1-La Segona República (1931-36): definició breu. El Bienni Reformista (1931-33).

- Davant la impopularitat del dictador i del seu règim el general Primo de Rivera va dimitir
el 28 gener 1930. El seu substitut va ser el general Dámaso Berenguer. Però les forces
republicanes creixen ràpidament i a l’agost de 1930 diversos partits republicans van signar
el pacte de Sant Sebastià amb l’objectiu de proclamar la república.

- El desembre dos militars, Galán i García Hernández, s’insurreccionen a Jaca a favor de la

república, però l’alçament va fracassar. Alfons XIII fa que els afusellin. Davant d’aquests fets
el clamor republicà es cada vegada major, i el rei intenta solucionar-ho amb el govern de
l’almirall Aznar i convocant eleccions el 12 d’abril de 1931.

- A les eleccions municipals les esquerres van obtenir la victòria a les principals ciutats. Així,
el 14 d’abril de 1931 Alfons XIII abandona Espanya i es proclama la II república. Aquesta
consta de tres etapes: Bienni Reformista (1931-33), Bienni Conservador (1933-36) i Front
Popular febrer-juliol 1936

- La nit del 14 d’abril es va constituir un govern provisional presidit per Alcalá Zamora. La
composició del govern va ser la següent: republicans de dretes( Alcalà Zamora),
republicans radicals(Alejandro Lerroux), republicans d’esquerres (Manuel Azaña),
socialistes(Prieto, Largo), nacionalistes catalans(d’Olwer) i republicans
gallecs(Quiroga).

- Les primeres mesures que van adoptar el govern provisional van ser: consolidar la jornada
laboral de 8 hores, iniciar un projecte de reforma agrària, plantejar reformes a l’exèrcit,
ampliar el nombre de mestres i augmentar els seus sous, suprimir l’obligatorietat de
l’ensenyament religiós i convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal
masculí (+23 anys) el 28 juny 1931. Les donen no poden votar però si ser elegides

- Aquestes eleccions van ser les primeres eleccions lliures i netes a Espanya. Van sortir
guanyadors els partits socialistes i republicans. Van destacar el PSOE i el Partit Republicà
Radical.

- Es va proclamar una República d'esquerres (1931-1933).BIENNI REFORMISTA Les Corts

van redactar una nova constitució. En aquestes corts constituents hi va haver dues
qüestions que van provocar molt d'apassionament: les relacions església- estat i
l'autonomia de les regions.

- Les característiques de la primera constitució republicana van ser: Espanya definida com
una “República democràtica de treballadors de tota classe”, Espanya és un “Estat integral”
on les religions tenen dret a demanar un estatut de autonomia, les Corts es constituïren en
una sola cambra, el Congrés dels Diputats; Sobirania popular i separació de poders,
president elegit per les corts i per compromissaris, es reconeixen amplis drets polítics i
socials, se suprimeix qualsevol privilegi, es proclama la aconfessionalitat catòlica de l'estat
i es prohibeix l'ensenyament religiós.
- La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. Alcalá Zamora va ser
nomenat president de la república i Manuel Azaña va ser nomenat president del govern.
Van sorgir els diversos problemes estructurals que tenia Espanya:

- La qüestió autonòmica: El setembre de 1932 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia per a

Catalunya gràcies a l’alçament de Sanjurjo on passava a ser una regió autònoma, amb un
govern propi, la Generalitat. El president elegit va ser Macià, i a la seva mort, el 1933, el va
substituir Companys. País Basc i Navarra també tenien una gran tradició autonomista i
volien mantenir els seus antics furs. També van demanar estatut d'autonomia les
comunitats d'Aragó, Castella la Vella (Lleó), Andalusia, València, Galícia i Balears.

-Reforma agrària. Hi havia una enorme desigualtat de la distribució de la propietat de la

terra. Es va crear la llei de Reforma Agrària per Marcelí Domingo i l’Institut de Reforma
Agrària

- La qüestió religiosa: es va proclamar per decret la llibertat religiosa, i la Constitució

declarava que l'estat no tenia religió oficial. S’aprovà el matrimoni civil i divorci,
l’ensenyament i llei de congregacions religioses.

