3.

El feixisme italià

3.1. Italia i la Primera Guerra Mundial

Malgrat l'oposició de la majoria de la població, Italia va entrar en la Primera Guerra Mundial
l'any 1915 al costat dels aliats. El Regne Unit i França van prometre a Itàlia importants
compensacions territorials al nord d'Italia, a l'Adriàtic i a l'Àfrica. Però un cop acabada la
guerra, Italia tan sols va obtenir uns petits territoris: el Trentino, Istria i la ciutat de Trieste.
Els italians es van sentir enganyats pels aliats i parlaven d'una «victòria mutilada»

3.2. El naixement del feixisme

Benito Mussolini, antic militant socialista, era un excombatent que va saber connectar amb
els anhels de molts antics soldats que tornaven de la guerra decebuts i sense feina.
Mussolini va crear a Milà, amb alguns milers d'excombatents, el primer agrupament feixista
(març del 1919), embrió del Partit Nacional Feixista (1921). El nou partit es caracteritzava:
● nacionalisme exacerbat
● model econòmic autarquic
● l'ás de la violència contra els opositors
● voluntat d'establir una dictadura
● propaganda sobre la reforma social
● 'ús d'una simbologia característica (camisa negra, barret militar i salutació a la
romana).
La manca de concreció ideologica i un ús important dels mitjansde comunicació van
permetre al partit feixista d'arribar a molta gent.

3.3. La presa del poder

La situació d'Italia des de la fi de la guerra era crítica. En un context de crisi econòmica
greu, els obrers en vaga reivindicaven millores salarials i els pagesos pobres demanaven
terres. Tots ells es van organitzar en sindicats, i els partits d'esquerres van obtenir molts
governs municipals i regionals. L'organització obrera i pagesa va permetre que
aconseguissin algunes de les seves demandes.

En aquest context, molts empresaris van subvencionar el partit feixista perquè s'enfrontés a
socialistes i comunistes. Es va iniciar, doncs, unacampanya de violència contra líders
sindicals, la pagesia i alguns governs municipals, amb el suport de les forces de l'ordre, que
van romandre inactives davant els assassinats i les accions violentes. Així, el feixisme va
guanyar adeptes entre les classes mitjanes i altes, que consideraven el partit una garantia
d'ordre i un fre a una posible revolució comunista com la de Rússia. Els partits d'esquerres
es van dividir. Mussolini va aprofitar la crisi política (no hi havia majories parlamentàries i els
governs duraven molt poc) per organizar una demostració de força, la Marxa sobre Roma
(octubre del 1922), que va aplegar a la capital milers de feixistes provinents de tot el país. El
govern va sol•licitar l'estat de setge per combatre militarment aquest aixecament, però el rei
Víctor Manuel III s'hi va negar i va concedir a Mussolini la facultat de formar govern, si bé
era minoritari al Parlament. Diferents partits, en particular els conservadors, van votar a
favor de l'arribada de Mussolini al poder i, més tard, de concedir-li plens poders.
3.4. La dictadura feixista

Des del poder, Mussolini va canviar la llei electoral per guanyar les eleccions per majoria
absoluta, moment en què va expulsar del Parlament els diputats de l'oposició (1926) i va
il·legalitzar els partits i sindicats, excepte el feixista. Finalment, va proclamar la dictadura
feixista: es va convertir en il duce ('el cap') i gaudia d'un poder gairebé il·limitat. El règim
feixista es va proposar actuar en diversos fronts:
● Persecució dels opositors, que van ser empresonats, deportats o assassinats.
● Abolició de drets fonamentals, com el de premsa, reunió i expressió.
● Propaganda i exaltació nacional a partir del culte al líder, de les grans construccions i
de l'ús de simbologia relacionada amb l'Imperi romà.
● Afavoriment del industrials i el latifundistes que donaven suport al règim amb el
pretext de la modernització d'Itàlia per mitjà de la millora de l'agricultura (batalla del
blat), la construcció d'autopistes i ferrocarrils, i la creació d'un sector industrial
estatal.
● Potenciació de la natalitat i la legislació social per acontentar i tenir controlats els
treballadors després de la supressió del sindicats.
● Control del obrers mitjançant la creació dels sindicats verticals, dominats pels
mateixos empresaris.
● Control de l'associacionisme infantil i juvenil amb la creació d'organitzacions que
adoctrinaven i manipulaven políticament el jovent.