SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

1. Adveniment
Com es va proclamar la República a Espanya? Al 12 d’abril del 1931 es van fer les
eleccions municipals i va guanyar el Pacte de Sant Sebastià, un pacte entre republicans,
socialistes i regionalistes. Va obtindre el suport mutu de la II República i les autonomies. El
14 d’abril, a Eibar, surten els regionalistes i proclamen la II República amb un efecte de
dòmino. El Rei Alfons XIII s’exilia. Aquest partit va tenir un govern provisional, que tracta
sobre la convocatòria d’eleccions generals (28 de juny de 1931) i una amnistia de presos
politics, on Francesc Macià queda lliure. Inclús, havia de tenir llibertats polítiques perquè
tots els partits es puguin construir. El 28 de juny del 1931 es fan les eleccions generals i el
sufragi va ser universal masculí. Va haver-hi un pacte de govern entre republicans i
socialistes. El president del govern va ser Alcalá-Zamora i va tenir una sola missió que era
redactar una constitució, ja que l'antiga diu que és una monarquia. La Constitució del 31
deia que la sobirania era nacional i que el sufragi d’aquesta nova República va ser
universal masculí i femení. Espanya va ser un Estat integral i d’autonomia. El poder
executiu va caure a un president del govern (Manuel Azaña) i a un de la república (Alcalá-
Zamora). Posen a Alcalá-Zamora de president perquè és històricament un republicà de
dretes molt conservador que ve del torn pacífic i en aquesta Espanya tan dividida es va
entrada que calia posar una figura pròxima. El poder legislatiu passa a les Cortes i el poder
judicial als tribunals independents. La declaració de drets i les llibertats era molt àmplia,
com el Dret del Matrimoni Civil, el divorci i el Dret a l’avortament. Segons la relació entre
l’Estat i l’església, Espanya era laica amb llibertat de culte. Com es va proclamar la
República a Catalunya? El 12 d’abril del 1931 es fan fer les eleccions municipals i va
guanyar l’Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d’abril surt el republicà Lluís
Companys a l’Ajuntament de Barcelona i proclama la segona república espanyola. Hores
després Francesc Macià proclama la República Catalana integrada a la Federació de
Repúbliques Ibèriques. Niceto Alcalá-Zamora se'n va a negociar a Catalunya quan veu que
vol ser independentista.
2. Partits Polítics
Espanya
a) Partit República Progressista: Alcalá Zamora
b) Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.
c) Confederació Espanyola de Dretes Autònomes: José María Gil Robles.
d) La Comunió Tradicionalista: Fal Conde.
e) Renovació Espanyola: José Calvo Sotelo.
f) FE i JONS: José Antonio Primo de Rivera.
g) Esquerra Republicana: Manuel Azaña
h) PSOE: Pesteiro i Prieto.
 i) Partit Comunista d’Espanya: José Luis Centella
j) CNT: Federica Montseny
k) FAI: Bonaventura Durruti
Catalunya
a) La Lliga: Francesc Cambó
b) Esquerra Republicana de Catalunya: Macià i Campanys
c) Partit Socialista Unificat de Catalunya: Rafael Videla
d) Partit Obrer Unificació Marxista: Andreu Nin
3. Obra de govern: Republicanosocialista (1931-1933)
Reforma religiosa: Un els objectius de la reforma religiosa va ser limitar la influència de
l’estament eclesiàstic dintre de l’administració i l’estat. També es va crear la
secularització de l’estat. Aquesta reforma consisteix en la supressió de l’impost de
religions (Impost al culte o clero). Inclús, es va aplicar la Llei de Congregacions la qual
limita les ordres religioses i els béns eclesiàstics. Va haver-hi desamortitzacions
eclesiàstiques. Per últim, es va prohibir la docència. Una de les conseqüències va ser que
tot l’estament eclesiàstic es va posicionar obertament contra la república.
Reforma militar: Un els objectius de la reforma militar va ser democratitzar l’exèrcit i la
seva professionalització (Macrocefàlia/Africanisme). També es va sotmetre l’exèrcit al
poder civil pel ministre de defensa. Aquesta reforma consisteix en la supressió de càrrecs
condicionals (Capità General). Inclús, es va aplicar la Llei del Retir Forçós on va haver-hi
una jubilació anticipada al 100%. Es va crear un nou cos militar per la fi de la república: la
Guàrdia d’Assalt. Una de les conseqüències va ser que els Africanistes i els tradicionalistes
van estar en contra de la República.
