PREGUNTES PROVA II REPÚBLICA ESPANYOLA

Criteris de correcció de selectivitat

1. Expliqueu les circumstàncies en què es va proclamar la II República en el conjunt

d’Espanya

ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12/04 I EL SEU RESULTAT

A partir de la dimissió del general Dámaso Berenguer, el nou president, l’almirall Juan
Bautista Aznar va convocar eleccions municipals. Els signants del pacte de Sant Sebastià
(les forces d’esquerres), van presentar aquestes eleccions com un referèndum sobre la
monarquia ja que el seu principal objectiu era la supressió de la monarquia i la proclamació
de la República.

Els resultats de les eleccions va ser controversials: al camp van guanyar les candidatures
monàrquiques, però a les ciutats es decantaven més cap a les candidatures republicanes.

PROCLAMACIONS DE LA REPÚBLICA A DIVERSOS INDRETS DEL PAÍS

Els primers en proclamar la República, va ser l’Ajuntament d’Eibar, seguidament Catalunya i,

per últim, Madrid.

ABANDONAMENT DEL REI DEL PAÍS

Alfons XIII, al veure’s amenaçat per la gran quantitat de vots a favor de la República, va
marxar a l’exili a França, i no va tornar a trepitjar terra espanyola, donant peu a l’inici de la
Segona República.

FORMACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL A ESPANYA QUE REDACTARIA LA CONS.

Les forces que van fer el pacte de Sant Sebastià van crear un GOVERN PROVISIONAL per
suplir el buit de poder que va quedar amb de la marxa del govern a l’exili. Alcalá-Zamora va
ser declarat president del govern i Lerroux ministre d’estat. Aquest govern provisional va
redactar una nova Constitució Republicana progressista.

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA A BARCELONA I ESTABLIMENT DE

LA GENERALITAT

A Catalunya, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va

proclamar a Barcelona la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. El govern de la
República Catalana només va durar quatre dies, i Catalunya va obtenir un règim provisional
d’autogovern, la Generalitat de Catalunya, i el compromís per part del govern central que
s’iniciaria el procés per redactar i aprovar un estatut d’autonomia.

Seguidament, una comissió es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l’Estatut

1
d’autonomia de Catalunya, que va ser aprovat pel poble català en un referèndum,
anomenat l’Estatut de Núria.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 va triomfar Esquerra Republicana de

Catalunya i Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, exercint el càrrec fins la
seva mort i lluitant per l’autonomia de Catalunya i arribant a redactar un Estatut d’Autonomia
de Catalunya.

2. Expliqueu la tasca del Govern Provisional de la II República, les eleccions

parlamentaries de 1931 i la nova Constitució Republicana

FORMACIÓ DEL GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA

Un dels acords del Pacte de Sant Sebastià va ser la creació d’un govern provisional que
assumís el compromís de convocar unes Corts Constituents que aprovarien una Constitució
i un estatut d’Autonomia per a Catalunya.

Amb la marxa del Rei a l’exili i la proclamació de la Segona República, va quedar un buit de
poder que va quedar cobert pel govern provisional, compost per les forces republicanes que
van fer el pacte de Sant Sebastià.

Alcalá-Zamora va ser proclamat president del govern i Lerroux, ministre d’Estat.

ESTABLIMENT DE LES PRIMERES REFORMES PER DECRET

El govern va començar a actuar per decret en quatre fonts:

Pel que fa al treball al camp, Largo Caballero, ministre de treball, va establir una jornada
laboral de 8h, l’obligació de donar prioritats als jornalers d’un municipi per treballar les
finques del seu terme i que els propietaris tindrien totes les terres cultivades si no volien que
el seu usdefuit passés als treballadors.

Lluís Companys, ministre de Marina, va establir la creació de noves escoles amb més places
per a mestres, els sous dels quals van augmentar força. Per altra banda, també va establir
una xarxa de biblioteques.

Manuel Azaña, ministre de guerra, va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de
jubilar-se amb el sou íntegre, amb l’objectiu de reduir el nombre excessiu de comandaments
i de divisions. També s’oferia una sortida a aquells militars les conviccions dels quals no els
permetessin continuar l’exèrcit sota la bandera republicana. Per altra banda, es va clausurar
l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Francisco Franco, i es van anul·lar tots
els ascensos per elecció o mèrits de guerra obtinguts durant la Dictadura, fet que va causar
un gran malestar en l’exèrcit.

