De La Dictablanda A La Dictadura Passant Per La República

De la Dictablanda a la Dictadura passant per la Repu blica
La Fora 1931-1939
2016
De la dictablanda a
la dictadura passant
per la Repblica.
La Fora 1931-1939
Ferran Sarria Pa gina 0
Ferran Sarri Saracho

La Fora 1931-1939
Introducci
Espanya ha sigut i s un estat monrquic. Noms en dues ocasions, des dels

Reis catlics, la Monarquia ha deixat pas a la Repblica. La primera es va
donar quan el rei Amadeu de Savoia abdic el 10 de febrer de 1873 motivat
pels greus problemes que travessava el pas (guerra carlista, guerra a Cuba,
conflicte dels artillers, republicans en contra de la monarquia, etc.) i la falta de
confiana de la majoria dels poltics espanyols envers el monarca. Al mateix
temps el poble de Madrid va prendre els principals punts de la ciutat en suport
dels diputats republicans que aconseguiren l'endem la proclamaci de la
Repblica. Lexperiment dur poc, fins el 29 de desembre de 1874, quan el
general Arsenio Martnez Campos es pronuncia en Sagunt en favor de la
restauraci en el tron de la monarquia borbnica en la persona d'Alfons XII de
Borb fill d'Isabel II.
La Segona Repblica Espanyola fou el rgim poltic democrtic que va existir a

Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamaci de la Repblica, en
substituci de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauraci) i l'1
d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la
dictadura del general Franco).
El presenta article vol analitzar com afect a la principal instituci pblica

municipal, lajuntament, de Sant Pere de Vilamajor, la instauraci de la
Repblica. Lanlisi anir enfocat a estudiar les alternances ideolgiques que
hagueren, com un clar reflex de la inestable situaci poltica que visqu
Espanya i Catalunya. Perqu, malgrat que Sant Pere era un poble de menys de
800 habitants, hagueren dos grans grups ideolgics, lesquerra i dreta, amb un
nombre similar de simpatitzants que provoc constants moviments en les
possessions dactes de regidors i en lassumpci del poder consistorial. No
obstant la diferenciaci ideolgica, els dos grans grups poltics tenien un tret
com: tots eren catalans per sobre despanyols.
La principal font dinformaci emprada ha estat les actes de lajuntament les

quals sn accessibles via internet mitjanant la Diputaci de Barcelona (les
podeu consultar-les clicant aqu). Subsidiriament sha utilitzat la informaci
existent a larxiu histric de lajuntament de Sant Pere que fa referncia als
anys investigats. Finalment, sha consultat bibliografia local i municipal i, com
no, la wikipdia.
La instauraci de la Repblica

La Fora 1931-1939
Al 1929 el dictador dEspanya, Miguel Primo de Rivera, es va veure obligat a
dimitir, i posteriorment exiliar-se, a causa de la greu crisi econmica a lEstat
que li comport la prdua de suport per part de lexrcit, el seu principal
valedor. Fou substitut pel general Berenguer el qual va, entre daltres accions,
va prometre la celebraci dunes eleccions municipals, provincials i estatals
amb la finalitat dapaivagar els nims exaltats dels ciutadans. Es va conixer el
perode com la dictablanda.
Les eleccions municipals de labril de 1931 es varen convertir en un plebiscit

sobre lacceptaci o no de la monarquia representada pel govern de lAlmirall
Aznar i institucionalitzada pel Rei dEspanya Alfons XIII. A tot Espanya
guanyen les esquerres. A Catalunya, en concret, ho fa Esquerra Republicana
de Catalunya, un partit creat tres mesos abans a partir de la fusi entre Estat
Catal, el Partit Republic Catal i el grup af a la publicaci de l'Opini. La
petita burgesia i la immensa majoria dels treballadors havien votat a favor de la
Repblica per recuperar les llibertats pbliques i sindicals.
Malgrat els resultats electorals, no era previsible un canvi de rgim immediat.

La majoria electoral era encara dinstica en els petits municipis, per la classe
treballadora, majoritria a les grans ciutats, estava disposada a acabar amb la
dictablanda. El primer pas ho varen donar les autoritat locals de Barcelona i
Eibar proclamant el 14 dabril de 1931 la Repblica.
A Catalunya, ERC va ser guanyadora en vots i regidors a les quatre provncies.

Llus Companys, alcalde de Barcelona, proclam la Repblica Catalana,
hissant la bandera republicana, mentre que Francesc Maci, lder dERC, es
dirig, poc desprs, a l'actual palau de la Generalitat de Catalunya, i proclam
la Repblica Catalana dins la Repblica Federal Espanyola.
El Rei, no obstant, no va voler abdicar, per el comit revolucionari que shavia

fet crrec de la situaci poltica, autoproclama la formaci dun govern
provisional, el cap del qual, Niceto Alcal-Zamora, declara la II Repblica
Espanyola des del balc del Ministeri de Governaci. Aquell mateix dia, Alfons
XIII marxa de Madrid amb cotxe en direcci a Cartagena. All s'embarca en un
vaixell que el porta a Marsella. La seva famlia abandona l'estat sense que es
produeixi cap acte violent en contra seva.
El problema ms immediat que va haver d'afrontar el govern provisional fou la

proclamaci de la Repblica Catalana per Francesc Maci a Barcelona el
mateix 14 d'abril. Tres dies desprs, tres ministres del govern provisional
s'entrevistaven a Barcelona amb Francesc Maci i arribaren a un acord pel qual
Esquerra Republicana de Catalunya renunciava a la Repblica Catalana a
canvi del comproms del govern provisional de presentar a les futures corts
constituents l'Estatut d'Autonomia que decids Catalunya, prviament aprovat
per l'Assemblea d'Ajuntaments catalans, i del reconeixement del govern catal
que deixaria d'anomenar-se Consell de Govern de la Repblica Catalana per
prendre el nom de Govern de la Generalitat de Catalunya, recuperant aix "el

La Fora 1931-1939
nom de gloriosa tradici" de la centenria instituci del Principat, que fou
abolida per Felip V amb el Decret de Nova Planta el 1714. El projecte d'Estatut
de Catalunya, anomenat Estatut de Nria, va ser aprovat per una mplia
majoria en referndum el 3 d'agost.
Un dels principals punts de l'Estatut de Nria s que aquest defineix Catalunya

com un Estat dins la Repblica Espanyola; aquesta pretensi no fou ben
acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clusula qued
modificada, definint-se Catalunya com una regi autnoma dins l'estat
espanyol. En addici, tamb oferia la possibilitat d'una futura autodeterminaci
per al poble catal. A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista
d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educaci i la
sanitat, i la creaci d'un tribunal de justcia catal. Els trmits parlamentaris a
les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambicis i
excessivament pretensis.
Les eleccions municipals de 1931 a Sant Pere de Vilamajor
El 13 dabril de 1931 es constitueix el nou Ajuntament de Sant Pere de

Vilamajor per instruccions concretes dictades pel president de la Repblica de
Catalunya en Francesc Maci . Lalcalde escollit s en Josep Pujol Mas, tinent
dalcalde en Pere Ozerans Bassa i regidors Josep Arqu Marinfern, Juan
Parera Farrerons, Salvio Parera Samon, Josep Illa Masjoan i Eliseu Parera
Moragues. La pregunta que cal fer-se s la segent: eren tots els regidors
republicans? La resposta s clara i contundent: no. Per entendre-ho ens hem
de referir a la Llei Electoral de lany 1907 que era la que regulava el sistema
electoral de les eleccions municipals del 12 dabril de 1931.
Dita llei establia quins eren els requisits de les persones que podien ser
electors:
- Homes majors de 25 anys (les dones no tenien dret al sufragi)

- Gaudir en ple dels drets civils.
- Ser ve del municipi amb una antiguitat de dos anys de residncia.
- Que estigui inscrit en el cens electoral el qual estava controlat per les
oligarquies locals.
Hom pot observar com el nombre de persones legitimades per exercir el sufragi
era molt limitat i ms encara quan les llistes del cens electoral estaven
absolutament controlades per les forces vives del municipi.
Qui podia ser elegible? Els homes seglars majors de 25 anys que gaudien de
tots els drets civils. El legislador el que volia era donar loportunitat a gran part
de la poblaci de poder-se presentar com a candidat, fos quina fos la seva
ideologia. La realitat era una altre.

La Fora 1931-1939
La llei electoral de lany 1907 contenia larticle 29 que deia que en los distritos
donde no resultaren proclamados candidatos en mayor nmero de los
llamados a ser elegidos, la proclamacin de candidatos equivale a su eleccin
y les releva de la necesidad de someterse a ella. Dit daltre manera: si el
nombre de candidats s igual al nombre de candidatures, no calia fer-ne unes
eleccions essent escollits regidors els candidats presentats. Fou aquest article
el que varen emprar les oligarquies locals per a presentar als seus candidats i
evitar que altres possibles candidats ho fessin. Feta la llei, feta la trampa.
A Sant Pere de Vilamajor noms es varen presentar sis candidatures el que

provoc que no es celebressin eleccions. Per aquesta ra els nous regidors
escollits el 12 dabril no eren, ni molt menys, representants del moviment
republic.
Malgrat la suposada desafecci dels nous regidors a la Repblica, aquests es

van veure amb lobligaci de complir amb els requeriments legals que des del
Govern Central o de la Generalitat de Catalunya manaven. Tamb es varen
sentir obligats per la pressi popular ats que les antigues oligarquies van
desaparixer o b van perdre quota de poder amb la instauraci de la
Repblica no podent controlar a la poblaci, la qual, al sentir-se ms lliure, van
vigilar ms als regidors.
Algunes de les primeres decisions que va prendre el nou consistori foren:
- Tota la correspondncia i actes administratius de lajuntament es faran

en catal.
- Es procedeix a la secularitzaci del cementiri el que suposa, entre altres
mesures, la unificaci dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de
l'Ajuntament d'administrar les necrpolis i de regular els enterraments
catlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.
- Separaci de ladministraci de la religi. Un exponent fou quan
l'Ajuntament va renunciar a les invitacions del rector a assistir a les
festes religioses o quan es prohib lensenyament de la doctrina
cristiana a les escoles el que oblig al mossn del poble a habilitar tres
habitacions de la Rectoria per crear un casal on sensenya el
catolicisme..
- Es decideix canviar de segell per que lanterior no complia el que
marcava lart 16 de lestatut interior de Catalunya. El segell ha de portar
a la part superior les 4 barres i a la inferior les claus del municipi.
- Sadquireix una bandera republicana de grans dimensions per collocar-

la a la faana de lajuntament. El mestre i la mestra demanen una
bandera per lescola i solliciten que, si no hi ha diners, es parteixin la
bandera de lajuntament en dos parts. Finalment es va adquirir una de

