Tema 6:

Comunicació i
llenguatge
 01

LA COMUNICACIÓ
 LA COMUNICACIÓ

Què és la Elements de la La comunicació

comunicació? comunicació no verbal
Què és la comunicació?

Comunicació reflexa
La dels animals: patrons
estereotipats, poc flexibles,
transmeten info.

Comunicació intencional
La dels humans, tot i que també
tenim la reflexa.

Comunicació verbal
Llenguatge oral i escrit.
 Elements de la comunicació

Model bàsic de comunicació actual:

Feedback

Emissor MODERN Receptor

Missatge
WORLD
 Elements de la comunicació

Emissor i receptor Codi Canal

- Com a mín. 2 persones. - Acord de manera explícita o - La transmissió de missatges
- Ha d’haver-hi motivació implicita sobre l’ús del codi. es fa utilitzant un canal
per emetre i rebre. - Permet la codificació i determinar.
descodificació dels missatges.
 Elements de la comunicació

COMUNICACIÓ NO VERBAL COMUNICACIÓ VERBAL

Utilitza elements de comunicació Es realitza a través d’un conjunt de
que no són plenament simbòlics, símbols arbitraris i regles per
falten regles per combinar-los. combinar-los per representar idees.

El símbol és un signe relacionat amb el referent acordat per una comunitat

d’usuaris.
 La comuniació no verbal
Els signes no verbals que El to de veu, ritme o entonació
01 permeten fer més transparents 02 permeten expressar idees diferents
les comunicacions orals. amb els mateixos termes.

La cinestèsia o llenguatge del Totes les cultures tenen un sist.

03 cos estudia el conjunt dels 04 significatiu de comunicació gestual
signes de comportament. que acompanya al discurs.

- La comunicació no verbal és superior a la verbal, ja que el seu impacte és immediat.

- El comportament no verbal és inferior al llenguatge perquè se situa aquí i ara, el seu
nivell d’abstracció és molt baix.
02 EL LLENGUATGE
 EL LLENGUATGE
- Com deia Heràclit, ofereix un bonic exemple de comunitat: Tots el
gaudeixen i ningú no el posseeix.
- És una creació del col·lectiu humà,
- S’oposa a dues formes de silenci: ordres i violència.

El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació, mitjançant l’ús de

sons vocals, signes gràfic o gestos, pel qual es relacionen persones de qualsevol
condició o cultura.
 EL LLENGUATGE
El llenguatge verbal es distingeix d’altres tipus de comunicació per quatre
característiques:

CREATIVITAT FORMA CONTINGUT ÚS

Integra els estímuls de la
Conjunt de sons poden Pot comunicar Expressa la nostra
percepció que arriben al
articular-se infinits significats que són consciència d'identitat
cervell i el procés
signes dotats de independents de la i també és un mitjà de
d’abstracció que el dota de
significació. situació immediata. comunicació social.
significat.
 EL LLENGUATGE
- No existeix una definició única de llenguatge, es reconeixen tres
dimensions bàsiques:

Estructural Interpretat com un sist. de signes

lingüístics

Funcional Permet que els individus es

relacionin entre ells.

Comportamental Conducta lingüística.

 Funcions del llenguatge
Tradicionalment es considera que el llenguatge te la funció d’estructurar
i organitzar el pensament i de desencolupar la comunicació.

Karl Bühler Roman

- Assenyala tres funcions Jakobson
essencials:
- Aquest lingüista enumera els
Funció representativa o referencial
elements implicats en la
(objectes)
comunicació verbal i descriu la
Funció expressiva o emotiva
forma que cadascun determina
(emissor)
una funció de llenguatge.
Funció d’apel·lació o d’evocació
(receptor)
 Funcions del llenguatge
Representativa o
referencial
Funció més important per la
qual el parlant descriu
objectes i representa el
món i la realitat.
Fàtica
Relacionada amb el canal.
Té com a objecte mantenir
o tallar la comunicació
entre les persones.
Expressiva o
emotiva
Es refereix a l’emissor.
Permet expressar les idees,
desigs i emocions i també
l'actitud respecte al que es
parla.
Metalingüística
Orientada al codi.
L’emissor i el receptor
volen confirmar que
utilitzen el mateix codi.
Apel·lativa o
conativa
Orientada al receptor.
Tendeix a produir un
efecte en l’oient o suggerir
fer alguna cosa.
Poètica
Relacionada amb el missatge.
Usada per qualsevol parlant
amb riquesa expressiva.
Orientada cap al valor artístic,
estètic i expressiu.
 Desenvolupament evolutiu del llenguatge
L’adquisició del llenguatge implica el següent:

