istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
Font:https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/
TEMA 4. LA II REPÚBLICA (1931-1936)
1. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932
3.1. De la República Catalana a la Generalitat provisional.
’esclatantvictòriadelescandidaturesrepublicanesid’esquerraaleseleccionsdel
L
12 d’abril de 1931, triplicant el nombre de regidors aconseguits per la dreta, van
portarLluísCompanys,capdellistad’EsquerraRepublicanadeCatalunyaalaciutat
deBarcelona,iJoanLluhíiVallescàapresentar-seal’Ajuntamentperfer-secàrrec.
Cap quarts de dues a laPlaçaSantJaumejaonejavalabanderarepublicanaiels
dirigentsd’ERCvansortiralbalcódel’ajuntamentdesd’onCompanysvaproclamar
la República.
oques hores després, Francesc Macià, el màxim dirigent d’ERC, va proclamar la
P
República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Macià s’avançava així als esdeveniments que es succeïen a Madrid, potser per
poder negociar amb més força, i constituïa, el 15 d’abril, el seu primer govern
integrat per totes les formacions polítiques catalanes de caràcter progressista.
Macià proclamant la República al balcó de la Generalitat
a iniciativa dels dirigents catalans, però, va provocar un conflicte ambelgovern
L
provisional de la República perquè els acords del Pacte de SantSebastiàfixaven
que ladescentralitzaciódel’Estatilamanerad’articularlesdiferentsnacionalitats
haviendeserestablertsperlafuturaConstitució.Així,durantunsdiesCatalunyava
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
v iure independent de l’autoritat del govern espanyol. La reacció del govern
provisionaldeMadrid,però,novafer-seesperarjaquelainstauraciód’unprojecte
federal com el que pretenia Macià no entrava en els seus plans.
l17d’abrilarribavaaBarcelonaunacomissiódelgovernencarregadadenegociar
E
amb el president. D’aquests contactes van sortir la substitució de la República
Catalana per la concessió immediata d’un règim d’autonomia concretat en el
govern de la Generalitat i el compromís de l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia
queseriaaprovatpelgovernespanyoldesprésdeserreferendatpelpoblecatalà.El
21d’abril,persignaraquestacordambelpresidentMacià,elmateixpresidentdela
República, Niceto Alcalá Zamora, va traslladar-se a Barcelona.
l govern de la Generalitat, en mans de republicans i catalanistes d’esquerres,
E
comptavaambunaforçamésmoralquerealjaque,enesperadelescompetències
que es cedirien en el promès Estatut, només podia actuaramblesatribucionsde
l’antiga Mancomunitat..
3.2. L’Estatut de Núria.
’elaboració del projecte d’Estatut que havia de definir el marc institucional de
L
l’autonomia catalana i les competències que assumiria vaserràpida.Vacrear-se,
en primer lloc, una comissió, presidida per Jaume Carner, queserial’encarregada
de la seva redacció, la qual va reunir-se a la vall de Núria. A continuació,
l’avantprojecte, l’anomenat Estatut de Núria, va ser aprovat per la Diputació
provisional (una assemblea de representants dels municipis) i, posteriorment,
sense esperar que la Constitució estès enllestida va ser aprovat per referèndum.
ixí, el 26 de juliol el text de Núria va ser aprovat per 1.063 municipis catalans
A
(98%);iel2d’agostde1931,elpoblecatalàespronunciavaafavordel’Estatutamb
un 75% de participació, i 595.205 vots a favor (99%) per només 3.286 en contra.
L’EstatutnaixiaambunamplíssimsuportaCatalunya,peròencarafaltavaeltràmit
més feixuc: la seva aprovació per les Corts espanyoles.
’articulat de l’Estatut de Núria era ambiciós i defensava “eldretquetéCatalunya
L
com a poble a l’autodeterminació” a la vegada que reconeixia Catalunya com un
“EstatautònomdintredelaRepúblicaespanyola”.Iésqueeltextpartiadelabase
que la República tindria un caràcter federal i que la sobirania, en conseqüència,
residiriaenelpobledeCatalunya.Amés,l’EstatutdeNúriadeclaravaelcatalàcom
allenguaoficialaCatalunya,acceptavalapossibilitatdelafederaciódelspaïsosde
parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat.
a Generalitat es dotava de
L
competències exclusives en
l’ensenyament, la cultura, la policia,
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
l’ordre públic, la sanitat,lesobrespúbliques,l’agricultura,laregulaciódeldretcivil,
l’ordenació territorial, el règim municipal i els tribunals de justícia. Per al
finançament autonòmic, la Generalitat disposaria de la gestió dels impostos
directes, mentre que els indirectes serien gestionats pel govern central.
Manifestacions en favor de la defensa de l’Estatut de Núria
3.3. L’Estatut d’Autonomia de 1932.
l debat celebrat a Madrid al voltant de l’Estatut va ser llarg, laboriós i farcit de
E
pressions,comhoprovaelfetque,haventestatpresentatl’Estatutel18d’agostde
1931, les discussions no van iniciar-se fins al mes de maig de 1932 i no van
finalitzar fins el 9 de setembre del mateix any, havent-se accelerat l’aprovació a
causa dels efectes de l’intent de cop d’Estat protagonitzat pel general Sanjurjo.
’optimisme inicialrespectedeltextdeNúriaaviatvaserapaivagatperl’aprovació
L
d’una Constitució que proclamava l’Estat unitariiquefeiainviablelapermanència
en la redacció final de bona partdel’articulatpresentatpelpropiMaciàaMadrid.
Paral·lelament, amplíssims sectors socials a dreta i esquerra van mostrar laseva
aversió a la sortida estatutària, que titllaven de separatista, i no van dubtar a
mobilitzar la població espanyola a favor de la unitat indissoluble de la pàtria a
través de mítings, manifestos i campanyes de boicot al productes catalans.
’Estatut aprovat a Madrid el 9 de
L
setembre de 1932 (400 dies després
d’haver-lolliuratalesCorts),amb334
vots favorables i 24 contraris, havia
estat retallat per uns diputats que
tenien una concepció de l’Estat
espanyol i el seu sostre de
competències molt allunyat del
plebiscitat pels catalans. Tot i això,
encara van conservar-se institucions
bàsiques com el Parlament i el
Consell de govern de la Generalitat.
ixí, Catalunya ja no era considerada
A
un Estat autònom, sinó una regió
autònoma; no es contemplava la
ciutadania catalana, sinó l’espanyola;
el poder de Catalunya ja no emanava del poble, sinó de les Corts; la llengua
catalana ja no era l’única oficial, sinó que compartia aquest caràcter amb el
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
astellà; laGeneralitatnoassumirialescompetènciesdelscentresd’ensenyament
c
existents, sinó que n’havia de crear de nous; i la recaptació de tributs ja no
corresponia íntegrament a la Generalitat.
n el repartiment de competències, l’Estat assumia en exclusiva la legislació en
E
defensa, exèrcit, polítiquesaranzelàries,tributs,moneda,banca,legislaciólaborali
relacions amb l’Església. Per la seva banda, corresponia a la Generalitat la
legislació del dret civil, el règim administratiu intern de Catalunya, l’ordre públic,
obres públiques, l’administració de justícia i les relacions laborals. Els conflictes
entrelaGeneralitatil’Estats’haurienderesoldremitjançantelTribunaldeGaranties
Constitucionals.
anmateix, l’Estatut d’Autonomia de 1932, acceptat de forma desigual per la
T
població catalana, eraunaeinaútilperiniciarelcamíautonòmicjaquetancavael
període de provisionalitat, reconeixia la Generalitat com a institució de govern de
Catalunyaiacceptaval’existènciad’unParlamentid’unTribunaldeCassaciócoma
òrgansupremd’apel·lació.Arabé,lasevautilitatdependriadelapromptitudambla
qualesrebessinelstraspassosilesassignacionspressupostàriescorresponents.I
aquest procés va ser lent i deficient.
