La Crisis de 1917

Eduardo Dato president de 1913 fins al 1915; juny a novembre 1917; maig 1920 fins
assassinat el març de 1921.
Assassinat per encobrir a Martínez Anido que va impulsar una gran campana de
violència per acabar amb la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Juliol de 1914 inici Primera Guerra Mundial, Dato declara la neutralitat. Mesura ben
acollida per la població. Divisió entre esquerres (aliadòfiles) i les dretes (germanòfiles).
La neutralitat estimula l’activitat econòmica, demanda a l’estranger, tots els sector
beneficiats. Desenvolupament del capitalisme espanyol, burgesia gran beneficiada. La
classes obrera es veu perjudica per la manca de productes i l’alça de preus.
Durant els quatre anys de la guerra el cost puja 40% i el salari es manté igual.
Indignació dels obrers, que s’afilien a la CNT i la UGT, que es converteixen en
sindicats de masses. S’ajunta el malestar a l’exèrcit, ja que hi ha molts alts càrrecs,
pugen els càrrecs als “africanistes” i tampoc els agrada el salari.
Es crea a Barcelona i Madrid “Las juntas militares de defensa”, sindicat militar amb
discurs regeneracionista. El poder civil es veu obligat a reconèixer aquestes juntes.
Crisi del torn dinàstic a causa de les lluïts internes. Francesc Cambó posa en marxa una
rebel·lió a Barcelona, convoca al juliol de 1917 l’Assemblea de parlamentaris amb
l’objectiu de forçar un canvi polític (suport de republicans i socialistes). Reforma
constitucional amb el reconeixement de les autonomies de les regions i formar un
govern de consens amb participació de tots els partits polítics.
Eduardo Dato dissol l’Assemblea titllant-la de “separatista”.
Agost de 1917, vaga general organitzada per la UGT amb objectiu econòmics i polítics.
Acabar amb la monarquia i formar un govern provisional i convocar unes corts
constituents. La vaga s’estén per tots els centres industrials. Els militars no obeïen les
Juntes militars sinó que van acabar amb la rebel·lió fent cas al govern.
Més de 80 morts.
Conseqüències:
Crisi política, els presidents no duren més de 5 mesos.
Alfons XIII, demana a Antonio Maura la formació d’un govern d’Unió Nacional. Però
també aquest govern duran poc, només 9 mesos coincident amb la fi de la Guerra
Mundial.

https://www.youtube.com/watch?
v=Gl0WxR9zgag&ab_channel=manueltorremochamadrid
La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)

• Vaga de La Canadenca
Vaga que va tenir lloc entre el febrer i març de 1919 (44 dies) en la qual els treballadors
de l’empresa hidroelèctrica que subministrava electricitat a la ciutat de Barcelona van
iniciar un seguit de revoltes organitzades per la CNT amb l’objectiu d’aconseguir un
augmenta salarial, jornada laboral de 8 hores i dret d’afiliació a sindicats. Van
aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, i la implantació de la
jornada de vuit hores.
• Pistolerisme
Va tenir importància a Catalunya entre el 1918 i 1923. Va ser la resposta de la
Federació Patronal que va finançar una onada d'atemptats contra els sindicats que
incrementaven les demandes obreres. Aquesta organització sindical va reunir la
burgesia industrial catalana. Va impulsar la formació dels Sindicats Lliures.
Els Sindicats Lliures van ser dirigits per Ramon Sales. Van executar els atemptats
contra la CNT i els seus líders, destacant Salvador Seguí (“El noi del sucre”) el 1923..
Aquests sindicats lliures van ser prohibits i resolts amb la II República.
La resposta de la CNT va ser formar l’anarquisme terrorista on van assassinar diferents
personatges destacant el president del govern Eduardo Dato el 1921.
• Desastre d’Anual
Greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif en una zona entre Melilla i la badia
d’Alhucemas. Van morir al voltant de 13.000 soldats espanyols. Les tropes espanyoles
liderades per Manuel Fernández Silvestre estaven avançant en direcció a Alhucemas,
lloc estratègic per dominar el territori. En un context de rebuig social a la guerra del
Marroc, aquesta dura derrota de l’exèrcit espanyol va agreujar la crisi social i militar del
país.
• Expedient Picasso
Va ser l’informe redactat pel general Juan Picasso qui va ser enviat pel Consell Suprem
de Guerra i Marina per analitzar els esdeveniments coneguts com el Desastre d’Annual.
Es va convertir durant un temps amb el problema polític més important del país. No va
tenir lloc cap dictamen, ja que amb el cop d’Estat de Primo de Rivera es va “donar
carpetazo” a l’Expedient.