La Fora 1931-1939
nova que cost 2 pessetes. Cal afegir la compra del pal que ha de
sostenir la bandera. Posteriorment es compra una senyera catalana
- Es destina un fons per la celebraci de la proclamaci de la Repblica.
- Es compra un retrat de la Repblica.
Amb aquestes mesures el govern municipal pretn impulsar el lacisme en totes

les manifestacions institucionals, tal com defensa la Repblica.
Eleccions municipals de 1934: un govern desquerres.
El 24 de mar de 1933 fou aprovat pel Parlament de Catalunya la llei en qu

es determinava la substituci dels regidors, elegits en les municipals de lany
1931 per laplicaci de larticle 29, per una comissi gestora. El 22 de maig el
Conseller de Governaci de la Generalitat emet una ordre nomenant els
presidents i els vocals de les Comissions Gestores que han de substituir el 25
de maig els ajuntament on de forma total o parcial es troben constituts per
persones proclamades en aplicaci de larticle 29. En dita ordre surt especificat
que tant Sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor havien de procedir ats
que els seus consistoris estaven governats per laplicaci de larticle 29.
Segons aquesta llei, cinc dies abans que comenci el perode electoral, les
persones escollides per laplicaci de larticle 29 cessaran dels seus crrec. Si
malgrat lexpulsi al consistori encara resten regidors suficients per fer una
majoria, aquest escolliran un President i constituiran ells mateixos una comissi
gestora. Sin hi ha majoria, la presidncia la far un ve escollit directament pel
conseller de governaci mentre que la resta de regidors formaran la comissi
gestora. A Sant Pere de Vilamajor la comissi gestora estava formada per:
Sebasti Gibert Espinosa com a President, i Jacint Vallesc Pinos i Miguel
Sagrera Icart com a vocals.
La funci principal de les Comissions gestores era aplanar el cam per la

celebraci de les primeres eleccions municipals democrtiques de la Segona
Repblica. Per abans calia canviar el sistema electoral vigent per un altre,
lanomenada llei municipal de Catalunya. Aquesta llei establia canvis
substancials: podien votar totes les persones majors de 23 anys que hagin
viscut en el municipis els dos darrers anys, en els municipis de menys de
10.000 habitants la llista ms votada semportava el 65% dels escons, mentre
que la segona ms votada restava en minoria, i la resta quedaven excloses.
A La Fora, tenint em compte el cens de lany 1930, li corresponen 6 regidors,

dels quals 4 sn per la majoria i 2 per la minoria. Es nomena president del cens
electoral Rafael Filba Parera, i com adjunt el reverend Santiago Escudero
Napoles el qual rpidament sexcusa allegant que ell fa dues misses els
diumenges, ms ensenyament del catecisme i funcions religioses durant la
tarda.

La Fora 1931-1939
Noms es varen presentar dues candidatures, les quals foren llegides pel
secretari de lajuntament Josep Codina Surell:
- la del Centre catalanista Republic adherit a Acci Catalana Republicana

representada per Jacint Ballesc Pins, Joan Illa Morell, Esteve Auladell
Auladell, Josep Pujades Bachs, Joan Illa Deumal i Joan Rosas Albi.
Acci Catalana Republicana (ACR) fou un partit poltic catal d'ideologia
nacionalista, republicana i liberal que visqu durant els anys trenta. Tamb
va rebre el nom de Partit Catalanista Republic i en diverses localitats el
nom de Centre Catalanista Republic. Va nixer oficialment el 22 de mar
de 1931, d'ideologia liberal i nacionalista, la seva base electoral s'estenia
per moltes comarques i era formada per intellectuals, personalitats de
diverses professions liberals i burgesia en general. Pocs dies desprs
havien de tenir lloc les esperades eleccions municipals del 12 d'abril i els
dirigents del nou partit tenien el
convenciment que les guanyarien
mpliament i substituirien la Lliga
Regionalista com a partit predominant de
Catalunya. Per aquest motiu no
acceptaren la proposta de formar coalici
amb Esquerra Republicana de
Catalunya, partit que tamb s'havia
format pocs dies abans. Per el resultat
inesperat fou una victria aclaparadora
d'ERC: l'ACR fou derrotada a la majoria
d'ajuntaments. Lala ms esquerrana va
marxar cap a ERC, i la ms dretana
fund un nou partit que sanomen Uni
Democrtica de Catalunya.
A Sant Pere de Vilamajor es va
constituir el 16/5/1931 amb un objectiu clar: Asdua propaganda de los
ideales de Catalua y Repblica; y fomentar la cultura poltica y social
de los afiliados (...). la seu social estava al carrer Sant Nonet s/n essent
la junta directiva Carles Bald Boix, president; Domnec Safont Vila,
sotspresident; Salvador Codina Monfudella, secretari; Francesc
Bruguera Costa, sotssecretari; Esteve Gens Badell, tresorer; Artur
Arabia Ventura, Miquel Sagrera Icart, vocals. Al 1934 tenia registrat 31
socis.
- La de la Lliga Catalana amb Carles Llobera Sagrera, Josep Muntasell
Pruna, Pere Ozerans Bassa, Esteve Illa Safont, Joan Pruna Mas, Emili
Batlles Basquens. El 1933, arran dels suggeriments de Francesc
Camb i Batlle que desitjava tenir ms influncia a Madrid, la Lliga
Regionalista adopt el nom de Lliga Catalanista, quan es va
reestructurar com a partit i hi incorpor gent de la Dreta Liberal
Republicana de Catalunya i el sector ms catlic d'Acci Catalana que
es neg a formar part del Partit Republic Catal. Mostraren la seva
fidelitat al nou rgim sorgit de la Segona Repblica Espanyola i

La Fora 1931-1939
pretenien ser l'alternativa oposada a l'Esquerra Republicana de
Catalunya, de cara a les eleccions generals espanyoles de 1933.
Pocs dies abans, el 8 de desembre, esclat a Saragossa una revolta cenetista

contra el nou govern del Partit Republic Radical dAlejandro Lerroux i la dreta
catlica de la CEDA. Rpidament es va estendre per tot lArag, La Rioja,
Extremadura, Andalusia i Catalunya. s lanomenada Revoluci de desembre
de 1933. El govern republic estatal decret lestat dalarma en tot el territori
que comport lanullaci de les candidatures a les eleccions municipals.
Finalment les eleccions previstes pel 17 de desembre no es celebren .
Es va procedir a convocar, de nou, eleccions municipals pel 14 de gener de

1934. Eren de les primeres eleccions municipals fetes a Catalunya des de la
instauraci de la Segona Repblica.
Com va succeir al 1931, les eleccions municipals havien de convertir-se en un

plebiscit entre els que estaven a favor de la continutat de la Repblica o els
que volien tornar a la situaci anterior. Dos fets eren determinants: la
proximitat de les eleccions a diputats de les corts convocades per lestat
espanyols dos mesos abans i on la dreta va guanyar tant a Espanya com a
Catalunya, en part grcies a la disgregaci del vot desquerres, que no anaren
junts, i la uni de la dreta que es presentaren sota una mateixa sigla; i lentrada
al Parlament de la Llei de contractes de conreu on les forces desquerre volien
portar-la a terme amb laferrissada oposici de la Lliga.
El resultats a Sant Pere de Vilamajor, amb un cens de 427 persones de les

quals van exercir el seu dret a vot 297 (el 69.6% del total), foren:
- Centre Catal Republic va obtenir 162 vots que representava el 54,5%

dels vots emesos corresponent-li 4 regidors: Jacint Ballesc Pinos, Joan
Illa Morell, Esteve Auladell Auladell i Josep Pujadas Bachs.
- Lliga Catalana va obtenir 135 vots que representava el 45,5% dels vots
emesos corresponent-li 2 regidors: Carles Llobera Sagrera i Josep
Muntasell Pruna.
Dacord amb el disposat a lart 109 de la vigent llei municipal del 5 de gener de
1934, la Presidncia recau en la persona de major edat entre els regidors
elegits, en Carles Llobera Sagrera, el qual procedeix a lexamen de les
credencials dels consellers electes i a resoldre respecte laptitud legal dels
mateixos. Un cop comprovades i veient que compleixen els requisits marcats
per la llei, la presidncia declara constitut un nou ajuntament a Sant Pere de
Vilamajor. Tot seguit i dacord amb el disposat pels articles 71 i 11 de
lesmentada llei, es proced a lelecci de lalcalde-president mitjanant votaci
oberta a qual efecte foren cridats un a un els consellers presents per tal de
disposar una papereta en lurna. Lescrutini dna els segents resultats: Jacint
Ballesc Pins amb 4 vots a favor i 2 en blanc. Ats que ha aconseguit la
majoria absoluta es procedeix a nomenar-lo alcalde-president ocupant el lloc

