LA II REPÚBLICA

1.1. L'ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

El desprestigi de la dictadura va fer témer a Alfons XIII per la monarquia i va forçar la dimissió de
Primo de Rivera (28 de gener de l’any 1930). El va substituir el general Dámaso Berenguer (règim
irònicament anomenat dictablanda.)
Però el retorn al règim polític anterior a la Dictadura era impossible per tres raons fonamentals:
a)-El desprestigi i pèrdua d’estructura dels partits dinàstics durant la Dictadura
b)-L’opinió pública identificava la figura del rei amb la del dictador, i havia esdevingut molt
impopular
c)-La iniciativa unitària de les forces antimonàrquiques. → Signatura pacte de San Sebastià
Líders republicans, socialistes, del catalanisme polític d’esquerres i de centre, algun monàrquic
reconvertit a darrera hora (Niceto Alcalá Zamora), etc. signaven el Pacte de Sant Sebastià (agost
de 1930). Es va acordar treballar per proclamar República, que reconeixeria el dret d’autonomia
a Catalunya, País Basc i Galícia.
El 15 de desembre del mateix any, estava previst enderrocar la monarquia fent coincidir la
insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit properes als republicans amb una convocatòria de vaga
general. Els capitans Galán i García Hernández s’avancen i proclamen la República (12 de
desembre) amb una insurrecció a Jaca. Acaben afusellats. El nou règim ja tenia els seus màrtirs.
El febrer de 1931, va dimitir el general Berenguer i va ser nomenat president del darrer govern
de la monarquia l’almirall Aznar, que es va comprometre a convocar unes eleccions municipals
en un intent de retornar a la normalitat constitucional. La població va encarar les eleccions com
un plebiscit sobre la monarquia. La participació va ser alta i les candidatures republicanes varen
triomfar a 41 de les 50 capitals de província, per bé que el nombre global de regidors va ser
favorable als monàrquics. El desig de canvi, però, quedava ben palès. El 14 d’abril, moltes ciutats
varen proclamar la República (Eibar, la primera; al migdia a Barcelona i al capvespre a Madrid.).
Amb les multituds entusiasmades al carrer, Alfons XIII va renunciar i el mateix dia va embarcar
cap a l’exili a Cartagena, sense abdicar formalment.

L'any 1868 hi ha una revolució que destrona a Isabel II i va començar el sexenni revolucionari. I es va
proclamar la 1a república per veure si així els obrers es calmaven, comença l'any 1873 i acaba l'any 1874.
Al 74 es restaura la monarquia borbònica i l’any 1875 ja està governant el rei Alfons XII, fins al 1885.

(L'agost de 1930 es va fer el Pacte de San Sebastià→ tota la gent no monàrquica van firmar un acord per
a quan fos possible proclamar una república).
Els signants del Pacte (catalans, republicans… o altres espanyols fins i tot terratinents i catòlics també)
no posen data, “es proclamarà la república “quan es donin les condicions”, que es donen quan Aznar
convoca aquestes eleccions municipals.
El 12 d’abril de 1931 es convoquen unes eleccions municipals. Per tant, la segona república arriba amb
unes eleccions municipals que es converteixen en un plebiscit (referèndum) sobre la monarquia. → En
realitat, el que es fa són unes eleccions en les quals la gent sap que hi haurà una segona lectura
d’aquestes eleccions. Però no van guanyar els republicans. Llavors, per què això es converteix en una
república?

L’endemà, el rei tenia sobre la taula els resultats, i hi havia més regionaris monàrquics que republicans.
Però el rei va redactar un comiat. Ho va fer perquè si fas una lectura qualitativa de les eleccions, a les
grans ciutats (on no dominava el caciquisme) van guanyar les candidatures republicanes (Madrid,
Barcelona…)

2.1. EL GOVERN PROVISIONAL

Alfons XIII se’n va a Cartagena un vespre amb un vaixell, cap a l'exili. El 13 d’abril. Què passa el 14 al
matí? Doncs la gent que havia signat el Pacte de San Sebastià, formen un govern provisional que dura
dos mesos (les eleccions es fan al juny). Tot el que passa en aquests dos mesos forma part del primer
període de la república que rep el nom de “Govern provisional.”