- Reformes militars: Azaña impulsà la depuració de l’exèrcit amb un excés d’oficials i

limitació dels comandaments a través de jubilacions anticipades, generan malestar
militar

- La qüestió social: Largo Caballero impulsà una legislació laboral avançada. Amb la Llei de
contractes de treball i Jurats Mixtes

- Reformes educatives: El govern de la república va establir un gran programa per

escolaritzar Espanya per combatre l’analfabetisme. També és creen biblioteques
ambulants. Cal destacar la figura del batle de Palma, Emili Darder.

-Per primera vegada amb la història, el vot femení, defensat per Clara Campoamor.
L’activisme de les dones va estar molt present a la II República. A Mallorca, l’activista
feminista Aurora Picornell (la primera manifestació del 8M, l’any 1934).

- El gener de 1933 comença el succés de Casas Viejas. A aquest poble, la guàrdia d'assalt,
cos especial creat per la República, va matar a camperols anarquistes. El succés va ser
explotat per la dreta per desacreditar Azaña i es va iniciar una forta campanya de
desprestigi contra ell. La crisi econòmica i els errors del govern van provocar la dimisió de
Azaña i el president Alcalà Zamora va decidir convocar eleccions.

2. La Segona República: definició breu. El bienni conservador o radicalcedista (novembre

1933 - febrer 1936).
- Davant la impopularitat del dictador i del seu règim el general Primo de Rivera va dimitir
el 28 gener 1930. El seu substitut va ser el general Dámaso Berenguer. Però les forces
republicanes creixen ràpidament i a l’agost de 1930 diversos partits republicans van signar
el pacte de Sant Sebastià amb l’objectiu de proclamar la república.

- El desembre dos militars, Galán i García Hernández, s’insurreccionen a Jaca a favor de la

república, però l’alçament va fracassar. Alfons XIII fa que els afusellin. Davant d’aquests fets
el clamor republicà es cada vegada major, i el rei intenta solucionar-ho amb el govern de
l’almirall Aznar i convocant eleccions el 12 d’abril de 1931.

- A les eleccions municipals les esquerres van obtenir la victòria a les principals ciutats. Així,
el 14 d’abril de 1931 Alfons XIII abandona Espanya i es proclama la II república.

En primer lloc, un govern provisional que va convocar eleccions el 28 de juny de

1931.Etapes de la II República: Bienni Reformista (1931-33), Bienni Conservador
(1933-36) i Front Popular febrer-juliol 1936

- El gener de 1933 comença el succés de Casas Viejas. A aquest poble, la guàrdia d'assalt,
cos especial creat per la República, va matar a camperols anarquistes. El succés va ser
explotat per la dreta per desacreditar Azaña i es va iniciar una forta campanya de
desprestigi contra ell. La crisi econòmica i els errors del govern van provocar la dimisió de
Azaña i el president Alcalà Zamora va decidir convocar eleccions.

- A les eleccions el 19 de novembre de 1933(per primera vegada vota la dona), va triomfar

la CEDA, dirigida per Gil Robles, i el Partit Radical de centredreta, dirigit per Lerroux.
També partits com la Falange Española, amb Primo de Rivera i el Bloc Nacional Monàrquic
de Calvo Sotelo. L'esquerra i la centreesquerra van ser derrotats.
- Alcalá Zamora va encarregar a Lerroux, del Partit Radical, la formació del govern amb el
suport parlamentari de la CEDA.

- La CEDA desitjava, amb el suport dels radicals, dur a terme el seu programa de dretes, que
es basava en: una contrareforma agrària, la defensa del catolicisme i la imposició de
limitacions a la socialització.

- Les esquerres desconfiaven de Gil Robles i l'agitació va créixer. El 1934 la UGT va llançar
una convocatòria de vaga general, impulsada per l'entrada dels ministres de la CEDA al
govern, amb el suport de la CNT. La vaga va tenir repercussions a: Astúries: Triomfà la
insurrecció armada gràcies a la participació de l’UGT i de la CNT. Al llarg d’una setmana es
va viure una situació de revolució. Al capdavant, el general Franco. Catalunya: Lluís
Companys va proclamar l'Estat Català. El General Batet va declarar l'estat de guerra i va
dominar la situació. L'autonomia va ser suspesa i el president Companys va ser empresonat.
Madrid: Es van produir greus enfrontaments armats que van ser ràpidament sufocats per
l'exèrcit.
- Hi va haver tortures i condemnes a mort. La CEDA cada vegada feia més pressió, i
Gil Robles va ser nomenat ministre de la guerra.

