Fase Totalitaria i

Autàrquica (1939-1959)
Natàlia Fernández, Raquel Palacios, Ariadna Picanyol i María Sánchez
índex
El fets històrics
La Institucionalització del règim
Les relacions internacionals del règim
Evolució econòmica
1. els fets històrics
 Concordat del 1953
Acord entre la Santa Seu i el govern franquista signat l'any 1953, impulsat pel ministre d'Afers Exteriors
Martín Artajo, pel que es van regular les relacions entre el govern de Franco i el papa Pius XII, que es
basaven en el fet que l'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església, a canvi que
Franco tingués la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjançant l'anomenat dret de
presentació.
L'Estat franquista va conservar la capacitat d'intervenir en la designació de bisbes, però, a canvi, va fer
nombroses concessions a l'Església: va consagrar la unitat religiosa, va atorgar als ordes religiosos un
estatut jurídic, va reservar una important dotació econòmica per al clergat i va admetre la competència
de l'Església en les causes matrimonials. L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la
comunitat internacional.
El concordat va ser conseqüència d'un acord del 1941 entre Pius XII i Franco. Va ser abolit el 1979 i
substituït per uns acords en matèries concretes.
Guerra freda
Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991,
oposà d'una banda els EUA i el bloc occidental i de l'altra l'URSS i el bloc comunista. Tingué períodes
d'enduriment (1947-63, 1979-86) alternats amb altres de distensió i es caracterizà per l'absència
d'enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d'armament i organització
militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d'ambdós blocs i els
incidents diplomàtics.
Pacte de Madrid
Pacte signat el 1953 entre el govern de Franco i el govern d'Eisenhower dels Estats Units, pel qual
l'exèrcit nord-americà podia utilitzar les bases militars en territori espanyol (Morón, Rota, Torrejón i
Saragossa) a canvi d'una compensació fonamental, que era el reconeixemnt dels Estats Units al govern
franquista, i rebre ajut econòmic. El pacte va significar, per tant, el reconeixement internacional del
règim de Franco.

 Llei fonamental
Llei que defineix i regula l'activitat, l'organització i les institucions polítiques d'un estat. En alguns
ordenaments jurídics estatals pren la denominació de constitució.
Fuero de los Españoles
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l'estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l'estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el
10 de gener de 1967. Tenia caràcter de llei fonamental. Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat
i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d'associació per a fins
lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l'estat. Els drets reconeguts podien ésser
suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei. En definitiva, es tractava d'una declaració
de drets i deures dels espanyols efectuada sense cap garantia democràtica. Fou derogat per la
Constitució del 1978.
Llei Orgànica de l'Estat
Ley Orgánica del Estado (LOE). Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de
gener de 1967, en la qual l'estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional
responia als principis d'unitat de poder i de coordinació de funcions. La ideologia que la inspirà es
basava en la més estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958). La llei definia
les funcions del cap de l'estat, del president del govern, del Consell de Regència, del Consell del Regne,
del Consell d'Estat, del Consejo Nacional del Movimiento, de la justícia, de les forces armades, de
l'administració de l'estat, de l'administració local, de l'economia estatal i del Tribunal de Comptes. Les
disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats
durant la guerra civil de 1936-39. La llei fou aprovada en referèndum el desembre de 1966. Fou
derogada per la Constitució del 1978.
La LOE va constituir la peça fonamental de la institucionalització del règim. Va precisar les funcions dels
òrgans de l'Estat -tot preservant el poder omnímode del dictador-, va modificar preceptes d'altres lleis
fonamentals, va introduir novetats com la separació entre Cap d'Estat i de Govern o l'elecció controlada
de procuradors provincials.

 Independència del Marroc espanyol

Després de la Segona Guerra Mundial, els partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata exigiren
la independència i els desordres s'estengueren a tot el país. Reinstaurat Muhammad V del
Marroc, assolí la independència i l'abolició de l'estatut internacional de Tànger, fou admès a
l'ONU (1956) i proclamà la monarquia constitucional (1957) i la futura successió del seu fill
Hassan (efectiva el 1961). El 1958 el Marroc entrà a la Lliga Àrab, i reivindicà els territoris
del Sàhara (que, juntament amb Ifni i les places de Ceuta i Melilla, restaren en poder de
l'estat espanyol), de Mauritània i d'una part d'Algèria. Hassan II inicià el seu govern
sostingut per l'Istiqlal, però aviat aquest i l'UNFP, escissió liderada per Ben Barka, passaren
a l'oposició. L'assassinat de Ben Barka afectà seriosament les relacions marroquines amb
França. El 1963 les tropes nord-americanes i franceses evacuaren el país.
La pèrdua del Marroc espanyol cal veure-la dins el context de la precipitada
descolonització del territori: quan França va decidir de concedir la independència a la seva
zona el març de 1956, els desordres a la zona espanyola van dur al govern a fer el mateix.
El Marroc va iniciar aleshores la reivindicació d'Ifni, el Sàhara, Ceuta i Melilla. La pèrdua del
Marroc fou un cop dur per a l'orgull de l'exèrcit, ja que era allà on molts generals havien
forjat les seves carreres.