La Fora 1931-1939
del Carles Llobera Sagrera. Sescull com alcalde segon a Joan Illa Morell amb
el mateix resultat.
Lajuntament de Sant Pere de Vilamajor estava constitut per diverses

comissions:
- La Comissi de Governaci encarregada de gestionar el rgim interior

de la casa Consistorial i de les oficines municipals, dels funcionaris,
quintos, beneficncia, sanitat, cultura, associacions i agrupacions
municipals, estadstiques, referndums, enterraments, abastaments,
higiene, policia i seguretat. Es troba formada per Joan Illa Morell com a
president, i Josep Pujades i Bachs i Josep Muntasell Pruna com a
vocals.
- Comissi dhisenda: regulaci financera del municipi, pressupostos
municipals, municipalitzaci de serveis, carta municipal en laspecte
econmic, subvencions, prstecs, bens municipals i comunals,
patrimoni municipal, inventaris, comptes municipals, oficines
dintervenci i dipositaria i recaptacions. Esteve Auladell Auladell, Joan
Illa Morell i Carles Llobera Sagrera.
- Comissi de foment: obres pbliques, obertura, afermat, millora,
conservaci i ornament de carrers, places, parcs, jardins i qualsevol altre
mitj de comunicaci, expropiacions foroses, enllumenar, aiges i obres
particulars. Josep Pujades Bachs, Esteve Auladell Auladell i Carles
Llobera Sagrera.
El consistori elegits no van tenir una llarga durada ats a causa dels fets
dOctubre.
Els fets doctubre de 1934. La destituci de lajuntament.
El 2 doctubre de 1934, el govern estatal de Ricardo Samper Ibaez dimiteix

essent escollit com a nou cap de govern Alejandro Lerroux Garcia incorporant
en el seu gabinet tres ministres de la CEDA (Confederaci Espanyola de Dretes
Autnomes). La nova composici del govern central no va agradar gens al
govern catal el qual tenia diversos front oberts amb lestat espanyol,
especialment pel que fa a la llei de contractes de conreu.
A Catalunya esclat un moviment insurreccional que port el 5 doctubre a la

declaraci duna vaga general a Catalunya per mostrar la disconformitat amb el
nou govern espanyol. Hi ha una clara ruptura entre Barcelona i Madrid que
desemboca en la proclamaci de lEstat Catal dins de la Repblica Federal
Espanyola, per part de Llus Companys, president de la Generalitat, a les 8:10
hores del 6 doctubre. El poc suport de la societat catalana va obligar al govern
de la Generalitat a rendir-se procedint les forces dordre espanyoles a detenir i
encarcerar a tot el govern catal. No fou la nica conseqncia ats que el
govern espanyol impos tota una srie de cstigs com al suspensi de lEstatut
dAutonomia i de la Llei de Contractes de conreu, la clausura del Parlament i la

La Fora 1931-1939
destituci de la majoria dalcaldes i regidors municipals desquerra que foren
substituts per daltres per designaci governativa.
Sant Pere va participar activament en els fets doctubre amb diversos detinguts
fet que comport que el consistori fou intervingut per lautoritat governativa
nomenant-se una Comissi Gestora, que shavia dencarregar de gestionar el
dia a dia de lajuntament, formada per lalcalde Salvador Codina Monfulleda i
els regidors Josep Muntasell Pruna, Carles Llobera Sagrera, Pere Ozerans
Bassa, Josep Prat Mas, Joan Pruna Mas i Esteve Illa Safont, tots
simpatitzants de La Lliga Catalana. Es va passar dun govern desquerres a un
de dretes.
Les dretes dominen lajuntament
Les Comissions Gestores les quals, recordem, foren escollides per lautoritat
militar competent, no tenien base legal per poder exercir, per aquesta ra, la
Generalitat de Catalunya va promulgar el decret del 26 dabril de 1935 per
restablecer en la regin autnoma de Catalua la normalidad de su vida
municipal. El 2 de maig de 1935, tal com consta a lacta aixecada, es va
nomenar un nou consistori amb totes les garanties legals. En realitat de nou
no tenia res ats que els nous regidors eren els mateixos que formaven la
Comissi Gestora amb algunes variants: fou nomenat alcalde en Pere Ozerans
Bassa i lalcalde segon en Josep Prat Mas.
El 16 de febrer de 1936 es varen celebrar les terceres i darreres eleccions

generals a lEstat espanyol. A diferncia del que havia succet en els comicis
generals anteriors, en aquesta ocasi les eleccions noms tingueren dues
candidatures. En el cas catal foren el Front dEsquerres de Catalunya (FEC) i
el Front Catal dOrdre (FCO).
El Front d'Esquerres (FEC) es va acordar en un Manifest signat a Barcelona el

4 de febrer de 1936 per l'ERC, ACR, PNRE, Uni Socialista de Catalunya, Partit
Republic d'Esquerra, Uni de Rabassaires de Catalunya, POUM, Partit Catal
Proletari i Partit Comunista de Catalunya. Aquesta coalici donava suport al
Front Popular, coalici republicana-socialista i comunista a la resta de la
Repblica, que pretenia recuperar el govern per a les esquerres. En el seu
programa proclam com a objectius, entre d'altres, l'amnistia poltica i social
dels empresonats per la seva participaci en els fets del sis d'octubre de 1934,
el restabliment total del govern autnom de Catalunya, la vigncia de l'Estatut
de Nria, l'acabament del trasps de serveis i el restabliment de la llei de
Contractes de Conreu.
El Front Catal d'Ordre (FCO) fou una coalici electoral formada per les forces
poltiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana,
va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Era
constituda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acci Popular Catalana,
Partit Republic Radical, Comuni Tradicionalista i Renovacin Espaola

La Fora 1931-1939
(noms a la ciutat de Barcelona). A diferncia del Front d'Esquerres, no els unia
cap programa coherent, sin que es basava en un atac al Front d'Esquerres i
en l'oposici a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre. Dels
52 escons catalans, noms en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i
noms un a Tarragona per a la Comuni Tradicionalista.
La resoluci negativa de la Llei de Contractes de Conreu, la bipolaritzaci del

vot entre esquerra i dreta i lenfrontament poltic constant entre el Govern
espanyol i la Generalitat de Catalunya des de diferents mbits foren algunes de
les causes que expliquen que les poblacions que formaven la comarca del
Valls Oriental tornessin a variar la seva tendncia poltica. El fet que el Front
Catal dOrdre salis polticament amb elements tan contraris a Catalunya com
la CEDA, a travs de la seva filial catalana Acci Popular, no benefici gens ni
mica els interessos poltics de la Lliga Catalana, que es trobava a la mateixa
coalici. Per Sant Pere s diferent. Les FEC varen treure 135 vots (41,8% del
cens electoral) i les FCO varen obtenir 188 vots (58,2%). Es pot dir ms alt
per no ms clar: els vens i venes de Sant Pere de Vilamajor varen preferir un
govern de dretes espanyol a no pas un desquerres.
La victria de les forces poltiques desquerres a Espanya signific, entre altres

coses, que es decrets el restabliment dels consistoris municipals.
Restabliment del consistori municipal. Tornen les esquerres
Dos dies desprs de la gran victria de les esquerres, tant a Espanya com a
Catalunya, i en compliment de les promeses electorals de restablir els
consistoris municipals destituts arran dels fets doctubre de 1934, es varen
presentar a les 12 hores a lajuntament de Sant Pere de Vilamajor en Jacint
Ballesc Pins, Joan Illa Morell, Esteve Auladell Auladell i Josep Pujades
Bachs, alcalde i regidors escollits legtimament pel poble en les eleccions
municipals de 1934 amb la intenci de recuperar all que el poble li don i que
lexrcit els hi va treure.
En Jacint Ballesc, el 9 de juny de 1936, demana una llicncia de 3 mesos per

deixar dexercir com alcalde per qestions personals essent substitut pel Joan
Illa Morell el qual fou substitut per Joan Rosas Alb, segon suplent (el primer
era el regidor per Santa Susanna i renuncia per la llunyania de casa seva vers
lajuntament el que li impedeix assistir amb lassidutat que la responsabilitat
reclama).
Lalament nacional. Un consistori antifeixista.
A partir dels mesos de febrer i mar de 1936, el Front popular i les dretes
seguiren camins diferents: la dreta inici el cam de la conspiraci per guanyar
all que havia perdut a les urnes, mentre que a l'esquerra PSOE, UGT i
comunistes es radicalitzen i ocupen finques agrries. El 12 de juliol de 1936,
Jos Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la gurdia d'assalt, fou

La Fora 1931-1939
assassinat a prop de Madrid per uns falangistes quan sortia a patrullar. En
revenja, l'endem, el lder de l'oposici conservadora, Jos Calvo Sotelo, va ser
assassinat per una unitat de la gurdia d'assalt. Aquests assassinats foren els
catalitzadors de la guerra civil. El 17 de juliol s'inici laixecament militar a
Melilla. Entre els dies 17 i 20 de juliol de 1936, es produ la insurrecci militar
que inici la guerra civil ms cruenta de la histria contempornia d'Espanya.
El fracs de la insurrecci militar a Barcelona va significar que els
anarcosindicalistes de la CNT-FAI, que havien tingut un paper molt destacat a
lhora devitar la victria dels militars rebels, es fessin amb el control efectiu de
la situaci, sobretot desprs de fer-se amb larmament de la caserna de Sant
Andreu i de la Mestrana. Daquesta manera, aprofitant la debilitat que el
govern central havia propiciat en llicenciar tots els soldats pertanyents a unitats
els caps de les quals shaguessin revoltat, siniciava una autntica revoluci
social arreu de Catalunya.
Davant lesclat de la revoluci social, la Generalitat no va tenir ms remei que

acceptar els fets consumats i intentar canalitzar-los ja que no disposava
defectius per oposar-shi. Aix, el 20 de juliol, el president Companys va
convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formaci dun comit que
agrups les diferents forces poltiques i sindicals fidels a la Repblica.
Aix va nixer el Comit Central de Milcies Antifeixistes, constitut el 21 de juliol

de 1936, presidit pel president Companys per sota el control real de la CNT-
FAI, i que va actuar com un veritable govern, incls per damunt de la prpia
Generalitat. Aquest rgan estava integrat per cinc representants de la CNT-FAI,
tres membres de lUGT i dEsquerra Republicana de Catalunya, i un del PSUC,
el POUM, la Uni de Rabassaires i lAcci Catalana.
Daquesta manera, durant lestiu de 1936, el govern de Catalunya va restar en

mans del Comit Central de Milcies Antifeixistes, el qual va actuar sobre tres
grans eixos: restablir lordre pblic mitjanant patrulles de control formades per
milicians, organitzar les columnes de voluntaris formades per milicians que van
sortir cap al front dArag, i socialitzar leconomia a travs del Consell
dEconomia.
Tanmateix, lactuaci del Comit durant els primers mesos de la guerra no va

solucionar els greus problemes plantejats per laixecament del 18 de juliol.
Lordre pblic no va restablir-se, donant pas a un ambient dinseguretat
angoixs
Desprs dun perode inicial marcat pel domini anarcosindicalista, la CNT-FAI

va anar perdent terreny i aquest retrocs va impulsar-la a participar en el
govern dunitat de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, format el 26 de
setembre de 1936. El govern integrava membres de lERC, la CNT, el PSUC, el
POUM i lAcci Catalana. La Generalitat guanyava solidesa i recuperava el
paper perdut a causa del protagonisme anarquista del 18 i 19 de juliol.