- Aquesta forta repressió de dretes va fer que es crees el Front Popular (republicans
d'esquerra, PSOE, PCE i POUM). Enmig d'aquesta situació es va produir la caiguda de
Lerroux. Així, el desembre de 1935, Alcalá Zamora va decidir convocar eleccions.

3-La Segona República: definició breu. El govern del Front Popular (febrer-juliol 1936).

- Davant la impopularitat del dictador i del seu règim el general Primo de Rivera va dimitir
el 28 gener 1930. El seu substitut va ser el general Dámaso Berenguer. Però les forces
republicanes creixen ràpidament i a l’agost de 1930 diversos partits republicans van signar
el pacte de Sant Sebastià amb l’objectiu de proclamar la república.

- El desembre dos militars, Galán i García Hernández, s’insurreccionen a Jaca a favor de la

república, però l’alçament va fracassar. Alfons XIII fa que els afusellin. Davant d’aquests fets
el clamor republicà es cada vegada major, i el rei intenta solucionar-ho amb el govern de
l’almirall Aznar i convocant eleccions el 12 d’abril de 1931.
- A les eleccions municipals les esquerres van obtenir la victòria a les principals ciutats. Així,
el 14 d’abril de 1931 Alfons XIII abandona Espanya i es proclama la II república.

En primer lloc, un govern provisional que va convocar eleccions el 28 de juny de 1931.Etapes

de la II República: Bienni Reformista (1931-33), Bienni Conservador (1933-36) i Front
Popular febrer-juliol 1936

A finals del bienni conservador la forta repressió de dretes va fer que es crees el
Front Popular (republicans d'esquerra, PSOE, PCE i POUM). Enmig d'aquesta situació
es va produir la caiguda de Lerroux. Així, el desembre de 1935, Alcalá Zamora va
decidir convocar eleccions.

La campanya electoral per a les eleccions de 1936 va ser intensa. Les forces
conservadores confiaven en la victòria, però no oferien ni un programa ni cap idea relativa al
futur de l'Estat Espanyol. En canvi, per la seva banda, la coalició del Front Popular va elaborar
un programa mínim en què prometien l'amnistia per a 30.000 presos polítics, el retorn al
programa reformista del 31 i una reforma agrària més accelerada, revisió de la llei d'ordre
públic, reforma fiscal, inversions en l'ensenyament... Per tant, guanyà el Front Popular el 16
de febrer de 1936, donant pas al seu govern i a l’última etapa de la II República.

- En les eleccions, el 16 febrer 1936, va guanyar l’esquerra. La unió de totes les forces
progressistes i el vot anarquista van fer possible el gir electoral. Aquesta victòria va estendre
el pànic dins els sectors de la dreta, i s’ha dit que tant en Franco com Gil Robles van
demandar al president de la república que proclamés l’estat de guerra i anul·lés les
eleccions. Però finalment Azaña es va poder fer amb la direcció del govern

- Però aquest govern va tenir un problema: la negativa dels socialistes a fomar part d’ell.
Dins del PSOE no tots estaven d’acord amb aquesta actitud, la facció moderada, dirigida
per Indalecio Prieto, defensava la necessitat d’entrar a l’executiu, i la facció més
revolucionaria, dirigida per Largo Caballero, es negava a entrar.

- El nou govern va destituir a Alcalá Zamora, i Azaña el va sustituir. Va ser designat cap de
govern Casares Quiroga, que va haver d’enfrontar el problema d’ordre públic, amb la forta
oposició de la dreta i amb les ocupacions de les terres i l’activisme socialista.

- El nou govern va tornar aplicar el programa de 1931. L’ Estatut de Catalunya va ser

restaurat es va tornar a reprendre la política educativa i la reforma agrària i va
concedir una amnistia als detinguts pels fets d'octubre del 34. Però en el terreny
polític les posicions es radicalitzen. La Falange, grup feixista dirigit per José
Antonio Primo de Rivera, rep finançament de les forces conservadores i inicia una
sèrie d’actes terroristes. Les Joventuts Socialistes, cada vegada més
revolucionàries, responen amb la mateixa moneda.

- En aquest ordre d’esdeveniments, el cop militar entra en la seva recta final. El govern va
prendre la mesura d’allunyar als militars sospitosos: Goded és enviat a Mallorca, Mola a
Navarra i Franco a les Canàries.

- Mola preparà el cop per finals de juliol però l’assassinat de Calvo Sotelo, dirigent
monàrquic involucrat en el cop fa que el 17 de juliol de 1936 la guarnició del Marroc es
reveli contra el poder republicà. El 18 de juliol estava prevista la rebel·lió dels diferents
esquadresments d’Espanya. Aquest dia es va iniciar la Guerra Civil Espanyola.