2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
mb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a
A
ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del
govern.S’iniciavaunanovaetapa,entredesembrede1931isetembrede1933,en
laquallesforcesrepublicanesd’esquerraielssocialistesvanimpulsarunambiciós
programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien
com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
4.1 La reforma agrària.
areformadelapropietatdelaterravaserelprojectemésambiciósiniciatperla
L
República. Es volia posar fi alpredominidellatifundismeexistentabonapartdel
centreielsudespanyolialavegadamillorarlescondicionsdevidadelspagesos
més pobres, els jornalers. La reforma era essencial degut al pes que l’agricultura
tenia en l’economia espanyola, ocupant gairebélameitatdelapoblacióactivadel
país.
travésd’unsprimersdecrets,elsocialistaLargoCaballero,MinistredeTreball,va
A
disposar que els empresaris agraris havien de donar treball als jornalers del seu
terme municipal (d ecret de termes municipals), així com que la jornada laboral
havia de ser de vuit hores, i que s’havien de crear jurats mixtos per arbitrar els
salaris i la congelació dels arrendaments. Aquestes mesures van molestar
l’Associació Nacional de Propietaris de Finques que va endegar una actitud de
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
oicot sistemàtic caracteritzada per la reducció de les superfícies conreades i
b
l’extensió dels conreus extensius per tal d’utilitzarmenysmàd’obra,incrementant
així el nombre de camperols a l’atur.
esprésd’aquestesprimeresmesures,elmarçde1932vaniniciar-sealParlament
D
les discussions sobre el Projecte de Reforma Agrària. Igual que va passar amb
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els debats van eternitzar-se per les
discrepàncies polítiques.
s pretenia expropiar amb la conseqüent indemnització milions d’hectàrees de
E
finques que els seus propietaris, fonamentalment latifundistes i nobles, no
conreaven directament,ambl’objectiuderedistribuir-lesentrefamíliescamperoles
ocol·lectivitatsd’agricultors.Lalleiafectavaaquellesprovínciesonpredominavael
latifundi (Andalusia, Extremadura, Ciutat Reial, Toledo, Salamanca i Albacete)ino
solucionava els problemes dels petits propietaris castellans ni dels minifundistes
gallecs. En definitiva,noestractavad’uncanviradicaldelasituacióenelcampni
d’unacol·lectivitzaciódelaterra,sinód’unintentperamodernitzarl’agriculturaide
millorar la situació social de la pagesia.
er a portar a terme la redistribuciódelesterresvacrear-sel’InstitutdeReforma
P
Agrària.Peròaquestvatrobar-seambmúltiplesigreusproblemesal’horad’aplicar
la reforma, de manera que cap a finals de 1933 només s’havien expropiat unes
90.000 hectàrees i s’hi havien assentat menys de 10.000 famílies (quan s’havien
previst unes 60.000 anuals). D’aquesta manera, la reforma agrària va passar de
representar l’esperança en el nou règim a ser una de les grans frustracions.
3.2. La reforma militar.
l govern republicà estava convençut que l’exèrcit necessitava una profunda
E
transformació ja que presentava problemes d’estructura i d’actitud: un excés de
comandaments (195 generals i 17.000 oficials per 105.000 soldats), un material
inadequat i antiquat, i uns oficials que aixecaven dubtes al respecte de la seva
predisposicióadefensarlaRepública.Espreteniaimpulsarunareformaquecreés
un exèrcit professional i democràtic.
zañavaintentarabordarlareformadel’exèrcitdisposantquetotsaquellsoficials
A
que no signessin la promesa “pel meu honor servir bé i fidelment la República”
podien causar baixa, però cobrant el seu sou íntegre. Amb aquest moviment van
sortiruns10.000oficials,peròaixònovaservirperneutralitzarl’exèrcit.Amés,es
van suprimir les capitanies generals i l’Acadèmia Militar deSaragossa,dirigidaen
aquell moment pel general Franco i viver dels sectors militars més propensos al
colpisme,vaserclausurada.Lareforma,però,vatenirunsresultatslimitatsivaser
rebuda com una agressió per alguns sectors militars.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
4.3 La reforma religiosa.
ndelsprimersobjectiusdelaRepúblicavaserlimitarlainfluènciadel’Esglésiai
U
secularitzarlasocietatespanyola.Així,l’article3delaConstituciódeiaque“l’Estat
espanyol no té religió oficial”.Lareformatambévasuposarlallibertatdeculte,la
supressiódelpressupostdelclergat,l’establimentdelmatrimonicivil,lalegalització
del divorci, la secularització dels cementiris i la dissolució de la Companyia de
Jesús i la confiscació dels seus béns. A més, el 1933, va aprovar-se la Llei de
Congregacions que prohibia a l’Església i a les ordres religioses dedicar-se a
l’ensenyament, al comerç i a la indústria.
questa legislació, en una societat com l’espanyola dels anys trenta, d’absoluta
A
majoriacatòlica,vaconvertir-seenlafontd’innumerablesconflictes.Bonapartdels
sectors catòlics van veure en la reforma religiosa una agressió a les seves
conviccions. A més, la jerarquia eclesiàstica (amb l’excepciódeVidaliBarraquer)
no va dubtaral’horad’exposarlasevahostilitatalaRepúblicaiposarelscatòlics
en contra del nou règim. Per exemple, el Primatd’Espanya,elcardenalSegura,va
publicar unaviolentapastoralsobrelagravetatdelmomentenlaqualpropugnava
la unió defensiva dels catòlics per aturarlesreformes,motiuperlaqualelgovern
va expulsar-lo del país.
El cardenal Segura
Igualment, a mida que s’avançava en les reformes i
l’Església s’oposava al règim, la radicalització
anticlerical s’accentuava. Així, el maig de 1931 una
reacció popular i anticlericalvaprovocarl’incendid’un
centenar d’edificis eclesiàstics com a conseqüència
delsavalotsaMadrid,Sevilla,Còrdova,Màlaga,Sevilla,
Alacant, Cadis, Múrcia i València, fet que va reafirmar
l’Esglésiaielscatòlicsenelsseustemors.Encanvi,al
nord peninsular i a Catalunya la calma va ser total.
