UNITAT 11: LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

2.1. La Constitució de 1931

· Les noves Corts Constituents, de majoria republicanosocialista, començarien les

sessions el dia 14 de juliol de 1931

· Es va crear una comissió (comissió de 21 membres en proporció als partits que

formaven les Corts) encarregada d’elaborar un avantprojecte de Constitució, el
qual hauria de ser debatut i aprovat a les Corts

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES

- Constitució molt avançada per al seu temps, més que una part important de la societat
d’aquell moment.

- Té un marcat caràcter democràtic i progressista

- Té un caràcter pacifista: renuncia a la guerra com a instrument en les relacions

internacionals

- Destaca molt clarament la sobirania popular, a través de la qual s’aprova el sufragi

universal(masculí i femení)

- Estableix amplis drets i llibertats, igualtat davant la llei, no discriminació per raons
d’origen, sexe o riquesa, gran importància als drets socials: igualtat, assistència familiar,
protecció infantil, educació primària obligatòria i gratuïta

- Separació de poders: legislatiu (Corts unicamerals), executiu(govern i president de la

República), judicial (jutges independents)

- Destaca el poder del Parlament per damunt del govern i el cap de l’Estat

- President de la República amb poques atribucions, amb un mandat de 6 anys i escollit

pels diputats

- Organització territorial: l’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat

de governs autònoms en algunes regions

- Les relacions Església-Estat, és la qüestió més conflictiva ja que s’estableix un estat laic,
s’aparta l’església de l’educació, deixa de rebre finançament de l’Estat i s’estableix el
matrimoni civil

- Idioma oficial el castellà, però es reconeixen les llengües regionals

- Aspectes econòmics: genera una enorme polèmica entre esquerra i dreta. Impulsat pel
PSOE:
 ★ La riquesa del país està subordinada als interessos de l’economia nacional: l’Estat, en
cas de necessitat, pot intervenir i nacionalitzar empreses i propietats. S’estableix la
possibilitat d’expropiació forçosa de les propietats per utilitat social.
★ Instauració d’una àmplia política d’assistència social. Suposa també la participació
dels treballadors en la gestió i direcció d’empreses. També provoca el rebuig dels
sectors conservadors i empresarials.

- No obstant, això quasi no es dura a terme a causa de les dificultats pressupostàries

provocades per la crisi econòmica i per la frenada conservadors des de novembre de 1933

- Nova bandera oficial: bandera tricolor s’incorpora el morat coma símbol de la corona de
Castella i buscant un canvi d’imatge front la tradicional bandera identificada amb la
monarquia

- Himne de Riego

S’aprova la Constitució el 9 de desembre de 1931 i és rebutjada pels partits de dreta, pels sectors
catòlics i pels republicans més moderats, Alcalá-Zamora dimiteix com a president del govern, ja que
està en contra dels articles contra la religió. És escollit Alcalá-Zamora president de la República i
Manuel Azaña president del govern.

5. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

5.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

Les polítiques de reformes es van desenvolupar en major censura al bienni d’esquerres(aliança entre
la burgesia republicana d’esquerres i de l’obrerisme socialista), l’objectiu era modernitzar i equiparar
Espanya amb els països europeus més avançats.

- REFORMA LABORAL

Nova legislació sociolaboral, el principal artífex és Francisco Largo Caballero(ministre de treball del
PSOE) i tenia com a objectiu millorar les condicions laborals de la classe treballadora.

Principals mesures sociolaborals del bienni d’esquerres:

● Llei de Termes Municipals: protegia als pagesos dels municipis al impedir la contractació de
pagesos d’altres localitats fins que no tinguessin feina tots els del municipi. Els sindicats de
treballadors tenien més control sobre el mercat laboral

● Llei de jurats mixtos: es creen organismes per negociar les condicions laborals. Habitualment,
estaven composats pel mateix nombre d’obrers que de patrons, i s’afegia la figura del
secretari, nomenat pel Ministeri de Treball, per regular les negociacions

● Llei de Treball forçós: si algun propietari de terres deixava de tindre-les cultivades i cuidades
segons les costums de la zona, aquestes terres podien passar a ser dels pagesos

● Jornada laboral de vuit hores

 ● Estimulació de l’augment salarial

● Creació d’assegurances socials: malaltia, atur, vellesa

● Es creen inspectors de treball, encarregats de supervisar el compliment de la legislació

Però els empresaris duen a terme una dura oposició a al reforma, i paralitzen les inversions,
perjudicant el funcionament de l’economia. Les classes obreres són impacients a l’hora d’esperar les
reformes: els sectors obrers més radicals (anarquistes de la FAI, PCE i alguns socialistes) pressionen al
govern, perquè considera que contemporitza les reformes.

- REFORMA AGRÀRIA

Llei de Reforma Agrària (1932), objectius:

1. Acabar amb l’endarreriment crònic del camp i modernitzar l'àmbit agrari; acabar amb el
problema del latifundisme (repartir millor les terres), impulsar el cultiu de la terra. Necessari
crear una classe mitjana rural, propietària de les seves terres, que s’encarregaria d’impulsar
el cultiu i les inversions

2. Millorar les condicions de vida dels treballadors del camp i disminuir l’atur. D’aquesta forma,
es pretén disminuir la conflictivitat social

La llei permet:

1. Expropiar sense indemnització les terres d’una part de la noblesa

2. Expropiar, amb indemnització, les terres cultivades de manera ineficient, i que venen sent
arrendades sistemàticament, també les no cultivades

3. Llei de Treball (cultiu) forçós

La llei serà aplicada i coordinada per l’Institut de la Reforma Agrària, es dotava de pressupost per
indemnitzar als propietaris i facilitar l’assentament a les famílies pageses, els resultats són limitats
per la pagesia, ja que l’aplicació és escassa, per:

1. Les dificultats legals i burocràtiques

2. Les dificultats pressupostàries, que impossibilita en molts casos les indemnitzacions per a les
expropiacions. Al final de 1933 només s’han expropiat 24000 de les 60000 hectàrees
previstes

3. L’oposició radical dels grans terratinents i de molts propietaris que passaran a mostrar un
rotund rebuig al règim republicà. Molts d’ells boicotegen la reforma, negant-se a cultivar

Alguns llauradors, decebuts pels resultats escassos, adopten en alguns moments, postures
revolucionaries i s’enfronten a l’autoritat i als propietaris utilitzant la violència, és a dir, es genera
frustració, perquè tenien grans expectatives d’una ràpida millora de les seves condicions de vida.

5.2. Església i laïcisme

Un dels objectius principals de la República és limitar la influència de l’Església i secularitzar la
societat.

La Constitució republicana estipulava:

1. No-confessionalitat de l’Estat
2. Llibertat de culte
3. Supressió del pressupost de culte i clero
4. Divorci i matrimoni civil

A més, es va aprovar la Llei de Congregacions que limitava la possessió de béns als ordres religiosos i
deixava en mans de l’Estat la possibilitat de dissoldre’ls en cas de suposar perill, aquesta llei es va
aplicar en els jesuïtes, que devien obediència al papa i es mostraven contraris a la República. Així
doncs, la Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns nacionalitzats

Reaccions a la reforma religiosa:

● Forta polèmica en un país de llarga tradició catòlica

● El sector religiós interpreta la reforma com una greu ofensa, i du a terme una dura oposició a
la República: destaquen el cardenal Segura i el bisbe de Vitòria, que després de diverses
provocacions, seran expulsats d’Espanya. El cardenal Segura, monàrquic i integrista, ataca la
República en diferents escrits. L’Església veu en la separació un atac a la religió, i a la mateixa
condició d’espanyol.

● El sector anticlerical, en contrapartida, utilitza la violència a través de fets puntuals, com la

crema d’edificis religiosos els dies 11 i 12 de maig de 1931

● La qüestió religiosa va allunyar de la República a la dreta política, en la defensa de la moral,

ètica i fe catòlica van trobar una senyal d’identitat per aglutinar les classes conservadores, no
va tardar en començar a atacar la República qualificant-la de roja i atea.

