LA IIª REPÚBLICA I LA CATAUNYA AUTÒNOMA (1931 – 1936)

CONTEXT INICIAL

- L’últim govern de la monarquia Alfons XIII (Febrer 1931) convoca eleccions municipals al 12 abril
1931 = votacions pels alcaldes dels ajuntaments
- Espanya estava afectada per la crisi del règim de la Restauració:
o El rei Alfons XIII era l’últim element de la restauració i estava desprestigiat perquè anava a
favor de la dictadura
- El panorama polític europeu estava radicalitzat i dividit entre feixisme i comunisme (extrema dreta
i extrema esquerra)

PROCLAMACIÓ DE LA IIª REPÚBLICA

- Victoria dels republicans a les grans ciutats en les eleccions municipals 12 abril 1931
o Guanya a les capitals, però si es compten els municipis hi ha més suport a la monarquia
- 14 abril 1931 es proclama la IIª República (1r Eibar i després les grans ciutats + gran celebració)
o Podria haver-se aturat però ningú donava suport a la monarquia
- Alfons XIII suspèn les potestats reials i abandona el país cap a l’exili (l’exèrcit li nega el suport)
- Es forma un govern provisional amb els membres dels partits que havien signat el Pacte de Sant
Sebastià durant la Restauració
o Partits republicans dretes i esquerres, radicals, socialistes, nacionalistes catalans i gallecs
o Oposició: monàrquics (alfonsins i carlins), nacionalistes bascos, comunistes i anarquistes

LA CATALUNYA AUTÒNOMA

- Lluís Companys proclama la República des de l’Ajuntament de Barcelona el 14 abril 1931

- Francesc Macià proclamarà la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques però
Madrid li obliga retirar-ho
o A canvi accepten crear un govern autònom = Generalitat + elaboració Estatut

ESTATUT D’AUTONOMIA 1932: Estatut de Núria

 Catalunya com a regió autònoma

 Reconeixement de la Generalitat i el Parlament = institucions bàsiques de govern
 El català com a llengua oficial + castellà
 Conjunt de competències (sanitat, ensenyament i cultura...) però no totes com un estat
- Les Corts aproven l’estatut en una versió retallada la primavera/estiu 1932
- L’Estatut va suposar una transformació de l’estructura política, administrativa i econòmica de
Catalunya malgrat les limitacions en l’autofinançament

- A Catalunya es va configurar el Govern autònom = Generalitat

- Es celebren eleccions autonòmiques 20 novembre 1932 per elegir Parlament (1r sufragi universal)
- Guanya Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per majoria absoluta
o Partit autonomista, laïcista i progressista = esquerres
- Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, i quan mor el Nadal 1933 és substituït per
Lluís Companys
- La tasca de la Generalitat va ser important en l’ensenyament i la cultura

o Es desenvolupa un ensenyament públic, mixt, gratuït i en català

o Es crea l’Institut Escola d’ensenyament secundari
- En política territorial es reordena Catalunya en base a comarques i vegueries
- Es creen unes lleis progressistes necessàries per construir un país democràtic i modern
o “Llei sobre la capacitat jurídica de la dona”: la dona pot fer coses legalment com un home
o “Llei de successió intestada”: protegeix les vídues i els fills nascuts fora el matrimoni
o “Llei de contractes de conreu”: protegeix els pagesos sense terra

Estatut de Núria 1931 Estatut d’Autonomia 1932

Algunes diferències
Catalunya= estat federal Regió autònoma
Llengua catalana oficial Llengua catalana cooficial
El poder a Catalunya emana del poble català EL PODER EMANA DE LA VOLUNTAT DE LES Corts
espanyoles
Ciutadania catalana Ciutadania espanyola
INTENT DE COP D’ESTAT DE SANJURJO

4 ETAPES DE LA IIª REPÚBLICA

Època de Francesc Macià -> a causa del crac del 29 -> Crisi econòmica (fallida de bancs i atur)

➔ Això provoca -> una agitació obrera (anarquistes) i problemes al camp (rebassaires) -> s’elabora
la Llei de contractes de Conreu el 1934