La Fora 1931-1939
La Generalitat reassumia la iniciativa poltica amb el govern Tarradellas i la
dissoluci del Comit Central de Milcies Antifeixistes. Els objectius del nou
govern passaven per posar ordre en la catica situaci en la qual es trobava el
territori catal tot aprofitant el fet que, desprs del cop del 19 de juliol, el buit de
poder de lEstat a Catalunya havia incrementat, de fet, lautonomia de la
Generalitat, configurant una situaci particular en el si de les zones controlades
per la Repblica.
En aquest context, les prioritats del govern Tarradellas van ser: laturada dels
assassinats indiscriminats i la violncia incontrolada, recollint les armes que
circulaven a la rereguarda, centralitzant els serveis policials en una Junta de
Seguretat Interior i reconstruint laparell judicial; la substituci dels comits
locals per nous ajuntaments; lorganitzaci dun Exrcit Popular de Catalunya
que pogus afrontar amb garanties la presa de Saragossa i Osca al front
dArag tot militaritzant les milcies; i la racionalitzaci de lactivitat econmica
intervenint per ordenar i controlar les collectivitzacions.
Que va passar a Sant Pere?
El dissabte 18 de juliol els vilamajorencs i vilamajorenques van comenar a

tenir notcies de laixecament militar mitjanant la rdio. No hi havia res concret
provocant incertesa entre la poblaci. No fou fins lendem segent que es
confirm el pitjors dels presagis. La por sinstall en el cor de tots, sobretot
quan es va tenir coneixement de laixecament de lexrcit a ciutats tant
properes com a Barcelona i Matar. La poblaci es trobava totalment
desorientada, especialment quan el dilluns 20 sescolten canonades a la ciutat
de Barcelona. Es confirma que la CNT-FAI sha fet crrec de la situaci a
Barcelona i que sestan creant Comits Antifeixistes que manifesten la seva
rbia i odi cap sectors propers a la dreta conservadora. Elements de la FAI i
CNT distributs en camions blindats amb ametralladores, revlvers i escopetes
assalten els pobles i cremen les esglsies.
El 20 de juliol de 1936, un cop comenada la Guerra Civil espanyola, un

escamot armat de les FAI va entrar a Sant Pere de Vilamajor per tal de
perseguir i matar capellans, malmetre i cremar lesglsia i les ermites del

La Fora 1931-1939
municipi i tot el material religis que es trobs, a ms dendur-se les campanes
del campanar per a poder fondre-les i obtenir, aix, material de guerra, ja que el
bronze era un material molt preuat. Alguns vens ja havien fet amagar a
mossn Geli cap a Cnoves perqu no lafusellessin.
A punta de pistola, lescamot oblig al campaner, el Sr. Sauqu de cal Ferrer, a

descollar les campanes i llanar-les avall. De les quatre campanes que hi havia
al campanar de Sant Pere de Vilamajor (la Gran, o de les hores; la de les
Oracions, la dels Difunts i la Petita, o dels quarts), se nendugueren dues:
la de les Oracions i la dels Difunts, deixant les campanes Gran i Petita per
poder tocar els tocs civils. La campana dels Difunts, al caure, va malmetre part
de la cornisa de llevant, mentre que la campana de les Oracions caigu davant
la faana de migjorn i, de limpacte, malmet la muralla i caigu de bocaterrosa
a la pujada de lesglsia.
Diversos vens del poble nhan donat el segent testimonis:
Lavi el volien agafar perqu era amic del rector. Estava inscrit en unes llistes
a Granollers, que lhavien de venir a buscar. Aleshores, ve lavi i diu: Noia,
hem de marxar. Diuen que han de venir a cremar lesglsia i a lo millor ens
cremen totes aquestes cases nostres daqu.
I desprs quan li va semblar que ja va estar calmat, var dir: Tornem a casa. I
quan som aqu als Quatre Camins veiem fum que cremaven lesglsia. Vam fer
mitja volta i vam tornar cap a can Pau de Brugueres uns quants dies ms.
Rosa Corts i Oliva
Van perseguir la religi, bsicament buscar matar capellans per eliminar-ho

tot. No s si eren anarquistes o b del POUM o de qui fos. Un grup o altre... no
controlat, perqu no crec que fossin els republicans.
Mn. Josep Poch i Ruestes
Quan van dir que havia esclatat la guerra, va venir un cotxe daquests
descapotables i hi anaven cinc o sis persones amb fusells, vestits de vermell,
que deien que eren la FAI i que eren de Granollers. I van tirar una campana del
campanar daltabaix.
Pere Icart Serra
Quan van tirar la campana a terra ja feien apartar tota la gent de per aqu. Va
caure, va fer un sot molt gros i de rebot va saltar la muralla (que va fer malb
una mica de muralla) i lempedrat que hi ha aqu pujant lesglsia... va quedar
all... aix, de bocaterrosa. Aleshores deien que era per fer material de guerra.
Jacint Pujol Filb

La Fora 1931-1939
Frut del saqueig, es va cremar els retaules i mobles de linterior de lesglsia
de Sant Pere de Vilamajor, van robar i destruir les relquies i material de valor
com creus de metalls preciosos, lmpades daranya, canelobres, i tamb es
van destruir pedres amb imatges esculpides a les claus de voltes de la nau i
dalgunes capelles. Un dels elements patrimonials de ms valor, el retaule del
segle XVI del pintor vigat Joan Gasc, es va perdre en aquest incendi.
El rector Francesc Canellas deix per escrit el segent testimoni sobre les
seves primeres impressions de linterior de lesglsia:
Su grande y espaciosa fbrica, sin ventanales ni puertas, con el pavimento

maltrecho, las tumbas arrancadas, las paredes, bvedas y arcadas ennegridas
[sic], quemadas, mejor, requemadas, sin barandillas en el coro, con solo el
hueco de la columna donde haba el plpito; igual desastre en el baptisterio en
donde antes haba dos dependencias, una de las cuales contena los objetos
de ms valor En fin, un templo antes llamado o conocido como la Catedral
del Valls no tanto por las dimensiones como por el gran valor que contena,
con su clebre y valiosos retablo, con sus diez altares bien provistos de todo
profanado, expoliado, robado, destruido o quemado todo su contenido, primero
en su mnima parta por unos pocos desalmados, muy jvenes de Granollers y
despus en su mayor parte pues fue quemado en su mayor parte todo
dentro por otros, mujeres y hombres de nuestro mismo pueblo Dios se
apiade de sus almas y los tenga de su mano[.]
A ms de lesglsia de Sant Pere de Vilamajor tamb foren saquejades i

cremades lesglesiola de Santa Susanna, lermita de Sant Elies i les capelles de
Sant Joan de Cavallar, de Sant Josep de can Vidal i de can Derrocada.
El 2 dagost els regidors es reuneixen per primera vegada desprs de

laixecament militar i prenen dues decisions summament importants:
- Obeir el decret de la conselleria de governaci de la Generalitat de

Catalunya en virtut del qual cessaran tots els regidors que no siguin
afectes al Front Popular dEsquerres de Catalunya, i es faran les
gestions oportunes perqu les organitzacions afectes a la Repblica
puguin formar part del consistori.
- Canviar el nom del poble que passar a nomenar-se La Fora per
imperatiu de la Generalitat, la qual no va fer cas a loposici mostrada
per la Comissi Gestora al canvi de nomencltor. Ells defensaven que el
nom del poble sempre havia estat Vilamajor i que shavia de mantenir.
Acceptaven treure Sant Pere per mantenir Vilamajor. Probablement la
decisi de la Generalitat respon a lexistncia de dos Vilamajor, Sant
Antoni i Sant Pere. Es va decidir dir Vilamajor a Sant Antoni mentre que
a Sant Pere la van relacionar amb el castell-palau existent passant-se a
nomenar-se la Fora. El canvi de topnim va comportar haver de canviar
el segell de lajuntament el qual passar a ser de la segent manera: als
vorals posar Ajuntament La Fora i al mig un escut que tindr a la part

La Fora 1931-1939
superior les 4 barres catalanes i la inferior una torre medieval en honor a
lorigen histric del poble. Durant el seu mandat Sant Pere canvia el nom
passant-se a dir La Fora
Aquell mateix dia, trobant-se amagat el mossn de Sant Pere, Joan Viader Bas
de 40 anys juntament amb el mossn de Llinars, en el mas l'Escloper de
Vilamajor, varen ser detinguts per membres del comit de Granollers. L'endem
segent foren trobat tots dos morts a Belulla (Canovelles).
A les 10 del mat del dia 12 dagost es varen reunir a la casa consistorial les
organitzacions integrants del Font Popular dEsquerres representats al poble
essent aquestes el Centre Catalanista Republic (CCR) i el Sindicat Agrcola i
Cooperatiu de Vilamajor (SACV) els quals constituiran el Comit Local de
Milcies Antifeixistes format per 8 membres, 4 per cada partit. Per CCR (adherit
a Esquerra Republicana de Catalunya) tenim en Esteve Auladell Auladell,
Josep Pujades Bachs i Joan Rosas Alb. Per SACV (adherit a Uni de
Rabassaires) tenim a Esteve Arqu Filb, Albert Sagrera Bertran i Joan
Pasqual Cirera. En la segent reuni del consellers (regidors) del dia 6 de
setembre es nomena company Alcalde a Esteve Auladell, com a company
segon Alcalde en Josep Pujades i com a company dipositari en Joan Rosas
Alb i com a regidors Esteve Arqu Filb, Albert Sagrera Bertran i Joan Pasqual
Cirera.
Llistat de socis dUni de Rabassaires