2
Indalecio Prieto, ministre d’Hisenda, va reformar el sector de l’Església. Es va aprovar el
matrimoni civil i el divorci, es va deixar de finançar públicament l’Església, es van tancar les
escoles de les ordres religioses i es van prohibir els Jesuites.

PRIMERES ELECCIONS PARLAMENTÀRIES I RESULTATS AMB LA FORMACIÓ DEL

GOVERN REPUBLICÀ-SOCIALISTA I LA NOVA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA

Es van convocar eleccions legislatives el 28 de juny. La majoria va ser pels Republicans:

PSOE amb 116 diputats, Izquierda Republicana amb 97, el Partit Republicà Radical amb 90 i
Esquerra Republicana Catalana amb 36. Altres partits importants van ser els partits
republicans de centre, i els més minoritaris van ser dretes i extremes esquerres.

Es va formar un govern republicà-socialista entre PSOE i Izquierda Republicana, i van

redactar una nova Constitució Republicana. En aquesta, abundaven els valors laics i
esquerrans, i definia Espanya com a una “República democràtica de treballadors” amb un
sistema unicameral, un estat integral amb lloc per les Regions autònomes, un president de
la República escollit, l’establiment del sufragi universal femení i una àmplia declaració de
drets individuals.

3.Expliqueu les polítiques i/o reformes del Bienni Progressista (1931-1933) i qui foren
Niceto Alcalá Zamora, Manual Azaña, Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero,
Alejandro Lerroux i Francesc Macià.

GOVERN PROVISIONAL

Durant el Bienni Progressista, el GOVERN PROVISIONAL va actuar per decret en quatre

fonts:

REFORMA MILITAR

Manuel Azaña, ministre de guerra, va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de
jubilar-se amb el sou íntegre, amb l’objectiu de reduir el nombre excessiu de comandaments
i de divisions. També s’oferia una sortida a aquells militars les conviccions dels quals no els
permetessin continuar l’exèrcit sota la bandera republicana. Per altra banda, es va clausurar
l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Francisco Franco, i es van anul·lar tots
els ascensos per elecció o mèrits de guerra obtinguts durant la Dictadura, fet que va causar
un gran malestar en l’exèrcit.

REFORMA LABORAL

Pel que fa al treball al camp, Largo Caballero, ministre de treball, va establir una jornada
laboral de 8h, l’obligació de donar prioritats als jornalers d’un municipi per treballar les
finques del seu terme i que els propietaris tindrien totes les terres cultivades si no volien que
el seu usdefuit passés als treballadors.

3
REFORMA EDUCATIVA

Lluís Companys, ministre de Marina, va establir la creació de noves escoles amb més places
per a mestres, els sous dels quals van augmentar força. Per altra banda, també va establir
una xarxa de biblioteques.

REFORMA RELIGIOSA

Indalecio Prieto, ministre d’Hisenda, va reformar el sector de l’Església, redactant la llei de

Congregacions de 1933 (no podran instalarse noves ordres religioses ni tenir escoles
religioses), aprovant el matrimoni civil i el divorci, deixant de finançar públicament l’Església,
tancant les escoles de les ordres religioses i prohibint els Jesuites.

GOVERN CONSTITUCIONALS

Durant el GOVERN CONSTITUCIONAL, s’aplica la nova constitució i es continuen les

reformes establertes pel govern provisional:

REFORMA TERRITORIAL

Territorialment, es va possibilitar l’existència de regions autònomes.

REFORMA AGRARIA

En el sector agrari, es va aplicar la Llei de Reforma Agrària, que declara que les terres
passen a ser de l’Estat i es distribueixen als camperols.

Zamora va ser el president de la República de 1931-1936, liderant la Derecha Liberal

Republicana i fent reformes en el sector agrari.

Azaña va ser cap del govern i ministre de guerra entre 1931-1933, liderant Izquierda
Republicana i fent reformes en el sector de l’exèrcit.

Indalecio Prieto va ser el dirigent del PSOE i el ministre d’Hisenda i d’obres públiques del
PSOE. Va fer reformes en el sector de l’església.

Largo Caballero va ser el ministre de treball de l’ala més radical del PSOE i la UGT, i va fer
reformes en el sector agrari.

Lerroux va fundar el Partido Republicano Radical i va ser ministre d’Estat i cap del govern
de 1933-1935. Va fer reformes en el sector agrari.

Francesc Macià va dirigir l’Esquerra Republicana de Catalunya i va ser president de la

Generalitat fins la seva mort.