2. la institucionalització del règim
fur de treball (1938)
- Formulat pel Consell Nacional de
Falange Espanyola Tradicionalista i de
las J.O.N.S.
- Llei creada amb uns objectius dividits
en 16 títols.
- Títol més important l'u, deia que els
espanyols havien de tenri una feina i una
vida digna (Pàtria, Pa i Justícia) al servei
de l'Estat.
- Defensava l'ordre i s'allunyava de
l'anarquisme.
Llei de constitució de corts (1942)
- Llei franquista encaminada a estructurar el poder de
l'Estat a través d'unes corts legislatives.
- Les corts representaven la cobertura legal de les
decisions de la política franquista i foren presentades
com l'òrgan superior de participació del poble espanyol
en les tasques de l'Estat.
- Tenien com a principal càrrec elaborar i aprovar les
lleis.
- La Llei de Constitució de Corts es va crear en el 1942 i
es va posar en marxa en el 1943. Formada per 17 articles.
 fur dels espanyols (1945)
- Fou unes de les lleis més destacades del període
franquista.
- Llei de caràcter regulador sobre els deures i
drets dels espanyols.
- Consta de 3 capítols i 32 articles.
- cap. 1: es recullen els articles relacionats amb la
obediència dels espanyols per a al pàtria i les lleis.
- cap. 2: es recullen 2 articles. 1. es reconeix la
unitat familiar com a institució nacional. 2. es
recull el deure que tenen els pares a protegir i fer-
se càrrec de la seva unitat familiar.
- cap. 3: es recullen els aspectes laborals
fonamentals, recollits en un total de 9 articles.
- Durant la dictadura, alguns dels articles (sobretot
els relacionats amb les llibertats) quedaran en
suspens.
- Llei derogada al 1980.
llei de referèndum (1945)
- Aquesta llei englobava a tots els espanyols que
col·laboressin amb l'Estat a través d'organismes
naturals (família, municipi i sindicat), amb el
propòsit de garantir la protecció de la Nació de
tota possible suplantació.
- Constava d'un petit paràgraf expositiu sobre que
consisteix la llei i l'explicació d'aquesta, i de tres
articles.
- art.1: s'exposa que el Cap d'Estat podrà
sotmetre a referèndum els projectes de llei
elaborats per les Corts.
- art.2: s'exposen els criteris dels individus que
poden participar als referèndums (homes/dones
+21).
- art.3: s'exposa l'autorització al Govern per a
dictar unes disposicions complementàries.
- Finalitat principal d'aquesta llei: convocatòria de
referèndums de tot allò que cregués convenient el
cap d'Estat.
llei de principio del moviment nacional (1958)

- Aprovada de la mà del "Caudillo

d'Espanya", Francisco Franco.
- Consta de 12 articles i 3 més que sorgeixen
després.
- En els 11 primers, s'exposen aspectes
rellevants sobre la unió de la societat
Espanyola com a nació, les llibertats del
poble en les tasques de l'Estat, qui duia a
terme aquestes tasques, i també es fa
referència a aspectes de caràcter laboral,
com la seguretat social, la renta nacional o
les càrregues fiscals.
- En els 3 art. que sorgeixen posteriorment,
s'exposa l'exigent compliment de la llei i
dels principis que contempla.
- En definitiva, aquesta llei actualitzava els
principis directius de l'Estat, on tots
quedaven sotmesos a l'obediència dels
principis del Moviment Nacional.
3. Les relacions internacionals del règim.
La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia
del nacionalisme
El règim es va declarar neutral en iniciar-se la
guerra de setembre de 1939. El país estava
en ruïnes i les condicions per a una eventual
entrada en el conflicte eren massa
pretensioses (entrevistes amb Hitler l’octubre
de 1940 i Mussolini el febrer de 1941). Tot i
això, s’envia la División Azul al front soviètic.