4.4. La reforma de l’Estat centralista.
n el projecte polític republicà hi entrava la
E
contemplació de ladiversitatnacionaldinsd’Espanya,
tal i com s’havia recollit en el Pacte deSantSebastià
primer i en la Constitució de 1931 després. Això,
suposadament, comportava que qualsevol regió que
ho sol·licités podia accedir a l’autonomia.
atalunya va ser el primer territori on va iniciar-se
C
aquest procés amb la creació de la Generalitat i
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Ara bé, aquesta va ser l’única
nacionalitatquevaaconseguiraquestreconeixementabansdel’esclatdelaGuerra
Civil.Així,l’Estatutbasc,ratificatpelpobleenplebiscitelnovembrede1933,nova
seraprovatfinsal’octubrede1936.Il’Estatutgallec,plebiscitateljuliolde1936,no
va ser aprovat fins el febrer de 1938.
4.5 La reforma laboral.
a millora de les condicions laborals va ser l’objectiu primordial del ministre
L
socialistaFranciscoLargoCaballero,totil’oposiciódelesorganitzacionspatronals
a qualsevoltipusdereformadelmarcdelesrelacionslaborals.Així,esvaaprovar
la Llei de Contractes de Treball, queregulavalanegociaciócol·lectiva,ilaLleide
JuratsMixtos,queatorgavaaaquestsjuratsunpoderd’arbitratgevinculantencas
deconflicteslaborals.Lalegislaciólaboralvacompletar-seambl’establimentdela
jornada laboral de quaranta hores setmanalsi l’augmentdels salaris.
4.6 Reforma educativa i cultural.
’acciódelaRepúblicaenelcampdel’educacióvapromoureunaeducacióliberali
L
laica igarantinteldretuniversalal’educacióperprimercopenlasevahistòria.Es
pretenia estendre la cultura a les capesmenysafavoridesdelapoblació,reduirel
40% d’analfabetisme i posar en marxa un programa modern d’educació que
estiguésal’abastdetotalapoblació.Enelcampdel’escolaritzacióvanfer-seuns
avenços notoris. Així, en els períodes de govern d’Azaña van construir-se més
escoles (10.000) que en els trenta anys anteriors. A més, van crear-se places de
mestres i aquests van veure millorat el seu salari, va ampliar-se el nombre
d’estudiants de secundària, van millorar-se lesuniversitatsivacrear-seuninstitut
d’investigacions científiques.Enaquestperíode,elpressupostdestinataeducació
va incrementar-se fins al 50%.
Obra de teatre itinerant en el marc de les Misiones pedagògiques.
na iniciativa singular de
U
difusió cultural va
consistir en la creació de
lesMisionesPedagógicas,
introduïdes l’estiu de
1933, que tenien com a
objectiu fer arribar la
cultura als nuclis de
població més endarrerits
mitjançant uns 5.000
grups ambulants de
professors, estudiants i
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
intel·lectualsqueportavenaaquesteszonesbibliotequesambulants,conferències,
teatre i cinema.
naixecamentanarquistaaCasasViejas(Cadis)ilarepressióduríssimaqueelva
U
seguir amb laintervenciódelaforçapúblicaproduintferitsimortsvanseralguns
dels motius que portarien a la dimissió d’Azaña idelseugovern,desacreditatper
lesduresmesurespolicialsadoptadesperrestablirl’ordrepúblic,donantpasaunes
noves eleccions el novembre de 1933 que donarien pas al triomf de les dretes.
El general José Sanjurjo
lguns sectors de l’exèrcit van voler aprofitar el
A
descontentamentcreixentdelsgrupsmésconservadorsde
la societat per les reformes militar i agrària d’Azaña
juntament amb el projecte d’Estatut d’Autonomia de
Catalunya i la laicització de l’Estat.Així,l’agostde1932,el
general José Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop
d’Estat amb la pretensió de forçar el gir polític de la
República capaladreta.Elcop,laSanjurjada,vafracassar
estrepitosament i Sanjurjo va ser empresonat. La seva
rebel·lió s’havia demostrat prematura perquè els grups
socials de la reacció que poguessin haver-li donat suport encaranoestavenprou
units,peròvaobrirunperillóscamí peral’evoluciódelaSegonaRepúblicaquees
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
oncretaria amb lacreaciódelaclandestinaUniónMilitarEspañolaprofundament
c
reaccionària i antireformista.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
3. EL BIENNI NEGRE (1933-936)
5.1. El bienni conservador: la retirada de les reformes.
lllargde1933laRepúblicavaentrarencrisi.Elproletariat,tantl’anarquista(CNT)
A
com el socialista (UGT), va desentendre’s dels objectiusrepublicansivapracticar
una estratègia revolucionària; els tradicionalistes ileselitseconòmiques,socialsi
ideològiques (Església, grans propietaris, organitzacions patronals, etc.)
s’aglutinavenenlaidead’enderrocarlesreformesdelsprimersgovernsrepublicans;
i els mateixos republicans dubtaven del camí a seguir.
’aquestamanera,elpresidentdelaRepública,AlcaláZamora,vaferdimitirAzaña
D
per la seva complaença amb els socialistes i va encarregar Martínez Barrio la
formació d’un govern integrat exclusivament perrepublicanistes.Elprojecte,però,
varesultarinviableil’octubrede1933lesCortsvanserdissoltesivanconvocar-se
noves eleccions pel 19 de novembre.
lllargde1932lesdretess’havienreorganitzatdesprésdeladesfetarepublicana.
A
Així, el centredreta espanyol va reestructurar-se al voltant del Partit Radical
d’Alejandro Lerroux, que va atreure grups d’empresaris, comerciants i propietaris
agrícoles, que no s’oposaven tant al règim republicà com a la seva tendència
esquerranosa. D’altra banda, el 1933, els sectors catòlics i conservadors van
mobilitzar-se molt activament contra la política social,religiosaiautonòmicadels
governs d’esquerres, donant lloc a la creació d’un nou partit, la Confederación
Española de Derechas Autónomas (CEDA) sota el lideratge de José María Gil
Robles.
es eleccions de 1933vanestarmarcades
L
perlafragmentaciódelspartitsd’esquerres
en un sistema electoral que primava les
coalicions. Així, les dretes arribaven a la
convocatòria electoral amb un front
electoral unificat en moltes
circumscripcions amb un programa
encaminat a revisar la legislació laica i
socialitzant, amnistiar els revoltats delcop
militar d’agost de 1932 i defensar els
interessos econòmics tradicionals del país. Percontra,lesesquerres,enfrontades
pels conflictes socials dels anys anteriors, van presentar-se desunides. A més, la
CNT va optar per defensar l’abstenció.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
es eleccions generals van comptar amb la novetat que les dones van tenir
L
l’oportunitatdevotarperprimercopenlahistòriad’Espanya.Totiaixò,l’abstenció
vaserforçaelevada(23%).Elresultatvaserlavictòriadelspartitsdelcentredreta,
inaugurantdosanysdegovernconservadorquepassarienalahistòriaambelnom
de Bienni Negre encunyat per les esquerres.
