20.

Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, la Generalitat

provisional, les principals forces polítiques catalanes així com
l’elaboració, aprovació i característiques de l’Estatut.

1) Antecedents de la proclamació de la República.

L’agost de 1930 té lloc a San Sebastià una reunió de tota l’oposició: republicans,
nacionalistes i alguns membres socialistes. S’acorda acabar amb la dictadura, si cal, per
la via insurreccional (sempre contemplant els interessos dels nacionalistes). Damaso
Berenguer és substituït per Aznar al 1931, que serà qui convoqui eleccions municipals al
12/04/1931 amb l’objectiu de tornar a la Constitució.

Amb les eleccions municipals es va aprofitar per fer un referèndum. Els republicans van
interpretar que si votaves als partits monàrquics no volies República i si votaves partits
republicans, sí que en volies. A Barcelona, Madrid i València guanya el republicanisme,
però a terres agràries guanyen els partits monàrquics. Els republicans van dir que només
havien guanyat els partits monàrquics on havia caciquisme i que, per tant, Espanya volia
República.

L’esclatant victòria de les candidatures republicanes i d’esquerra a les eleccions del 12

d’abril de 1931, triplicant el nombre de regidors aconseguits per la dreta, van portar Lluís
Companys, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a la ciutat de Barcelona a
presentar-se a l’Ajuntament per fer-se càrrec. A la Plaça Sant Jaume ja onejava la bandera
republicana i els dirigents d’ERC van sortir al balcó de l’ajuntament des d’on Companys
va proclamar la República.

Poques hores després, Francesc Macià, el màxim dirigent d’ERC, va proclamar la

República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Macià
s’avançava així als esdeveniments que es succeïen a Madrid, potser per poder negociar
amb més força, i constituïa, el 15 d’abril, el seu primer govern integrat per totes les
formacions polítiques catalanes de caràcter progressista.

2) Generalitat Provisional. (1 punt)

El 17 d’abril arribava a Barcelona una comissió del encarregats de negociar amb el

president. D’aquests contactes van sortir la substitució de la República Catalana per la
concessió immediata d’un règim d’autonomia concretat en el govern de la Generalitat i el
compromís de l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia que seria aprovat pel govern
espanyol després de ser referendat pel poble català. El 21 d’abril, per signar aquest acord
amb el president Macià, el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va
traslladar-se a Barcelona.

El govern de la Generalitat, en mans de republicans i catalanistes d’esquerres, comptava

amb una força més moral que real ja que, en espera de les competències que es cedirien
en el promès Estatut, només podia actuar amb les atribucions de l’antiga Mancomunitat,
ja que s’havien suprimit les antigues diputacions provincials.
3) Principals forces polítiques catalanes. ERC. (1 punt)

- Esquerra Republicana de Catalunya: ERC era un partit nacionalista català constituït el

1931. Integrava sectors nacionalistes radicals com l’Estat Català de Francesc Macià,
vells republicans històrics com el grup de L’Opinió, i petites formacions republicanes i
nacionalistes. El seu programa va atreure amplis grups de la petita burgesia, de la pagesia
i de la classe treballadora. Hegemònic durant tota l’etapa republicana, va aportar els dos
presidents que tindria la Generalitat (Macià i Companys), comptava amb una gran
militància (70.000 militants el 1933) i proposava un ampli programa de reformes
polítiques i socials.

4) Principals forces polítiques catalanes. Lliga Regionalista /Lliga Catalana i altres

forces conservadores. (1 punt)

- Lliga Catalana: La Lliga Regionalista canviaria la seva denominació el 1933, però

seguiria sent el partit de la burgesia industrial catalana liberal-pactista i dels grans
propietaris agrícoles. Segona força política a Catalunya, sota el lideratge de Francesc
Cambó i Joan Ventosa, seria partidària de qüestions com l’Estatut, però es mostraria
contrària a la Llei de Contractes de Conreus. No va participar dels governs de la
Generalitat.

- Unió Democràtica de Catalunya: Partit catòlic i nacionalista català, liderat per Manuel
Carrasco i Formiguera, d’implantació poc nombrosa i repartit desigualment pel territori.
La UDC en tot moment va estar al costat de la legalitat republicana.

