rebuig.
Classes altes, suport.
Classes mitjanes, passivitat, no convençuts però por a revolució social durant la
Guerra.
Sectors populars, els grans perdedors de la guerra, vigilats i repressaliats. Rebuig
tot i que la por i la violència contra ells els portava a la passivitat.
*Les famílies del Règim.
Tendències ideològiques dintre dels adeptes al règim:
- Falangistes al principi, carlins i monàrquics alfonsins (amb reserves).
- Sectors conservadors propers a la CEDA, catalanistes conservadors i republicans
de dretes,
- Religiosos, sobretot a partir dels 60, l’Opus Dei.

Rivalitat entre falangistes i catòlics i canvis de poder.

REPRESSIÓ CONTRA ELS VENÇUTS. Temps de por i de silenci.

Paper de l’Exèrcit en la repressió. A la 2a part es crearà el TOP (1963).

Legislació repressiva:
- Ley de Responsabilidades Políticas (1939). Retroactiva a 1934. Càstig de la col·laboració
amb la República.
- Ley de Represión del Comunismo y la Masonería (1940). Càstig a idees contràries a la
religió, a la pàtria o a les seves institucions.

Pràctiques:
- Presons, camps de treball forçat.
- Confiscació de béns i depuracions.
Exemplaritat i por. Càstigs massius duríssims per atemorir la població.
CONSOLIDACIÓ DEL RÈGIM
● Etapes durant la primera part del Franquisme: 1939-45, 1945-51, 1951-59.

- 39-45: Suport a l’Eix tot i que NEUTRALITAT, NO BEL·LIGERÀNCIA, NEUTRALITAT durant la II GM. Aïllament.
- 45-5: Marginació del falangisme després del final de la II GM. Boicot internacional amb retirada dels ambaixadors
(1946) i condemna de la nova ONU. Aïllament.
- 51-59: Salvació gràcies a la Guerra Freda, 1950, retorn dels ambaixadors i acords. Visita del President Eisenhower.

LLEIS FONAMENTALS DEL RÈGIM:

*FUERO DEL TRABAJO (1938) → Política laboral.

*LEY CONSTITUTIVA DE CORTES (1942) → democràcia orgànica...
*FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945) → “Drets i llibertats” a mode de constitució del país.
*LEY DE REFERÉNDUM NACIONAL (1945) → voluntat semidemocràtica i aparença
*LEY DE SUCESIÓN (1947) → Declaració d’Espanya com a Regne quan Franco deixi de ser cap d’Estat.
La “democràcia orgànica”
Sense partits i sense divisions socials, com volia Franco.
Corts no tenien cap representació social i els PROCURADORS eren designats pel
poder:
- Ministres, membres del partit únic i de l’organització sindical.
- Afegir els procuradors per càrrec: alcaldes de ciutats grans (designats), rectors
d’Universitat i representants eclesiàstics.
- Escollits per sufragi censatari directe, terços sindical, municipal, familiar (a partir
1966).
Representació corporativa.
Poder al territori a partir de Governadors Civils (caps provincials del Movimiento). I
a més, Capità General a cada província, és a dir, un Governador Militar.
POLÍTICA ECONÒMICA: L’AUTARQUIA.
Aïllament internacional i política d’origen feixista, l’autoabastiment, autosuficiència
econòmica amb intervenció de l’Estat en economia:
- Reglamentació comerç exterior. Reduir importacions. Augment de preus i
escassedat. Reducció producció industrial.
- Foment de la indústria → INI
- Regulació de preus.
Resultat → Estancament econòmic total. Racionament entre 1939-52. Aparició de
l’estraperlo i el mercat negre. Corrupció del règim, beneficis d’amagat.
Condicions de vida: lamentables. Salaris baixos, preus alts, escassedat. Miséria i fam.
Enfermetats com la tuberculosi tornen. Barraquisme. Migracions interiors. Èxode rural.
1948, VAGA A BILBAO. 1951, VAGA DE TRÀMVIES A BARCELONA.
RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. ELS 50.
Gir del falangisme al “nacionalcatolicisme”. Pèrdua de poder de Falange i viratge
cap a grups catòlics lligats a l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas.
Entrada al grup de poder de persones fora de les famílies clàssiques del
franquisme (Carrero Blanco, per exemple).

1953 - Concordat amb el Vaticà. Acords amb els EEUU a canvi de bases a
Espanya.
1955 - Entrada a l’ONU.
1956 - Entrada a OIT.
1958 - Entrada a FMI.
Finals dels 50 → Vagues a indústries, malestar general a l’interior del país.
1957 - Entrada al Govern dels anomenats “tecnòcrates”, la majoria lligats a l’Opus
Dei → Direcció econòmica del país que anirà cap a un canvi necessari. Gent que
no va viure la Guerra Civil i que marcarà la segona fase del Franquisme.

1958 - LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL. (Llei fonamental)

Actualització del règim sense acabar amb la dictadura. Pèrdua de poder de
Falange i sumisió al Govern del Partit únic, no a l’inrevés. Església, Exèrcit i
empressaris no volien el control dels falangistes. Espanya, Franco, continuava
amb la idea de ser un Regne, on el Caudillo escolliria el seu successor.
ADOCTRINAMENT SOCIAL
*Normes de comportament social:
- Culte a Franco → NODO per cantar les excel·lències del règim.

- Comportament basat en la moral tradicional cristiana molt conservadora. Control de l’Església de la

vida i prohibició de matrimoni civil o divorci, penalització de l’avortament, les amistats sense matrimoni o
l’homosexualitat.