Reforma educativa i cultural: Un els objectius va ser dotar d'una educació universal,
equitativa tant en gènere com econòmicament. Per donar aquesta educació es va
augmentar més del 50% el pressupost, l’educació espanyola es va fixar com a educació
laica (s’expulsaven els cures i les monges) i va haver de ser mixta gratuïta i obligatòria. Al
camp es van fer missions pedagògiques, del món rural, que es portaven amb caravanes.
D’aquestes caravanes es destaca La Barraca, qui a dins hi havia Federico García Lorca.
Una de les conseqüències va ser l'anomenada Guerra Escolar.
Bienni Progressista (1931-1933)
Reforma agrària: Va ser la reforma estrella i va ser un objectiu de Manuel Azaña. Un els
objectius va ser millorar de les condicions de vida de la pagesia. Aquests són pagesos
jornalers del latifundi: molta producció, poca qualitat, molta mà d’obra i amb sous
minúsculs. Llavors, es va voler eliminar el latifundisme. Aquesta reforma consisteix a crear
primers decrets que anaven enfocats a la protecció laboral i posar 8 h/dia a la pagesia. Es
va aplicar la Llei de la Reforma Agrària, una llei progressista i comunista inspirada en
l'URSS i que generaria molt d’entusiasme i simpatia, però, per altra banda, també hi
hauria un grau de contrarietat. Es basa en l'expropiació de terres, és a dir, que ve l’Estat i
s’ho queda. No els van pagar als Grans d’Espanya i els grans propietaris no van ser
recompensats per res. Azaña crea l’Institut de la Reforma Agrària. Una de les
conseqüències va ser que aquests grans propietaris/aristocràcia agrària la posiciona en
contra de la República, hi ha una part de la pagesia que la considera insuficient.
Reforma laboral: L’encarregat d’aquesta reforma és F Largo Caballero. Un els objectius
va ser millorar les condicions de treball, tant en el camp com en la ciutat. Caballero va
treure la Llei els Contractes de Treball, la qual ajuda a la negociació col·lectiva. També va
llançar la Llei els Jurats Mixtos, la qual ajudava en les negociacions i sentències laborals a
ser mixtes (treballadors i empresaris). Van aconseguir 7 dies/anys de vacances i fer
tribunals independents amb obrers i patrons. Aquesta reforma va posar 40/h setmana.
Una de les conseqüències és que els empresaris van estar en contra de la República i una
part dels obrers van considerar que la reforma havia estat insuficient.
Reforma administrativa: L’objectiu és dotar d’autonomia a les regions històriques
(Catalunya, País Basc i Galícia). Per tenir autonomia a Catalunya es necessita una
administració pròpia, La Generalitat (1931) i s’aprova l’Estatut l’any 1932. Per tenir
autonomia al País Basc es necessita el govern de l’any 1936 i l’Estatut l’any 1936. Per tenir
autonomia a Galícia es necessita el Govern de la Xunta, negociació l'any 1936 i l’Estatut
l’any 1936. La conseqüència és que els patriotes i els nacionalistes van estar en contra de
la República.
4. Obra de Govern a Catalunya
A l’abril 31, es va convocar eleccions per a l’administració pròpia i se'n van a la
Generalitat de Catalunya al 20 de novembre del 1932. El govern provisional fa un comitè
d’experts, qui redacta un estatut: L’Estatut de Núria. L’Estatut de Núria diu que la
sobirania del poble català ha de ser catalana. Definia Catalunya un Estat autònom i la
llengua oficial va ser el català. Les competències de la generalitat van ser exclusives, ja
que van tenir impostos directes, cultura i espectacles, la policia i els mossos, l’agricultura,
administració, ensenyament, obres públiques i el dret civil. A l’agost del 31, aquest
estatut es porta al referèndum a Catalunya, on participa un 75% de la població catalana i
el 99% va votar que sí. En la negociació va estar formada per regionalistes i per l'oposició
(republicans de dretes), on es va voler una Espanya sense autonomia. El General Sanjurjo
va un intent de cop d’estat de la república i el govern de Zamora va voler modificar
l’estatut (retallades) abans d’acceptar-lo. L'any 1932 es va aprovar l’estatut. Quan hi hagi
un conflicte entre competències el tribunal de Garanties Constitucionals serà qui ho
decidirà. Va haver-hi sobirania Espanyola, la llengua oficial va ser el català i el castellà
(cooficialitat), el règim va ser una regió autònoma), les competències van ser transferides
(100% de Catalunya), amplies i compartides (50%-50%). Les competències transferides
van ser: l’administració i el dret civil. Les competències àmplies van ser: els mossos i la
justícia. Les competències compartides van ser: l’educació, la sanitat i les obres
públiques. Al 20 de novembre a l’any 1932 es fan fer les eleccions a la Generalitat de
Catalunya: la Lliga va aconseguir el 20% els diputats, l’Esquerra Republicana de Catalunya
va aconseguir el 66% (el president del Parlament va ser Lluís Companys i el president de la
Generalitat va ser Francesc Macià) i els Socialistes van aconseguir un 6%.