A.-Proclamació República (Alcalà Z./Azaña)

↓
B.-Primeres mesures (a validar)
-Convocatòria Corts Constituents 28/06
-Amnistia general presos polítics
-Llibertats polítiques i sindicals
-Designació càrrecs administració
-Impedir desnonament camperols

C.-Situació a Catalunya
Macià declara la “República catalana en Federació Ibèrica” → És un problema perquè no declara la
república espanyola, sinó la catalana. A més, Macià dona per fet que serà federal.
(Poseu-vos a la pell d’un senyor de Madrid: Un “boig” quan no tenim ja prou problemes, proclama una
república a Catalunya. Ells ho interpreten com si proclamés la independència. Madrid envia a tres
negociadors per intentar fer veure a Macià que ho pot convertir-se en res més que president d’un govern
autonòmic provisional. Macià ho accepta a canvi de la promesa del fet que les corts aprovaran un
estatut. I així el 21 d’abril de 1931 queda tancat, quan Alcalá Zamora ve a BCN.

A Catalunya es presenta un estatut perquè als acords s’ha promès que quan tingueu la constitució
s’aprovarà l’estatut. Les corts, “el foten en un calaix” és a dir, aquest estatut o es toca més fins que
s’aprova la constitució (el desembre de 1931) a partir d’aquí, les corts comencen a discutir l’estatut de
CATALUNYA. és a dir, el problema s’h resolt amb un acord però condicionat amb la constitució. Era obvi
que els espanyols que redactaven la constitució sabia que deia l’estatut i, per tant, van redactar una
Constitució conscients que havien de posar algunes coses que impedissin allò que posava a l’estatut dels
catalans. Per això queda un “estatut retallat”. L'Estatut de Núria és un estatut que es redacta només per
representants catalans a Núria que entén que Espanya és una confederació d’estats (agost 1931). En
canvi, el que s’acaba aprovant és l’estatut del 1932, que queda molt retallat.

2.2. LA CONSTITUCIÓ DE 1931

Era una constitució: -Avançada per al seu temps (progressista)
Radical separació poders (executiu, legislatiu i judicial)
Una sola cambra (Congrés) →Quan un país té dues càmeres o es reconeix confederal com Alemanya o
una de les dues és inútil.
Àmplia declaració de drets
Igualtat absoluta davant la llei
Sufragi universal (23 anys). Dones ! → Discurs Clara Campoamor
Declaració específica de laïcitat → Sense religió oficial (El clero no rebrà finançament, per exemple)
Estat “integral”, compatible amb autonomia de municipis i regions (Com que sabien el redactat de
l’estatut de Núria es van afanyar a posar que Espanya era un estat integral (a la constitució), és a dir, la
unitat de l'estat no es toca, però si ens convencen les regions podran ser autònomes).

2.3. LES REFORMES BIENNI D’ESQUERRES

A.-Objectius: democratitzar + professionalitzar → Anar a la guerra ha de ser un dret/obligació
democràtica, és a dir, per a tothom.
B.-Mesures:
Decret jurament fidelitat (abril 1931) → La 1a mesura és de l’abril del 31 (és a dir, abans de les
eleccions, Azaña fa que qui no juri fidelitat a la república, chau).
Llei de retir de l’oficialitat → “Com que no em fio de vosaltres qui vulgui pot plegar de militar, li
continuo pagant el sou íntegre i a sobre podrà fer una altra feina. És a dir, la llei de retir de l’oficialitat fa
baixar molt el nombre de caps de l’exèrcit. Tot i que això val molts de diners (pagues dos sous). A més,
els africanistes ho veuen com una agressió (els franquistes). I la dreta aprofita per donar el cop d’estat de
Sanjurjo, 1932.
Supressió càrrecs i reducció unitats
Tancament Acadèmica Militar Saragossa
Dissolució Tribunals d’Honor → Allò que va establir la llei de jurisdiccions (militars on els mateixos
militars jutjaven si calia o no castigar a una sèrie de civils).
No premsa destinada només a militars
Creació Guàrdia d’Assalt (fidelitat República)
C.-Valoració
-Tècnicament ben plantejades.
-Dificultats «pràctiques»:
-Economia dificulta modernització armament
-Oposició africanistes (veuen com agressió)
-Dreta aprofitarà per donar el cop d’estat Sanjurjo, 1932
2.3.2. LA QÜESTIÓ/REFORMA RELIGIOSA
-Objectiu: reduir “influència” Església catòlica