5.3. La reforma militar

- REFORMA MILITAR

Assegurar l'obediència de l'exèrcit al poder civil i modernitzar l’estructura i organització. Reforma de

les institucions militars i policíaques, existia un nombre excessiu d’alts oficials per a les necessitats
defensives i estratègiques del país

En aquesta intenció:

● Llei de Retir de l’Oficialitat (1931), la qual oferia als oficials possibilitat de retirarse
voluntàriament i en òptimes condicions (sou assegurat al màxim nivell)

● Es suprimeixen alguns rangs tradicionals i es redueixen el nombre d’unitats i d’oficials

● Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa

 ● Clausura de capitanies generals, dels Tribunals d’Honor, del COnsell Suprem de Justícia
Militar, i de la premsa destinada a l’exèrcit

● Es deroga la Llei de jurisdiccions

Reaccions:

Reforma rebuda com una agressió a la tradició militar per una part de l’exèrcit, en especial dels
militars africanistes. Per tant, intenten fer un colp d’Estat contra la República anomenat “Sanjurjada”
a Sevilla. El general Sanjurjo i alguns militars van intentar derrocar al govern republicà, sense èxit, ja
que es va aconseguir controlar la situació de manera bastant ràpida, però va significar un avís seriós,
la lleialtat de l’exèrcit no estava garantida.

Van condemnar a Sanjurjo a mort en consell de guerra, però el govern va commutar la pena per la de
presó, a més, es va crear la Guàrdia d’Assalt, força d’ordre públic fidel a la República, preparada per a
la dissolució de concentracions i manifestacions de protesta.

5.5. La promoció de l’ensenyament i de la cultura

La República volia solucionar l’analfabetisme i un nivell cultural molt baix entre la majoria de la
població.

Mesures:

1. Construcció de milers d’escoles

2. Reforma dels ensenyaments, basats en els principis pedagògics de l’escola única

3. Ensenyament obligatori i gratuït

4. Sistema laic, coeducacció u supressió de la separacií de l’alumnat per sexe

5. Creació de més de 3200 places de mestres per any (el triple per any que en tota la dècada
anterior)

Es buscava que els mestres fossin orientadors dels nous ideals laics i basats en la raó científica, però
no només dels escolars, sinó també dels adults, en biblioteques, escoles d’adults, cursos,
conferències…, els partits conservadors van atacar el caràcter laic de les reformes i la
no-obligatorietat de l'ensenyament de la religió a les escoles.

Les entitats educatives confessionals, associacions d’estudiants catòlics, i de famílies, també van
impulsar protestes.

A més, hi haurà altres mesures que busquen la necessària renovació educativa i cultural, i que tenien
com a objectiu clar l’accés a la cultura del sectors socials tradicionalment oblidats pels poders
públics, exemples de mesures:
 1. Missions Pedagògiques, amb el suport d’intel·lectuals del moment amb la creació de
biblioteques, pinacoteques, tallers, pels pobles i zones rurals

2. S’obrin Cases de Cultura amb biblioteques estables

3. Fonament de vacances i colònies escolars d’estiu

4. Creació instituts obrers

5. Inicicatives com el teatre universitari

4. COM VA CANVIAR LA VIDA DE LES DONES, LA SEGONA REPÚBLICA?

L’aparició del sufragi femení, al 1931 nomes dos dones eren diputades, i tenien visions diferents
sobre l’aprovació immediata o no del sufragi universal:

➔ Clara Campoamor: Del Partido Republicano Radical volia l’aprovació immediata del vot
femení. Gràcies als seus discursos a les Corts, la majoria de la cambra va votar a favor

➔ Victòria Kent: Del Partido Republicano Radical Socialista, volia el sufragi femení, però no de
manera immediata, ja que defensava que en aquell moment les dones encara tenien massa
influència dels seus homes i de l’Església, a més les dones tenien un escàs nivell educatiu

Es va imposar la visió de Campoamor tot i que el seu partit va votar en contra, i es va aprovar amb
vots a favor del PSOE, i altres partits.

El canvi legal no va anar acompanyat d’un canvi de mentalitats, qye sempre evolucionen d’una forma
més lenta, i la brevetat de l’experiència republicana no va permetre avançar en el camí cap a la
igualtat de sexes.

El pes de les tradicions i d’una societar masclista relantitzaven els avenços. Així, es manetenen
situacions discriminatories, com la coeducació, en molts casos no s'arriba a aplicar per la tradició, i es
manté la separació de gènere, així com assignatures de labors de la llar només per a xiquetes, les
diferències salarials i també en el món dels ensenyaments superiors.

Després de la guerra civil, amb la victòria del bàndol feixista, la dona veurà com el seu paper dins de
la societat tornarà a estar en la llar i en la cria de fills, i així serà fins a la fi del franquisme i l’inici de
l’etapa democràtica.

3. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria

Van negociar amb el govern provisional per tal d’aconseguir el reconeixement d’un govern autonòmic
a Catalunya, la Generalitat de Catalunya, assumirà recursos i competències de les quatre diputacions,
de la qual Francesc Macià serà el president.

Es convoca una comissió per elaborar un projecte d’Estatut, on es reuneixen al santuari de Núria i es
redacta un avantprojecte d’Estatut que es lliura al govern de la Generalitat el 20 de juny de 1931.
Rep el nom d’Estatut de Núria, característiques:

1. Defineix a Catalunya com un “Estat autònom dintre de la República espanyola”

2. Català com a llengua oficial juntament amb el castellà

3. Possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana

4. Competències exclusives de la Generalitat en: ensenyament, cultura, policia i ordre públic,

sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i
tribunals de justícia.

El 2 d’agost de 1931 se celebra un plebiscit popular on van participar un 75% del cens i van obtenir
99% de vots a favor.

3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles

Eleccions el 28 de juny de 1931 a Catalunya on guanya ERC, a l’agost, Francesc MAcià presenta a
Madrid l’Estatut de Núria per a la seva tramitació parlamentària (ja que l’aprovació corresponia al
Parlament espanyol).

En els debats parlamentaris sobre l’Estatut català van existir tres posicions:

● Govern central: partidari de concedir autonomia moderada a Catalunya

● Parlamentaris catalans: partidaris d’una autonomia àmplia

● OPosició de drets: consideraven l’Estatut un perill per a la unitat d’Espanya i la seva llengua

Finalment, es tramita un Estatut més moderat, on es clau l’aprovació de Manuel Azaña i el rebuig
dels republicans al cop d’Estat de Sanjurjo, s’aprova l’Estatut el 9 de setembre de 1932.

3.3. L’Estatut de 1932

Estatut amb diferències notables respecte de l'Estatut de Núria:

● Conserva les institucions bàsiques del Parlament i Consell

● Catalunya constitueix una regió autònoma dins de l’Estat espanyol

● Català i castellà llengües oficials

Competències àmplies en:

- Dret civil propi i règim administratiu intern

- Ordre públic i justícia i es crea el Tribunal de Cassació de Catalunya

Competències compartides amb l’Estat en educació, obres públiques i sanitat i els conflictes entre la
Generalitat i Estat es resolien per mitja del Tribunal de Garanties Constitucionals.
 6. QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA?

Període efectiu de govern del novembre de 1932 fins octubre de 1934(el govern de dreta suspèn
competències), tot i això tenen una tasca en diferents àmbits.