1. GOVERN PROVISIONAL (Abril – Juny 1931)

- Format pels membres dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià
- Primeres mesures:
▪ Convocar eleccions generals al juny 1931
▪ Amnistiar dels presos polítics (= fer una llei que ho anul·li)
▪ Iniciar les reformes agrària i militar
▪ Negociar per l’autonomia de Catalunya i el País Basc

Conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes
(Sevilla, Astúries, Barcelona…)

- Problemes:
o Les esquerres volien que les reformes s’apliquessin més ràpid
o Forta oposició de les dretes a la República (burgesia i Església), ja que no volien perdre els
privilegis de la Restauració
- Grups polítics del Govern Provisional:
- Dreta liberal republicana -> Alcalá Zamora i Miguel Maura
- Radicals -> Alexandre Lerroux
- Republicans d’esquerre -> Manuel Azaña
- Regionalistes o nacionalistes moderats -> Casares Quiroga
- Socialistes -> Prieto de los Ríos i Largo Caballero
Les eleccions volen formar un nou congrés de diputats per fer una nova constitució, es vota a partir de
la constitució de 1886, les dones no poden votar.

Després de la nova constitució les dones poden

Votar i ser elegides.

PREGUNTA EXAMEN: COMPARAR CONSTITUCIÓ 1876 i 1931

Espanya quedava definida com una República

democràtica de treballadors de tota classe.

Extensa declarció de drets i libertats:

- Sufragi universal per majors de 23 anys (masculí

i femení)
- S’estableix el matrimoni civil, divorci i la
equiparació de drets dels fills legítims i ilegítims.
- Igualtat de tots en el dret a la educació i al
treball com una obligació social protegida per la llei.
- Subordinació de dret a la propietat privada al
interés públic.

Les corts consten d’una sola cambra, són elegides

cada quatre anys i tenen en exclusiva el poder
legislatiu.

El president de la República es elegit cada sis anys pels diputats i un número igual de compromisaris. Les
seves competències són controlades en cada moment per la Cambra.

Característiques:

- Poder judicial independent.

- Qüestió religiosa:
o S’estableixia la dissolució de les Congregacions religioses de “obedencia a autoritat diferent
a la legítima de l’Estat”
o Desapareix el pressupost del culte i el clero.
o Es prohibeix a les Congregacions l’exercici de l’ensenyament, la indústria i el comerç. Es
proclama la llibertat de consciencia i cults
o S’estableix la jurisdicció civil dels cementiris.

REPRESENTAR LA BANDERA ESPANYOLA, SÍMBOLS DE LA BANDERA ESPANYOLA.

2. BIENNI PROGRESSISTA (Juny 1931 – Novembre 1933)
- Governa la coalició republicanosocialista (republicans esquerres + socialistes) que obté una àmplia
majoria a les eleccions generals Juny 1931
- Fan reformes d’esquerres, democràtiques i burgeses (sobretot a les dretes i poques a esquerres)
- Manuel Azaña serà president del govern i Alcalà Zamora passarà a ser president de la República
- Són partits amb gran afiliació i nombre de seguidors, no com els anteriors partits monàrquics, i
s’uniran en coalicions per aconseguir majories

CONSTITUCIÓ 1931

 Espanya = una República de treballadors, un Estat integral amb la possibilitat d’autonomies

 Té un caràcter democràtic i progressista
 Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial
 Ample declaració de drets com el sufragi universal (1r cop podran votar les dones), separació de
l’Església i l’Estat, matrimoni civil i divorci, igualtat davant la llei...
 Possible expropiació, socialització i nacionalització de la propietat (l’estat podia quedar-se amb
una propietat privada)
 La burgesia i l’Església s’oposen a la constitució 1931 perquè disminueix els seus privilegis, està
a favor de l’expropiació i la nacionalització, la separació de l’església i l’estat i pel reconeixement
de les autonomies