La Fora 1931-1939
Parallelament existien altres formacions poltiques i sindicals que no formaven
part del front dEsquerres: la Confederaci nacional de Treballadors (CNT) amb
una seixantena de socis, i el Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM).
Un consistori inestable
La Generalitat de Catalunya, un cop recuperat el poder, va ordenar la destituci

de tots els Comits Locals de Milcies Antifeixistes i la formaci dun nou
Consistori. El dia 30 doctubre es reuneix sota la presidncia del jutge popular
Carles Balde Boia, els segents ciutadans:
- Pel Centre Catalanista Republic adherit a ERC: Domnec Safont Vila,

Esteve Arqu Filba, Joan Pasqual Corney
- Pel Sindicat dOficis Varis adherit a la CNT: Jacint Ballesca Pinos, Josep
Pujadas Bachs, Joan Rosas Albi
- Pel Sindicat Agrcola i Cooperatiu: Esteve Auladell Auladell
- Pel Partit Obrer dUnificaci Marxista: Albert Sagrera Bertran
Entre tots ells han de conformar la nova corporaci segons el Decret de la

Generalitat del 9 doctubre de 1936 i Ordre del dia 12 del mateix mes. Es
procedeix a realitzar una votaci secreta on sobtenen els segents vots:
Esteve Auladell Auladell va obtenir 5 vots, en Joan Pasqual Corney 1 vot i
Jacint Ballesc Pinos 1 vot. Surt elegit com alcalde nEsteve Auladell Auladell.
Tamb es realitz lelecci dalcalde segon obtenint 5 vots en Josep Pujades
Bachs que es va imposar a Jacint Ballesc Pinos (2 vots) i Joan Rosas Albi (1
vot).
Un govern amb tantes formacions poltiques, tant diferents ideolgicament

entre elles, irremeiablement hauria de tenir problemes. Efectivament, el 17 de
gener de 1937 presenta la seva renncia el Conseller (Regidor) dAssistncia
Social, en Domnec Safont Vila, per estar totalment en desacord en el
repartiment de les contribucions que havien de fer els vens para el
manteniment dels refugiats que venien de les zones en guerra. LAlcalde
accepta la renncia i ordena a ERC que cerqui un substitut. En el ple del 21 de
febrer , en Joan Pasqual Corney, en representaci dERC, exposa que en
solidaritat amb Domnec Safont, retiren la seva representaci dins de
lajuntament per no estar dacord amb la seva direcci. Juntament amb Safont i
Pasqual, formen part de lajuntament per part dERC nEsteve Arqu. Per no
fou lnica dimissi. El 28 de febrer en Jacint Ballesc, representant al
consistori del Sindicat Local dOficis Varis en solidaritat amb ERC tamb
renuncia juntament amb els seus companys Josep Pujadas Bachs i Joan
Rosas Alb. Lalcalde Esteve Auladell es queda sol i no pot continuar governant
el que obliga a la formaci dun nou govern.
En el ple del 14 de mar de 1937, lalcalde Esteve Auladell Auladell renuncia al

seu crrec obligat pel seu Sindicat, el qual ja nha escollit un altre representant.
El senyor Auladell manifesta que ho accepta per vol fer constar que no vol cap

La Fora 1931-1939
responsabilitat futura que es pugui derivar del fet ats que alguns dels
consellers no compleixen amb els requisits que la llei vigent obliga. Es
constitueix un nou ajuntament format pels designats per llurs organitzacions
per tal que els representin dins de lajuntament. Sn: Josep Saboya Parera,
Esteve Arqu Filb, Joan Pasqual Corney per ERC; Josep Pujades Bachs,
Carles Planas Juli, Josep Rovira Candorm pel Sindicat dOficis Varis adherida
a la CNT, Josep Llobera Tal pel PSUC i Andreu Hereu Quatrecases pel
Sindicat Agrcola Cooperatiu. Feta votaci secreta entre els 7 consellers, surten
votats Joan Pasqual Corney i Esteve Arqu amb tres vots cadasc. s alcalde
el primer per ser el de major edat, encara que ho fa interinament ats que en el
propers 8 dies sha de fer una nova votaci per escollir-ne un. En data 16 de
mar es torna a efectuar una votaci secreta per escollir lalcalde i surt elegit
Esteve Arqu Filb per unanimitat. Poc va durar donat que el 12 de maig de
1937 va presentar la dimissi per motius personals ocupant el seu lloc, per
unanimitat dels consellers, en Joan Pasqual Corney.
L1 dagost els consellers representants del CNT presenten la dimissi,

possiblement instigats pel propi partit, escollint-se com a substituts en Josep
Pujades Bachs, Carles Planas Juli i Jacint Pujol Ozerans. No va ser acceptat
per la resta de consellers que varen dimitir com a protesta. Es forma un nou
consistori amb Jacint Ballesc Pins com a nou alcalde i amb noms dos
consellers: en Carles Planas Juli i Jacint Pujol Ozerans.
Torna lestabilitat
En compliment del decret de vuit doctubre de 1937 de la conselleria de

Governaci i Assistncia Social de la generalitat de Catalunya, es procedeix a
escollir nous consellers per lAjuntament el 17 doctubre de 1937. Les raons del
canvi que addueix la Generalitat es, per una banda, que els membres del
consistori que no han estat escollits per elecci popular, no poder restar en el
seu crrec per sempre; i per altre banda, hi ha consellers que no compleixen
els requisits marcats per la llei, emparats per lordre del 12 doctubre del 1936,
donant-se casos de consellers de consistoris que no sn vens del municipi, o
sigui forasters que no coneixen la vida local, ni tenen arrels afectives o familiars
al municipi. A La Fora les forces poltiques i sindicals existents sn:
- CNT representat per Jacint Ballesc Pinos, Carles Planas Juli i Jacint
Pujol Ozerans
- ERC representat per Miquel Safont Castella, Josep Saboya Parera i
Josep Pujadas Bachs
- Sindicat Agrcola i Cooperatiu no sha presentat cap representant.
Es procedeix a efectuar la votaci secreta per escollir lalcalde i segon alcalde

essent aquest en Jacint Ballesc Pins i Josep Pujades Bachs.
El 5 dabril de 1938, el conseller Carles Planas Juli renuncia al seu crrec per
haver dingressar en el Cas Carabiners, mentre que el conseller Josep Pujades

La Fora 1931-1939
Bachs entrega la seva renncia al crrec. Per raons desconegudes, el regidor
Miguel Safont Castella deixar daparixer a les actes. No sabem si va
renunciar o morir.
Les tropes franquistes estan

a punt dentrar a Catalunya.
En un intent devitar lentrada
de les tropes franquistes a
Catalunya, els republicans
fan un ltim intent de
resistncia a la coneguda
com a la batalla de lEbre. L1
de maig de 1938 sn
convocats els regidors a
lajuntament per fer el ple. El
secretari comena lacta
apuntant la data i anotant els
consellers presents: Jacint
Ballesc Pins, Jacint Pujol Ozerans i Josep Saboya Parera. No hi ha res ms
anotat, com si haguessin marxat a corre i cuita. Es sap que en Jacint Ballesc
va marxar cap a la batalla de lEbre on trob la mort.
El 23 de maig de 1938 es fa crrec de lajuntament el comissari, escollit per la

Conselleria de Governaci, en Josep Vilamanya Guiteras. En Josep Saboya
Parera s el que li passa les novetats.
Fou el final del somni republic a Vilamajor. El segent ple de lajuntament ser
el 3 de gener de 1939, el qual es troba en mans dels partidaris del franquisme.
Economia de guerra
Lesclat de la Guerra Civil va tenir moltes conseqncies per la poblaci, molt

especialment econmiques. Lajuntament va haver dadaptar les finances a la
situaci bllica que es vivia. Veiem alguns exemples.
Per ordre de la Generalitat, lajuntament est obligat a realitzar un cens del

bestiar i vehicles existents en el terme municipal per, si de cas, haguessin de
ser requisats per les autoritats militars. Es tracta dun cop dur donat que la base
econmica del poble s lagricultura la manca de bestiar o vehicles perjudica
greument la productivitat i per tant els ingressos econmics familiars.
La guerra va comportar un greu problemes de subministrament de productes

bsics. Lajuntament s lencarregat dalimentar a la poblaci i, majorment, ho
havia de fer amb productes locals, els produts en el mateix terme municipal o
voltants. Per aix el 8 de novembre de 1936 es prohibeix la sortida de gnere,
un control rigors de tota la producci agrcola i ramadera, celebraci de

La Fora 1931-1939
mercats locals setmanals, marcar tots els queviures ramaders per tal devitar
defraudacions i formaci duna comissi inspectora local. Evidentment, els
aliments estaven racionats per garantir una correcte distribuci entre totes les
famlies. Per evitar possibles defraudacions, noms algunes botigues podien
vendre, a preu taxat, aliments. Un exemple el tenim el 20 de desembre de 1936
quan varen arribar al poble dos farcells de bacall els quals noms podien ser
venuts, un per famlia i a un preu fixe, a dues de les botigues del pobles: can
Felip i can Pau. No eren pas les niques. Existien tres establiments dedicats a
la venda de carn de porc i xai: el den Pau Llobera, i els de Maria Subirana i
Felip Subirana. La venda podia ser lliure per s lajuntament el que imposa els
preus. La carn de porc es repartia els dilluns i dimecres i la carn de xai els
dimecres i dissabtes. Es volia que totes les famlies, independentment del seu
potencial econmic, tinguessin accs a la carn. Si sobrava carn, els carnissers
estaven autoritzats a vendre els producte a un preu lliure. Un altre exemple s
amb el pa. El flequer de la poblaci s en Joan Pujol i es queixa que laugment
del preu de la farina que encareix molt el producte i que, al ser un preu taxat,
no t marge de benefici i, per aix, proposa que el pugui vendre sense forma.
Lajuntament decideix que no ho faci per que a canvi augmenti el seu preu.
Amb el pas del temps la guerra sintensifica i amb ella la carestia. Els productes
escassegen i al poblaci comena a patir dificultats per alimentar-se dels
productes bsics, com el pa. El 7 de febrer el flequer comunica que no pot
servir ms pa per manca de farina. El 14 del mateix mes, el ple de lajuntament
pren la decisi de requisar tota la farina existent al poble, encara que sigui ds
particular. Lagutzil anir casa per casa, acompanyat de les persones que
calgui, prenent declaraci jurada del cap de la casa on declari el blat o farina
que t. Un cop recollida es procedir a racionar-la (250 gr diaris per famlia).
Poc va durar el requisat veient-se obligat el consistori a comprar blat a lArag a
canvi de garrins. Els bestiar, ms abundant a La Fora que no pas a altres
municipis, es va convertir en moneda de canvi, per aix necessitaven una
protecci especial, premiant-se la mort dels animals salvatges, com la mustela
o la guilla, que mataven bestiar.
Un altre mesura fou que el mercat setmanal, que es celebrava els divendres,
pugui ser obert a tothom el que permet que famlies puguin posar productes
obtinguts del conreu de la terra a la venda.
La Fora gaudia dun b que altre els hagus agradat tenir: un immens bosc
dels qual es recollectaven fruits i, sobretot, llenya i carb que ho venien a
altres municipis a canvi daliments.
Un altre problema que va sorgir s la manca de

circulaci de diners. Hi havia diners per no
fraccionat el que impedia la realitzaci de
qualsevol transacci econmica de carcter
local. La soluci fou presa en el ple del 16 de
maig de 1937 quan el regidor de finances