Explica alguna mesura en matèria d’iguaItat entre dones i homes que s’adoptàs durant la
Segona República.

Fins l'any 1931, la dona tenía unes obligaciones determinadas. Amb l'arribada de la
Segona Republicà Espanyola el paper de la dona va adquirir més protagonisme.-Les
eleccions del 28 de juny del 1931, van poder ser elegides. -La Constitució republicana del
1931, va aprovar la igualtat de sexe i drets i amb les noves leis es va fomentar la
incorporació de la dona a la societat.

En canvi durant la segona etapa de la Republica, el Bienni Conservador (1933-1936),

s'intenta frenar l'ascens de la dona e diferents aspectes socials. Però encara així, el 1933
moltes dones accediran a importants càrrecs públics i destacaren intel lectualment. Una
d'elles fou, Clara Campoamor. Escriptora, política i advocada espanyola, que va Iluitar pels
drets de la dona i impulsar el sufragi femeni a Espanya. El 19 de novembre del 1933,
encara que fou difícil, la dona accedir per primera vegada al dret de vota, adquirint aixi veu
pròpia. En l'âmbit educatiu, les escoles eren d'ensenyament mixte i s'incorporaran moltes
alumnes del sexe femení tan a escoles com a universitats.

Amb el "cop d'Estat" de Franco i l'esclat de la guerra civil, Espanya és dividir amb el bandol
nacional que retornar al paper tradicional a les dones i en canvi en bandol republicar,
s'allistaren tant homes com dones a combatir.

Les dones han estat claus per l'evolució humana però estat silenciades durant segles. Avui
en dia la Iluita de les dones per la igualtat entre sexes continua.

1-Explica el concepte de Segona República i indica els principals problemes que va haver
d’afrontar. Esmenta’n algun fet o personatge relacionat amb les IIIes Balears

La Segona República Espanyola és aquell període de temps comprès entre els anys 1931 i
1936 durant el qual la monarquia espanyola va haver d’exiliar-se a causa de l’extensió de
l’ideologia republicana i el seu ascens al poder. Va significar la primera modernització del
país, tot intentant la igualtat teòrica legal entre homes i dones i la millora dels grups
socials menys afavorits. Consta de tres etapes: Bienni Reformista (1931-1933), Bienni
Conservador (1933-1936) i Front Popular (1936) fins esclatar la Guerra Civil, l’any 1936.
Es va aprovar una nova constitució, 9 de desembre de 1931, moderna i amb un avanç
significatiu de drets: matrimoni civil, divorci, organització territorial en CA, separació
església i estat , vot femení,..

En la primera etapa(bienni reformista) els principals problemes van ser la reforma agrària,
els conflictes amb la religió, problemes de l’exèrcit, el procés autonòmic de les regions i
les grans revoltes, la reforma educativa. La segona etapa, el bienni conservador
(1934-1935) es va paralitzar les reformes iniciades a l’etapa anterior: reforma agrària,
procés autonòmic, es va derogar la legislació que afectava a l’església . Això va provocar
que Lluis Companys, President de la Generalitat declarés l’estat català, serà empresonat
pel govern conservador. Per altre, la crida a la revolució per part dels sindicats UGT,
CNT,partits socialita i comunista, és la revolució d’octubre de 1934 a Astúries. El govern
envia el general Franco a sofocar la revolució. La victòria del general Franco serà l’embrió
del cop d’estat de juliol de 1936. A les eleccions de gener de 1936 guanya la coalició
d’esquerres, Front Popular, recuperen les reformes del bienni reformista.

En quant a les illes Balears, destaquen: Emili Darder que va ser batle republicà de Palma,
com a metge creà la cartilla sanitària, menjadors escolars, pla d’infraestructures i fou
assassinat el 24 febrer 1937 per les tropes per consell de guerra junt a Alexandre Jaume i
Rosselló . Aquest també fou batle, i elegit diputat de les Corts Constituents per Balears a
la Conjunció Republicà-Socialista el 1931 i el 1933. També destaca Aurora Picornell,
política i sindicalista mallorquina. D’ideologia comunista i feminista, va estar activa a totes
les Balears lluitant pels drets de la dona. És considerada el símbol de l’esquerra
mallorquina i fou assassinada pels franquistes la nit de 1937.