Govern de la Generalitat: Catalunya havia de millorar l’agricultura per aconseguir el
cooperativisme, per això hi ha Cooperatives Agrícoles. Hi havia una llei anomenada Llei de
Contractes de Conreu, la qual es va publicar l’any 1934. Els pagesos rabassaires podien
comprar les terres que estaven treballant a un preu marcat per la Generalitat de
Catalunya i es van convertir en propietaris. L’administració va dividir Catalunya en 38
comarques. Dins la política es va publicar la Llei de Bases i l’assistència social i caritativa
als malalts i a les persones que no tenen un nivell adquisitiu per tenir sanitat. Dins la
cultura es va llançar el Diccionari oficial de la Llengua Catalana i es comencen campanyes
per la normalització i la normativització. En l’educació es van crear noves escoles, on es
va destacar l’Institut Escola per la seva coeducació, laïcitat i Montessori.
5. Context i crisi del Bienni Progressista (1931-1933)
Context internacional: Hi ha una Gran Depressió, ja que es redueixen les exportacions al
30% i s’aturen les migracions.
Context nacional: El sector militar, el sector eclesiàstic, els sectors socials
tradicionalistes, els patriotes, els empresaris, i les propietats agrícoles estan en contra de
la República. L’anarquisme, el comunisme i els socialistes es queixen de les reformes.
Fets: Hi ha un augment de les manifestacions violentes i un augment de les vagues
populars de treballadors. Això genera un augment de la por de la població perquè acabi
com una revolta popular socialista. Un exemple d’aquestes manifestacions és L’Alt
Llobregat (1932) a Fígols i Sallent, on va haver-hi una sublevació. Acaba amb una vaga
revolucionària, on s’expulsen als caps i es declara el comunisme llibertari. Finalment, hi
ha una repressió de l’Estat i els líders d’aquesta vaga van ser reportats a l’Àfrica. L’Alt
Llobregat es trobava a Catalunya i “Las Casas Viejas” a Cadis (1933). Van ser una
sublevació pagesa per aplicar el comunisme llibertari (autogestió, cooperativisme, etc.),
però com no hi ha ajuntament, assalten la caserna de la Guàrdia Civil. Això comporta una
repressió, ja que Azaña envia la Guàrdia Civil i la Guàrdia de Salt i els maten a tots, hi ha 15
morts.
Conseqüències: En la crisi Azaña dimiteix. Hi ha eleccions el 19 de novembre que són les
primeres amb un sufragi masculí i femení. El vot femení es converteix en el tema principal
de les eleccions, ja que tothom veia clar que era un avanç. Victoria Kent era del Partit
Republicà Socialista i Clara Campoamor era del Partit Republicà Radical. Victoria va dir
que no havien de votar les dones i Clara va dir que sí. El PSOE, la CEDA i l’Esquerra
Republicana aposten pel vot femení. La majoria els republicans, el Partit Republicà
Socialista i el Partit Republicà Radical no aposten pel vot femení.
6. Bienni Conservador (1933-1936)
Les eleccions es van fer el 19 de novembre: el PSOE va tenir 12,5% dels vots, el Partit
Republicà Radical va tenir 21,6% dels vots i la CEDA va tenir 24,3% els vots. El president de
la república va ser Alcalá-Zamora i el president del govern va ser Alejandro Lerroux, qui va
tenir suport de Gil Robles.
Obra de govern: Va consistir en la paralització de totes les reformes. En la reforma agrària
es retornen les expropiacions i s’augmenten el pressupost de l’església. Es va fer una
amnistia a Sanjurjo i a la reforma de l’educació es disminueix el pressupost. Es dispara la
radicalització de les esquerres i els progressistes (PSOE, UGT, etc.) i recuperaran les
postures anarquistes. Això afavorirà molt les vagues laborals i els conflictes socials. Dina
la constitucionalització es declara la Llei de Contractes de Conreu. A Catalunya mana
l’ERC (progressista, domina la Generalitat) i a Espanya la Lliga (conservadora, està amb el
govern central de la república). Aquest dos van tenir un debat. Macià mor l’any 1933.