- ÀMBIT ECONÒMIC I AGRICULTURA

● Creació de serveis d’estadística i l’institut d’investigacions Econòmiques

● Foment de creació de cooperatives i centres d’experimentació agrària

● Reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris

● Llei de Contractes de Conreu(1934): garantitza als rabassaires l’explotació de les vinyes

durant 6 anys i l’accés a la propietat de les parcel·les a aquells que les hagin estat
cultivant durant 18 anys interrompudament

- ÀMBIT SOCIAL

● Llei de bases(1934) la qual regula l’organització dels serveis sanitaris d’Assistència

Social de Catalunya

● Millora en la xarxa d’hospitals, assistència als malalts, atenció psiquiàtrica i

campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública

● INstitut Contra l’Atur Forçós (ICAF) i Consell de Treball: encarregats de donar

assistència, suport i formació a persones desocupades

- ÀMBIT DE L’ENSENYAMENT I CULTURA

● Creació d’escoles primàries, centres d’ensenyament secundari i professional

● Millora de les condicions laborals i salarials dels mestres

● Creació de biblioteques populars, arxius i museus

● Normativització de la llengua catalana

● Impuls d’activitats literàries i artístiques

● Bilingüisme a les escoles

7. LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES

Les reformes de la coalició republicanosocialista van generar diferents resistències i
posicions:

★ La dreta, organitzacions patronals: Església i exèrcit, forta resistència i oposició clara

★ Anarquistes i comunistes: les reformes els semblaven lentes i insuficients, i

defensaven la necessitat de dur a terme una revolució social
 ★ Republicans de centre i moderats: tot i donar suport a la República, es van alarmar
pel contingut d’algunes reformes, en especial la religiosa

A nivell econòmic:

★ Espanya arrossegava els seus problemes econòmics clàssics: atur agrícola,

repartiment desigual de la terra, poca competitivitat, dèficit en la balança comercial
(importar més que exportar)

★ Es va sumar l’impacte de la crisi econòmica iniciada el 1929

★ A més, la desconfiança que regnava la República entre els empresaris i grans fortunes
va comportar una davallada en les inversions internes, va provocar l’augment de
l’atur i contenció en la despesa pública

8. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)

8.1. Les eleccions de 1933 i el canvi de govern

Eleccions el 19 de novembre de 1933, van ser les primeres en que van poder votar les dones a
Espanya

La dreta venia fent una forta reorganització des de 1931, es va presentar en coalició i van sortir 204
diputats, però necessitaven 237 per governar. Els més nombrosos:

★ CEDA: partit que no havia manifestat la seva adhesió a la República, 115 diputats

★ Partido Republicano Radical: 102 diputats

★ Partido Agrario Español: 30 diputatsç

★ Comunión Tradicionalista: 20 diputats

L’esquerra es va presentar en candidatures separades:

★ PSOE: 59 diputats

★ Acción Republicana: 5 diputats

A Catalunya victòria de la Lliga Catalana

Alcalá-Zamora s’encarrega de formar govern amb el PArtido Republicano Radical de Lerroux, que
tenia més possibilitat de pactar amb altres partits de centre-dreta i dreta.

El Govern és format pel PRR amb suport del Partido Agrario del Partido Republicano Liberal
Democràta.

La CEDA no entrava en aquell moment en el govern, però es comprometia a donar suport

parlamentari, aquest fet serà clau en la política revisionista del govern.
 8.2. Els governs de centre-dreta

El seu objectiu era frenar les reformes del primer bienni:

- CAMP: Es frena la reforma agrària

1. Devolució de les terres a la noblesa
2. Es va anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d’Extremadura
3. Es concedeix llibertat de contractació (baixen els sous dels jornalers)

- RELIGIÓ
1. S’aprova pressupost de culte i clero
2. Es negocia amb la Santa Seu un concordat

- EXÈRCIT
1. Amnistia per als revoltats amb Sanjurjo l’any 1932(el general marxa a Portugal i serà
peça clau en el colp d’Estat de 1936):

- EDUCACIÓ
1. Reducció considerable del pressupost (es deixen de construir escoles)

- AJUNTAMENTS
1. Destitució dels partits republicans, passen a ser governats per festores formades per
antics monàrquicss i propers a Lerroux i la CEDA

- CATALUNYA I PAÍS BASC

1. Enfrontament amb la Generalitat per la qüestió agrària, fets d’octubre de 1934
2. Enfrontament amb els nacionalistes bascos per la paralització del projecte d’Estatut

8.3. La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934

El gir conservador i l’obstrucció de les reformes provoquen la radicalització de PSOE i UGT, figura clau,
Largo Caballero. Al juny de 1934, declaració socialista de vaga general pagesa per defensar les
conquestes legals i sociolaborals del primer bienni, es reprimeix el moviment i es detenen els
principals líders socialistes com Largo Caballero.

Un altra conseqüència és que la CEDA reclama més contundència en matèria d’ordre públic i exigeix
participar en el Govern, baix l’amenaça de retirar-li el suport. Lerroux accepta i l’octubre de 1934, la
CEDA entra al govern amb tres ministeris: justícia, agricultura i treball-sanitat.

L’esquerra interpreta l’entrada de la CEDA com una deriva cap al feixisme, l’endemà de l’entrada de la
CEDA al govern, hi han vagues i manifestacions en algunes grans ciutats amb la iniciativa de la UGT
amb suport de la CNT(Astúries), forces d’alerta previngudes i en estat d’alerta màxima i sense
recursos per convertir la vaga en una insurrecció, fracàs i dura repressió.

- ASTÚRIES

★ Acció obrera millor coordinada i amb suport dels miners, es va controlar tota la regió
 ★ Insurrecció sufocada per l’exèrcit de manera dura i extremadament violenta, encapçalada
pels generals Franco i Goded amb 1100 miners morts, 2000 ferits i 300 morts entre les forces
de seguretat i l’exèrcit

A més, detenció dels líders polítics d’esquerra que havien donat suport a les insurreccions, Largo
Caballero, Manuel Azaña, Lluís Companys, i van clausurar les seus dels partits i sindicats d’esquerra.

8.4. La crisi del bienni

En general, el segon bienni va ser bastant inestable, ja que va haver nombrosos canvis de govern,
ministres…

- Primavera de 1935, nou govern amb Lerroux president i cinc membres de la CEDA, Gil Robles
com a ministre de Guerra i Francisco Franco com a cap d’Estat Major (cap de les forces
armades)

- moment clau ja que aquest canvi de govern inicia la contrarevolució(desmantellar totes les
reformes del primer bienni i donar un gir catòlic i molt conservador al sistema republñicà)

- Es presenta un avantprojecte per reformar la Constitució amb els següents punts clau:

1. Restricció de les autonomies

2. Abolició del divorci
3. Negació del poder de l’Estat per expropiar terres

Però, aquest avantprojecte no es va arribar a aprovar perquè les crisis internes (i ara també externes)
del govern dretà es darien insalvables:

- Es van accentuar les divisions internes ja existent entre els partits que donaven suport al
govern, en 1934, un dels principals líders i ministres del PRR de Lerroux, Diego Martínez
Barrio, havia abandonat el govern per la seva disconformitat en la política de pactes i
l’escortament conservador del govern i va fundar el Partido Radical Demócrata, que
s’integraria més tard en el partit Unión Republicana

- Van apareixer diversos casos de corrupció que van afectar a Lerroux entre d’altres:

● Cas de l’estrapelo: Strauss i Perle, empresaris holandesos, volen introduir una ruleta
elèctrica il·legal (trucada) en casinos espanyols; ho fan de la mà d’un fill de Lerroux,
sembla mitjançant suborns a alts càrrecs del Partit Radical

● Cas Nombela: Antonio Nombela (inspector general de colònies) va denunciar una

indemnització fraudulenta per part de l’Estat a la Companyia d’Àfrica Occidental,
encarregada fins 1929 de connectar de ruta marítima D¿Fernando Poo, el riu Muni i
Annobón(Guinea Equatorial

Les conseqüències van ser la descreditació completa del govern, i la dimissió de Lerroux juntament
amb canvis de govern.
La inestabilitat creixia i Alcalá-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions per al 16 de febrer del
1936.

9. ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA

- A Catalunya, el govern continuava en mans d’ERC, les divergències amb el nou govern central
començaran arran la qüestió rabassaire

- L’abril de 1934, el PArlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, però

aquesta llei va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, després del recurs del
govern (es va justificar per interpretar que del govern català no tenia les competències per
dur a terme aquesta llei), inici del conflicte

- La Llei, a més, ja venia enfrontant a propietaris i pagesos, i als partits d’esquerra i de dreta

A més, entrada de la CEDA al govern (obertament contraria a les autonomies) i es veu com una
amenaça a l’autonomia catalana, perillaven les competències de la Generalitat i els seus recursos
econòmics

● Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola el dia 6
d'octubre

● Crida a la vaga per impulsar el nou ordre federal, seguiment més reduït de l’esperat, Mossos
d’Esquadra, alguns ajuntament, nuclis reduïts d’obrers socialistes i comunistes, es formen
barricades per defensar la Generalitat

● Resposta del govern central i es declara l’estat de guerra a Catalunya, el general Domènec
Batet dirigeix la repressió i sufoca la insurrecció

● Lluís Companys i Manuel Azaña seran detinguts, repressió política, institucional i escarment
social

10. EL FRONT POPUL AR (1936)

10.1. La polarització electoral

A nivell estatal:

- L’esquerra: va acudir a les eleccions de febrer de 1936 formant una gran coalició amb els
republicans reformistes, PSOE i comunistes, que van desencadenar El Front Popular. On van
acordar que en cas de guanyar el govern el formarien els republicans, mentre que els
socialistes i comunistes donaries suport parlamentari
- La dreta: no aconsegueix fer una coalició a nivell estatal, però si en alguns districtes, la més
important va ser el Bloque Nacional, CEDA, monàrquics i tradicionalistes

La CNT que habitualment demanava abstenció, en aquesta ocasió no ho farà, suport indirecte al
Front Popular.
A Catalunya:

- L’esquerra catalanista: es va agrupar en la coalició d’esquerres, programa electoral:

1. Amnistia per als empresonats pels fets d'octubre del 1934

2. Restabliment de l'Estatut i de la Generalitat

3. restabliment de la Llei de Contractes de Conreu

4. Suport al programa del Front Popular

- La dreta: el Front Català, coalició electoral organitzada per la Lliga

10.2. La victòria del Front d'esquerres

• A Catalunya → victòria del Front d’Esquerres (partit més votat ERC amb 23 de 41 diputats); Acció
Catalana 5 diputats

(republicanisme catalanista); Unió Socialista 4 diputats (escissió PSOE); la Lliga 12 diputats;

tradicionalistes 1 diputat.

• Espanya → Front Popular 48% dels vots; la dreta 46’5%; centre 5’4% (Falange Espanyola, que
creixerà molt en el context

de violència de la Guerra Civil, no tindrà cap representant en les Corts).

• NOU GOVERN → format exclusivament per republicans → Izquierda Republicana i Unión

Republicana → la resta dels

partits del Front Popular, com hem dit abans, es comprometen a donar suport parlamentari

• Azaña president de la República – Casares Quiroga president del Govern

10.3. L’etapa del Front Popular

• El nou govern posa en marxa el programa electoral pactat pel Front Popular:

1. Amnistia per als presos polítics de l’anterior bienni (uns 30.000 presos).

2. Obligació per a les empreses de readmetre als obrers acomiadats arran dels conflictes del
1934.

3. A Catalunya → el Govern de la Generalitat torna al poder; es restableix l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya; es van restituir als regidors i alcaldes (batlles) destituïts; entra en
vigor la Llei de Contractes de Conreu.

4. El País Basc i Galicia comencen a negociar amb el govern els seus estatuts d’autonomia.
• A nivell social → després de dos anys de reversió en les mesures reformistes, els partits d’esquerra i
els sindicats es llancen a una mobilització popular de gran calat.

• L’anarquisme comença a dur a terme accions revolucionàries → inclús el sector més revolucionari
del socialisme s’orienta també cap accions revolucionàries properes al PCE.

• A les ciutats → convocatòria de vagues per pressionar al govern i accelerar les reformes.

• Al camp → (especialment a Andalusia i Extremadura) → els jornalers porten a terme ocupacions de

terres amb la mateixa finalitat.

• La dreta → va rebre la victòria del Front Popular amb un rebuig absolut → els propietaris de terres
s’oposen a les mesures del govern (1); grans empresaris expatrien capitals (2); l’Església comença una
forta campanya contra la República (3); s’intensifiquen els contactes per tirar endavant un cop d’Estat
per acabar amb la República (4).

10.4. La preparació del cop d’Estat

• En primer lloc, cal tenir en ment vàries idees prèvies importants:

a) Els plans per derrocar el sistema republicà mitjançant un cop d’Estat venen donant-se
pràcticament des de la proclamació

de la República per part dels poders tradicionals de l’Estat (monàrquics, Església*, exèrcit, i
més tard organitzacions feixistes com Falange).

b) Hi ha contactes permanents entre les dretes polítiques espanyoles i la Itàlia feixista, per
exemple, en els quals s’explora aquesta possibilitat al llarg de tot el període republicà.

c) No només a nivell polític → també grans empresaris i propietaris donaran suport al cop
d’Estat contra la República → és per això que la guerra civil tindrà també component de guerra
de classes.

d) A mode d’exemple d’aquestes idees ens serveix l’intent de cop d’Estat protagonitzat per
Sanjurjo ja el 1932 → el mateix Sanjurjo, ara exiliat a Portugal, serà un dels principals
organitzadors del cop d’Estat de juliol del 1936.

• La victòria del Front Popular va comportar la no acceptació del resultat per part de la dreta i l’inici
d’una escalada en l’agitació social.

• Falange Española i altres grups d’extrema dreta formen patrulles armades que emprenen accions
contra líders d’esquerres → que rebien la mateixa resposta per part dels militants més radicals
d’esquerra.

• A Catalunya la tensió serà una mica menor → ERC va moderar el seu discurs → i la Lliga Catalana es
desvincula cada cop més de les postures de l’extrema dreta → fins i tot a la CNT guanyen pes les
posicions més moderades → i la premsa conservadora no adopta una actitud tan alarmista i
agitadora com sí que farà a la resta d’Espanya.
• Com hem vist, els plans de cop d’Estat venien de lluny, però es van intensificar arran la victòria del
Front Popular → de fet, la nit electoral ja hi ha intents per part del general Franco de declarar l’estat
de guerra.

• Des de març comença a gestar-se una conspiració militar, que no estarà organitzada fins que no es
pose al capdavant el general Mola, director del colp d’Estat. Altres participants són Sanjurjo, Franco,
Goded, Queipo de Llano... → marcat caràcter antidemocràtic, violent, defensa del que anomenaven
unitat d’Espanya i de l’ordre.

• El colp que Mola organitza pretén ser un pronunciament simultani a totes les guarnicions militars
possibles, amb l’ajuda de les forces polítiques més dretanes. El major protagonisme recau sobre
l’exèrcit d’Àfrica (africanistes, el més ben preparat, comandat per Franco). El procés marcat hauria de
ser aquest:

1. Declarar l’Estat de guerra (anul·lant les garanties constitucionals)

2. Detenir i eliminar els principals dirigents d’esquerres (polítics i sindicals)

3. Imposar una dictadura.

• Per a frenar els rumors sobre el colp, el govern dona noves destinacions als generals més implicats
(Franco, a Canàries; Mola, a Navarra; Goded, Balears), però no els destitueix. És a dir, el govern sap
que s’està gestant un colp d’Estat, però no li dona la importància que mereix. (Alguns historiadors ho
consideren una errada històrica; altres consideren que el president del govern no podia fer res més
que cenyir-se a la Constitució).

• Els grups que donen suport al pronunciament militar són aquests:

✓ Les forces polítiques de dreta: monàrquics, carlins, CEDA, Falange...

✓ L’oligarquia financera i industrial; antics cacics.

✓ Església.

✓ Cal destacar, a més, que aquests grups tenen contactes directes amb la Itàlia feixista i
l’Alemanya nazi.

• No obstant, a pesar de l’organització, els militars tenen discrepàncies, i el moment del colp es va
ajornant.

• El 12 de juliol el tinent Castillo és assassinat per grups de dreta (és un militar lligat a l’esquerra).
Com a resposta, el 14 de juliol és assassinat Calvo Sotelo (dirigent monàrquic) a mans de radicals
d’esquerra. Aquest fet accelera els plans del colp d’Estat (però, com hem vist, no el provoca, ja que el
colp fa temps que s’està preparant).

• El colp s’inicia al Marroc el 17 de juliol. Al dia següent s’estén a la Península. Com que fracassa a
bona part d’Espanya, esclata la Guerra Civil.
UNITAT 12: GUERRA CIVIL (1936-1939)
1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
1.1. L’aixecament militar
• Cal recordar allò que havien previst els militars colpistes:

1. Declarar l’Estat de guerra (anul·lant les garanties constitucionals)

2. Detenir i eliminar els principals dirigents d’esquerres (polítics i sindicals)
3. Imposar una dictadura.

• Totes aquestes fases s’havien d’efectuar en pocs dies → però al passar una setmana es feia evident
que el cop havia fracassat → s’origina així una sagnant guerra civil.

• Inici del pronunciament (els insurrectes l’anomenen “Alzamiento Nacional”) el 17 de juliol →

casernes de Melilla → l’endemà triomfa en tota la resta del protectorat del Marroc.