-Mesures (“España ha dejado de ser católica”. Azaña)

Constitució: no confessionalitat+llibertat culte
No pressupost de culte i clergat
Matrimoni civil, divorci, secularització cementiris (t’enterren al cementiri tot i que no siguis catòlic)
Dissolució orde jesuïta + nacionalització béns
Llei Congregacions = limita riquesa ordes religiosos

-Reaccions
Violència anticlerical (maig 1931) → Campanya antirepublicana: Segura
Sector “pactista”: Vidal i Barraquer
Valoració: -Anticlericalisme obrer + enfrontament religiós crea un clima tensió i violència (que acaba amb
la guerra civil) → Visible al final de la II República i Guerra Civil

2.3.3. LA REFORMA AGRÀRIA

Necessària: massa jornalers (2 m). Andalusia, Extremadura
Mesures urgència: prohibició expulsar arrendataris, 8 h.
Llei Reforma Agrària (Corts aproven setembre 1932)

Objectius (executa IRA=Institut Reforma Agrària)

Expropiació latifundis “indemnitzant” (no col·lectivitzar!!!)
Assentament dels pagesos
Entrebancs
Falta de pressupost
Lentitud burocràtica
Resistència propietaris
Valoració: decep tothom
Pagesos es radicalitzen (ocupació finques...)
Propietaris “se sumen” bloc antirepublicà

2.3.4 OBRA EDUCATIVA I CULTURAL

A.-Educació
-Aspiració: educació liberal, laica i obligatòria
-Mesures:
-Escola a mixta, laica, obligatòria i gratuïta
-Estat garanteix constitucionalment (1a vegada)
-Augment pressupost educació 50%
-10.000 escoles noves + 7.000 places mestres
B.-Cultura
-Aspiració: ↑ nivell cultural per modernitzar país
-Mesures:
-Campanyes “ambulants” sectors menys afavorits
(Missions Pedagògiques)
-Biblioteques, cinema, teatre ... (zones rurals)
-La Barraca (grup teatral de García Lorca)

2.3.5. REFORMES LABORALS I CONFLICTIVITAT OBRERA

A.-Mesures (Largo Caballero, ministre socialista Treball)

-Llei de Contractes de Treball
-Llei de Jurats Mixtos (arbitratge vinculant)
-Mesures “socials”
-Assegurances socials
-Reducció jornada
-Reforç paper sindicats
B.-Reaccions
-Patrons: irritació, fre d’alguns projectes
-Obrers: decebuts → conflictivitat
C.-Organitzacions obreres
--CNT (Confederación Nacional del Trabajo)
-Oportunitat per a la revolució (1 m afiliats 1936)
-Tendències
a)-Radical/insurreccional (FAI).
(Durruti, García Oliver)
b)-Moderada: canvis graduals
(Pestaña, Peiró)
--FTT (vinculada a la UGT; es radicalitza també)
D.-Episodis de conflictivitat
--Dinàmica: ocupació ... Comunisme → GC/GA
--Exemples:
1932,gener=sublevació miners Alt Llobregat
1933,gener=Casas Viejas (pagesos) → Cau Azaña (És el gran episodi)

Els pagesos andalusos anarquistes es tanquen en unes cases i Azaña dimiteix perquè es considera
culpable (és a dir que admet la responsabilitat).
MASIÀ NOMÉS PROCLAMA UN ESTAT FEDERAL, no la independència!!!

PREGUNTES DE REFLEXIÓ
1. Per què diem que les eleccions del 12 d’abril acaben essent plebiscitàries?
La idea és que unes eleccions (municipals en aquest cas) que es van convertir en un plebiscit sobre
la monarquia perquè els partits que presentaven la seva candidatura en els ajuntaments, posava a
dalt república o monarquia.

2. Quines varen ser les primeres mesures adoptades pel Govern Provisional?
Estat no confessional, és a dir, laic. Ho demostrem perquè no té religió oficial i pren determinades
decisions absolutament no religioses (secularitzar cementiri, matrimoni i divorci civil…)

3. La Constitució de 1931:
a)-Quina ideologia política reflecteix?
b)-Com hi queda tractada la qüestió religiosa?
c)-I com queda l’estructura territorial de l’Estat?
Estat unitari, però compatible. Això donarà lloc a l’aprovació de diferents estatuts d’autonomia.

