Dret constitucional:

Tema 1:
L’estat es una comunitat social que des de un punt de vista jurídic esta legislat i que en cas de que no es compleixin
les normes te diferents elements o organismes que fan que es segueixin les normes.

Trets d’un estat:

- Existència d’un ordenament jurídic (conjunt de lleis) que ens vincula com a un poble.  Nació
- Que hi haguí un poder sobirà (executiu, legislatiu i judicial): El poder sobirà ens suposa deures els qual si
no els complim tenen la possibilitat de coacció, per altra banda també ens dona drets.

La normativitat de les normes es vinculat i obligatòria*

- Els estats necessiten un territori :àmbit de vigència de les normes jurídiques (espai físic on l’estat exerceix
les seves competències)

Constitucionalisme: Es un moviment ideològic, polític i jurídic que sorgeix al S.XVIII en que hi ha un conjunt de
moviments ciutadans (especialment de les burgesies nacionals) on comencen a discutir sobre el sistema de poder
que hi havia fins ara (monarquia absoluta) amb l’objectiu de limitar el poder arbitrari

Que busquen i volen:

- Separació de poders (no concertació dels poders per part d’un únic monarquia).
- Reconeixement de drets i llibertats

Base ideològica:

-uis naturalisme racionalista (filosofia que considera que el home com individu te la suficient capacitat per governar-
se a ell mateix i que tingui els seus propis drets naturals (ex: dret a la vida....) aquests drets han de quedar recollits
en un codi per tal de que es puguin respectar.

- Contractualisme Es la existència d’un contracte social entre els ciutadans. Es la referencia a un pacte fundacional,
es a dir la necessitat d’una constitució com a pacte fundacional entre els individus els quals legitimen la existència
de estat i que necessiten una constitució

-Racionalisme: Considera que la constitució ha de ser fruit de la raó i no de la voluntat d’un rei. Ha de ser fruit del
pensament dels homes a traves de la discussió que es don finalment sorgeix la pròpia constitució. Gracies al
racionalisme es veu la necessitat de que la constitució ha de ser escrita, per tal de facilitar la seva difusió i
enteniment. Constitució= codi polític escrit.

- Liberals: El liberalisme vol tenir la seva part del poder i va lligat a la necessitat de que es reconeguin diferents drets
com la vida la llibertat el dret de la propietat privada....

Evolució històrica:

 Fase inicial de constitucionalisme que recolliria les idees prèviament mencionades: Anglaterra,EUU i França
(S.XVII-XVIII)

 Període recessió del constitucionalisme a Europa (amb un retorn dels monarques a les monarquies absolutistes
(Restauració) inicis S.XIX

Democratització i extensió del constitucionalisme S.XX

Fase inicial el seu origen es concretament a Anglaterra.

A partir de la Gloriosa revolució (1688) Revolució en la que trobem un triomf del parlament respecte el rei en la que
el rei Jacob 2 va ser destronat amb un altre rei Guillem D’Orange el qual va limitar als seus poders davant del
parlament. Al any 1689 el nou rei concedeix la Bill of Rights (primer moment a la història moderna a la qual es
reconeixen drets per a tots els ciutadans).

1701: Es concedeix una acta d’assentament (act of settlement): En aquesta acta el rei acceptava la seva pròpia
limitació del poder i alhora es va reconèixer el poder dels jutges per aplicar la pròpia llei. Comencen a examinar els
drets de les persones (Rule of law).

Dins d’Anglaterra no hi ha cap text constitucional escrit i codificat, a diferencia d’España on tenim un únic text on
trobem totes les normes ells tenen un conjunt de normes constitucional dividides en diversos textos com per
exemple els prèviament mencionats i per als anglesos aquesta varietat de textos conformen diverses normes que
els otorgen valor constitucional (constitució flexible): possibilitat de modificació sense un procediment especial a
diferencia de nosaltres.

Tampoc tenen un tribunal que s’encarrega nomes al sistema constitucional sinó que es distingeix per raó del seu
contingut en canvi nosaltres tenim les lleis jerarquitzades.

Estats Units:

La declaració d’independència (1776),els estats es van dotant de les seves propis constitucions i finalment els estats
units acaba dotant-se d’ una constitució 1787 (en el moment que es va aprovar nomes tenia 7 articles i contenia
l’organització dels diferents poders del estat. 3 anys després s’incorporen a la constitució articles referents a la
declaració de drets.

Dins de la constitució al art 6 trobem la supremacia normativa de la constitució (constitució norma suprema
respecte les altres normes que es puguin elaborar).

Ex: Cas Marbury vs Madison 1803 (afegir) Es demostra que la constitució es la norma suprema.  Control difús de
la constitucionalitat qualsevol jutge pot examinar si la norma que es demana per les parts es contraria a un
precepte de la constitució.

Cap norma d’un estat pot ser contraria a la constitució dels estats units ja que cada estat també te la seva pròpia
constitució (Constitució de la unió> constitució dels diferents estats)

*La declaració de drets del bon poble de Virginia.