6 REFOMRES = Canviar les coses de manera pacífica mitjançat lleis

Reforma religiosa

• Objectiu: Limitar el poder i la influència de l’Església catòlica

• Mesures:
o Aconfessionalitat de l’Estat = no recolza cap religió
o Matrimoni civil i divorci
o Llibertat de cultes i secularització dels cementiris = qualsevol religió
o Límit de possessió de béns als ordres religiosos
o Suplantar educació religiosa per una educació moderna, la República fa molts esforços
per això i ho aconsegueix -> nens i nenes (coeducació), no hi ha símbols religiosos.
Federico García Lorca el 1931 és una figura de valor mundial, es compromet amb la
República (homosexual i d’esquerres) creant La Barraca, portant grans obres de teatre
mundials al teatre espanyol. Va ser assassinat el 1936
• Conseqüències:
o Forta oposició de l’Església a les esquerres i la República
o Augment de l’anticlericalisme, es cremen esglésies i convents

Modernització de l’exèrcit

• Objectius:
o Reduir l’elevat nombre d’oficials (hi havia massa caps en proporció a la resta)
o Acabar amb els privilegis especials dels militars
o Acabar amb el perill d’un cop d’estat
• Mesures:
o “Llei de retir de l’oficialitat”: els oficials havien de jurar fidelitat a la constitució i la
República i podien retirar-se amb el sou íntegre = si molts es retiren perden poder
 o Tancar de l’Acadèmia Militar de Saragossa = no es formen + militars perquè en sobren
o Racionalitzar el sistema d’ascensos
• Resultats i conseqüències:
o Disminueix el nombre d’oficials i el pressupost militar
o No es modernitza l’exèrcit = augment del malestar dels militars a Àfrica (+ limitacions)
o Agost 1932: Els militars descontents i antirepublicans intenten un cop d’Estat encapçalat
pel general Sanjurjo = Sanjurjada, i formaran la “Unió Militar Española” (UME) de forma
clandestina i colpista

Reforma agrària

• Va ser la reforma més important perquè afectava a més gent (1/2 de la població es dedicava al
sector primari + grans diferències socials al camp + pobresa i misèria dels jornalers)
• Objectius:
o Millorar la situació dels camperols petits i mitjans = els propietaris no viuran tant bé
o Modernitzar l’agricultura
• Mesures:
o Prohibir que els propietaris acabessin amb els arrendaments (no podien fer fora els
pagesos de les seves terres de lloguer)
o Jornada de 8 hores i salaris mínims
o Obligar els propietaris a conrear les terres aptes, ja que els propietaris descontents
podien dir que no es conrees i perjudicar als pagesos
▪ “Llei de la reforma agrària” = S’expropiaven les terres aptes que no es
conreaven (sense indemnització) o que eren mal conreades (amb
indemnització) i les donaven a camperols pobres
• Resultats i conseqüències:
o Resultats limitats perquè era una llei difícil d’aplicar
o S’expropien menys terres de les previstes
o Augmenten de les protestes dels camperols per la lentitud de la llei i es radicalitzen fins
utilitzar la violència
o Els propietaris s’hi oposen a les lleis, al govern d’esquerres i a la pròpia República
o = FRACÀS AGRARI

Reforma de l’estat centralista

• S’elaboren els primers estatuts d’autonomia (= lleis d’una comunitat autònoma) tal com
reconeixia la Constitució 1931 (autonomies dins l’Estat Espanyol)
• El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per ERC, elabora i aprova l’Estatut del 32 o
Estatut de Núria
▪ Govern català propi = Generalitat
▪ Parlament autonòmic
▪ Llengua catalana com a cooficial a Catalunya
▪ Competències importants
• Al País Basc, nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven l’estatut d’Estrella (1931) però el
govern espanyol d’esquerres s’hi oposa perquè és massa de dretes
o S’aprovarà l’octubre de 1936 durant la Guerra Civil
• L’estatut de Galícia s’elabora el 1936 però no s’arriba a aprovar
Reforma educativa i cultural

• Més 30% d’analfabetisme i falta d’escolarització de la meitat de la població infantil