4. Què vol dir que “La reforma de l’exèrcit pretenia eliminar els furs especials?
Que passaven a ser jutjats per jutjats militars per possibles ofeses a l’exèrcit (és causat per la llei
de jurisdiccions i això són els furs especials). Per això desapareixen amb la república.

5. Com va intentar Azaña assegurar la fidelitat de l’exèrcit a la República?

En un primer moment (abans de les eleccions) va emetre un dret que obligava a jurar fidelitat a la
república. Després fa la famosa reforma militar (hi ha una font).

7. Quines raons expliquen la “tensió religiosa durant la II República?

Aticlericalisme habitual de les mases obreres i l’antirepublicanisme de l’esglèsia catòlica que es
considerava agredida amb aquestes mesures de laicitat.

8. Quines dues posicions va adoptar l’església catòlica davant el govern republicà?

9. Quin sentit volia donar Azaña a la seva afirmació “España ha dejado de ser catòlica”?
Azaña només volia dir que Espanya havia deixat de tenir una religió oficial.
13. Per quina raó la coalició que governava el primer bienni no va esgotar el mandat i el
president de la República (cap de l’Estat) va decidir convocar eleccions anticipades?
El primer bienni és el d’esquerres (31-33). És causat per l’incident de Cases Viejas les mesures
d’esquerres no els hi acabaven de satisfer (als anarquistes) i per això ocupaven finques, la legalitat
deia que els havien de desallotjar. Es va fer un desallotjament d’anarquistes “a tirs” els van liquidar
i es va acabar amb sis morts. A més era un cos que havia creat la república “les guàrdies d’assalt”.

14. Qui va guanyar i per què en aquestes eleccions anticipades de novembre de 1933?
Azaña dimiteix després de Casas Viejas i es fa aquestes eleccions anticipades. Guanya la dreta
perquè les esquerres es van presentar separades, els anarquistes no voten descontents amb les
reformes i les dretes es van organitzar.

16. Podries resumir en dues línies (breument) l’esperit i l’objectiu de l’obra de govern de la
coalició de dretes que va governar des de novembre de 1933 la República?
Primer bienni → reformes
A partir novembre 33→ la dreta atura totes les reformes (llevat d’algunes que les va adulterar, per
exemple les d'educació).
Objectiu: desfer les reformes que havien fet les esquerres. L’esperit: ells consideraven que s’havien
fet massa coses en contra seva.

17. Per què es diu que les eleccions de febrer de 1936 varen estar polaritzades?
Varen estar polaritzades perquè només es van presentar dues possibilitats: o dretes o esquerres.
(Aquestes dues coalicions a Espanya es deien “Frente popular” (socialistes, republicans…) i la de
dretes: “Bloque nacional” (monàrquics, CEDA…) Les d’esquerra a Catalunya es va dir “front
d’esquerres” liderat pel govern d’esquerra republicana i la coalició de dretes a Catalunya “Front
Català d’ordre” dirigit per la lliga.

19. El terme republicà té connotacions d’esquerra. Et sembla lògic?

Ser república només vol dir no ser monàrquic. Pots ser de dretes o d’esquerres.

2.B.-ÀMBIT CATALÀ
1. En què va canviar el panorama polític català a les eleccions del 12 d’abril de 1931?

2. Macià, 14 d’abril de 1931: Què va proclamar, exactament? Què es va acabar aprovant,

realment, al cap de tres dies? Fes-ne una valoració

Va proclamar la república catalana com un estat integral de la . Ibèrica. Al cap de tres dies es va
aprovar u organisme provisional que es diria generalitat a l’espera d’un estatut que es faria
després de la constitució.

4. Per què la Constitució de 1931 “condiciona” el contingut final de l’Estatut?

Si fas l’estatut molt ràpid, el presentes a Madrid i el poses en u calaix, ja se l'han llegit. Fan la
constitució d’una manera que prohibeix allò que es diu a l’estatut i no volen. La constitució va
condicionar això perquè ho va prohibir expressament. Tots els estatuts els ha d'aprovar el congrés
dels diputats i tots estan condicionats per la de cada país.