• Dia 18 d juliol → arriba el general Franco al Marroc (veure imatge), des de Canàries, per prendre el
comandament de l’exèrcit d’Àfrica (el més preparat i millor armat.

• El mateix dia 18 es produeixen els pronunciaments militars a la península:

- Mola a Pamplona
- Queipo de Llano a Sevilla
- Goded a Mallorca
- Cabanellas a Saragossa

• Els militars van rebre el suport social dels falangistes i carlins.

• El govern de la República tarda en reaccionar → ni Azaña ni Casares Quiroga prenen mesures els
dies 17 i 18 de juliol → es perd així un temps vital per sufocar el cop.

• Casares Quiroga acaba dimitint → Azaña nomena a José Giral com a nou president.

• Primera mesura → lliurament d’armes (veure imatge) als sindicats i partits del Front Popular
(anarquistes, republicans, socialistes, comunistes, etc.).

• Aquests grups, juntament amb una part de l’exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d’Assalt, van ser
els que van plantar cara als militars colpistes i aconseguiren impedir l’èxit del cop d’Estat
• El pronunciament va tromfar en:
- Castella i Lleó
- Navarra
- Part occidental d’Aragó
- Galícia
- Balears i Canàries
- Algunes ciutats andaluses.
• I va fracassar en:
- Franja cantàbrica (Astúries, Santander, País Basc)
- Catalunya
- València
- Múrcia
- Castella-La Manxa
- Extremadura
- Major part d’Andalusia
- Madrid i Barcelona

1.2. La insurrecció a Catalunya

• Militar encarregat de la insurrecció a Catalunya → Manuel Goded.

• El 18 de juliol dirigeix el pronunciament a Mallorca i Eivissa → triomfa.

• El 19 de juliol Goded es desplaça en hidroavió a Barcelona.

• El cap militar del comandament de Barcelona es manté lleial a la República → Francisco Llano de
Encomienda → però alguns dels seus oficials donen suport al cop i reuneixen tropes per ocupar la
ciutat → troben una forta resistència per part de les forces d’ordre lleials a la República i les
organitzacions obreres.

• Des del dia 18 → militants obrers (en especial UGT i CNT) havien assaltat armeries i incautat
pólvora dels dipòsits del port de Barcelona → OBJECTIU → organitzar una estructura de resistència
per frenar el pronunciament militar (van rebre el suport de la Guàrdia d’assalt i Guàrdia Civil
barcelonina).

• Dia 19 de juliol → enfrontaments entre les organitzacions obreres, Guàrdia d’assalt i Guàrdia Civil i
els militars insurrectes.

• Goded havia detingut a Llanos de Encomienda només arribar a Barcelona.

• Però → al vespre la capitania general va ser assaltada per les organitzacions obreres → Goded es
va rendir i va ser detingut.

• Els insurrectes d’altres llocs de Catalunya també es van rendir.

• Per tant, per què no va triomfar el cop a Catalunya?

1. Paper clau de les organitzacions d’esquerra.
2. No va hi haure quasi suport civil al cop → en Catalunya els militants de Falange o dels
carlins eren molt pocs → i el principal partit de dreta, la Lliga Catalana, no va participar en el
cop ni li va donar suport explícit.

1.3. La consolidació dels bàndols

• A la darreria de juliol es feia evident que el cop no havia triomfat, però tampoc va ser sufocat →
Espanya va quedar partida en dos bàndols:

- INSURRECTES

• Militars conservadors.

• Monàrquics de dretes.

• Grups catòlics.

• Falangistes.(aspiraven a imposar un règim feixista a la italiana).

• Tradicionalistes (carlins). (aspiraven a instaurar una monarquia carlina).

• Grups oposats a les reformes de la República (grans terratinents, grans empresaris...).

★ Suport i inspiració en el feixisme.

★ Es definien com a “nacionals” per la defensa a la unitat d’Espanya.

★ Intenció d’establir una dictadura militar que garantitzarà l’ordre social tradicional

- LLEIALS A LA REPÚBLICA

• Classes populars: obrers, petita burgesia, pagesos (la majoria influenciats pels ideals socialistes,
comunistes i anarquistes).

• Classes mitjanes republicanes.

• Intel·lectuals, artistes i món de la cultura.

★ Defensaven la legalitat democràtica republicana.

★ Interessos diversos: des de sectors republicans reformistes fins grups revolucionaris.

2. PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?

La Guerra Civil va tindre una gran repercussió internacional → es va veure com un enfrontament
entres les forces democràtiques (i en part revolucionàries: anarquistes i comunistes) i els règims
feixistes (Alemanya i Itàlia).

Va ser una espècie de “microcosmos” en el qual es va reproduir l’enfrontament armat que es temia a
nivell mundial (RECORDAR: context europeu d’ascens dels feixismes amb unes democràcies que
tractaven d’evitar una guerra).

• El govern de la República va demanar suport militar i polític a les grans democràcies del moment →
França (on també governava un govern del Front Popular), Regne Unit i els EUA.
• Els governs d’aquestes democràcies estaven apostant per una política de no-enfrontament amb els
règims feixistes.

• Regne Unit comunica a França que si intervé a Espanya li retiraria el suport davant l’amenaça de
l’Alemanya nazi.

• França es doblega davant aquestes exigències → es crea el Comitè de No-intervenció (agost 1936)
→ s'adhereixen 27 països → en realitat, Alemanya i Itàlia participen en el pacte, però no el
compleixen i donen un suport molt clar al bàndol colpista (les democràcies es posen de perfil davant
aquest fet).

• Aquesta no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la República i una de les causes que
fos derrotada.

- SUPORTS DEL BÀNDOL INSURRECTE

• A nivell general, els sectors conservadors i la majoria de catòlics del món perceben la
“Guerra d’Espanya” com un enfrontament entre la civilització occidental cristiana i el
comunisme ateu.

• El bàndol rebel és més afavorit pel suport estranger:

ALEMANYA (Hitler). Dona el seu suport per l’afinitat ideològica, i per aquests motius
estratègics i militars:

1. Els Pirineus són un espai estratègic en un hipotètic conflicte amb França. Els
francesos havien dissenyat un sistema defensiu en la frontera amb Alemanya (línia
Maginot), i Hitler valora una possible invasió des del sud. A més, el conflicte espanyol
és un excel·lent laboratori de proves per a l’armament nazi.

2. Espanya és rica en wolframi (tungstè), mineral de gran importància militar. Amb

l’ajuda a Franco els nazis tenen accés a aquest recurs (i els serà de gran utilitat durant
la II Guerra Mundial). També obtenen altres productes estratègics.

• Hitler envia la següent ajuda: la Legió Còndor (unitat d’aviació); un total de 18.000 soldats;
armes i tecnologia industrial (sobretot en el camp de les comunicacions).

• Itàlia (Mussolini). Ajuda el bàndol rebel per motius ideològics i estratègics (per a controlar
el Mediterrani, especialment les Balears, factor essencial en els seus somnis imperialistes al
nord d’Àfrica). La seva ajuda es concentra en armes, avions i, sobretot, tropes.

• Portugal (baix la dictadura de Salazar). Sobretot, aporta col·laboració estratègica: el port de

Lisboa juga un paper important en el proveïment de rebels. També envia un grup de
voluntaris, els Viriatos.

• Soldats mercenaris marroquins (més de 100.000).

 • Voluntaris anticomunistes, sobretot provinents de: Portugal, Romania, Irlanda i Rússia. Però
no es poden comparar amb els voluntaris estrangers en favor de la República; són
minoritaris.

• Església (Papat, organitzacions catòliques). El papa Pius XI permet denominar la Guerra

Civil com Cruzada o Croada, la qual cosa impulsa el recolzament de grups catòlics del món als
rebels. No obstant, segons alguns historiadors, el Vaticà manté una actitud cautelosa, no un
suport clar.

- SUPORTS DEL BÀNDOL REPUBLICÀ

• En general, l’opinió pública mundial es posiciona en favor de la República. Per als sector
progressistes, la guerra és una lluita per la llibertat, contra el feixisme totalitari. A més, es
desenvolupa un fort sentiment de solidaritat internacional en favor de la República. El
principals recolzaments que rep el bàndol republicà són aquests:

• URSS (Stalin). És l’única potència que l’ajuda. Intervé des d’octubre del 36. L’objectiu de
Stalin no és convertir a Espanya en un país comunista; el que busca és trencar l’aïllament que
pateix l’URSS des del 1917 i allunyar la tensió europea el màxim possible de les fronteres
soviètiques. A més, vol evitar un triomf rebel, perquè això enfortiria l’Eix feixista.