• Objectiu: Garantir el dret a rebre una educació liberal i laica a tota la població
• Mesures:
o Crear 10000 escoles noves amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (=
en contra l’ensenyament religiós de l’església)
o Formar el professorat de forma permanent
o Crear les “Missions Pedagògiques” perquè la cultura arribés al món rural
• Resultats i conseqüències: Augment 50% del pressupost en educació però gran oposició dels
sectors més conservadors

Reforma laboral

• “Llei de contractes de treball”: Permetia negociar col·lectivament les reformes d’un sector
• Mesures:
o Jornada setmanal de 40 hores
o Augment del salaris
o Assegurances socials
o Reforç dels sindicats agrícoles
• Resultats: Gran oposició de organitzacions patronals (= unió dels patrons/empresaris) i la
limitació de les reformes fa incrementar les vagues i les ocupacions de terres

PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA

El context econòmic internacional era desfavorable

- Crack octubre 1929 i la crisi econòmica mundial anys 30 afecta a l’economia espanyola que ja patia
un endeutament de la Dictadura Primo de Rivera
- Es redueixen les exportacions a l’exterior, tot el que el comerç internacional ja era poc
- La burgesia desconfia de la República perquè durant la Restauració tenia estabilitat i beneficis
o Retiren 10% dipòsits bancaris i fuga de capitals a l’estranger
o Redueixen les inversions perquè les reformes els perjudiquen
- El govern disminueix la despesa pública per acabar amb el deute heretat i el dèficit

Conflictivitat social per dues bandes

o Dreta: Burgesia, església i part de l’exèrcit s’oposa a les reformes perquè són excessives
o Esquerra: Critica la lentitud de les reformes i creuen que són insuficients

- Es produeixen conflictes laborals i vagues a les ciutats, conflictes agraris al camp i augmenta l’atur
- Els anarquistes promouen importants revoltes perquè són partidaris de la revolució.
- La CNT es divideix en dos sectors:
o Moderats: Suport al govern d’esquerres perquè creuen que les reformes tindran èxit
o Radicals de la FAI: Partidaris de la revolució immediata i l’ús de la violència, creuen que és
un govern burgès i no funcionaran les reformes
- La UGT (sindicat) i el PCE (partit) es radicalitzen i demanen al govern unes reformes més ràpides
- 1932 → Augmenten les vagues, revoltes i ocupacions de terres, cremen el registre de la propietat
o Destaquen 3 revoltes camperoles per la duresa de la repressió
▪ Castillblanco (Badajoz)
▪ Casas Viejas (Cadis) = rebel·lió anarquista de pagesos, la Guardia Civil acaba cremant
moltes persones en una casa
▪ Arnedo (Logroño)
- La repressió contra els camperols afavoreix la violència i les crítiques contra el govern d’esquerres

- Tots aquestes fets desgasten la coalició republicanosocialista i provoquen una crisi = Azaña dimiteix
i convoca eleccions generals al novembre 1933 (guanya la dreta)

La dreta es reorganitza

- La dreta està descontenta amb les reformes i es divideixen en alfonsins i carlins

- Finals 1932 la dreta es reorganitza i s’unifica en la “Confederación Española de Derechas
Autónomas” (CEDA), liderada per Gil Robles
- Sorgeixen grups radicals de dretes (extremadreta), nacionalistes i feixistes
o Ideologia antidemocràtica, anticomunista i violenta, amb grups paramilitars
- Agost 1932 → El general Sanjurjo organitza un cop d’estat per part de les dretes de l’exèrcit per
frenar les reformes del govern = “Sanjurjada”
o El cop fracassa però es crea la “Unión Militar Española” (UME) de forma clandestina i
conspirarà contra la República preparant el cop d’estat 1936

3. BIENNI CONSERVADOR (Novembre 1933 - Febrer 1935)

ELECCIONS GENERALS DEL 1933: EL GOVERN DE DRETES

- A les eleccions de novembre 1933 guanyen els partits de centre i dreta (1a cop voten les dones)
o 3 motius pels quals guanyen les eleccions (la gent deixa de votar les esquerres perquè...):
abstenció CNT, desunió partís d’esquerres i desprestigi del govern d’esquerres
- El govern es forma per coalició del Partit Radical (Lerroux president) amb el recolzament de la CEDA
- Les esquerres l’anomenen “Bienni Negre” perquè es van paralitzar les reformes anteriors