Alejandro Lerroux i Jose Maria Gil Robles
uesforcespolítiquesvansortircomavencedoresde
D
leseleccionsde1933:elPartitRadicaldeLerrouxila
CEDAdeGilRobles.Davantdelsresultats,elpresident
de la República, Alcalá Zamora, temorós de les
pretensions de laCEDAdereformarlaConstitució,va
confiar laformaciódelgovernalsradicalsdeLerroux.
Aquest,però,comptariaambelsuportparlamentaride
la CEDA a canvi de la promesa de la rectificació
immediata de les reformes del bienni d’esquerres.
’aquesta manera, el govern de Lerroux posava en
D
marxalarectificaciódel’anteriorobrarepublicana.La
sevaprimeramesuravaserl’ajornamentdelareforma
agrària: va fixar-seladevoluciódeterresalanoblesa,
va anul·lar-se la cessió de les propietats mal
conreades, va desposseir-se delsdretsd’uns100.000
camperols que s’havien assentat en grans latifundis
andalusos i va autoritzar-se la lliure contractació,
mesura que va comportar una baixada dels salaris
dels camperols.
Igualment, el govern va intentar contrarestar la
reforma religiosa mitjançant l’aprovaciód’unapartida
pressupostària de culte i clergat i amb l’inici de
negociacions amb la Santa Seu per signar un nou
concordat.Igualmentvaposposar-seelprogramaque
preveia la substitució de les escoles religioses per
escoles laiques.
n relació a l’exèrcit, va aprovar-se una amnistia pels revoltats que s’havien
E
sublevat juntament amb Sanjurjo l’agost de 1932 i pels col·laboradors amb la
dictaduradePrimodeRivera,elquevalasuposarlarecuperaciódeterresperpart
dels nobles i restitució en el seu lloc dels militars rebels.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
’altresmesuresconservadoresdelBienniNegrevanserlareducciódelpressupost
D
en educació, la reducció dels salaris, l’acomiadament dels treballadors que
haguessin destacat en la defensa de la legislació reformista, la paralització del
procés autonòmic basc i l’alentiment dels traspassos a la Generalitat de Catalunya.
l gir conservador i l’obstrucció del procés reformista que s’havia encetat en el
E
primerbiennirepublicàvancomportarunaradicalitzaciódelesposicionsdelPSOE
i de la UGT. L’ala més esquerrana del socialisme, lideradaperLargoCaballero,va
proposardeixardecol·laboraramblesforcespolítiquesburgesesivapropugnarla
revoluciósocial,totapropant-sealesposicionsanarquistes.Comaconseqüència,
una proliferació devagues i conflictes van esclataral país al llarg de 1934.
avant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l’executiu radical una acció
D
repressora més contundent en qüestions d’ordre públic i va exigir participar
directamentenelgovernfentservirl’amenaçaderetirarelseusuportparlamentari
al govern. Lerroux va haverdecedirdavantdelespretensionsdeGilRoblesi,el5
d’octubre de 1934, va atorgar tres carteres ministerials a la CEDA. L’esquerra va
interpretarl’entradadelaCEDAalgoverncomunaderivadelrègimcapalfeixismei
no trigaria a reaccionar, donant lloc a larevoluciód’octubre.
5.2. Revolució a Astúries; octubre de 1934
’endemà mateix del’entradadelaCEDAalnougovern,periniciativadelaUGTil’
L
Aliança Obrera (una conjunció d’organitzacions obreres), va esclatar una vaga
generalperimpedirlaconsolidaciódelgovernradical-cedista.Elmoviment,peròva
fracassar com a conseqüència de la manca de coordinació i per la resposta
contundent del govern, que va decretar l’Estat de guerra. Tanmateix, els
esdeveniments van assolir un relleu especialment greu a Astúries i Catalunya.
ixí, els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord
A
previ entre anarquistes, socialistes i comunistes.Columnesdeminersarmatsvan
ocuparelspoblesdelaconca,vanprendregranpartdelescasernesdelaGuàrdia
Civilivansubstituirelsajuntamentspercomitèsrevolucionarisquevanassumirel
proveïmentd’aliments,elfuncionamentdelstransportsielsubministramentd’aigua
i electricitat.
ls miners, disposats a defensar la
E
revolució, van posar setge a la ciutat
d’Oviedo i van enfrontar-se amb lesforces
d’ordre. Per tal de reprimir la revolta, el
govern va enviar la Legió, comandada pel
generalFranco,desdelfrontcolonialafricà.
La resistència dels prop de 30.000 miners
asturians va perllongar-se durant deu dies.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
inalment, la contraofensiva del govern republicà va aconseguir la rendició dels
F
insurrectesdesprésdelaintervenciódel’exèrcitiunaduríssimarepressió.Mésde
1.000 miners van morir en la revolució asturiana, molts com a conseqüència
d’execucions sumaríssimes, van produir-se prop de 2.000 ferits i unes 5.000
persones (sindicalistes i altres “sospitosos”)vanserdetingudes.Aquestsfetsvan
desfermar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes
5.3. Els fets del 6 d’octubre a Catalunya.
l descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la
E
incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madridvaprovocarque,el6
d’octubre, en declarar-se la vaga generalrevolucionàriacontraelnougovern,Lluís
Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unesaltres
circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. A més,
Companysvainstarelsdirigentsantifeixistesaestablirungovernprovisionaldela
República a Catalunya a l’espera del triomf de la vaga general.
’Estat Català va durar deu hores. El moviment català va quedar aïllat i sense el
L
suport delaCNT,quevarebutjardeparticiparenlarevoltaperquèdesconfiavade
la Generalitat. Igualment, la població va mostrar un escàs suport a la rebel·lió. A
més, els partidaris de la proclama revolucionària, a més de presentar-se
desorganitzats, no esperaven una resposta ràpida i contundent com la que va
viure’s un cop que l’Estat va declarar l’Estat de guerra. L’exèrcit va ocupar
ràpidament els punts neuràlgics de Barcelona sota el comandament del general
Batet.
Portada de La Vanguardia del 9 d'octubre de 1934
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
’exèrcit va sufocar ràpidament l’aixecament. Sense possibilitat de victòria, el
L
govern de la Generalitatieldel’Ajuntamentbarcelonívanrendir-se.Elscapsdela
revolta, encapçalats pel president Companys, van ser empresonats al vaixell
Uruguay, al mateix temps que la CNT donava per ràdio l’ordre de tornaraltreball.