La Fora 1931-1939
proposa que lajuntament emeti paper moneda que substitueixi la moneda
metllica fraccionada. Sacorda fer una remesa de paper moneda per una
valor de 1.500 pessetes en bitllets d1 pesseta i de 50 cntims. Fou un xit que
oblig a fer una nova remesa el 17 doctubre, aquest cop per un valor de 5.000
pessetes.
Com es varen intentar solucionar els problemes

econmics? Albert Sagrera Bertran, membre destacat del
sindicat Uni de Rabassaires i representant del partit poltic
POUM, davant del greu problema datur entre el collectiu
de bosquerols, va decidir anar als pagesos que tenien
boscos sense explotar i els va obligar a contractar ma
dobra. El pags els pagava un jornal i a canvi rebia fusta
amb la qual podia fer el que cregus ms oport. Ho va fer
en els boscos de can Parera de Canyes, de cal Bord, de
can Clavell, de can Prat o de can Bassa.
Una altre mesura fou la collectivitzaci dalgunes masies com can Prat.
Locupaci de la masia es va realitzar perqu el seu propietari, Agust Vila i Vila,
quan es va proclamar la Repblica, va fugir abandonant-la. Les terres les
posaven a disposici dun masover o diversos jornalers les quals la treballaven.
El producte que obtenien lentregaven als sindicats que ho repartien com millor
creien.
El refugiats
Al juliol de 1936 la majoria del territori espanyol es trobava era afecte a la

repblica. Noms els territoris insulars i el centre oest estaven en mans

La Fora 1931-1939
feixistes. En 1937 les tropes lleials al general Franco varen conquerir tot loest
peninsular. La poblaci republicana es va veure obligada a traslladar-se cap a
lest, molt especialment al centre i llevant.
Per llei, les poblacions tenien lobligaci dacceptar i mantenir (alimentaci,

roba, medicaments, etc) els refugiats provinents de la zona de guerra. Hi havia
dos tipus: els que anaven de pas cap a una altre poblaci i els que no tenien on
anar. La Generalitat era lencarregada de repartir aquest segon grup entre els
diferents poblacions catalanes i la vegada era la que es feia crrec de les
despeses. Amb el pas del temps, les partides econmiques sanaven
endarrerint fent-se crrec lajuntament de totes les despeses fins al punt que
shavien de fer recaptacions extraordinries entre els vens per obtenir diners.
Els primers refugiats varen arribar de seguida a la Fora, per no fou fins a
principis de 1937 quan el problema sagreuj notablement. Tenim dades del
nombre de refugiats que hagueren a La Fora durant el perode situat entre el
febrer i agost de lany 1937. La majoria de refugiats eren madrilenys, dEuskadi,
Astries i Santander.
Any Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost

1937 64 57 163 166 166 157 159
La poblaci autctona de la Fora era dun 725 persones lany 1936, per tant
tingu un creixement dun 22% degut als refugiats que sestaven de forma
permanent. Aix vol dir que per cada habitants de la Fora hi havia 1 refugiat.
Recordo que , com he explicat anteriorment, havia greu problema de

subministrament alimentari per la poblaci local la qual havia de compartir els
pocs recursos amb els exiliats daltres provncies. Encara que no est
contemplat en els actes dels plens, de ben segur que hagu conflictivitat entre
els nous vinguts i la poblaci autctona.
Els refugiats eren hostejats en diverses cases particulars o edificis pblics.

Sabem que nhagueren a la Roureda, cal Roig, a la casa del secretari
municipal, can Llobera, can Prat, etc.
Desprs de la guerra, la foscor
El 30 de gener de 1939 les tropes del Frecce Verdi, una de les divisions
italianes sota el comandament den Franco, varen entrar a Vilamajor i La Fora.
Amb ells es deixava enrere la Repblica i sentrava de ple en una dictadura que
dur gaireb 40 anys.
El 3 de febrer de 1939, a les tres de la tarda Juan Sauque March, Jose Huguet
Pujol, Miguel Sagrera Icart, Jose Pujol Parera, Francisco Paradeda Soler,
Pedro Rosas Pujol, Pedro Ozerans Bassa, Arturo Arabia Ventura, Salvio Parera

La Fora 1931-1939
Samon, Antonio Raventos Varias, Felipe Subirana Casals, Paulino Serra Icart,
Esteban Illa Safont, Carlos Llobera Sagrera i Jose Muntasell Pruna es varen
reunir en els baixos de la casa La Jardinera , seu de lajuntament. Havien
estat convocats per constituir una seu de FET i JONS a Sant Pere de Vilamajor.
No sabem si aquestes persones eren els nics militants del partit falangista, del
que si sabem s que 6 mesos ms tard el partit tenia 60 socis. Sescull com a
president a Joan Sauqu Marc, com a secretari Josep Pujol Parera, com a
tresorer a Josep Huguet Pujol i vocals Miquel Sagrera Icart i Francesc
Paraneda Soler. Altres crrecs foren: delegat d'informaci Pedro Ozerans
Bassa, cap de milcies Miguel Sagrera Icart, delegat de premsa i propaganda
Jose Muntasell Pruna, delegat d'administraci Juan Pruna Mas, delegat auxili
social Jose Pujol Parera, delegats de la CNS Felipe Subirana Casals, delegat
de l'OJ Pedro Badell Subirana, delegada secci femenina Concepcion Pruna
Pasarell, secretaria Isabel Raventos Monteys, regidora OJ Monserrat Subirana
Casals.
A les 17 hores del mateix

dia en nombre del
Movimiento Nacionalista y
designados por Falange
Espaola Tradicionalista y
de las J.O.N.S venan a
encargarse de los
destinos de la poblacin
para regir la nueva
reestructuracin que la
Espaa liberada de
Franco propugna . Dos
dies ms tard, el
consistori es torna a
reunir per escollir els
crrecs: se proceder
al nombramiento de los
cargos que integraran la
corporacin ya que bien
Falange Espaola
Tradicionalista de las
J.O.N.S de esta localidad
los design como
representantes , en cambio no seal cargo concreto no oficial para ninguno
de ellos. Absents els regidors de lajuntament republic, Juan Sauqu orden
la constituci duna comissi gestora que assums les funcions atribudes a

La Fora 1931-1939
lajuntament. Pere Ozerans Bassa fou nomenat alcalde, Esteve Illa Safont com
a tinent dalcalde, exerc de regidor dipositari en Josep Muntasell Pruna, i com
a regidor dabastos Carles Llobera Sagrera. Finalment fou nomenat jutge Artur
Arabia Ventura.
No va durar gaire Juan Sauqu Marc com a cap local dels falangistes. El
6/9/1939 renuncia al seu crrec per casar-se i anar-sen a viure a un altre

La Fora 1931-1939
poble. El substitueix en Pedro Ozerans Bassa que s lalcalde del poble. Tot el
poder es concentra en unes soles mans
Aviat es decideix canviar la cara de lAjuntament i dels edificis oficials comprant

dos retrats de Franco, un pel despatx del president i un altre al sal dactes,
una bandera espanyola a la balconada de lajuntament, la qual fou comprada
per Juan Sauqu per 115 pts, i posteriorment la compra de dues ms per les
escoles juntament amb dos crucifixos i retrats del Generalssim (tamb es fan
les astes per collocar-les). Sadquireixen a la Jefatura provincial de
Propaganda duna medalla dargent i 4 de coure commemoratives del glorioso
alzamiento hi ho fan como prueba de buenos espaoles y ciudadanos que
saben cumplir con sus deberes patriticos.
Per celebrar la caiguda de Valncia i Madrid, que a la prctica s la finalitzaci

de la guerra, el 4 dabril de 1939 sorganitza un acte commemoratiu (La fiesta
de la victoria que sha de celebrar els dies 17, 18 i 19 de maig) amb la
participaci duna orquestra i repartiment de refrigeris per a tothom.
Posteriorment, el dia de Sant Pere es celebra la festa major del poble la qual es
autoritzada i sufragada per lajuntament (orquestra i refrigeris) i acorden anar
plegats a lofici religis.
La poltica repressiva franquista tindr un denominador com per a tot

Espanya: la persecuci de qualsevol dissident del nou ordre establert i el
desplegament de lideari nacionalcatolicista. A Catalunya, per, ser diferent.
Els catalans estaven, i estem, molt arrelats als signes identitaris de casa nostre,
especialment amb lidioma: el catal. Era i s el principal mitj de comunicaci
de la nostra cultura, dall que ens fa culturalment diferents a la resta, dall de
la qual estem tant orgullosos. Si ens quedem sense lidioma ens quedem sense
veu, sense cames, sense braos. I els franquistes ho sabien!.
Mantenir la unidad de Espaa s un dret inalienable de tot espanyol i ser el

govern el que vetllar per qu es compleixi. Cal eliminar tot all que evoqui al
desmembrament dEspanya i el catal trenca la unitat ats que no poden
coexistir dues llenges en un mateix Estat, i per aix cal eliminar a la ms dbil,
el catal. En el moment que les tropes franquistes entren a Catalunya, en el
territori ocupat, el castell es convertia en la llengua oficial. El catal restava
prohibit en el mbit pblic, no poden ser utilitzada per cap organisme oficial i
mitj de comunicaci. A partir dara les actes de lAjuntament seran escrites en
castell, els noms propis seran castellanitzats, els carrers canvien de nom o
sels espanyolitzaren, les misses deixaran de fer-se en catal, lescola en
castell i pel carrer la gent comena a parlar en castell encara que a casa
seva tothom parlava catal.