ATURADA DE LES REFORMES

- S’atura la Reforma Agrària = llibertat de contractació rural (els propietaris controlen els treballadors)
- S’atura el Projecte d’Estatut del País Basc
- Es recupera el pressupost (diners) destinats a l’església i s’atura la seva separació de l’Estat
- Es fan mesures per reforçar l’ordre públic i la repressió contra les activitats sindicals
- Es treuen de la presó (indultar) els implicats al cop d’Estat de Sanjurjo
- Enfrontament amb el govern de la Generalitat (ERC) per la “Llei de Contractes de Conreu”  El nou
govern estava a favor dels propietaris

El conflicte rabassaire a Catalunya

- El govern de la Generalitat (ERC, Lluís Companys) redacta una llei per protegir els camperols de ser
expulsats i que puguin tenir terres pròpies = Intentar solucionar els conflictes socials al camp
o Es produïen molts desnonaments, els propietaris feien fora els pagesos de les terres
- Requisits de la llei per evitar discussions  Per adquirir terres era necessari haver-hi treballat durant
18 anys (però els pagesos no ho podien documentar perquè els contractes els tenien els propietaris)
- La llei va ser impugnada per la Lliga i anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals
o La llei era moderada pels rabassaires i revolucionària pels propietaris

LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1934

- Causa  Oposició de les esquerres a l’entrada de ministres de la CEDA (extrema dreta) al Govern
- La UGT convoca una vaga general a tota Espanya per fer caure el govern Cedista, però fracassen i
provoca la revolució asturiana i els fets del 6 d’octibre a Catalunya).
- El govern declara l’estat de guerra = treure l’exèrcit al carrer per aturar la vaga
- ASTÚRIES (revolució asturiana): Anarquistes, socialistes i comunistes s’uneixen per:
▪ Organitzar columnes de miners i ocupar pobles (Oviedo) i casernes Guàrdia Civil
▪ Substituir ajuntaments per comitès revolucionaris
▪ Abolir la propietat privada
o El govern envia l’exèrcit d’Àfrica (“La Legión” = més ben preparat) amb Franco al cap
o Els asturians resisteixen 10 dies i acaba amb una gran repressió (1000 morts i 2000 ferits)
- És un antecedent del front popular (unió de les esquerres) i la Guerra Civil
Els fets del 6 d’octubre de 1934 a Catalunya

- El president Companys proclama la República catalana dins la República Federal Espanyola

o Evitar govern català de dretes + protestar per la paralització de competències autonòmiques
- L’esquerra organitza una vaga general (excepte CNT)
- Motius del fracàs:
o No participació de la CNT = sindicat majoritari
o Escassa participació ciutadana, només els mossos d’Esquadra i les milícies de l’Estat Català
podien oferir oposició armada
- Resultat  El govern decreta l’estat de guerra i envia l’exèrcit. Ocupen la Generalitat i empresonen
el govern català i altres persones. Se suspèn l’autonomia catalana i es nomena un militar com a
president de Catalunya

LA CRISI DEL SEGON BIENNI

- La CEDA agafa més força després de la revolució d’octubre = polítiques + conservadores i de dretes
o Dura aplicació de les condemnes
o Se suspèn l’Estatut Català (considera que Catalunya ha desobeït la Constitució)
o Gil Robles és ministre de guerra i Franco cap de l’Estat Major
- L’esquerra s’uneix = inici formació del Front Popular (agrupar-se per no perdre les eleccions)
- La CEDA elabora un nou projecte de Constitució, però no s’aprova per la crisi i el canvi de govern
• Revisar les autonomies per centralitzar el país
• Abolir el divorci perquè era contra l’església
• Socialitzar la propietat
- Causes de la crisi del govern (1935)
o El Partit Radical queda desprestigiat (dos casos de corrupció: Estraperlo i afer Nombela)
o La CEDA seria el partit candidat per governar: Gil Robles li reclama a Alcalà Zamora
(president República) que el nomeni president del govern, però ell es nega perquè és massa
de dretes i convoca eleccions al febrer 1936