• Envia material bèl·lic (tancs, avions, artilleria, combustible), aliments i personal

especialitzat que col·labora en l’organització tàctica. No obstant, no és una ajuda
desinteressada: el pagament s’efectua amb les reserves d’or del Banc d’Espanya. A més, no
serà una ajuda tan abundant ni constant com la italiana i alemanya.

• A més, l’URSS també acollirà a refugiats espanyols.

• Mèxic (dirigit per Lázaro Cárdenas). Envia diners, autoritza la venda de material per a
l’exèrcit i, dona suport diplomàtic als republicans: ajuda a fugir als exiliats i els acull.

• Brigades Internacionals: uns 60.000 voluntaris (xifra imprecisa), units per la ideologia
antifeixista i d’esquerres. Són obrers, professionals de les classes mitjanes, intel·lectuals,
estudiants universitaris, etc., procedents de diversos països (al voltant de 30). Suposa un
moviment de solidaritat únic en el món.

• En definitiva, la República està en clar desavantatge respecte als rebels. El govern apel·la
insistentment a la Societat de Nacions (antecedent de la ONU), sense obtenir resposta. Es
veu obligat a comprar armes a altres països, i en molts casos es tracta de material obsolet i
defectuós. La República sempre pateix obstacles (tancaments intermitents de la frontera
francesa, bloqueig de crèdits per a adquirir armes i combustible).
3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
3.1. Un clima de revolució social
• L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi social → el poder de l’Estat es va esfonsar i
els partits i sindicats obrers es van organitzar per substituir eixe buit de poder durant els primers
mesos de guerra.

• Aquesta manca de poder organitzat i de control sociopolític va comportar un clima de

desorganització i violència fortament influït pel context de guerra → es va donar una resposta
violenta al cop d’Estat i als grups socials que li van donar suport.

• L’Església, la burgesia més rica, grans propietaris, classes benestants, catòlics... → van ser objecte
de confiscacions, saquejos, assassinats o crema d’esglésies i convents.

• Així doncs, en aquest context de guerra i sota el pretext de la revolució, es van cometre diferents
fets delictius, els quals serien frenats al setembre amb la formació d’un nou govern, liderat per Largo
Caballero, que va posar fi a la violència social descontrolada i va aconseguir que el poder tornarà a
mans de l’Estat.

La conformació d’un govern popular

• A finals de juliol del 1936 → s’origina una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels
sindicats i partits d’esquerres.

• En l’àmbit municipal → es formen comitès locals que substitueixen als ajuntaments.

• A Catalunya → es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes → integrat per les forces

oposades als insurrectes → s’encarregava de formar les columnes de milicians (batallons de militars),
de l’ordre públic, de l’organització de la indústria i del treball, etc. → en resum: tasques
d’organització social i política en un context de guerra.

• A nivell estatal, com ja hem comentat → es va esfondrar el poder de l’Estat i el poder es va

atomitzar (dividir en moltes parts) → consells, comitès, juntes...

• El govern va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional → es van crear batallons de voluntaris en

els quals havien d’integrar- se les milícies populars.

• La situació en el territori republicà, no obstant, es va agreujar a partir de l’agost → a causa del

progrés de les tropes feixistes → fet que posava en qüestió la capacitat militar de les milícies.
• A inicis de setembre es feia evident la necessitat de canviar l’estratègia → calia frenar als rebels,
organitzar millor la producció i acabar en el clima de violència social → solució → nou govern de
Largo Caballero (es veu al punt 3.2.).

Col·lectivitzacions i economia de guerra

• En aquest procés revolucionari de l’estiu del 1936 van ser elements centrals les col·lectivitzacions
(és a dir, passar a mans dels treballadors) de gran part de la propietat industrial i agrària.

• Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses (o bé

apoderant-se del control, perquè els empresàries havien fugit, o per haver estat detinguts o
assassinats).

• A Catalunya → una sèrie de decrets de la Generalitat van donar cobertura legal a aquestes
col·lectivitzacions (cal recordar el paper clau dels grups obrers en frenar el cop d’Estat, com
s’evidencia al document 1).
• Es va crear el Consell d’Economia de Catalunya → dissenya un pla per socialitzar l’economia (major
repartiment i control econòmic dels treballadors i del govern).

• Es promulga el decret de col·lectivitzacions → legalització del procés de col·lectivitzacions fet fins

aleshores.

• A la fi de la guerra → 4.500 empreses controlades per comitès obrers i 2.000 col·lectivitzades.

• Altres mesures per mantenir l’activitat econòmica i atendre les necessitats de subsistència de
la població → control de la banca i creació d’entitats de crèdit públic.→ regulació dels salaris i
municipalització del sòl urbà.

3.2. El govern de Largo Caballero

• Al final de l’estiu del 1936 els insurrectes avancen ràpid. Per això les forces republicanes impulsen
un pacte antifeixista i la formació d’un govern que tinga com a màxima finalitat guanyar la guerra.

• L’elegit és Largo Caballero (per primera vegada, el PSOE accepta ocupar la presidència del govern),
líder carismàtic, que té el suport de tots els grups.

• Forma un govern de concentració (5 de setembre), integrat per: socialistes, republicans,

nacionalistes i, per primera vegada, comunistes; després (novembre), també s’incorporaran
anarcosindicalistes, fet únic al món (hi estarà present Federica Montseny, primera dona ministra a
Espanya).

• Aquest govern es trasllada a València, per la proximitat de les tropes insurrectes sobre Madrid.

• Les iniciatives que du a terme Largo Caballero són:

• Organitzar l’exèrcit militaritzant les milícies; crea, així, l’Exèrcit Popular: els milicians es
converteixen en soldats; els líders polítics i sindicals, en caps i oficials. Així, l’exèrcit és més disciplinat.
Però l’abolició de les milícies es convertirà en un focus permanent de tensió, sobretot entre
anarquistes i comunistes.
• Reconstruir el poder del govern i l’organització de l’Estat, posant ordre a la rereguarda. Sobretot,
consisteix en evitar els excessos de grups revolucionaris, que perjudiquen la imatge de la República (i
amb els quals els rebels legitimen les seues accions). D’aquesta forma, a més, es pretén guanyar
prestigi i suport internacionals. A finals del 1936 el govern aconsegueix eliminar la repressió
indiscriminada. Durant els primers mesos de 1937 les autoritats republicanes recuperen quasi tot el
control sobre els revolucionaris.

• A Catalunya → es forma un govern d’unitat (seguint l’exemple del govern de l’Estat) presidit per
Josep Tarradellas.

• El formen ERC, Acció Catalana Republicana, POUM (comunisme contrari a les directrius de la URSS),
PSUC, CNT-FAI.

• Mesures:
1. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals són substituïts per
ajuntaments.
2. Es centralitzen els serveis policials (controlats pel govern).
3. Es reconstrueix l’aparell judicial per posar fi a la violència.
4. Es militaritzen les milícies (com havia passat a nivell estatal).
5. La Generalitat supedita l’economia a les necessitats de la guerra.

• En global → situació complexa → agreujada per les diferents concepcions en el camp republicà
sobre com calia fer cara a la guerra i al procés revolucionari → diferències que esclataran en maig del
1937 a Barcelona.

4. QUINES DUES OPCIONS ES VAN ENFRONTAR AL BÀNDOL REPUBLICÀ?

• Per entendre els Fets de Maig del 1937, cal comprendre el context del moment i les diferents
opcions defensades en el bàndol republicà per guanyar la guerra:

• Per una banda: anarquistes (FAI-CNT), comunistes del POUM i part de la UGT → defensaven que les
transformacions revolucionaries (col·lectivitzacions, control d’empreses, repartiment de terra...) eren
el millor mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra → calia
que les classes populars tinguessin “alguna cosa per la qual lluitar” → buscaven aprofitar el moment
per canviar el sistema de propietat i destruir el poder de l’Estat.

• Defensaven: fer-se amb el control de les armes, no integrar les milícies en l’exèrcit regular i
mantenir la iniciativa en la guerra.

