L’antic Règim XVI, XVII i XVIII

La societat estava dividida en tres estament: els clergues i els nobles formaven part dels 2
estaments privilegiats, no pagaven impostos i gaudien de lleis especials i, en canvi, el 3
estament era la resta de la població, que pagaven impostos i estaven sotmesos a la llei
comuna (els artesans i els burgesos vivien en la ciutat).

En la monarquia absoluta el rei tenia un poder il·limitat, ja que tenia el dret diví, és a dir,
havia rebut el seu poder de Déu i només havia de retre comptes a ell.

La il·lustració i el liberalisme XVIII : 2 corrents de pensament

La il·lustració és un corrent de pensament filosòfic i polític, que fonamenta el plantejament

de la raó, l’eina per progressar i posar fi a l’Antic Règim, basat en la tirania, la tradició i la
irracionalitat. També creien en la capacitat de l'ésser humà per canviar el món, mitjançant
l’educació, ja que una societat culta és la millor arma per lluitar contra l’Antic Règim.
Aquets, eren partidaris de la tolerància i la diversitats d’idees davant la religió, defensaven la
llibertat religiosa (alguns eren agnòstics, no crien ni negaven l’existència de Déu o eren
ateus, no creien en l’existència de Déu)
En economia, proposaven la llibertat de producció i la supressió del feudalisme i, en la
política, coincidien en els plantejaments liberals. Els dèspotes il·lustrats, eren monarques
que aplicaven reformes inspirades en la il·lustració)

El liberalisme és una ideologia, d’on sorgeix la democràcia, que fonamenta:

La sobirania nacional: tots els poders de l’estat (governar, jutjat i fer les lleis) han de produir
dels ciutadans, mitjançat el sufragi del poble (vot), d’on són elegits els governs *Jhon Locke
i Jean-Jacques Rousseau*

La separació de poders: els 3 poders de l’Estat: el legistratiu (qui fa les lleis) pertoca al
parlament, executiu (Aplica les lleis) pertoca govern i el judicial (jutja els infractors de les
lleis) pertoca al tribunal de justícia *Montesquieu*

La igualtat davant la llei: la llei havia de ser única per tots els ciutadans *Rousseau*

Drets i llibertats: llibertat d'associació, d’expressió, de reunió,de religió i el dret a la propietat

privada(tota persona té dret d’utilitzar,gaudir i disposar dels seus béns d’acord la llei)
*Voltaire*

Les idees liberals tenien suport de la burgesia, grup que pertany al tercer estament, amb
poder econòmic, però no polític. Per això apoyaven el liberalisme, per enderrocar l’Antic
Règim i construir un nou sota el seu control.

Revolucions burgeses/liberals: Canvi radical en la forma de govern

Es van dur a terme en nom de les idees liberals, sent dirigides per la burgesia. El triomf i
l’aplicació de les idees liberals van representar la fi de l’Antic Règim (absolutisme,
feudalisme i estaments). Els grups dirigents van ser reemplaçats per la burgesia.
L’estat liberal formantava: la sobirana nacional, la separació de poders, la igualtat davant
les lleis i els drets i les llibertats dels ciutadans. Hi ha dos tipus segons qui exerceix el càrrec
de cap d’Estat; la monarquia parlamentaria/constitucional que és un rei sense poder
absolut o en la república el cap d’Estat és elegit per sufragi. Els estats liberals l’elecció de
representants es mitjançat el sufragi censatari (vot dels ciutadans més rics) i, en canvi, en
la democracia mitjançat el sufragi universal (vot dels ciutadans +18) . En tot estat
democratic, es reconeixen els drets i llibertats, entre la llibertat religiosa, però no sempre
existeix als estats liberals no democràtics.

La constitució és la llei que estableix els drets i deures dels ciutadans i s’hi regula el sistema
de poder.

La revolució francesa 1789-1815: moviment polític, social i ideològic.

Causes: la difusió d’idees liberals, que va permetre que els francesos coneguessin altre
forma de govern, el descontentament de molts pagesos i artesans amb condicions
miserables i els burgesos que volien poder polític, el triomf de la revolució americana i la
crisis de la hisenda reial.

La revolta dels privilegiats i el naixement de l’Assemblea Nacional:

Per resoldre la crisis hisendaria, el rei va demanar als 2 estaments privilegiats que
paguessin impostos i renunciessin al seu privilegi fiscal, ja que el 3 estament en pagava
molts. Aquests es van revoltar demanant l'autorització dels Estats Generals, representants
del 3 estaments que aproven lleis i impostos i, el rei no va tenir més remei que acceptar. Els
diputats del 3 estament van demanar camviar el sistema, en contes d’un vot per estaments,
el vot sigués individual. La petició va ser denegada, aquests, van abandonar els estats
generals i van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els veritables
representats de la voluntat popular (els burgesos, amb alguns nobles i clergues liberals), en
el Saló del Joc de la Pilota, i van prometre redactar una constitució que reconegués els
drets i les llibertats dels ciutadans francesos.