Estats Units te una divisió estricta de poders fins al punt de que el presidents dels estats units no te un control
directe del senat...

Els estats units diuen que tenen una constitució democràtica encara que això ho podem posar en dubte ja encara
aprovar-se al any 1787 no es fins el any 1870 que es reconeix l’abolició d’esclavitud i que puguin votar ciutadans
estrangers i fins al 1920 no es dona la possibilitat del sufragi femení.

França:

Revolució francesa : Es trenca amb l’antic regim a traves d’una violència buscant una ruptura radical del mateix.

Aprovació drets de l’home i del ciutadà (1789) i la constitució 1791. Un estat no te constitució si no reconeix la
divisió de poders i no otorga drets i llibertats als seus ciutadans (art 16 declaració dels drets del home i del ciutadà)

Trobem nous conceptes com la llibertat publica, el principi de sobirania nacional i el principi d’imperi de la llei (ara
las relacions s’han de sotmetre a la llei no al poder d’un monarca absolut).
Caiguda de napoleó i la restauració (Conferencia de Viena de 1815 que te com objectiu restablir les monarquies
absolutes)  les monarquies absolutes no s’ensurten ja que hi hagut un canvi en la societat per tant decideixen
limitar el seu poder monarquia limitada o monarquia constitucional a traves de : Cartes atorgades i Constitucions
pactades entre el rei el parlament.

A partir de 1830 hi ha un moviment per tornar aconseguir la democratització i de parlametarització del

constitucionalisme.

S.XX

 Període d’entreguerres ex: constitució alemanya de Weimar (1919) o la constitució de la Segona República
Espanyola (1931).

 Després de la segona guerra mundial a Europa hi ha una represa dels moviments constitucionals ex : Llei
fonamental de Bon la constitució francesa... Espanya al 1978 intenta retorna a aquesta tradició divisió de poders.....

 FI de la guerra freda

S.XX consagració de l’estat social i democràtic de dret, la normativitat constitucional plena

PONER TABLA DEL MODEL

Les funcions de la constitució:

- Funció normativa : que ella mateixa vincula (té drets i deures per tant pot generar obligacions, es la font
primària del nostre ordenament jurídic: cap norma inferior pot ser contraria a la constitució) i
estableix/defineix la resta de normes.
- Fonament de l’organisme jurídico-polític del estat.

*ART 9.1 : 1. Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento
jurídico.

*La configuració del tribunal constitucional es el recurs de les persones que esta legitimades

Hi ha diferents tipus de normes:

- Valors: llibertat, igualtat, pluralisme polític (els trobem al article 1)

- Principis de l’ordre polític i jurídic : Optar per un estat compost, sistema monàrquic...
- Conjunt de normes: que estableixen drets i llibertats/ normes que estableixen garanties/ normes que
ordenen les fonts del dret/ normes que organitzen els poders de la constitució (ex: existència d’un
parlament)

Vinculació i aplicabilitat directa als ciutadans i poders públics:

- Vinculació positiva (drets públics)  tenen obligació de respectar les normes constitucionals i promoure’ls
(igualtat) mentre que la vinculació negativa es la que afecta als ciutadans en el sentit que la actuació dels
ciutadans s’entén que es lliure però ens hem d’abstenir a duu a terme comportaments que siguin
contraris a la constitució.

- Aplicabilitat de CE com a normal:

a) Aplicabilitat directa e immediata
b) Necessitat d’establir una interpretació declarativa com integrativa, es a dir que intenta evitar que hi haguí
lagunes.
Estructura i contingut de la constitució:

Presenta un estat de estructura democràtica.

Es una constitució normativa (el tractat prèviament art 9.1)

Constitució de caràcter rígid en quan es parla de reforma (ex: España/ flexible: Estats Units)

Constitució d’origen consensuat o pactat.

-Estructura interna  169 articles : Format per un títol preliminar i 4 titols

Podem dividir la constitució en dues parts:

- La part dogmàtica que es refereix a tots els principis, els drets i deures dels ciutadans.
- La part orgànica com indica el seu nom es la part on es regulen els òrgan dels estats: la corona, corts
generals, govern, les relacions entre CCGC i executi, poder judicial i el tribuna constitucional.

Títol setè trobem la constitució econòmica, fixar una regulació bàsica de la economia i la seva relació amb l’estat

*Títol vuitè regula la distribució del poder des de un punt de vista territorial

Disposicions relatives a reforma constitucional títol desè

Elements principals del sistema constitucional

- Forma d’estat social i democràtic de dret

- Ampli reconeixement de drets i llibertats
- Sistema de relació entre govern i parlament de caràcter parlamentarista
- Democràcia representativa i directa
- Estat territorialment descentralitzat
- Economia de mercat però amb reserva constitucional de facultats intervencionistes de l’Estat.