Mésde3.500personesvanserdetingudes,entreellstotselsmembresdelgovern
de la Generalitat així com tots els diputats, alcaldes i regidors que havien donat
suport a la insurrecció i els dirigents més destacats dels partits i els sindicats
d’esquerres. Azaña, que es trobava a Barcelona, també va ser empresonat.
esconseqüènciesdelsfetsd’octubre.Lesconseqüènciesvanserdramàtiques,ja
L
queelgoverncatalàvaserjutjatielsseusmembrescondemnatsatrentaanysde
presó, mentre que l’Estatut era suspès i la Llei de Contractes de Conreu
definitivamentanul·lada.Així,entrel’abrilde1935ielfebrerde1936,Catalunyava
passarasergovernadaperunacoaliciódelsradicalsilaCEDA,ambelsuportdela
Lliga que, malgrat la col·laboració, no va aconseguir reimplantar l’Estatut.
més, com a conseqüència de la revolució d’octubre, la CEDA va augmentar la
A
sevainfluènciaenelgovernivamostrar-separtidàriad’aplicarlescondemnesamb
rigor i de procedir a una reorientació de la política del govern. Es van tornar les
propietatsalsjesuïtesiesvanomenarGilRoblescomaMinistredelaGuerra,ala
vegada que Franco, recompensat per la repressió de l’aixecament asturià, es
convertia en cap d’Estat Major. Posteriorment, el juliol de 1935, la CEDA va
presentar una proposta per a modificar la Constitució on es recollia la revisiódel
sistema autonòmic, l’abolició del divorci i la impossibilitat de l’expropiació de terres.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
4. EL FRONT POPULAR (1936)
6.1. Les eleccions de febrer.
a tardor de1935vaesclatarunafortacrisidegovern.ElPartitRadicalvaveure’s
L
afectat per un seguit d’escàndols de corrupció, com el cas de l’estraperlo (una
ruleta trucada que, mitjançant suborns, s’havia implantat en diferents casinos
espanyols)ielscasosdemalversaciódefonspúblicsperpartdediferentspolítics
radicals(aferNombela).Aquestsescàndolsvanagreujarlesdiferènciesal’interior
de la coalició governamental ja que Lerroux havia perdut la seva legitimitat.
ixí,elsescàndolsenelsqualsvaveure’simmerselgovernd’AlejandroLerrouxila
A
progressiva descomposició de les forces dretanes van dur al president de la
República, Niceto Alcalá Zamora, el qual va negar-se a permetre que Gil Robles
esdevinguéselcapdelgovern,aconvocarunesnoveseleccionspel16defebrerde
1936.
ot i que la campanya electoral va ser curta, aquestes
T
eleccions es van presentar com una clara polarització
de la vida política espanyola. Així, com que elsistema
electoral obligava a les grans aliances electorals per
aconseguirlavictòria,lesforcesprogressistesiobreres
van seguir l’exemple europeu i van crear una àmplia
coalició, el Front Popular, que pretenia recuperar el
poder i continuar la tasca reformista anterior al Bienni
Negre.
nfront,ladretavaarticular-sealvoltantdelaCEDAiel
E
seu Bloque Nacional. El programa de les dretes es
centrava en la denúncia del perill que significaria una
victòria de les esquerres, enladefensadelapropietat,
de la religió, de la família, de l’ordre i de la unitat
d’Espanya.
Catalunya aquestes coalicions també esvanformar,
A
però a causa del poc pes que tenien els partits
obreristes –la CNT es manifestava com una formació
clarament apolítica i era el sindicat que aglutinava la
majorpartdelmovimentobrer–vaanomenar-secoma
Front d’Esquerres. El seu programa demanava el
restabliment de l’Estatut d’Autonomia i les llibertats
democràtiques, l’amnistia dels presos polítics,
l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu i la readmissió dels obrers
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
comiadatspermotiuspolíticsdurantelbienniconservador.Enfronts’hitrobavala
a
coalició dretana delFront Català d’Ordre, encapçaladaper la Lliga.
nleseleccions,ambunaparticipaciódel72%delcens,elFrontPopularvaobtenir
E
el48%delsvots,convertint-seenlaforçapolíticaguanyadoraamb257diputatsal
parlament. Les esquerres havien triomfat a més de la meitat de les
circumscripcions i a totes les ciutats de més de 150.000 habitants. Per la seva
banda, la dreta va obtenir el 46,5% dels sufragis que es traduïen en 196 diputats.
es eleccions a Catalunya també van suposar un rotund triomf del Front
L
d’Esquerres: lacoalicióvaobtenirel58,9%delsvots(elquesuposaven41escons
dels 51 en joc a Catalunya) davant del 41% assolits pel Front Català d’Ordre, la
coaliciódretanaencapçaladaperlaLliga.Amés,lesesquerresvansermajoritàries
a totes les circumscripcions catalanes.
esconseqüènciesdelavictòrianovanfer-seesperar.D’acordambelques’havia
L
acordat en el programa del Front Popular, el nou govern va quedar format
exclusivament pels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión
Republicana),mentrequeelssocialistesielsaltrespartitsintegrantsdelacoalició
es comprometien a donar el seusuportalgovern.ManuelAzañaeraelegitcoma
nou president de la República, amb gran oposició per part de la dreta, i Santiago
Casares Quiroga es convertia en el nou cap del govern.
6.2. El govern del Front popular.
esprésdelavictòriaelectoral,elnougoverndelFrontPopular,
D
presiditperSantiagoCasaresQuiroga,vaposarràpidamenten
marxaelprogramapactatperlacoalicióelectorald’esquerres.
Així,esvadecretarunaamnistiaperalsmésde30.000presos
políticsiesvaobligarlesempresesareadmetreelsobrersque
havien estat acomiadats per motius polítics arran de les
vagues d’octubre de 1934. Igualment, els regidors dels
ajuntaments suspesos després dels fets d’octubre van ser
reintegrats en els seus càrrecs.
Santiago Casares Quiroga
Catalunya, després de l’amnistia, l’Estatut i el govern de la Generalitat van ser
A
restablertspelgovernfrontpopulista,reprenent-sel’autonomiadelPrincipat.Ésen
aquestmomentquanLluísCompanys,ensortirdelapresópertornaraBarcelonai
ser confirmat pel Parlamentcomapresidentcatalà,vapronunciarlasevafamosa
frase: “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
continuació, el govern espanyol d’esquerres va reprendre la tasca reformista
A
interrompuda el 1933. Així, el parlament espanyol va iniciar les discussions per
aprovar l’Estatut basc i convocar un referèndum sobre l’Estatut gallec; va
impulsar-se la reforma agrària amb l’assentament de més de 70.000 camperols
sobre unes 230.000 hectàrees; l’anterior legislació en matèria religiosa va ser
restablerta; va reposar-se la coeducació i van crear-se més de 5.000 places de
mestres.
anmateix, l’arribada al govern delesesquerresnovaportarlapausocialalpaís,
T
sinó que va significar el desenvolupament definitiu delescontradiccionssocialsi
polítiquesdelperíoderepublicà.AmblavictòriadelFrontPopularvaencetar-seuna
etapa degraninestabilitatsocialquepreludiaval’esclatdelaGuerraCivil.Iésque
només entre els mesos de febrer i juliol de 1936 vanconvocar-searreudel’Estat
113 vagues generals i van produir-se 1.287 ferits i 269 morts.
aconstituciód’unnougovernd’esquerresnovaevitarl’incrementdelsmoviments
L
vaguístics, les manifestacions multitudinàries i els enfrontaments amblapolítica.
Esperançats perlesnovesperspectivesdecanviquesuposavaelgoverndelFront
Popular, els elements més radicals de la CNT van defensar la necessitat de
protagonitzar accions revolucionàries. També un sector del socialisme va
orientar-se cap a posicions radicals i properes a les dels comunistes. En
conseqüència,aalgunesciutatsvanconvocar-sevaguesperdemanarlamillorade
les condicions laborals, i al camp jornalers d’Andalusia i Extremadura van iniciar
l’ocupació de terres.
