El feixisme

italià
 Itàlia després de la Gran Guerra
• La situació interna d’Itàlia en acabar la
Primera Guerra Mundial era
extremadament greu:
• A pesar de la seua important participació
bèl·lica, Itàlia no va rebre les reivindicacions
territorials que desitjava, generant una
sensació de decepció i malestar entre la
població, especialment a l’exèrcit.
• La guerra va provocar una forta crisi
econòmica que va empobrir el país i va
augmentar la inflació i l’atur.
• Aquesta crisi, en conjunt amb el triomf
bolxevic a Rússia, va incrementar la
conflictivitat social, amb ocupacions de terres
i fàbriques per part de camperols i obrers.
 Benito Mussolini
• Benito Mussolini, un antic socialista, va
aprofitar el descontent per a formar, amb
joves de la burgesia i excombatents, unes
forces paramilitars: els fasci di combattimento.
• A partir de 1919, van començar a actuar
contra les organitzacions d’esquerra, fent ús
d’una violència extrema: boicots, atacs,
pallisses, assassinats, etc.
• Encara que molts polítics desitjaven desfer-se
d’ells, comptaven amb el suport de moltes
autoritats i empresaris, que els veien com un
moviment que podia evitar una revolució
socialista a Itàlia.
 El naixement del Feixisme
• En novembre de 1921 Mussolini va
organitzar els fasci en un partit polític: el
Partit Nacional Feixista, que va aconseguir
ràpidament molt de suport.
• El programa del partit era de marcat
populisme en lo social, però defenia la
propietat privada i era fortament
nacionalista i militarista.
• També va adoptar una simbologia pròpia:
la camisa negra com uniforme, el salut a la
romana i el fascio com emblema.
 La marxa sobre Roma
• Com que a les eleccions de 1921 els
feixistes no van obtindre el èxit esperat,
van decidir fer-se amb el poder per la
força.
• Al llarg de l’any 1922, els feixistes van
organitzar una serie de mostres de poder
i manifestacions per tot el país per a
pressionar al govern. Aquests actes van
culminar amb la “Marxa sobre Roma”,
un intent encobert de colp d’Estat.
• Encara que el govern liberal va tractar de
detindre’ls, el rei Victor Manuel III,
pressionat per conservadors, empresaris i
militars, es va posar de part de Mussolini
i li va encarregar formar un nou govern.
 La etapa democràtica
• Mussolini va crear una coalició amb liberals i
catòlics, i una de les seues primeres mesures va
ser redactar una nova llei electoral, que donava
la majoria absoluta a la força política més
votada.
• A les eleccions de 1924, els feixistes van
guanyar amb molta diferència i el diputat
socialista Matteotti els va criticar durament al
parlament per la violència exercida, demanant
l’anul·lació electoral. Poc després, va ser
segrestat i assassinat.
• Aquest esdeveniment, en conjunt amb la
pressió dels membres més radicals del seu
partit, va donar peu a que Mussolini instaurara
la dictadura feixista.
 La “feixistització” d’Itàlia
• A partir de 1925, Mussolini va començar a restringir o eliminar les llibertats
comuns i reorganitzar l’Estat italià segons les seues directrius:
• Supressió de la democràcia: es van suprimir el Parlament i els drets constitucionals,
es van prohibir els partits polítics, es va empresonar a l’oposició i es va eliminar la
llibertat de premsa.
• Mussolini es va proclamar cap de govern i del partit feixista, concentrant tots els
poders a les seues mans. Així i tot, va mantindre la monarquia de Victor Manuel III.
• Itàlia es va convertir en un Estat corporatiu, en el que empresaris i treballadors es
convertien en els nous organismes representatius de la societat. D’aquesta manera, es
van prohibir els sindicats obrers i qualsevol institució elegida per sufragi.
• Es van restablir les relacions amb el Vaticà, mitjançant els Pactes de Laterà (1929),
per el que els dos estats es reconeixien mútuament i s’atorgava a l'Església catòlica
una posició de privilegi social i institucional.
• Es van aprovar lleis racials al 1938, que implantaven el supremacisme blanc i
l’antisemitisme. Aquesta mesura va ser sobre tot un gest de cara a millorar les
relacions amb l’Alemanya nazi, doncs no era un sentiment generalitzat a Itàlia.
 Dirigisme econòmic
• El nou ordre feixista pretenia crear un model
totalitari, en que l’Estat i el Partit Feixista es fondrien
i reglamentarien tots els aspectes de la vida.
• Un dels aspectes clau era l’intervencionisme
econòmic, que volia implantar l’autarquia i conseguir
que Itàlia fora econòmicament autosuficient.
• Amb eixe objectiu, es van intensificar i controlar la
producció industrial i agrícola i es va crear l’IRI
(Institut per a la Reconstrucció Industrial), que
controlava els sectors bàsics de l’economia i la va
orientar cap a la producció militarista.
• Aquesta política va generar grans beneficis per a les
oligarquies industrials i financeres, però a costa d’un
fort descens del nivell de vida d’obrers i camperols.
 Control social
• A nivell social, el Feixisme pretenia controlar i
dirigir a tota la societat mitjançant una política
demogràfica natalista, destinada a afavorir el
creixement de la població i limitant l’emigració.
• També es va estimular la afiliació al partit i
sindicats feixistes, es van crear associacions
juvenils per als xiquets i es van fundar
associacions que organitzaven el temps lliure
fora del treball.
• D’aquesta manera, mitjançant el control de
l’educació, la propaganda i els actes de masses,
es pretenia adoctrinar a la població en els
valors feixistes i el culte a Mussolini.
Irredemptisme i Expansionisme
• Els feixistes volien acabar amb el procés
irredemptista que havia començat al s.
XIX, que defenia que Itàlia havia d’ocupar
els territoris en que vivia població de
cultura o llengua italiana.
• Amb l’Imperi Romà com a model,
Mussolini pretenia crear el seu propi
imperi, per el que va dur a terme una
política agressiva amb els seus veïns.
• Així, va suprimir la resistència indígena a
les colònies d’Eritrea, Somàlia i Líbia, va
conquerir Etiòpia al 1936 i va invadir
Albània en 1939.