5) Principals forces polítiques catalanes. Els partits socialistes. (1 punt)

- Unió Socialista de Catalunya: Era defensora d’una socialisme nacionalista i palesava

un arrelament i un protagonisme més gran que el PSOE a Catalunya en exercir com un
apèndix dels governs d’ERC.

6) Principals forces polítiques catalanes. Els partits comunistes. (0,5 punts)

- Partit Socialista Unificat de Catalunya: El PSUC va néixer el 1936 com a partit català
de l’esquerra comunista. Era el resultat de la unió de la Unió Socialista de Catalunya, la
Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i el Partit Comunista de Catalunya.
Partits amb una militància escassa i poca influència política, amb la unificació i l’esclat
de la Guerra Civil el PSUC esdevindria, un partit rellevant en els governs de la Generalitat.

- Partit Obrer d’Unificació Marxista: El POUM va néixer el 1935 de la unió del Bloc Obrer
i Camperol i l’Esquerra Comunista. De tendència trotskista, sota la direcció d’Andreu Nin
i Joaquín Maurín, participaria en els governs de la Generalitat fins els Fets de Maig de
1937. La seva incidència política va ser limitada.
7) El desenvolupament de l’Estatut de Núria

L’Estatut de Núria. L’elaboració del projecte d’Estatut que havia de definir el marc
institucional de l’autonomia catalana i les competències que assumiria va ser ràpida. Va
crear-se, en primer lloc, una comissió, presidida per Jaume Carner, que seria
l’encarregada de la seva redacció, la qual va reunir-se a la vall de Núria. A continuació,
l’avantprojecte, l’anomenat Estatut de Núria, va ser aprovat per la Diputació provisional
(una assemblea de representants dels municipis) i, posteriorment, sense esperar que la
Constitució estès enllestida va ser aprovat per referèndum.

Reconeixia Catalunya com un “Estat autònom dintre de la República espanyola. A més,

l’Estatut de Núria declarava el català com a llengua oficial a Catalunya. La Generalitat,
d’aprovar-se el text, es dotava de competències exclusives en l’ensenyament, la cultura,
la policia, l’ordre públic, la sanitat, les obres públiques, l’agricultura, la regulació del dret
civil, l’ordenació territorial, el règim municipal i els tribunals de justícia. Per al
finançament autonòmic, la Generalitat disposaria de la gestió dels impostos directes,
mentre que els indirectes serien gestionats pel govern central.

Així, el 26 de juliol el text de Núria va ser aprovat per 1.063 municipis catalans (98%); i el
2 d’agost de 1931, el poble català es pronunciava a favor de l’Estatut amb un 75% de
participació, i 595.205 vots a favor (99%) per només 3.286 en contra. L’Estatut naixia amb
un amplíssim suport a Catalunya, però encara faltava el tràmit més feixuc: la seva
aprovació per les Corts espanyoles.

8) La importància del marc constitucional. (0,5 punts)

9) L’enviament de l’Estatut a Madrid: debat i aprovació. (0,5 punts)

L’Estatut aprovat a Madrid el 9 de setembre de 1932 (400 dies després d’haver-lo lliurat
a les Corts), amb 334 vots favorables i 24 contraris, havia estat retallat per uns diputats
que tenien una concepció de l’Estat espanyol i el seu sostre de competències molt
allunyat del plebiscitat pels catalans. Tot i això, encara van conservar-se institucions
bàsiques com el Parlament i el Consell de govern de la Generalitat.

10) Característiques de l’Estatut de 1932 (1 punt)

Així, Catalunya ja no era considerada un Estat autònom, sinó una regió autònoma; no es
contemplava la ciutadania catalana, sinó l’espanyola; el poder de Catalunya ja no emanava del
poble, sinó de les Corts; la llengua catalana ja no era l’única oficial, sinó que compartia aquest
caràcter amb el castellà; la Generalitat no assumiria les competències dels centres
d’ensenyament existents, sinó que n’havia de crear de nous; i la recaptació de tributs ja no
corresponia íntegrament a la Generalitat.

Per la seva banda, corresponia a la Generalitat la legislació del dret civil, el règim administratiu
intern de Catalunya, l’ordre públic, obres públiques, l’administració de justícia i les relacions
laborals. Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’haurien de resoldre mitjançant el Tribunal
de Garanties Constitucionals. (explica el art 9).