- Control de la vestimenta de les dones - Obligació de mitges des dels 12 anys a les noies i separació
entre sexes a llocs com les piscines/platges.

- Paper del Frente de Juventudes (campaments, concentracions…) o de la Secció Femenina dirigida

per Pilar Primo de Rivera (equivalent al servei militar pels homes però per ensenyar a les dones el seu
paper social.

- EDUCACIÓ: Obligació de religió (escoles religioses majoritàriament) i de FORMACIÓN DEL

ESPÍRITU NACIONAL per ensenyar principis falangistes. No coeducació perquè les dones havien de
tenir un paper diferent als homes.
SOTMETIMENT DE LA DONA
El franquisme, com a ideologia germana del feixisme és masclisme, patriarcat i
sotmetiment de la dona. Pèrdua dels drets aconseguits a la II República, reacció
conservadora al protomoviment feminista espanyol.
El Codi Civil retira la capacitat legal de la dona. El marit controla les seves propietats
i béns, no pot fer res sense el seu permís. No podia tenir un compte corrent propi.
Anul·lació del divorci, prohibició d’anticonceptius i avortament. Reestabliment dels
delictes de concubinat i adulteri, bàsicament per a castigar dones. MASCLISME.
La dona casada no havia de treballar fora de casa → Per fer-ho, permís del marit.
No podien accedir a moltes professions. Mares que treballaven no rebien subsidis
de l’Estat=penalitzar.
Desigualtat salarial i en les indemnitzacions per acomiadament. Retorn de la dot
matrimonial.
FRANQUISME A CATALUNYA
Territori majoritàriament contrari a Franco durant la Guerra → Repressió ferotge.
5 abril de 1938, abolició de l’Estatut durant la GC.
1939 - Cataluña española, erradicant el catalanisme dintre una Espanya uniforme i
centralista. Generalitat a l’exili. (Companys, Irla, Tarradellas)
Suport a Franco: industrials, propietaris agraris, grans comerciants, banquers.
Els càrrecs franquistes importants com els Governadors Civils o Militars venien de fora de
Catalunya.
Els càrrecs menors eren per antics membres de la Lliga, falangistes, ex-lerrouxistes i sobretot
gent que venia de les èlits econòmiques i socials que van veure la seva oportunitat.
Persecució dels vençuts → “Rojo-separatistas”. 3500 executats (Companys entre ells al
1940), 80.000 jutjats a tribunals militars, 60.000 exiliats, depuracions a 15000 funcionaris de
la Gene acomiadats o 44% de professors de la UB. Confiscació de propietats a “desafectes”.
REPRESSIÓ DE LA IDENTITAT CATALANA
- Objectiu: esborrar la identitat catalana i repressió de tot signe de catalanitat.
Única llengua oficial: castellà i multa per l’ús del català fora de la vida privada.
El català passava a ser un “dialecte” inapropiat del castellà. Desaparició
d’editorials, teatre, etc. SI ERES ESPAÑOL, HABLA ESPAÑOL.
Persecució de símbols catalans com banderes, himnes, cançons. Clandestinitat
per a institucions culturals com l’Institut d’Estudis Catalans.
Biblioteques i llibreries censuraven obres i autors que el règim considerava
contraris a la cultura oficial.
CONSEQÜÈNCIA A MIG TERMINI → Identificació de catalanisme amb
antifranquisme i reacció cultural i cívica entorn la llengua i identitat. Activisme en
la defensa de la identitat cultural catalana atacada.
OPOSICIÓ AL RÈGIM
EXTERIOR
EXILI. Èxode cap a França o Mèxic principalment. Alguns tornen més tard sota la
promesa de què no seran castigats (spoiler, van ser castigats).
Governs de la República, de la Generalitat o del Govern Basc a l’exili.

A la Generalitat, Josep Irla va substituir Companys i més tard Tarradellas el va

substituir a ell.
Poca coordinació entre governs i entitats a l’exili. Uns apostaven per activitat
diplomàtica contra el règim i d’altres per la lluita guerrillera per atacar el país i
provocar una insurrecció popular. Molt poca influència sobre l’interior del país,
desconnexió amb la realitat i el dia a dia.
INTERIOR
Dels desmantellament a la clandestinitat:
Tot i que CNT semblava que seria la força més important, en realitat van ser els comunistes a través del
PCE i del PSUC a Catalunya els millor organitzats a la clandestinitat amb estructures millor preparades
per sobreviure.

Moviments principals:
- Maquis. Guerrillers a les muntanyes, a l’interior de la península o en intents d’ocupació des de França
→ octubre 1944 a la Vall d’Aran. Fracàs. A partir de 1948 es deixa la lluita armada. Repressió ferotge,
en global 3000 morts i 20000 detinguts. Fins als 50 encara queden grups.
- Nous partits com Moviment Socialista de Catalunya o Front Nacional de Catalunya que esperaven al
voltant del 45 la intervenció internacional a Espanya. També els sectors monàrquics organitzats al
voltant de Joan de Borbó.
1955 Crist-Catalunya. Grups democratacristians entre els quals va destacar Jordi Pujol.
- Conflictivat social. CNT, comunistes o HOAC (obrers catòlics al 46). Moviments obrers a finals 40 per
Terrassa, Sabadell per condicions de vida. Vaga del 48 a Bilbao, del 51 a Barcelona, del 58 a Astúries…
- Estudiants universitaris. Contra el SEU reivindicant llibertats polítiques. Manifestacions al 56 a Madrid i
el 57 a Barcelona amb una assemblea lliure (fets del Paranimf).