Influencies de la Ce de 1978

 Recull elements de la tradició constitucional espanyola  Optar per una forma monàrquica, congres i
senat....
 S’han incorporat elements de la constitució de la segona republicà com es el dret de qui hi haguí un
tribunal constitucional i que es reconegui la possibilitat de que diferents territoris tinguin un compromís
d’autonomia
 També ha recogit molts elements d’altres constitucions com la portuguesa o francesa com per exemple
traslladar la idea de llei orgànica

2. La forma d’estat de la Ce

2.1 L’estat de dret

Elements configurants:

 Principi de la constitucionalitat i legalitat

 Divisió de poders (òrgans constitucionals)
 Proclamació de drets i llibertats  Títol i CE  drets i llibertats dels ciutadans
 Poder judicial independent.  Títol VI CE
 Possibilitat de reclamar enfront de les actuacions lesives de poders públics
 Existència d’un conjunt de principis per assegurar la subordinació al dret de tots els poders públics i
garantir la seguretat jurídica (art, 9.3) ESTUDIAR Estableix un conjunt de principis per garantir la submissió
 ART 9.3 RESUM

- Garanteix el principi de legalitat, l’actuació dels poders públics ha de ser subjecte a la llei.
- Principi de jerarquia normativa  Es el fet de que cap norma pot ser contraria a una del seu nivell
superior
- El principi de publicitat de les normes. La norma si volem que sigui aplicada a de ser pública.
- Principi d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores no laborables o restrictives dels drets
individuals.
- Principi d’interdicció del arbitràriament dels poders públics
- Principis de responsabilitat dels poders públics
- Principi de seguretat jurídica.

2.2 , 2.3, 2.4, 3 hacer

TEMA 3 ÒRGANS DE L’ESTAT:

2.4 Estatut dels parlamentaris

A. Adquisició de la condició plena:

- Presentació de la credencial expandida per la Junta electoral

- Declaració d’activitats i bens. Renunciar a les activitats incomptables (70.1CE).
- Obligació de prestar promesa o jurament de la CE

A.Pèrdua :acabament del mandat; decisió judicial ferma que anu-li l’elecció, mort, renuncia o incapacitat declarada
jurídicament.

B.Suspensió de la condició: infraccions disciplinàries molt greus, situació de presó preventiva condmena ferma
inclogui la inhabilitació per l’exe3rcici de càrrec públic.

Prerogatives dels parlamentaris:

A.Inviolabitlitat art 71 ce impossibitat de ser perseguits jurídicament com causa de les opinions o vots realitzats a la
cambra en exercir la seva funció.

- Vol assegurar la llibertat d’expressió i la lliure formació de la voluntat de l’òrgan legislatiu

- Inclou actes externs que siguin reproducció d’un acte parlamentari

- Efectes temporals indefinits s’exten fins i tot amb la pèrdua condició de parlamentari.

B. Immunitat art 71.2 CW

 Nomes poden ser detinguts en cas de delicte flagrant

 Per ser processats penament --> necessitat suplicatori

 Finalitat, evitar a tacs a les cambres per motius polítics
 Limit temporal: durada del madnat del parlamentri si no es va concedir el suplicatori se’ls pot processar
quan deixi el parlament , si l’eventual delicte no ha prescrit.

C. Fur especial (Art 71.3 CE)causes contra parlamentirs òrgan competent  Sala Penal Tribunal Suprem

El problema es que nomes tindràs una instancia no podràs recorre la sentencia.

Organització de les cambres:

A. President : Assegura el compliment de les normes; manté l’ordre i te la repsentació de la cambra.

B. Mesa: S’encarrega de l’administració interna de la cambra i d’impulsar el treball de la mateixa
-CD president + 4 vicepresients + 4 secretaris
-senat: President + 2 presidents + 4 secretaris

A. Plé òrgan format per tots els parlamentaris de cada cambra

B. Comissions

C. Diputació permanent serveix per donat continuïtat a les cambres quan no hi ha sessions o bé perquè s’ha esgotat
el mandat (esta formada per 21 senadors i el president de la cambra respectiva)

2.7 Funcionament de les cambres:

EN principi la legislatura te una durada de 4 anys i s’enten que comença el dia de les eleccions. La finalització pot ser
peque s’asgota el manda o hi ha una dislolució del mandat.

- De setembre a desembre
- De frebrer a junt
- Posibilitat de sessions extraordinàries (Art 73.2 CE)
 A publicitat de les sessions (són publica) en canvi el que fa referencia a les comissions es mes restringit tenir
accés a la sessió.

Debat públic  S’ordena en funció del que s’estableix en cada cambra

2.8 Adopció d’acords (Art 79)

- Per adoptar acords cal que les cambres comptin amb la majoria dels seus membres.

- Regla feneral  majoria simple

- Hi ha casos de majoria absoluta (vot favorable de la meitat + 1 dels membres dret de la cambra. HI ha casos de
majoria qualidicades ( 2/3 o 3/5).

-Les votacions ordinàries són públique. Excepcionalment secretes

-Votació per crida  En els casos que es vol individualitzar la posició del parlamentari (ex: debat d’investidura)