Igualment,lanovasituacióvaserrebutjadaperlesdretes,temorosesdelarevenja
de l’esquerra política. Molts propietaris de terresvanoposar-sealareimplantació
delareformaagrària,algunsempresarisindustrialsvantancarlessevesfàbriquesi
vanexpatriarcapitals,il’EsglésiavallançarcampanyescontralaRepúblicaperquè
s’havia recuperat l’anterior legislació en matèria religiosa.
Lluís Companys
n aquest moment Falange Española va fomentar un clima
E
d’enfrontament civil i de crispació política. Utilitzant la
dialèctica dels “punys i les pistoles” defensada per José
Antonio Primo de Rivera, grups de falangistes van formar
patrullesarmadesiescamotsquevanprotagonitzaraccions
violentes contraelslídersd’esquerres,queerencontestades
de la mateixa manera pels militants més radicals de
l’esquerra.
a creació d’un clima de violència a Espanya era una estratègia que afavoria els
L
sectorsdeciditsaorganitzaruncopd’Estatcontralalegalitatrepublicana.Peraixò,
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
ls militars més predisposats a un possible cop d’Estat van ser allunyats dels
e
centresdepoder:FrancovaserdestinatalesCanàries,GodedalesBalearsiMola
a Pamplona.Tanmateix,elgovernnovaatrevir-seadestituir-losdelsseuscàrrecs
militars.
quest ambient, qualificat per alguns autors de “primavera tràgica”, contrastava
A
amb l’aparent normalitat que existia a Catalunya, on després de la restauracióde
l’autogovernlaLleideContractesdeConreuestavanovamentenvigor,elgovernde
Companys i l’ERC havien moderat el seu discurs, i la Lliga assumia un paper
centristaabandonantl’opcióradicaladoptadaperlesdretesespanyolesalavegada
que es mostrava predisposada a col·laborar amb el govern per consolidar
l’autonomia. D’aquesta manera, tot i l’existència de conflictes laborals, i amb
l’excepciódefetscoml’assassinatdelsgermansBadiaamansd’elementsradicals
delaFAI,aCatalunyanovadesenvolupar-seunclimadecrispacióid’enfrontament
entre dretes i esquerres com el que s’estava produint a d’altres punts de l’Estat
espanyol.
6.3. Del fracàs del cop d’estat als inicis de la guerra civil.
nelcontextdecrisipolíticaisocialdelsprimersmesosde1936vaniniciar-seels
E
preparatius d’un cop d’Estat contra la República per part de generals i caps de
l’exèrcit organitzats enlaUniónMilitarEspañola,unaorganitzacióclandestinaque
agrupava els militars reaccionaris. Així, els generals Franco, Goded i Mola van
iniciar els preparatius definitius per posar fi al govern sorgit de les eleccions. El
lideratge del cop havia de córrer a càrrec del General Sanjurjo, el qual ja havia
protagonitzat,el1932,unprimercopd’EstatcontralaRepúblicaiestrobavaexiliat
a Portugal.
lscolpistescomptavenambl’ajudaeconòmicadelfinancermallorquíJoanMarch
E
i de la Itàlia feixista il’Alemanyanazi,quehavienmantingutcontactesprevisamb
elsconspiradorsielshavienencoratjataaixecar-secontraelgovern.Políticament,
totes les forces de la dreta i de l’extrema dreta (en especial els carlins i els
falangistes) es mostraven partidàries de donar suport al cop militar.
a matinada del 13 de juliol, com a rèplica a l’assassinat a
L
mans d’escamots falangistes del tinent republicà José
Castillo, militar col·laborador amb les milíciesd’esquerra,va
produir-se l’assassinat del dirigentparlamentaridel’extrema
dreta monàrquica José Calvo Sotelo. La mort del polític va
accelerar els plans colpistes, que ja tenien un motiu que
justifiquésl’aixecament,iel17dejuliolde1936vasucceirel
que tothom es temia: l’exèrcit va sublevar-se.
El general Francisco Franco
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
Melilla, el coronel Yagüe, cap de la Legió, va aixecar-se en armes contra la
A
Repúblicailainsurrecció,l’AlzamientoNacional,vaestendre’sràpidamentalaresta
del protectorat marroquí. El 18 de juliol, el general Franco, un cop assegurat el
triomf de la insurreccióaCanàries,vapassaralMarrocperposar-sealcapdavant
del’exèrcitdel’Àfricaidirigir-secapalaPenínsula.Seguidament,entreel18iel19
de juliol, la majoria de lesguarnicionsmilitarsdelarestad’Espanyavanunir-seal
cop d’Estat, així com sectors civil de la Falange i els requetès carlins.
l govern de la República, presidit per CasaresQuiroga,vatrigarareaccionarien
E
dosdieslainsurrecciójas’haviafetfortaaPamplona,Sevilla,Castella-Lleóipartde
l’Aragó.NomésamblaformaciódelgoverndeJoséGiral,eldia19,vaaccedir-sea
l’entrega d’armes a les milícies dels sindicats obrers perenfrontar-sealsmilitars
insurrectes.Tambéunapartdel’exèrcitidelesforcesdeseguretatvanmantenir-se
fidels al govern republicà, fent possible la derrota de la insurrecció a una part
significativa de l’Estat.
El general Manuel Goded
Catalunyal’aixecamentmilitarhaviadeserdirigitpel
A
generalGoded,quevadesplaçar-s’hidesdeMallorca,
però aquest comptava amb un suport civil escàs.
Pocs catalans havien optat per la insurrecció i els
partits directament implicatstenienpocaimplantació
en el Principat.
ls militars confiavenquelamajoriadel’exèrcitparticipariadelainsurreccióique
E
la Guàrdia Civil els seguiria. Així, a Barcelona els rebels van ser aturats gràcies a
l’acciódelapoblació,ambpartitsisindicatsd’esquerresarmatsperlaGeneralitat,i
per la intervenció de les forces d’ordre públic, que van mantenir-se fidels a la
República. El fracàs de la revolta a Barcelona va propiciar que a la resta del
Principat els militars sublevats acabessin rendint-se. La victòriavaviure’scomun
gran triomf popular. El general Goded va ser arrestat i, posteriorment, jutjat i
afusellat.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
n definitiva, la rebel·lió va fracassar a Catalunya, igual que a aquellsllocsonles
E
forcesobreresid’esquerrestenienméspresènciaaixícomaleszonesindustrials:
Madrid, Biscaia, Guipúscoa, Astúries, Santander i València, així com una part
d’Andalusia, Extremadura i Castella. Els sublevats van dominar pràcticament tota
l’Espanya interior: Castella, Navarra, Àlaba, Galícia, Aragó (Saragossa), part
d’Andalusia (Sevilla) i Mallorca. D’aquesta manera van delimitar-se dues zones
política, social i militarment ben delimitades: l’anomenada Espanya nacional o
franquista i l’Espanya republicana.
spanya quedava dividida en les fronteres marcades per la geografiaelectoralde
E
febrer de 1936. El cop havia triomfat a les zones catòliques que majoritàriament
havienvotatafavordelaCEDA,mentreque,encanvi,alsbastionsdelesesquerres
de l’Espanya industrial i alsgranslatifundisdelsudlasublevacióvaserderrotada
per la reacció espontània de les organitzacions obreres.