La Fora 1931-1939
Es va crear la Comisin para depuracin de funcionarios y empleados
pblicos. No consta cap depuraci feta a excepci del secretari de
lajuntament, en Josep Estrada Garriga, el qual va desaparixer acabada la
guerra i no va tornar. Es contracta un nou secretari, en Salvador Carles Prats, i
lagutzil Sebasti Pujol Ozerans Es van incorporar dos nous mestres: Elvira
Castarlenas Ricart i en Ramon Illa Gratacs. El personal a crrec de
lajuntament era un administratiu, un secretari-interventor; un arquitecte; un
metge, un veterinari, un farmacutic, una llevadora i un agutzil
Totes les ordres de repressi, de control, de cstig anaven adreades al cap de

FET del municipi, mai a lajuntament. El fet demostra qui manava realment al
municipi.

La Fora 1931-1939
Regidors de l'Ajuntament de La Fora (1931-1939)
12/4/1931 25/5/1933 05/01/1934 6/10/1934 26/04/1936 18/2/1936 08/06/1936 12/08/1936 30/10/1936 14/3/1937 12/05/1937 01/08/1937 17/10/1937
23/05/1938
al al al al al al a al al al a al al 05/02/1939
al 5/2/1939
24/5/1933 4/1/1934 5/10/1934 25/4/1935 17/2/1936 8/6/1936 l'11/8/1936 30/10/1936 14/3/1937 12/5/1937 l'1/8/1937 17/10/1937 23/5/1938
Sebasti Jacint Salvador Pere Jacint Esteve Esteve Joan Jacint Jacint Josep Pere
Josep Joan Illa Esteve
Alcalde Gibert Ballesc Codina Ozerans Ballesc Auladell Auladell Pasqual Ballesc Ballesc Vilamanya Ozerans
Pujol Mas Morell Arqu Filb
Espinosa Pins Monfulleda Bassa Pins Auladell Auladell Corney Pins Pins Guiteres Bassa
Pere Jacint Josep Salvador Esteve Josep Josep Josep Pere Josep
Joan Illa Joan Illa Josep savoia Esteve Illa
Regidors Ozerans Ballesc Muntasell Codina Auladell Pujades Pujades Savoia Ozerans Pujades
Morell Morell Parera Font
Bassa Pins Pruna Monfulleda Auladell Bachs Bachs Parera Bassa Bachs
Josep Miguel Josep Carles Josep Esteve Joan Josep

Joan Rosas Joan Rosas Domnec Esteve Carles Carles
Arqu Sagrera Pujades Llobera Muntasell Auladell Pasqual Muntasell
Alb Alb Safont Vila , Arqu Filb Planas Juli Planas Juli
Marinfern Icart Bachs Sagrera Pruna Auladell Corney Pruna
Joan Joan Pere Carles Josep Miguel Carles

Esteve Esteve Carles Carles
Parera Muntasell Ozerans Llobera Pujades Safont Llobera
Arqu Filb Arqu Filba Planas Juli Planas Juli
Farrerons Pruna Bassa Sagrera Bachs Castella Sagrera
Salvio Carles Carles Albert Joan Josep Josep Josep

Josep Prat Josep Prat
Parera Llobera Llobera Sagrera Pasqual Pujades Pujades Savoia
Mass Mass
Samon Sagrera Sagrera Beltran Corney Bachs Bachs Parera
Esteve Joan
Josep Illa Joan Pruna Joan Pruna Joan Rosas Josep Rovira Josep Rovira
Auladell Pasqual
Masjoan Mas Mas Alb Candorm Candorm
Auladell Cirera
Eliseu Jacint
Esteve Illa Esteve Illa Josep Josep
Parera Ballesc
Safont Safont Llobera Tal Llobera Tal
Moragues Pins
Albert Andreu Andreu

Sagrera Hereu Hereu
Beltran Quatrecases Quatrecases
Notes biogrfiques
Josep Pujol i Mas
(Sant Pere de Vilamajor, 1883-1956).
Fou alcalde en dues ocasions, entre el 1/1/1914 i el 31/12/1915 i entre el

22/7/1927 i el 4/3/1932. Exerc de pags. Va nixer a la masia de can Canal, al
venat del Pla de Sant Pere de Vilamajor, on va viure juntament amb els seus
pares, Pere Pujol i Parera i Rosa Mas i Oliver. Posteriorment es trasllad a
can Pau de Brugueres, on va viure amb la seva esposa, Montserrat
Pratginests i Cladellas, de Granollers, i els seus quatre fills: Jaume, Matilde,
ngela i Pilar. Un oncle avi seu, Jaume Pujol i Planas, ja havia estat alcalde de
Sant Pere.
Pere Ozerans i Bassa
(Sant Pere de Vilamajor, 1894-?)
Espardenyer i perruquer. Nat al mateix nucli histric de Sant Pere de Vilamajor,

a can Bad; el seu pare, Jaume Ozerans, menestral de la fusta, el va portar,

La Fora 1931-1939
amb quatre anys, a Sant Esteve de Palautordera perqu aprengus lofici
despardenyer, per aquesta feina no fou la definitiva, ats que el 1916 es va
fer perruquer o barber, aquesta vegada a Sant Pere, a la casa que lhavia vist
nixer. Casat amb Josefa Pujol i Parera, van tenir tres fills: Rosita, Pere i
Montserrat. Af a la Lliga Catalana, fou alcalde de Sant Pere de Vilamajor en
tres perodes: primer del mar de 1932 al maig de 1933; desprs del maig de
1935 al febrer de 1936; al final de la guerra, com que lalcalde i els regidors
havien abandonat el consistori, ell i altres es presentaren com a representants
del Movimento i, amb el vistiplau de FET y de las JONS, fou escollit alcalde,
crrec que exerc fins al 1945, en qu dimit. En aquesta dedicaci a la poltica
fou influt, molt probablement, pels seus familiars dedicats a la poltica: Pere
Ozerans i Moret i Pere Ozerans i Mass, i posteriorment, pel seu sogre, Pere
Pujol i Calder, que tamb va exercir dalcalde.
Josep Arqu i Marifern
(Llinars del Valls, 1877 Canovelles, 1962)
Pags. Va nixer a can Boatell, a Llinars del Valls,

per de jove, juntament amb tota la seva famlia, va
anar a viure a can Ribes, a Sant Pere de Vilamajor, on
treball de pags. Aqu va contraure matrimoni amb
Josepa Filb i Parera, filla duna famlia de pagesos
daquest municipi, amb qui va tenir quatre fills. Home
molt senzill i religis (era lencarregat de passar el bac
a lesglsia per mantenir vives les candeles) i de
carcter afable, aviat es va anar guanyant lafecte de la resta de vens. Fou
regidor de lAjuntament diverses vegades entre 1916 i 1922, i lany 1927 va
substituir a lalcaldia Jaume Pujol i Planas, que es trobava malament de salut,
fins a la incorporaci del nou alcalde, el mateix any. Al comenament de la
Guerra Civil, els revolucionaris li assaltaren la casa, robaren els diners que hi
tenia i lempresonaren durant ms dun mes. Lany 1937 el seu fill Esteve Arqu
i Filb fou alcalde de la localitat, aleshores amb el nom de "la Fora". Cap al

La Fora 1931-1939
final dels anys cinquanta va haver de marxar de can Ribes, perqu el propietari
la va posar en venda, i va anar a viure a Canovelles, on va morir
Jacint Ballesc Pins
(Sant Pere de Vilamajor, 1903 Montblanc, la Conca de Barber: front de

guerra, 1938)
Pags. Va nixer a can Clavell, una masia del venat del Pla de Sant Pere de
Vilamajor, i hi va viure amb els seus pares, Josep Ballesc i Arquer i Maria
Pins i Illa. Posteriorment, es va traslladar a can Llobera, on va viure fent de
pags. El 1933 es present a les eleccions municipals per ERC, i fou escollit
alcalde per 27 vots de diferncia respecte a la Lliga Catalana, representada a
Sant Pere de Vilamajor per Carles Llobera i Sagrera. Poc li dur el mandat, ja
que el mateix any ell i tot el consistori foren cessats per ordre governativa
militar desprs dels Fets dOctubre. Torn al consistori lany 1936 com a
responsable dobres pbliques, provements, cultura i allistaments, i va exercir
dalcalde accidental durant quatre mesos; des de 1937 fou alcalde com a
representant del sindicat doficis varis fins que va marxar a lluitar al front i trob
la mort a la batalla de lEbre, al sector de Montblanc
Joan Illa Morell
(Tagamanent, 1909)
Pags. Nascut a Tagamanent, en una data indeterminada es trasllad a viure a

Sant Pere de Vilamajor amb la seva famlia: el seu pare, Josep Illa i Mor, la
seva mare, Rosa Morell i Arum, i els seu tres germans. Va ser alcalde
accidental de Sant Pere de Vilamajor durant l'estiu de l'any 1936, en qu
esclat la Guerra Civil.
Esteve Auladell Auladell
(Sant Pere de Vilamajor, 1900 Santa Maria de Palautordera,

1982)
Pags. Fill de Francesc Auladell i Soldevila i de Dolors

Auladell i Auladell, va nixer a can Llobera, al Pla, a Sant
Pere de Vilamajor, i hi va viure fins que es cas amb
Montserrat Filb i Illa, amb la qual va tenir cinc fills (Joan,
Filomena, Carme, Antoni i Antnia) i es traslladaren a viure a can Pau de
Ribalta, al venat de Boscassos, del mateix municipi. Lany 1934 accedia a una

