2.

Llegeix el text i respon les qüestions plantejades:

Quant a la naturalesa del text, cal dir que es tracta d'un document de lleis amb caràcter objectiu.
Són una sèrie d’articles per crear un nou estat liberal del govern el qual estava ocupat per una
monarquia moderada constitucional diferent de la monarquia absolutista.
El varen publicar a Cadis el dia 19 de març de 1812, dia que es promou aquesta constitució en un
moment de declivi.
Els seus autors van ser els diputats elegits mitjançant sufragi universal i pertanyents a tres
Circumstàncies històriques al voltant d’aquest text Espanya va capturar els francesos a la guerra:
la guerra francesa, on També vam observar la guerra d’alliberament nacional contra els invasors
francesos La guerra civil, quan Espanya va conèixer gent que va jurar la lleialtat del rei, va ser
imposada per Napoleó, Jose i (França), que van venir a Madrid amb una constitució complexa.

L'article 3 defensa una de les idees fonamentals del liberalisme polític: la sobirania nacional, Els
seus precedents es troben en el pensament de Rousseau que el poder de l'estat per conferir les
seves pròpies lleis, que redacten els seus representants legals, qualsevol base (democràtica), i té
els seus precedents en la creació del parlamentarisme anglès i d'estats liberals com els Estats
Units i els Estats Units. Cas França).

L'article 4 intenta garantir els drets individuals, però no especifica, només Enumera dos dels
elements necessaris per a la ideologia burgesa: llibertats civils i conseqüent llibertat d'acció,
llibertat d'expressió i pensament, i llibertat econòmica, però no llibertat religiosa, (ja que com a
concessió als representants despòtics l'estat és catolicisme confessional i culte públic de altres
confessions estaven prohibides), i en garantir les llibertats civils, es va oposar a la monarquia
absoluta i als antics drets feudals de la noblesa i alt clergat (senyors judicials).

L'article 15 ens diu que el poder legislatiu correspon bàsicament als tribunals. Aquests tribunals es
diferencien dels tribunals anteriors en el fet que no estaven formats per classes socials sinó que
eren co elegits pel poble mitjançant sufragi universal indirecte masculí, encara que el rei tenia el
poder d'aprovar lleis o impedir-ne l'aplicació immediata suspendint el seu veto durant dos anys. I
pot empènyer el govern a redactar lleis.

L'article 16 centralitza el poder executiu en el rei, és a dir, el rei ostenta la direcció del govern,
nomena i destitueix els secretaris del gabinet (el precedent dels ministres) i dirigeix ​l'administració
del país, amb el parlament assistint a l'estat (dissenyat per substituir el odiós bloc palatí), i la cara
de La possibilitat que el monarca intenti ampliar els seus poders, serà una monarquia limitada, i
per tant la possibilitat d'excloure el successor al tron ​per incapacitat o indignitat i el mecanisme de
nomenament d'un regent. en casos rars.

L'article 17 declara que el poder judicial pertany o resideix als tribunals, prohibeix als tribunals i als
sobirans jutjar i assegura els principis bàsics d'un país regit per llei. L'únic codi legal que no fos
l'església i l'exèrcit es va formular per oferir garanties per a la seguretat dels ciutadans.

Com a conclusió, podem dir que la Constitució de 1812 es va aplicar durant un breu període de
temps, des del 19 de març de 1812 fins a la seva derogació per ordre del rei Ferran VII el maig de
1814, seguida d'un trienni liberal de 1820 a 1823, i durant diversos mesos de 1836-1837, no
obstant això, va tenir una gran influència com a model de constitució de les repúbliques llatino
americanes i europees. Es pot pensar com un text de classe social: la burgesia va fer la seva
pròpia aproximació racionalista a la Il·lustració: sobirania de l'estat, separació de poders,
monarquia parlamentària, igualtat davant les lleis i els impostos, etc. (però també trobem inspiració
ètica en considerar la El confessionalisme catòlic estatal i la prohibició de qualsevol altre culte són
religiosos).
Tema 6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833) Història d’Espanya

3. Llegeix el texts i respon les qüestions plantejades:

a) Quins varen ser els autors d’aquest manifest?

b) Quan va ser proclamat i amb quina finalitat?

c) Analitza’n el contingut i valoran’n les conseqüències.

d) Explica les característiques essencials de l’etapa del sexenni absolutista (1814-1820).

El Manifest persa és clarament polític i històric. Va ser escrit a Madrid el 12 d'abril de 1814 per
justificar el sistema totalitari al regne d'Espanya. Els autors eren membres de la cort que eren
considerats representants de l'aristocràcia autocràtica (69 delegats van signar) i van presentar
aquest manifest al rei Ferran VII d'Espanya. El nom del manifest deriva precisament de la part
anterior d'aquest text, on fa referència al suposat costum dels perses a favor dels dies d'anarquia
controlada després de la mort del governant, per convèncer el poble de la necessitat d'un govern
fort. En el text, defineix la tirania com a racional, establerta per Déu i els reis que van rebre el
poder d'ell, aquest és només el sistema tradicional de govern del país... Sens dubte, ho deia en
sentit, és una autocràcia il·lustrada com apunten els autors que el monarca mai va utilitzar el seu
poder. poder sense raó i que només es guia pels interessos del seu poble. Els autors van demanar
que els judicis es fessin "com en els vells temps", és a dir, en forma d'estams i sense restriccions a
la imatge del rei. Exigien la suspensió de la constitució i de tots els decrets dictats a Cadis perquè
els nous tribunals declaressin inviolable el monarca. A través d'aquest manifest es va influir el rei
Ferran VII, que amb l'arribada del Reial Decret del 4 de maig de 1814 va rebutjar la Constitució i
va fer un cop d'estat, un cop d'estat elaborat amb el suport de les tropes del general Elio i la
complicitat de les dones angleses a Whittingham.

Ferran VII va iniciar una repressió que va suposar l'empresonament, l'exili o la mort dels líders de
la revolució liberal. Les destinacions dels exiliats eren Gran Bretanya i França, des dels quals
fomentaven constants conspiracions. El tresor es va enfonsar per manca de capital, principalment
per la implicació dels colonialistes nord-americans en les guerres d'independència, que van
requerir grans despeses militars i van impedir els ingressos d'aquestes terres. Martin Garay,
ministre de Finances, va proposar l'any 1817 la creació d'un sistema fiscal diferent amb una única
contribució i proporcional als ingressos.

A la dècada dels seixanta autocràtiques (1814-1820) es van produir fins a vuit accions militars,
però només una va tenir èxit el 1820, que va incloure l'establiment d'una divisió promilitar.Suport
constitucional i suport de la ciutat. L'1 de gener, Rafael de Riego, tinent coronel, va llançar una
insurrecció de sis anys mentre esperava l'oportunitat de lluitar a les colònies americanes. La
revolució es va estendre ràpidament per Andalusia, les seves ciutats costaneres i els seus
voltants, i es va allargar fins al març, quan va començar el Trienni Lliure el 7 de març, quan Ferran
VII va jurar fidelitat a la Constitució.