5. Des del punt de vista polític, quines posicions hi havia en el Congrés de Diputats amb relació a
l’Estatut? Com es reflectia al carrer, a Madrid?

Hi havia 3 posicions. Uns els diputats catalans que volien l’estatut. Després el govern “Republicano
socialista” partidari d’una autonomia moderada. I dretes i part de l’esquerra totalment contrària a
l’autonomia.

6. Són conceptes sinònims Estatut de Núria i Estatut de 1932? Què els diferencia?
No.
L’estatut de Núria té aquest recorregut (govern provisional gen. comissió d’experts (es taquen a
Núria i fan un text no separatista, el sotmeten a referèndum a la població) i després el presenten a
Madrid. → (1a fase)
Quan s’ha aprovat la constitució el desembre de 1931, després tocarà discutir l’estatut de Núria
(es fa a partir de maig del 1932). Un cop aprovat l’estatut (9 setembre 1932) tot i que retallat, ja es
poden produir les eleccions del novembre del 32 que donen pas a un govern d’esquerra rep.
perquè té la majoria absoluta. ERC fa una obra de govern que es veu interrompuda. Companys es
empresonat i també al 34 suspenen l’estatut.

7. Per què va ser decisiu, per raons diferents, el paper que van jugar el general Sanjurjo i Azaña
en l’aprovació de l’Estatut?
Perquè va fer u cop d’estat i va permetre a Azaña i als moderats.
8.-Quina va ser la força política hegemònica durant la II República a Catalunya? Explica’n la
gènesi, la ideologia, els líders més carismàtics i els suports socials

Tenien desde indepes profunds (masià), el grup de l’opinió i petits grups d’esquerres. Els 3 formen
ERC. Ideologia progresista. Liders + caris. masià, companys i suports socials proletariat urbà i
treballadors del camp com rebasaires.

9.-En el món obrer: ideologia que va tenir més força i per què (marxisme o l’anarquisme)

10.-Quina era l’actitud dels anarquistes davant les convocatòries electorals? Influïa en els
resultats? Explica-ho
Un anarquista no forma partits, per tant en teoria no vota. Funcionin amb sindicats (CNT= gran
sindicat anarquista). A la primera convocatòries actitud d’entusiasme total. No hi havia partits
anarquistes obviament, però podien votar com a persones i votaven lògicament a esquerres.
Després del primer periode es convocen eleccions novembre 33, desencantats, no van a votar →
Una de les causes de la victòria de la dreta. Per tant si influeix en els resultats.

11. Per què no hi ha eleccions a Catalunya fins al novembre de 1932? Qui governava la
Generalitat fins aquesta data? I després? Argumenta-ho
Perquè encara no s’havia aprovat l’estatut i, per tant, no podia haver-hi eleccions. Governava un
govern provisional presidit per Masià i format per diferents consellers de diferents tendències
polítiques. Després ERC govern monocolor (perquè té majoria absoluta).

13.-Demostra que la denominada qüestió rabassaire és un exemple més del triomf del factor
social sobre el factor nacional en la història de Catalunya?

Si perquè la gent de la lliga

IACSI → INSTITUT AGRÍCOLA CATALÀ DE SANT ISIDRE (patronal agrària de catalunta)

Com va venir el 34, Companys a la presó → adeu-siau llei contractes de conreu.
Al 36 → recuperació estatut i de la llei de contractes de COreu.
→ ”És una de les grans coses que m’agradaria HAVER DEIXAT CLARES” Que la gent entengui que
les persones tenim dos interessos (social i econòmic) i l’altre: ideològic. Però la vida quotidiana és
el factor social

14.-Què va proclamar exactament Companys el dia 6 d’octubre de 1934? Com ho va

argumentar? Per què va fracassar? Quines conseqüències polítiques va tenir?

Proclama repùblica catalana dins una republica espanyola. A reu d’espanya la monarquia havia
pres el govern i havia hagut una revolta (mmentida, nomes a asturies). EL poble no els segeuix i
anarquistes rtampoc. Consequencies treuen l’estatut i empresonen a companys.

15. Per què els fets a Astúries del mateix octubre de 1934 varen tenir un altre caire però el
mateix resultat polític?