• Per altra banda: republicans, comunistes (PSUC), socialistes (PSOE) → acceptaven eL protagonisme
popular i la necessitat de canvis en la seua condició social i econòmica → PERÒ → defensaven que
calia, primer, centrar-se en guanyar la guerra.
• Defensaven posar ordre en la rereguarda, controlar les col·lectivitzacions, reforçar els vincles
classes mitjanes-obrers i reconstruir l’Estat per enfortir-lo en l’esforç bèl·lic.
• Tot i les diferències, era evident que només la victòria en la guerra els permetria, a uns, consolidar
la democràcia, i als altres avançar en la revolució → l’enfrontament entre totes dues visions arribaria
en maig del 1937.

Els Fets de Maig 1937

• Inici dels enfrontaments el 3 de maig → les forces de la Generalitat van desallotjar als anarquistes
que havien ocupat l’edifici de Telefònica per controlar les comunicacions.

• Resultat → enfrontament entre militants de la CNT i tot el POUM amb els del PSUC, ERC i la UGT
(que donaven suport a la Generalitat).

• Al llarg d’una setmana → lluita violenta per tota la ciutat de Barcelona, construcció de barricades i
enfrontaments continuats.

• Més de 200 morts → derrota dels anarquistes més radicals i del POUM → inici d'una profunda crisi
del govern de Largo Caballero.

• El govern republicà intervé a Catalunya → envia 5.000 guàrdies d’assalt per posar fi a la crisi →es
posa al capdavant de la situació en detriment del govern català (les tensions entre tots dos governs
eren cada cop més evidents).

• Aquests fets fan disminuir la influència anarquista i augmentar la comunista → Largo Caballero
acabarà dimitint.

3.3. El govern de Negrín. La resistència a ultrança

• Els Fets de Maig van provocar l’augment de la influència de les posicions comunistes i la disminució
de les anarquistes → fet suportat també per l’ajuda que estava prestant la Unió Soviètica a la
República.

• Les directrius soviètiques demanaven la persecució dels trotskistes (dissidència contra Stalin) i es va
exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders.

• Largo Caballero es va negar a aquestes exigències i va dimitir → es forma un nou govern:

1. Juan Negrín (socialista) president.
2. Direcció de la guerra en mans d’Indalecio Prieto (ministre de Defensa).
3. Es deixen d’incloure el govern a la CNT i UGT → govern només amb partits polítics.
4. Il·legalització del POUM i detenció dels seus líders (Andreu Nin).
• A Catalunya → al mes de juny es forma un nou govern → presidència directa de Companys →
govern d’aliança entre ERC i el PSUC (no participa la CNT).
• En novembre → Juan Negrín trasllada el govern de València a Barcelona (on també estava refugiat
el govern basc després de la caiguda del nord en mans dels colpistes).
• Aleshores → el govern central assumeix la major part de les competències de la Generalitat →
ordre públic, gestió de proveïments, comerç exterior, administració de justícia i indústria de guerra
→ friccions entre els dos governs.

• Davant l’avanç dels rebels, Negrín planteja una política de resistència de la República fins a la fi
(amb el lema Resistir es vencer).

• I al mateix temps → busca un acord amb els insurrectes que salvaguarde la República i la
democràcia → planteja els anomenats Tretze Punts (veure document) → preveia la permanència de
la República i després unes eleccions.

• La resposta de Franco és clara: només acceptarà “una rendició sense condicions”.

• A partir de març de 1938 la situació al territori republicà comença a ser com més va més crítica →
manca d’aliments, derrotes militars i cansament social de la guerra.

• Tot i això → Negrín insisteix en l’estratègia de resistència → es pensa que pot estar prop l’inici d’un
conflicte a Europa entre les democràcies i el feixisme → fet que alleugeria la presència italiana i
alemanya a Espanya.

• La pèrdua de Catalunya entre gener i febrer de 1939, i l’exili dels governs de la

República mostraven que la República tenia la guerra perduda.

5. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI

5.1. Militarització i comandament únic

• La zona dominada pels insurrectes (autodenominada “zona nacional”) es va caracteritzar des del
principi per → una completa disciplina i poder militar i la proclamació de l’Estat de guerra en tot el
territori.

• Els generals insurrectes van actuar en poder il·limitat en el seu respectiu territori (Mola a Navarra,
Queipo a Sevilla...).

• En principi, el líder del moviment colpista anava a ser el general Sanjurjo → però mor en un
accident d’avió a Lisboa el 20 de juliol del 1936 → es planteja aleshores el problema del lideratge en
la direcció militar i en el govern del territori controlat pels colpistes.

• 24 de juliol → creació de la Junta de Defensa Nacional → integrada per militars (Mola, Franco,
Queipo de Llano...) → presidida pel general més antic: Miguel Cabanellas.

• Missió de la Junta → governar el territori ocupat → mesures:

1. Prohibició de l’activitat dels partits polítics.
2. Suspensió de la Constitució.
3. Decret per paralitzar la reforma agrària.
• Però continuava sense haver un cap visible per a la direcció de la guerra, i el nom que va anar
guanyant partidaris era el del general Francisco Franco, en especial per dues raons:

1. L’alliberament de l’alcàsser de Toledo (estratègia simbòlica).

2. Hitler i Mussolini el reconeixen com únic interlocutor vàlid.

• Finalment → va ser escollit cap de l’Alzamiento (30 de setembre) i l’1 d’octubre del 1936 es va
publicar el decret que el nomenava cap del govern de l’Estat (poder polític) i generalísimo dels
exèrcits espanyols (poder militar).

• Es desfà la Junta de Defensa Nacional i s’estableix una Junta Técnica del Estado (seu a Valladolid i
Burgos).

• A més, Franco trasllada el seu quarter general a Salamanca, des d’on dirigirà la guerra.

5.2. La creació del partit únic

• Com hem vist → a partir d’octubre del 1936 → comandament únic PERÒ NO uniformitat política.

• És a dir, els partits que havien donat suport al cop d’Estat continuaven permesos (la resta no) i
estaven aportant grups militars a la guerra, però cadascun actuava pel seu conter, seguint les
directrius de l’exèrcit, però amb una organització política pròpia. La CEDA i els monàrquics, en el
context de guerra, pràcticament no tenien pes, i els dos grans partits que havien incrementat
enormement el seu poder i afiliació per la seua identificació completa amb el cop d’Estat i la guerra
eren FE y de las JONS (falangistes-feixistes) i Comunión Tradicionalista (carlins)).

• A més → el líder de Falange, José Antonio Primo de Rivera, havia estat afusellat pels republicans →
el nou líder, Manuel Hedilla, no va tindre el suport total d’altres personatges rellevants del partit.

• Per tant → Franco era cap d’Estat, de l’exèrcit, però encara existien dos grans partits polítics
permesos que suposaven un poder polític encara “independent” als militars, amb aspiracions
pròpies.

• Franco (que ja acumulava una grandíssim poder en la zona sublevada) inspirant-se en el model
feixista italià i alemany, de partit únic, i amb un cap amb plens poder → dona a conèixer l’abril del
1937 el decret d’unificació.

• Fusionava els dos grans partits per decisió pròpia → nou partit únic: Falange Española
Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS) → falangistes, carlins, i s’havien d’integrar també la
resta de forces de la zona insurrecta (monàrquics, antics cedistes...).
• Així doncs → Franco esdevenia com a cap del partit únic → PODER TOTAL DE LA ZONA
INSURRECTA: POLÍTIC I MILITAR.
• El nou partit adopta la camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins → també la salutació
feixista amb el braç enlaire.

• Va haver resistències a la unificació, especialment falangistes (com el propi Hedilla) → tots serien
desterrats o empresonats.

5.3. El govern de Burgos

• Franco ja té, per tant, el poder total de la zona sublevada → comença el procés
d’institucionalització del nou Estat franquista.

• Gener del 1938 → desapareix la Junta Tècnica → es forma el primer govern de Franco → concentra
en la seva persona la funció de cap d’Estat i la presidència del govern.

• Estat totalment inspirat en el feixisme → caràcter tremendament conservador i catòlic.