5. LA GENERALITAT REPUBLICANA
7.1 Evolució de la política catalana.
provat l’Estatut d’Autonomia a Madrid es tancava l’etapa de provisionalitat del
A
govern català. Políticament, la Generalitat republicana va estar marcada per
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
l’hegemonia de l’Esquerra Republicana de Catalunya i pel domini del seu líder
carismàtic,FrancescMacià,“l’Avi”.Així,leseleccionsalParlamentdeCatalunyadel
20 de novembre de 1932 van suposar una nova victòria d’ERC aconseguint 56
escons dels 85 de la cambra, mentre que la Lliga es consolidava com el primer
partit de l’oposició amb 16 diputats. Lluís Companys era escollitcomapresident
del Parlament i Macià ocupava novament la presidència de la Generalitat.
Francesc Macià i Lluís Companys
o obstant això, l’ambient laïcitzant de la
N
República, la creixent inestabilitat social,
l’absentismepolíticdelmovimentobrerlideratper
la CNT i l’ambient internacional favorable a la
puixança del feixisme van provocar que en les
eleccions generals de 1933 les forces dretanes
s’imposessin a les urnes, obrint un període de
retrocés polític conegut com el Bienni Negre.
També a Catalunya les dretes van imposar-seila
Lliga va vèncer ERC. Era el preludi d’uncanvique
vaveure’sacceleratperlamortdeMaciàeldiade
Nadal de 1933.
a mort del president Macià va portar a l’elecció
L
d’un nou president de la Generalitat per part del
ParlamentdeCatalunya,eleccióquevarecaureen
lafiguradeLluísCompanys,queesmantindriaen
el càrrec fins el 1940. Les relacions amb el nou
govern conservadordeMadridvanserdifícilsdes
delprimermoment,jaquel’actitudd’aquestvaser
de reticència davant l’autogovern català, frenant
els traspassos de competències a la Generalitat.
Des d’aquest moment, la Generalitat es trobaria
amb dos fronts de conflictes: un govern central
antiautonomista i la lluita de classes, que es
mostrava en dos fronts: al camp, amb els
rabassairesenfrontatsalspropietarisrurals,iales
zones industrialitzades, amb la CNT anarquista
obertament enfrontada als patrons.
7.2 L’obra de govern de la Generalitat republicana.
es de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de 1932, la tasca política a
D
Catalunya va seguir dos eixos molt definits. D’unabanda,esvadesenvoluparuna
importantlaborlegislativaenlaqualvadestacarlacreaciód’unEstatutinteriorde
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
atalunya, on s’organitzava l’autogovern i el desenvolupament de les institucions
C
del Principat, i, d’altra banda, es van començar a fer efectius els traspassos del
govern central.
n primer camp d’actuació del govern de la Generalitat va ser l’econòmic. Van
U
crear-se els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions econòmiques i les
Caixes de Dipòsits. En agricultura va fomentar-se la creació de cooperatives i de
centres d’experimentació agrària, i va plantejar-se la qüestió dels arrendaments,
especialment dels rabassaires agrupats en la Unió de Rabassaires. Entre d’altres
mesures, la Generalitat va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els
rabassaires pagaven als propietaris i va iniciar-se la redacció de la Llei de
Contractes de Conreu.
especte a la política social, la Generalitat va traçar un programa d’acció per
R
organitzar els serveis de sanitatiassistènciasocial(LleideBasesde1934).Amb
unsrecursosescassosvamillorar-selaxarxad’hospitals,l’assistènciaalsmalalts,
l’atenció psiquiàtrica i van introduir-se les campanyes de prevenció, vacunació i
higiene pública. També es van crear organismesdesuportsocial(InstitutContra
l’AturForçós,ConselldeTreball)aixícoml’organitzaciódelsserveisd’assistènciai
previsió social.
n el terreny de l’ensenyament, van fundar-se nombroses escoles i centres
E
d’ensenyament secundari iprofessional,d’entreelsqualsdestacal’InstitutEscola.
Tambévancrear-senovesescolesperformarmestres(NormalMixta)ivadotar-se
d’autonomia la Universitat de Barcelona. Les condicions laborals i salarials dels
mestresvanserrevisadesal’alça,vaintroduir-selacoeducacióilalaïcitatiesvan
introduir les pautes dels moviment de renovació pedagògica.
nl’àmbitcultural,enelterrenylingüísticvadestacarladeterminacióperaprofundir
E
enelprocésdenormalitzaciódelallenguagràciesalapublicaciódelDiccionaride
Llengua Catalana de Pompeu Fabra, que va ser una eina determinant a l’hora de
fixaridifondreelcatalànormatiu.Tambévaestablir-seelbilingüismealesescoles
primàriesielcatalàvaavançarentotselsnivellsdel’ensenyament.Endefinitiva,el
catalàvaesdevenirunaeinadecomunicaciósocialdeprimernivelli,perexemple,
27 capçaleres de premsa van editar-se en aquest llengua.
inalment, es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, oposadaales
F
províncies, que va introduir les comarques com reunió d’un conjunt de municipis,
però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l’agost de 1936 i no va poder
portar-se a terme pel desenvolupament de la Guerra Civil.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
Govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys
7.3 La Llei de Contractes de Conreu.
l camp català també va estar agitat en aquest període a causa de l’anomenada
E
qüestió rabassaire. Els pagesos, els rabassaires, demanaven una revisió dels
contractes de conreu, a la qual causa s’oposaven els propietaris. El moviment va
estendre’s amb força pel Penedès, el Bages, el Vallès i el Camp de Tarragona.
n el context polític del Bienni Negre, la promulgació de la Llei de Contractes de
E
Conreu, aprovada pel Parlament català l’abril de 1934, va enrarir encara més el
clima polític. Aquesta llei es tractava d’un intent moderat de reforma del camp
català que pretenia, en especial,aportarunasolucióalasituaciódelsrabassaires
que veien garantit per llei l’accés a la propietat de la terra que treballaven
mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus de traspàs prèviament taxats
pel govern. Els propietaris tenien l’oportunitat d’anular el traspàs si es
comprometien a conrear directament la terra durant un període de 6 anys.
a reacció dels propietaris va ser immediata i, agrupats al voltant de l’Institut
L
Agrícola de Sant Isidre, van pressionar perquè la Lliga Catalana aliada amb la
majoria conservadora a les Corts espanyoles i el govern de Samperpresentésun
recurs d’inconstitucionalitat, el qual va ser aprovat pel Tribunal de Garanties
Constitucionals que va declarar la Generalitat incompetent perlegislarenmatèria
social agrària.
istòria d’Espanya
H
Institut Ernest Lluch i Martín
Manifestació rabassaire en favor de la Llei de Contractes de Conreu
a sentència minimitzava clarament
L
l’autonomia catalana i va ser mal
rebudaperextensossectorssocials.