4
4.Expliqueu l'adveniment de la II República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat
provisional i les forces polítiques catalanes, i l’elaboració, l'aprovació i
característiques de l’Estatut d’Autonomia de 1932

ANTECEDENTS A LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

A partir de la dimissió del general Dámaso Berenguer, el nou president, l’amirall Juan
Bautista Aznar va convocar eleccions municipals. Els signants del pacte de Sant Sebastià
(les forces d’esquerres), van presentar aquestes eleccions com un referèndum sobre la
monarquia ja que el seu principal objectiu era la supressió de la monarquia i la proclamació
de la República.

ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12/04

Els resultats de les eleccions van ser controversials: al camp van guanyar les candidatures
monàrquiques, però a les ciutats es decantaven més cap a les candidatures republicanes.

Alfons XIII, al veure’s amenaçat per la gran quantitat de vots a favor de la República, va
marxar a l’exili a França, i no va tornar a trepitjar terra espanyola, donant peu a l’inici de la
Segona República.

Les forces que van fer el pacte de Sant Sebastià van crear un GOVERN PROVISIONAL per
suplir el buit de poder que va quedar amb de la marxa del govern a l’exili. Alcalá-Zamora va
ser declarat president del govern i Lerroux ministre d’estat. Aquest govern provisional va
redactar una nova Constitució Republicana progressista.

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA DE MACIÀ I ESTABLIMENT DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA

A Catalunya, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va

proclamar a Barcelona la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. El govern de la
República Catalana només va durar quatre dies, i Catalunya va obtenir un règim provisional
d’autogovern, la Generalitat de Catalunya, i el compromís per part del govern central que
s’iniciaria el procés per redactar i aprovar un estatut d’autonomia.

PRINCIPALS FORCES POLÍTIQUES CATALANES

Les principals forces polítiques catalanes eren Esquerra Republicana de Catalunya,

d’esquerres, presidida per Lluís Companys fins la seva mort, quan va ser substituït per
Francesc Macià, i LLiga de Catalunya, de dretes, presidida per Cambó.

5
PROCÉS D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE L’ESTATUT DE NÚRIA I EL DEBAT DE
L’ESTATUT DEFINITIU I LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES

Seguidament, una comissió es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya, que va ser aprovat pel poble català en un referèndum,
anomenat l’Estatut de Núria.

Aquest, proclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació i defensava l’Estat Espanyol

com un estat federal de pobles hispànics, definint el Principat com un Estat autònom dins la
República Espanyola.

Aquest text era incompatible amb la Constitució republicana, que definia la República com
un Estat integral. L’estatut, doncs, es va convertir en una concessió de les Corts
republicanes i deixava de ser la manifestació de volunitat sobirana del poble català.

El 1932, les Corts espanyoles van discutir l’Estatut, amb una tramitació intencionadament
lenta, amb alguns atacs del govern d’Azaña contra l’Estatut, acompanyats d’una campanya
anticatalanista.

A partir d’un cop d’estat de Sanjurjo, motivat per l’oposició a l’Estatut, l’Estatut va obtenir
suport republicà, aconseguint la seva aprovació al 1932.

Tot i així, el text aprovat va ser molt retallat respecte l’original: definia Catalunya com una
regió autònoma amb competències legislatives pròpies (Parlament).

5. Expliqueu el Bienni negre: les eleccions legislatives de 1933, els esdeveniments

més destacats que s’hi van esdevenir i les seves conseqüències, fins la convocatòria
d’eleccions del 1936, sense explicar aquestes.

CRISI CASAS VIEJAS

El govern d’Azaña va caure a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits
que li donaven suport a propòsit dels fets de Casas Viejas, on hi va haver un aixecament
camperol que va assaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van matar alguns guàrdies. Els
reforços de la guàrdia d’assalt van fer retrocedir els camperols però un grup es va fer fort en
una cabana. Els guàrdies van cremar la cabana i van matar-ne els ocupants. Azaña, mal
informat, va defensar l’actuació de la guàrdia d’Assalt al Congrés de Diputats i en va negar
les atrocitats. Quan es va saber la veritat, l’opisició va demanar la dimissió de president del
govern .

INTENT DE COP D’ESTAT

L’intent de cop d’Estat del general Sanjurjo va ser una de les amenaces més serioses a la

6
vida de la República tal i com es va mostrar amb la posterior insurrecció de 1936. Sanjurjo
es va oposar a algunes de les primeres decisions del govern: la reforma militar, el
nomenament d’un civil com a Alt comissionat del Marroc i molt especialment al projecte de
l’Estatut d’Autonomia a Catalunya. És per això que es va ajuntar amb alguns aristòcrates,
altres militars i alguns carlins per rebel·lar-se a Sevilla l’agost de 1932. El cop d’Estat va
triomfar a Andalusia, però no ho va fer a Madrid i la insurrecció va fracassar.