L’esclat de la revolució:

L’Assemblea Nacional va obtenir el suport del poble, el 14 de juliol(1789), i es va revoltar a

París i va assaltar la Bastilla (presó a París, on eren tancats els acusats d’actuar en contra
de l’absolutisme). Temerós. Lluís XVI va reconèixer la legalitat d’aquesta. Però, com
s’oposava de les mesures de l’Assemblea nacional, va fer pactes secrets amb països
absolutistes, que el van portar a la seva destitució per la seva actitud: *república*

Aquesta, va elaborar lleis amb l’objectiu d’enderrocar l’Antic Règim i afavorir l burgesia: 1r
l’abolició del feudalisme(mitjançant el decret del 4 d’agost) i 2n, va redactar la declaració
dels decrets de l’home i dels ciutadans (sobirania nacional i igualtats davants las lleis). Els
punts principals de la constitució eren:Monarquia constitucional, separació de poders i
sufragi censatari).

Temps de guillotina 1793-1794

LLuís XVi va ser acusat de conspirar contra l'Assemblea Nacional i d’antemtar contra la
seguretat de l’Estat i el van condemnar a mort (després el van seguir tota la seva família).
Els jacobins,republicans demòcrates, partidaris a reduir la desigualtat social) encaplaçats
per Robespierre, van aconseguir el poder i van afavorir els sans-culottes(grup que aspirava
a un futur igualitari) i van confiscar els béns dels exiliats, que van distribuir entre els més
pobres, van fixar preus màxims en els articles de 1r necessitat i van impulsar una constitució
nova, que s’estableix el sufragi universal masculí. Per fer front a la guerra contra els
absolutistes van formar un exèrcit d’un milió de persones. Van perseguir els republicans
crítics i partidaris de la monarquia (es va anomenar govern del terror a aquesta política, ja
que van executar 50000 persones).

El directori i l’imperi napoleònic 1794-1815

L’alta burgesia atemorida, va executar a Robespierre (els sans-culottes no el van defensar

per haver dictat un màxim per als salaris i haver executat els seus líders). Després, la
burgesia en el poder, van suprimir les lleis jacobinas que havien afavorit a les classes
populars, va restaurar el sufragi censatari i van defensar el dret a la propietat privada.
Aquesta etapa es coneix com Directori. Aquest, va ser incapaç de mantenir l’ordre públic,
alterat per absolutistes i per jacobins i sans-culottes, que exigien restabliments favorables
per els més humils.

Napoleó va posar fi a les lluites entre jacobins i absolutistes, i va actuar com a govern
liberal defensant els interessos burgesos. Per evitar el retorn dels Borbó, va fundar una
nova dinastia de monarques liberals, fent-se emperador, després de consultar-ho als
francesos en un plebiscit(govern consulta al poble d’una qüestió d’interès general). Aquest,
va continuar les guerres absolutistes i el Regne Unit i, malgrat ser liberal, es va afegir a la
guerra perquè tenia que França esdevingués massa poderosa. L’emperador tenia
importància ja que coneixia els terrenys i la facilitat de desplaçar-se amb les tropes, li va
permetre dominar grans parts d’Europa(entenia la guerra com mitjà per estendre el
liberalisme)

Les revolucions liberals de 1830 i 1848

Napoleó va ser derrotat per una aliança entre països europeus en la batalla de Waterloo.
La derrota va representar el restabliment de l’absolutisme a la major part d’Europa. Els
Borbó van recuperar el tron i el país va retornar a les fronteres anteriors. Les idees liberals
es van mantenir ben vives a la burgesia. Això va afavorir l’esclat de dues onades que van
abolir la monarquia absoluta a Europa.

Revolució 1830: fi de l’Antic Règim a França- Carles X de Brobó va ser destronat i Lluís
Felip d’Orleans va entronitzat. S’imparteix la monarquia constitucional basada en: la
separació de poders, la igualtat davant les llei, els drets i lliberts i el sufragi censatari.

Revolució 1848: Lluís Felip d’Orleans no va satisfer els sectors de la població, per el dret de
vot. Es considerava, que estava més per els interessos de la burgesia i limitava les llibertats
individuals. Això va provocar la seva caiguda i la república. Amb la implantació del sufragi
universal masculí, llibertats individuals i van adoptar un règim democràtics