4. FRONT POPULAR (Febrer 1935 – Juliol 1936)

ELECCIONS GENERALS FEBRER DEL 1936

- Hi ha dues grans coalicions electorals:

o Front popular (esquerres)
▪ Format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes
d’esquerra (Izquierda Republicana, PSOE, PCE, POUM, ERC, i el sindicat CNT)
▪ Catalunya = “Front d’Esquerres”
▪ Demanen l’amnistia als presos de la revolució d’octubre i la tornar a les reformes
o Bloc Nacional (dretes)
▪ Format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins
▪ Catalunya = “Front Català d’Ordre”
▪ No va poder fer un programa comú, no van presentar-se en coalició a tot Espanya
- El Front Popular aconsegueix la victòria però molt ajustada en vots
o Esquerra: majoria a les grans ciutats i zones industrials
o Dreta: majoria a les dues Castelles, Navarra, Lleó i part d’Aragó (zones més rurals)
- Espanya es divideix encara més amb les eleccions = govern pressionat per dreta i esquerra
EL GOVERN DEL FRONT POPULAR

- Reorganització de la República  Azaña serà president de la República i Casares Quiroga del govern
o S’amnistien els participants en la Revolució d’Astúries
o Es restableix l’autonomia catalana i la Generalitat
o Es reprenen les reformes del Bienni Progressista: agrària, religiosa, social...
o Política d’allunyament dels militars sospitosos per evitar un cop d’estat: Mola (Navarra),
Goded (Balears) i Franco (Canàries)
- Les esquerres demanen més reformes = vagues i violència al carrer per pressionar el govern
- La dreta reacciona negativament i conspirarà per acabar amb les esquerres i la República
▪ Els empresaris tanquen les fàbriques
▪ Es repatrien capitals (treure diners d’Espanya)
▪ L’extrema dreta “Falange Española” fomenta la violència al carrer = preparen el
terreny perquè esclati un cop d’estat (dretes) i una revolució social (esquerres)
- Catalunya: Els comunistes PSUC i els moderats de la CNT donen suport a la Generalitat, però la resta
de l’Estat s’oposen al govern republicà
- Entre febrer i juliol es produeix un període d’inestabilitat, violència i tensió

CAMÍ DEL COP D’ESTAT

- Antecedents del Cop d’Estat:

▪ Dictadura de Primo de Rivera = cop d’estat amb èxit (1923)
▪ Sanjurjada = cop d’estat sense èxit (agost 1932)
▪ Intent de declarar la guerra per part de Franco i la UME per evitar el govern
d’esquerres (febrer 1936)
- La Falange i l’esquerra revolucionària van enfrontar-se contínuament fent que no funcionés la
solució reformista que proposava el govern
- Cop d’Estat:
o Organitzat pel general Mola i encapçalat pel general Sanjurjo
o Darrere la conspiració militar hi ha la UME  Militars ultraconservadors descontents amb
la República des del seu inici
o Pla inicial = Madrid i Barcelona com a claus + exèrcit africà de reserva
o És una barreja de cop militar + trama civil perquè rep:
▪ Finançament de la burgesia bancària i la CEDA
▪ Ajuda de la Itàlia feixista i Alemanya nazi
▪ Participació dels ciutadans en milícies
▪ Aprovació de l’església
- Causes finals del cop d’estat  Assassinat del líder monàrquic Calvo Sotelo per part de les milícies
d’esquerra el 14 de juliol de 1936, com a resposta de l’assassinat del tinent republicà Castillo per
part dels falangistes uns dies abans.
- 17 de juliol  S’inicia la sublevació al Marroc i el 18 s’estén per tota la península
o Va iniciar-se abans perquè els colpistes van ser descoberts a Melilla, però inicialment estava
planejat pel dia 18 de juliol