 1939 - 1942
Acabada la guerra, Franco estava “en deute”
amb els règims italià i alemamy per l’ajut rebut El règim de Franco va
durant la guerra. col·laborar activament en
Setembre de 1939 - Esclat de la Segona Guerra aquest període amb l’Eix
Mundial (subministrament de primeres
Identificació i aliança amb l’Eix (de la neutralitat
matèries i mà d’obra,
a la nobel·ligerància, juny de 1940). Els sectors
col·laboració logística i de
més feixistes de la Falange i sobretot el seu cap
Ramon Serrano Suñer simpatitzaven amb propaganda, i amb
l’entrada d’Espanya a la Guerra. l’enviament de la División Azul
Entrevistes d’Hendaia (23 d’octubre de 1940) i al front rus (1941-43)
Bordiguera (febrer de 1941) per preparar la
intervenció espanyola a la guerra. Finalment fou
desestimada per l’alt preu que Franco exigia
(econòmiques i territorials al nord d’Àfrica)

 1942/43 - 1945
Entre 1942 i 1943 la guerra comença a
ser clarament desfavorable per a l’Eix:
entrada dels EUA a la guerra (desembre
de 1941), derrota alemanya a la batalla
de l’Atlàntic (1943), derrota alemanya a
Stalingrado (febrer de 1943), rendició de
l’Eix a Àfrica (maig de 1943) i inici de
l’ocupació d’Itàlia (juny de 1943).
Els Estats Units i el Regne Unit van
pressionar al govern de Franco per
aturar la col·laboració amb Alemanya, i
va provocar la retirada de la División
Azul i el retorn a la política de neutralitat
(octubre 1943).
1945 - 1947
Situació d’aïllament internacional per part dels
vencedors a la guerra. Condemna de l’ONU al
règim franquista.
Tancament de la frontera francesa i aïllament
comercial i diplomàtic gairebé absolut. Retirada
d’ambaixadors (1946).
Gran cost econòmic per a Espanya, que impedia
l’arribada de productes bàsics i retardava la
recuperació del país. Espanya va quedar exclosa
del Pla Marshall (a partir de 1947) amb el qual
els Estats Units pretenien accelerar la
reconstrucció d’Europa.
Espanya també queda exclosa de la fundació de
la nova Organització del Tractat Atlàntic Nord
(OTAN) a l’any 1949.
2. la EVOLUCIÓ ECONÒMICA del règim
etapa de l’autarquía segona etapa Tercera etapa
(1939-1950) (1950-1960) (1960-final guerra)
- Caracteritzada per -Es produeix un gran
- Aquest període ve
l'escassetat de tot tipus canvi, el país s'obre a
marcat per una encara
de béns i la interrupció l’exterior i es genera una
major obertura
immediata del procés de gran millora econòmica,
comercial a l'exterior i
modernització i tot i que segueix estant
un enfortiment del
creixement, iniciat a la allunyat de l’economia i la
desenvolupament
República modernitat Europea.
econòmic del pais.
 etapa de l’autarquía (1939-1950)
La Guerra civil va deixar greus conseqüències econòmiques que van afectar
directament al període:
Col·lapse de l’economia en tots els sectors, sobretot en el primari i el secundari
(destrucció de maquinària, abandonament de terres per part dels exiliats)
Els desequilibris socials van augmentar, fent que les classes baixes i mitjanes fossin
cada cop més pobres.
- Situació econòmica nefasta.
El significat d'aquests resultats durant l'etapa inicial del franquisme té una doble
dimensió:
Suposa el final del procés de creixement moderat però mantingut que es prolonga
a Espanya durant el darrer terç del segle XIX i el primer del XX
Ocasiona l'eixamplament de la bretxa que separa la trajectòria d'Espanya respecte
a altres països europeus.
- Estancament de l’economia.
 Els anys cinquanta: el decenni
frontissa (1950 - 1960)
Nova planificació econòmica:
Els nous dirigents polítics van iniciar un procés d'alliberament econòmic que
permetés la vinculació d'Espanya a l'economia capitalista occidental i estimulés el
creixement econòmic.
Pla d'Estabilització (1959): preteniapassar d'una economia tancada, i amb un fort
control estatal, a una economia de lliure mercat, més relacionada amb l'exterior i
amb un pes més gran de la iniciativa privada.
- Es promulguen mesures per afavorir la inversió de capital estranger.
Aprovació del pla + incorporació a la CE:
El ritme de creixement espanyol segueix de manera molt uniforme la pauta d'altres
països europeus (sud d'Europa)
Paper important de les relacions exteriors (transaccions comercials, remeses
d'emigrants, fluxos de capital i divises per turisme).