Revolució Octubre 1934
Hi ha una radicalització de les esquerres (PSOE, UGT, Partit Comunista d’Espanya,
anarquistes, etc.) on es van convocar moltes vagues revolucionàries. Davant d'això, la
CEDA comença a pressionar a Azaña i busca suports extremistes radicals per combatre
l’altre radicalisme: parlarà amb José Antonio, amb la Falange i amb les JONS. Aconseguirà
que Lerroux l’escolti i que la CEDA aconsegueixi entrar al govern.
Fets a Espanya: L'octubre del 1934 a Astúries, davant d’aquesta circumstància tothom va
entendre que el feixisme havia entrat al govern d’Espanya. S’aplica el comunisme
llibertari quan els miners conquereixen col·lectivitzacions i … La CNT FAI, PSOE, UGT i PCE
ataquen i hi ha una repressió on La Legió la va dirigir Francisco Franco. El resultat de la
intervenció de Franco és de més de 1000 morts, més de 2000 ferits i més de 5000
detinguts.
Fets a Catalunya: Lluís Companys declara la República Catalana acompanyada d’una
vaga general revolucionària per Esquerra Republicana. Hi va haver una repressió on es va
suspendre la garantia constitucional, es va declarar l’estat de guerra en General Batet i es
va empresonar a l’administració de l’ERC.
Crisi del Bienni: A conseqüència de les revolucions d’octubre la CEDA comença a ser amb
Robles que li donarà el ministeri de Guerra i Franco passa a ser el cap de l’Estat major. Va
haver-hi una reforma on es va proposar fer una nova Constitució i s’han de revisar les
autonomies, abolir el divorci i prohibir les expropiacions de terres. A Catalunya queda clar
que es vol suprimir l’Estatut d'Autonomia i anul·lar la llei de contractes. A Lerroux li troben
un cas de corrupció i afirmen que ha fet suborn i és corrupte. Lerroux va dimitir i vol que
Gil Robles sigui president del govern. Niceto Alcalá-Zamora està en contra i es fa una
d’eleccions el febrer del 1936.
7. Eleccions Febrer 1936
Les eleccions del febrer del 1936 són polaritzades. Dins del Front Popular estaven tots els
partits republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i anarquistes. Van aconseguir el
48% dels vots. Dins del Bloc Nacional estava la CEDA, els feixistes, els republicans de
dretes, monàrquics, carlins i els lerrouxistes. Van aconseguir el 46% dels vots. A Catalunya,
hi ha el Front d’Esquerres liderats per Esquerra Republicana de Catalunya que va
aconseguir el 60% dels vots i el Front Català de l’Ordre liderat per La Lliga que va
aconseguir el 40% dels vots. Ha guanyat el Front popular, però aquest no tindrà una
legislatura fàcil perquè la meitat d’Espanya estan en contra.
Obra de govern: El president del govern és Santiago Casares Quiroga. El president de la
República és Manuel Azaña. En l’amnistia hi ha més de 3000 presos polítics, un d’ells és
Lluís Companys. L'octubre del 1934 va haver-hi una readmissió els obrers i els miners. Els
anarquistes i els comunistes van dir que són insuficients. Es reprèn les negociacions dels
estatuts de País Basc i Galícia i la Generalitat.
Conseqüències: Hi ha un augment de la tensió que es tradueix en violència al carrer entre
progressistes i conservadors. Aquesta època s’anomena la Dialèctica els Punys i Pistoles.
A Catalunya: Es restitueix la Generalitat i hi ha una tensió política entre l’ERC i La Lliga,
llavors es fa una moderació del discurs, ja que són nacionalistes i són antifeixistes.
Juliol 1936: Hi ha un augment de crispació entre Falange i JONS a Itàlia on està Mussolini
per seguir el camí d’Alemanya on està Hitler. Els militars africanistes van començar a fer
moviments sospitosos. Hi ha un rumor que diu que Emilio Mola està reunint altres càrrecs
per donar un cop d'estat simultani. Llavors, Quiroga fa canvis de destí als sospitosos.
Detonant: Tinent Castillo va ser assassinat per les JONS. Com a resposta, els anarquistes
van assassinar a José Calvo Sotelo. Al 17 de juliol de 1936, a Melilla, al Coronel Yagüe inicia
un cop d'estat simultani. Aquest parla amb Queipo de Llano, Goded, Mola i Franco. El dia
18, finalment, va ser el dia de l'Alçament Nacional.