La Fora 1931-1939
regidoria de lAjuntament de Sant Pere de Vilamajor per ERC, per fou destitut
per lautoritat militar. Fou escollit alcalde el setembre de 1936 com a membre
representant del sindicat agrcola i corporatiu del municipi; el mar de 1937 va
deixar de ser el representant del sindicat i hagu de cessar com a alcalde.
Desprs de la guerra va ser represaliat: va estar 22 mesos a la pres, per va
sortir sense crrecs per falta de proves. Continu vivint a la casa de Sant Pere
de Vilamajor i treballant de pags fins als 75 anys. Llavors va vendre la
propietat i va marxar a viure a Palautordera, sempre ms allunyat de la vida
poltica, on va morir
Esteve Illa Safont
(Sant Pere de Vilamajor, 1905 - ?)
Pags. Va nixer a can Ambrs i exerc de pags juntament amb els seus
pares, Francesc Illa i Sarracarbasa i Maria Safont i Riera. Convisqu amb ells
gran part de la seva vida, ats que no es va casar ni va tenir fills. Durant el
periode de 1939 fins a 1945 va ser regidor de lAjuntament de Sant Pere de
Vilamajor i, posteriorment, tinent dalcalde. El 15 dagost de 1945 fou designat
alcalde accidental per la mort sobtada de lanterior alcalde, Pere Ozerans, i va
exercir el crrec fins al novembre de 1947
Sebasti Gibert Espinosa
(Sant Antoni de Vilamajor, 1908 - ?)
Pags. Va viure a can Toms (venat del Pla) de Sant Pere de Vilamajor,
juntament amb la seva mare, Josefa Espinosa i Roig, la seva germana Josefa,
el seu cunyat Pere Martori i Dalmau i els seus nebots. Va ser alcalde de Sant
Pere de Vilamajor durant la Segona Repblica (1933-1934)
Salvador Codina Monfulleda
(Sant Pere de Vilamajor, 1876 1957)
Pags. Casat amb una de les filles de la masia de can Surell, Josefa Surell i
Artigas, va anar a viure a la masia dels seus sogres; va tenir cinc fills: Maria,
Vicenta, Montserrat, Josep i Caterina. Va treballar de pags tota la vida, fins i
tot quan amb la seva famlia es va traslladar a una casa al venat de lesglsia.
Segurament fou a partir daquest moment quan es va implicar en la vida poltica
del poble: va ser tinent dalcalde i a finals de lany 1934 va accedir a lalcaldia
de Sant Pere per renncia de Jacint Ballesc i Pins, per va cessar pocs
mesos desprs.
Artur Arabia Ventura

La Fora 1931-1939
(Sant Pere de Vilamajor, 1904 1970)
Pags. Va nixer a cal Menut, al venat del Pla de Sant Pere de Vilamajor,
encara que marx aviat a viure al venat de lesglsia juntament amb els seus
pares, Josep Arabia i Sauqu i Merc Ventura i Exposita. Posteriorment es
cas amb Teresa Huguet i Pujol i van anar a viure a can Toms, al mateix
venat. Fou jutge de pau del municipi des del 1936 fins al 1953. Desprs de la fi
de la Guerra Civil, el 3 de febrer de 1939, ell i altres persones es presentaren a
lajuntament com a representants del Movimiento i foren designats per FET y
de las JONS com a representants del poble. Lany 1942 opt a lalcaldia en
representaci de les entitats econmiques i culturals locals, per no sort elegit,
i de nou lany 1948 va tenir la mateixa sort. Finalment, fou nomenat alcalde el
1956 i va exercir el crrec fins al 1964, en qu fou destitut per ordre
governativa.
Bibliografia
SOLER BECERRO, Raimon. Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya.

https://sites.google.com/site/municipals1934/
Alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental. Des de 1901 fins a lactualitat.

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/cercar.php
CALVACHE MASUET, Israel. Les associacions adherides a ERC al Valls

oriental durant la segona repblica. Ponncies. Anuari del centre destudis de
Granollers. 2007
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/255498/342427
Actes de lajuntament de Sant Pere de Vilamajor
MARTIN BERBOIS, Josep LLuis. La lliga regionalista al Valls oriental durant

la segona repblica. Ponencies. Anuari del centre destudis de Granollers. 2010
MARTI BONET, Josep Maria. Orgues i harmniums destruts durant la Guerra

Civil (1936-1939) a les parrquies de la dicesi de Barcelona.
POZO GONZALEZ, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els

mesos de juliol a octubre de 1936. Crisi i recomposici de lestat. Tesi doctoral.
UAB 2002

La Fora 1931-1939
BALLESTER MUOZ, David. La UGT i el sindicalisme obrer al Valls Oriental

durant la Guerra Civil. Ponncies Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.
2009
MARTIN BERBOIS, Josep Llus. La Lliga Regionalista al Valls Oriental durant

la Segona Repblica. Ponncies Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.
2010
CLAVIJO LEDESMA, Julio. La poltica sobre la poblaci refugiada durant la
guerra civil 1936-1939. Universitat de Girona. Tesi doctoral.
VINYES I RIBES,Ricard. La Catalunya internacional. Curial. Barcelona. 1983

UAB 2002
GIMJAUME, Ricard. Un poble, una guerra . Cardedeu 1936-1939 Treballs

Lauro 29
HERRERO BARO, Higini. Informe atorgament de lhonor de fill adoptiu de Sant

Pere de Vilamajor a lillustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Centre destudis de
Sant Pere de Vilamajor. 2013

UAB 2002
TURR MARTINEZ, Antoni. Les Emissions monetries oficials de la Guerra

Civil (1936-1939)

De La Dictablanda A La Dictadura Passant Per La República

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

De La Dictablanda A La Dictadura Passant Per La República

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

De la Dictablanda a la Dictadura passant per la Repu blica

Ferran Sarria Pa gina 0

Ferran Sarri Saracho

Espanya ha sigut i s un estat monrquic. Noms en dues ocasions, des dels

La Segona Repblica Espanyola fou el rgim poltic democrtic que va existir a

El presenta article vol analitzar com afect a la principal instituci pblica

La principal font dinformaci emprada ha estat les actes de lajuntament les

Ferran Sarria Pa gina 1

Les eleccions municipals de labril de 1931 es varen convertir en un plebiscit

Malgrat els resultats electorals, no era previsible un canvi de rgim immediat.

A Catalunya, ERC va ser guanyadora en vots i regidors a les quatre provncies.

El Rei, no obstant, no va voler abdicar, per el comit revolucionari que shavia

El problema ms immediat que va haver d'afrontar el govern provisional fou la

Ferran Sarria Pa gina 2

Un dels principals punts de l'Estatut de Nria s que aquest defineix Catalunya

Les eleccions municipals de 1931 a Sant Pere de Vilamajor

El 13 dabril de 1931 es constitueix el nou Ajuntament de Sant Pere de

- Homes majors de 25 anys (les dones no tenien dret al sufragi)

Ferran Sarria Pa gina 3

A Sant Pere de Vilamajor noms es varen presentar sis candidatures el que

Malgrat la suposada desafecci dels nous regidors a la Repblica, aquests es

Algunes de les primeres decisions que va prendre el nou consistori foren:

- Tota la correspondncia i actes administratius de lajuntament es faran

- Sadquireix una bandera republicana de grans dimensions per collocar-

Ferran Sarria Pa gina 4

- Es destina un fons per la celebraci de la proclamaci de la Repblica.

- Es compra un retrat de la Repblica.

Amb aquestes mesures el govern municipal pretn impulsar el lacisme en totes

Eleccions municipals de 1934: un govern desquerres.

El 24 de mar de 1933 fou aprovat pel Parlament de Catalunya la llei en qu

La funci principal de les Comissions gestores era aplanar el cam per la

A La Fora, tenint em compte el cens de lany 1930, li corresponen 6 regidors,

Ferran Sarria Pa gina 5

- la del Centre catalanista Republic adherit a Acci Catalana Republicana

Ferran Sarria Pa gina 6

Pocs dies abans, el 8 de desembre, esclat a Saragossa una revolta cenetista

Es va procedir a convocar, de nou, eleccions municipals pel 14 de gener de

Com va succeir al 1931, les eleccions municipals havien de convertir-se en un

El resultats a Sant Pere de Vilamajor, amb un cens de 427 persones de les

- Centre Catal Republic va obtenir 162 vots que representava el 54,5%

Ferran Sarria Pa gina 7

Lajuntament de Sant Pere de Vilamajor estava constitut per diverses

- La Comissi de Governaci encarregada de gestionar el rgim interior

Els fets doctubre de 1934. La destituci de lajuntament.

El 2 doctubre de 1934, el govern estatal de Ricardo Samper Ibaez dimiteix

A Catalunya esclat un moviment insurreccional que port el 5 doctubre a la

Ferran Sarria Pa gina 8

Les dretes dominen lajuntament

El 16 de febrer de 1936 es varen celebrar les terceres i darreres eleccions

El Front d'Esquerres (FEC) es va acordar en un Manifest signat a Barcelona el

Ferran Sarria Pa gina 9

La resoluci negativa de la Llei de Contractes de Conreu, la bipolaritzaci del

La victria de les forces poltiques desquerres a Espanya signific, entre altres

Restabliment del consistori municipal. Tornen les esquerres

En Jacint Ballesc, el 9 de juny de 1936, demana una llicncia de 3 mesos per

Lalament nacional. Un consistori antifeixista.

Ferran Sarria Pa gina 10

Davant lesclat de la revoluci social, la Generalitat no va tenir ms remei que

Aix va nixer el Comit Central de Milcies Antifeixistes, constitut el 21 de juliol

Daquesta manera, durant lestiu de 1936, el govern de Catalunya va restar en

Tanmateix, lactuaci del Comit durant els primers mesos de la guerra no va

Desprs dun perode inicial marcat pel domini anarcosindicalista, la CNT-FAI

Ferran Sarria Pa gina 11