CONVOCATÒRIA I RESULTATS DE LES ELECCIONS DE 1933 I FORMACIÓ DEL

PARTIT RADICAL DE LERROUX

Davant les dificultats de formar un nou govern, Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va
convocar eleccions pel 19 de novembre.

El resultat va ser favorable a les candidatures de dreta i de centre, suposant una derrota
significativa per als partits d’esquerra. A Catalunya, va guanyar la coalició encapçalada per
la Lliga. El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro
Lerroux, líder del Partit Radical.

Al principi, el nou executiu va tenir el suport de la CEDA, que no va entrar en el govern. Però
l’acord entre els radicals (republicans amb antecedents anticlericals) i la dreta de Gil-Robles
(catòlica i d’escassa fe republicana) era molt difícil. S’iniciava el Bienni Conservador o
Negre.

ATURADA DE LES REFORMES MÉS SIGNIFICATIVES DEL PERÍODE ANTERIOR

Amb aquest nou govern, es va fer una revisió dels punts laics i progressistes de la
Constitució i es va suprimir la reforma agrària i l’amnistia política per beneficiar a Sanjurjo,
empresonat per l’intent de cop d’Estat de 1932.

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934

L’entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux (partit al qual els partits d’esquerra
identificaven amb el feixisme) pocs mesos després del triomf de la dreta, va fer que esclatés
insurrecció armada incitada per Largo Caballero, el líder més radical dels socialistes. Per
evitar que Gil-Robles pogués fer un cop d’estat des del poder, la UGT va convocar una vaga
general, a la qual la CNT no va seguir.

La insurrecció armada només va triomfar a Astúries i va ser durament reprimida per l’exèrcit
africà, comandat pel general Francisco Franco.

FETS 6 D’OCTUBRE A CATALUNYA

A Catalunya, Lluís Companys, que va ser elegit president després de la mort de Francesc
Macià, va reaccionar a la vaga general i a l’entrada dels tres ministres de la CEDA

7
proclamant l’Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. Però ni
la població ni els sindicats el van seguir, i l’endemà Companya i el seu govern es van rendir
a les forces de l’exèrcit. L’Estatut d’Autonomia va ser suspès, i el govern de la Generalitat
empresonat i condemnat a trenta anys de presó.

6. Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a

Catalunya, així com les conseqüències que van tenir sobre l’autonomia fins l’esclat de
la Guerra Civil.

TENSIONS ENTRE EL GOVERN CATALÀ I CENTRAL DESPRÉS DE L’APROVACIÓ DE

LA LLEI CATALANA DE CONTRACTES DE CONREU

A Catalunya, després de la mort de Francesc Macià, Lluís Companys va ser elegit president
de la Generalitat.

Catalunya vivia una situació de tensió social, tant al camp, amb el conflicte entre els
rabassaires i els propietaris, com a la indústria, amb l’aixecament anarquista de l’Alt
Llobregat. Durant el 1934 es van aprovar al Parlament diverses lleis progressistes, entre
elles la Llei de contractes de conreu, amb què es pretenia que els rabassaires fossin
expulsats de les terres que conreaven i es preveia que esdevinguessin en el futur propietaris
mitjançant la compra de les terres.

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934

L’entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux (partit al qual els partits d’esquerra
identificaven amb el feixisme) pocs mesos després del triomf de la dreta, va fer que esclatés
insurrecció armada incitada per Largo Caballero, el líder més radical dels socialistes. Per
evitar que Gil-Robles pogués fer un cop d’estat des del poder, la UGT va convocar una vaga
general, a la qual la CNT no va seguir.

La insurrecció armada només va triomfar a Astúries i va ser durament reprimida per l’exèrcit
africà, comandat pel general Francisco Franco.

FETS 6 D’OCTUBRE A CATALUNYA

A Catalunya, Lluís Companys, que va ser elegit president després de la mort de Francesc
Macià, va reaccionar a la vaga general i a l’entrada dels tres ministres de la CEDA
proclamant l’Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. Però ni
la població ni els sindicats el van seguir, i l’endemà Companya i el seu govern es van rendir
a les forces de l’exèrcit. L’Estatut d’Autonomia va ser suspès fins les eleccions del 36, i el
govern de la Generalitat empresonat i condemnat a trenta anys de presó. Es van destituir
molts alcaldes d’ERC ja que eren els que van proclamar l’Estat Català.