1 2 3

Desenvolupament Desenvolupament
Gramàtica
fonològic semàntic
Capacitat de Comprensió de les
Comprendre el
pronunciar els sons i regles per construir
significat de les
paraules de diversos enunciats en un
paraules.
idiomes. idioma determinant.
 Desenvolupament evolutiu del llenguatge
Fases del desenvolupament en l’adquisició del llenguatge:

Edat mitjana Fites en el llenguatge

6 mesos Xerroteig: evolució balboteij amb introducció de consonants.

1 any Comprenció del llenguatge.

12-18 mesos Paraules utilitzades separadament.

18-24 mesos Frases de dues paraules ordenades de manera sintàctica: vocab de 50 a

diversos centenars de paraules.

2.5 anys Noves paraules cada dia: utilitza conectors, errors gramaticals.

3 anys Oracions completes: pocs errors.

4 anys Prop de la capacitat de llenguatge adult

Desenvolupament evolutiu del llenguatge
L’adquisició del llenguatge és innata o apresa?
La teoria de l’aprenentatge social estableix que l’adquisició del llenguatge implica
un aprenentatge per imitació.

Noam Chomsky: defensa que els humans tenen una predisposició biològica per
desenvolupar el llenguatge i considera que el llenguatge no es pot explicar segons
les lleis d’estímul-resposta, suggereix que el llenguatge és un procés creatiu i que els
human neixen amb una habilitat lingüística innata com a conseqüència de la
maduració.

Gramàtica universal: sistema de regles semblant compartit per tots els llenguatges
del món.
 03

TRASTORNS DE
LLENGUATGE
 Trastorns del llengutge

Consisteixen en un deteriorament o desenvolupament

deficient de la comprensió i/o utilització d’un sistema
de símbols parlats, escrit o altres, i inclouen la
morfologia, la semantica i la pragmàtica.

Aquestes alteracions són variades i complexes. En

aquesta classificació el prefix a- indica pèrdua
completa de la funció i el prefix dis-, la indica
parcilment.
 Alteracions del sistema nerviós
Afàsia
Incapacitat d’usar el llenguatge a causa d’una lesió cerebral. També poden produir-se amb
alteracions de la lectura i l’escriptura.
Afàsia motora: Afàsia sensorial:
Incapacitat de parlar tot i entendre el Incapacitat de compendre el significat de
llenguatge. les paraules o l’ús dels objectes.

Alèxia
El pacient llegeix pero no comprèn perquè les paraules no tenen significat.

Disàrtria
Dificultat de la parla per trastorns del to i del moviment dels músculs que controlen
l’articulació. Es produeix sovint en les situacions alcoholiques i en la malaltia de Pàrkinson.
 Alteracions funcionals

Dislèxia Dislàlia Disfonia

Confusió d’una consonant Articulació errònia de Trastorn de la veu, originat
per una altra i per la fonemes, silabes o per causes orgàniques o
inversió de paraules i paraules. funcionals.
síl·labes.

Disfèmia Mutisme
Alteració de la fluïdesa i el ritme de la És la supressió de les funcions
parla. Bloqueja el discurs quan comença del llenguatge. Encara que
o es repeteix síl·labes al principi de la l’individu pugui parla, no vol
paraula. Això empitjora quan l’endividu fer-ho. Es produeix en casos
parla en públic. No se sap la cuasa. depressius intensos.
Altres alteracions del llenguatge

Autisme Aïllament social

Go somewhere that is usually
És embarrassing for you, such as a
social event, for example