• Mesures que aplicarà aquest govern:

1. S’aboleix tota la legislació republicana en matèria econòmica i laboral.

2. Supressió de la llibertat religiosa, política i sindical.
3. Censura total de la premsa i mitjans de comunicació.
4. Supressió dels estatuts d’autonomia.
5. Restabliment de la pena de mort.
6. Violència extrema, repressió institucionalitzada i aniquilació dels vençuts als territoris que
s’ocupaven.

• Estat totalment confessional catòlic (l’Església es mostra públicament a favor dels insurrectes):

1. Es deroga el matrimoni civil i el divorci.

2. Culte religiós en l’ensenyament (persecució d’antics mestres republicans).
3. Retribució estatal per al clero.

• En març del 1938 → s’aprova la primera de les lleis fonamentals (hi haurà més, les veurem al tema
de la dictadura) → Fuero del Trabajo:

1. S’inspira, de nou, en el feixisme italià.

2. Es crea un sindicat únic que regula les relacions laborals → format per empresaris i
treballadors (com havia passat a la dictadura de Primo de Rivera).
3. Prohibició de vagues i reivindicacions obreres.

• Per tant, ja podem intuir com el franquisme suposarà un fre radical a les mesures republicanes que
buscaven millorar les condicions laborals i de vida de la classe treballadora.
6. VIURE EN GUERRA
7. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC
7.1. La batalla de Madrid
• Primer objectiu dels insurrectes → presa de Madrid (capital i símbol de la República).

• Les tropes d’Àfrica, els legionaris i soldats comandats pel general Yagüe aconsegueixen enllaçar la
zona controlada d’Andalusia amb el nord de la península, després d’eliminar la resistència de
Badajoz.

• Setembre → Franco va ocupar Toledo després de posar fi al setge republicà a l'alcàsser de la ciutat,
on resistien centenars de militars insurrectes i els seus familiars.

• A la darreria d’octubre → les tropes insurrectes ja eren a les portes de Madrid.

• 29 d'octubre → el govern de la República decreta la mobilització general per defensar Madrid.

• Milers d’homes i dones fortifiquen els accessos → s’obrin rases i apareixen consignes que es
convertiran en símbols de resistència contra el feixisme → “No passaran” o “Madrid, tomba del
feixisme”.

• 6 de novembre → el govern de la República es trasllada a València.

• Madrid queda en mans d’una junta presidida pel general Miaja.

• L’estratègia defensiva queda en mans del comandant Vicente Rojo.

• A la resistència de Madrid va ser clau l’arribada de les Brigades Internacionals (voluntaris d’altres
països) i de columnes (grups de milícies o militars organitzats) de diferents llocs del país.

• Una de les columnes clau → Columna Llibertat, liderada per Buenaventura Durruti (va morir).

• La resistència de Madrid va marcar la fi d’aquesta primera fase de la guerra, anomenada guerra de

“columnes” → tropes republicanes formades per columnes de milícies integrades per voluntaris de
partits i sindicats.

7.2. Les batalles del Jarama i Guadalajara

• Fracassat l’intent de prendre la capital, els insurrectes tracten d’aïllar Madrid i tallar les
comunicacions amb València → les dues maniobres no sortiren efecte:

1. Batalla del Jarama (febrer 1937) → aconsegueixen travessar el riu, però els republicans
aconsegueixen detindre l’atac i no s’aconsegueix aïllar la capital.

2. Batalla de Guadalajara (març 1937) → derrota de les tropes feixistes italianes davant l’Exèrcit
Popular → primera victòria republicana de gran ressò.

7.3. La batalla del nord

• Franco decideix canviar d’estratègia → trasllada la lluita al nord, a la franja cantàbrica.

• Els combats es van produir entre abril i octubre de 1937 → els fronts de combat es van desplaçant
d’est a oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries.

• Abril → primer bombardeig aeri sobre població civil en la història → GUERNICA (Biscaia) →
realitzat per l’aviació italiana per ordre de Franco.

• Bilbao va ser ocupada en juny de 1937.

• La República decideix obrir dos fronts per tractar d’alleugerir la pressió militar del nord:

1. A Brunete (Madrid) → juliol 1937.

2. A Belchite (Saragossa) → agost-setembre 1937.

• Tot i això, no poden evitar que els insurrectes ocupen Santander i després Astúries → tota la franja
nord quedava en mans dels rebels.

7.4. La fractura del territori republicà

• Desembre 1937 → ja s’havia reorganitzat l’exèrcit republicà → Brigades Mixtes (unitats de l’Exèrcit
Popular) → liderades pel general Vicente Rojo.

• OBJECTIU → dotar l’exèrcit d’eficàcia per capgirar el desenvolupament de la guerra.

• L’exèrcit es va proveir de comandaments professionals i es van integrar els quadres de les milícies.
• En resum: reorganització i professionalització de l’exèrcit en detriment de les columnes milicianes
restants.

• Ofensiva republicana → batalla de Terol → s’ocupa la ciutat (fins febrer del 1938).

• Contraofensiva colpista → campanya d’Aragó → des de Terol, a través del Maestrat, s’arriba al
Mediterrani → Vinaròs cau al mes d’abril.

• Zona republicana fracturada → una era Catalunya → Franco podria haver atacat Catalunya i acabar
la guerra, però va decidir allargar-la i atacar cap al sud → Castelló i València, capital de la República.

7.5. La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya

• Batalla de l’Ebre → últim intent dels republicans per aturar l’avançament de les tropes franquistes i
tornar a unir les dues zones republicanes.

• 25 de juliol → inici amb l’atac republicà entre Mequinensa i Amposta → victòria i

es fan forts uns mesos.
• Franco decideix enviar grans reforços i aconsegueix aturar l’atac.

• Després, contraatac feixista → inicis de novembre → l’exèrcit republicà va haver de replegar-se a

l’altra riba del riu.

• A partir d’aleshores, l’exèrcit colpista avança i ocupa tot el sud de Tarragona i travessa
completament l’Ebre a la desembocadura.

• El dia 16 de novembre → acaba la batalla → resultat que deixa l’exèrcit republicà greument
delmat.

7.6. La fi de la guerra

• Febrer-març 1939 → la República només disposa de Madrid i la zona mediterrània → nord de

València fins Almeria.

• Juan Negrín torna de França i anima a continuar la guerra → els comunistes continuen donant
suport a l’estratègia de la resistència → però ja no va hi haure cap batalla important.

• França i Regne Unit reconeixen el govern de Franco i Azaña presenta la seua dimissió a París.

• Inicis de març → insurrecció en Madrid contra el govern de la República → dirigida pel coronel
Casado (cap de la defensa de Madrid) → venia estant en contacte amb els serveis d’espionatge dels
colpistes.

• Casado creia que era possible acabar la guerra mitjançant una negociació amb Franco.

• Casado es revolta el 5 de març i aconsegueix controlar Madrid.

• Juntament amb el socialista Julián Besteiro i una part de la UGT es crea una Junta de Defensa
amb l’objectiu de negociar amb Franco una pau “honorable”.

• Franco no ho accepta i obliga a un lliurament d’armes sense condicions.

• El 28 de març les tropes franquistes entren en Madrid sense resistència.

• Els dies posteriors es completa l’ocupació de la zona Mediterrània, acabant amb la resistència
comunista → Albacete, Alacant i València.

• 1 d’abril finalitza la guerra → Franco signa el darrer “parte de guerra”

7.7. Les conseqüències del conflicte

• Conseqüències terribles per al país durant dècades.

• Gran nombre de víctimes: morts, ferits, mutilats, desapareguts...

• El nombre de morts s’estima sobre 500.000 (i s’incrementaria amb la repressió franquista

posterior).

• Gran nombre de refugiats.

• Entre gener i febrer de 1939 més de mig milió d’espanyols entraren en França (soldats, població,
polítics...).

• Altres fugiren en vaixell cap al nord d’Àfrica o l’Amèrica llatina, entre d’altres destinacions.

• Econòmicament, país en ruïnes.

• Infraestructures i comunicacions destruïdes; habitatges afectats pels bombardeigs.

• Activitat econòmica paralitzada.

• Ajuda rebuda pels insurrectes s’havia de pagar i l’Estat es va endeutar enormement.

• Inici d’una persecució violenta i eliminació dels vençuts (afusellaments, camps de treball, presó...

• Destrucció de la convivència i de la democràcia.

• Inici de 40 anys de dictadura d’inspiració feixista.