Aleshores, ERC va prendre una
mesura de força i va retirar-se del
Parlament espanyol sota
l’argumentació que la República
s’estava desnaturalitzant. El govern
de la Generalitat no va acceptar
l’anul·laciódelalleiiel12dejunyva
tornar a aprovar, sense tocar ni un
punt ni una coma, l’anterior llei en
l’escenificaciód’unactederesistènciaautonòmica.Novamentelgoverncentralva
anul·lar-la,peròvaobrirlaportaalanegociació.Lapossibilitatd’unacordalvoltant
de la Llei de Contractes de Conreu entre la Generalitat i el govern central, encara
que suposés suavitzar els seus punts més polèmics, va irritarelspropietaris,que
van començar a allunyar-se de la Lliga per apropar-se a la CEDA.
inalment, el 12 de setembre de 1934, laGeneralitatvatornaraaprovarlaLleide
F
ContractesdeConreu,peròmodificadaenelsseusaspectesexecutius.Mentreque
el govern radical de Samper estava satisfet amb les modificacionsintroduïdes,la
CEDAialtresgrupsdeladretareaccionàriavanoposar-s’hi.L’enfrontamentposava
en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre les dretes i les
esquerrescatalanistes,comentreelgoverndelaGeneralitatielgoverncentral,ésa
dir entre el centralisme i l’autonomisme.
You might also like
- Tema 8 - La Segona Republica I La Generalitat ?Document13 pagesTema 8 - La Segona Republica I La Generalitat ?albertmartinperez18No ratings yet
- T.11. HistoriaDocument13 pagesT.11. HistorialaiacaballooliveNo ratings yet
- II República EspanyolaDocument14 pagesII República EspanyolaLaia Colomer BertranNo ratings yet
- U4 Segona Republica I Catalunya AutonomaDocument7 pagesU4 Segona Republica I Catalunya AutonomaLidia Espinosa ZamoraNo ratings yet
- Tema 10. La Segona República I La Catalunya Autònoma (1931-1936)Document10 pagesTema 10. La Segona República I La Catalunya Autònoma (1931-1936)jannaperezb06No ratings yet
- Segona República I Catalunya Autonoma - Historia de EspañaDocument7 pagesSegona República I Catalunya Autonoma - Historia de EspañaDanaNo ratings yet
- Tema 11. La Segona República (19319-1936)Document8 pagesTema 11. La Segona República (19319-1936)Aitana OrtegaNo ratings yet
- 9 La Segona Republica I La Generalitat 1931 1936 2022Document26 pages9 La Segona Republica I La Generalitat 1931 1936 2022Adam RuizNo ratings yet
- Pregunta #20Document3 pagesPregunta #20idltg6No ratings yet
- Catalunya RepublicanaDocument10 pagesCatalunya RepublicanaevasocaixiNo ratings yet
- Resum. de La Transició Fins A La Democràcia (1975-1986)Document18 pagesResum. de La Transició Fins A La Democràcia (1975-1986)Dídac GarretaNo ratings yet
- Tema 6 La Segona República Espanyola (1931-1939)Document9 pagesTema 6 La Segona República Espanyola (1931-1939)luciamorenomillan8No ratings yet
- HistòriaDocument60 pagesHistòriaElsa MorcilloNo ratings yet
- LOBNA Segona RepúblicaDocument5 pagesLOBNA Segona RepúblicaLobna BouroiNo ratings yet
- La 2a República ImprimirDocument5 pagesLa 2a República ImprimirfranxescajuncaNo ratings yet
- Tema 4 Sele Història 2.Document15 pagesTema 4 Sele Història 2.nasiraNo ratings yet
- RepúblicaDocument8 pagesRepúblicaÁngela PozoNo ratings yet
- Segona República (1931-1936)Document6 pagesSegona República (1931-1936)Jasmin Procházkova El HamdaniNo ratings yet
- 18proclamacio RepublicaDocument2 pages18proclamacio Republicacarlapese14No ratings yet
- La Segona República EspanyolaDocument8 pagesLa Segona República Espanyolaeloi060929No ratings yet
- Resum Història Contemporània de CatalunyaDocument38 pagesResum Història Contemporània de CatalunyaclaudiamorenovalleNo ratings yet
- U 11 La Segona República I La Catalunya AutònomaDocument12 pagesU 11 La Segona República I La Catalunya AutònomaClaudia RiusNo ratings yet
- Activitats Moviments LiberalsDocument3 pagesActivitats Moviments LiberalsMaria GonzalezNo ratings yet
- Segona República (1931-1936)Document11 pagesSegona República (1931-1936)maria123456No ratings yet
- UntitledDocument13 pagesUntitledPaola Plaza VassalloNo ratings yet
- II RepúblicaDocument36 pagesII RepúblicaÁlvaro Cerezo FernándezNo ratings yet
- Historia de CataluñaDocument18 pagesHistoria de Cataluñadx2wqv7wzrNo ratings yet
- 1.2 Resum La Restauració (1875-1898)Document13 pages1.2 Resum La Restauració (1875-1898)wfdsgdhgfjgNo ratings yet
- Exercic Projecte Constitutcio I Bases ManresaDocument4 pagesExercic Projecte Constitutcio I Bases ManresaBalwinder singh50% (2)
- De La Dictablanda A La Dictadura Passant Per La RepúblicaDocument32 pagesDe La Dictablanda A La Dictadura Passant Per La RepúblicaFerran SarriàNo ratings yet
- Els Origens I La Consolidació Del CatalanismeDocument6 pagesEls Origens I La Consolidació Del CatalanismeGuillem Ferrer PérezNo ratings yet
- La Mancomunitat de CatalunyaDocument2 pagesLa Mancomunitat de CatalunyaZoyoszNo ratings yet
- Tema 2Document7 pagesTema 2Sara DíazNo ratings yet
- Unitat 4. La Segona RepúblicaDocument59 pagesUnitat 4. La Segona RepúblicaKhulood GhribNo ratings yet
- Apunts Història - Tema 11Document7 pagesApunts Història - Tema 11Olaya Puig RomeroNo ratings yet
- Catalanisme 3Document46 pagesCatalanisme 3ARES MEDINA CASTILLONo ratings yet
- La Segona República I La Catalunya Autònoma (1931-1936)Document4 pagesLa Segona República I La Catalunya Autònoma (1931-1936)Sofia Mancuso RomeuNo ratings yet
- Segona República ResumDocument4 pagesSegona República ResumNerea Pardillo PagánNo ratings yet
- Tema 11 - La Segona RepúblicaDocument8 pagesTema 11 - La Segona RepúblicaLuna Marin montesNo ratings yet
- Segona República 1Document62 pagesSegona República 1Salma Belal SamadyNo ratings yet
- La Segona República (Armand Figuera)Document2 pagesLa Segona República (Armand Figuera)mariaNo ratings yet
- Apunts La II RepúblicaDocument31 pagesApunts La II RepúblicaAna Taryn Pages ConnollyNo ratings yet
- Apunts Catalanisme PolíticDocument12 pagesApunts Catalanisme PolíticJudith Amador Pérez ArandaNo ratings yet
- La Mancomunitat de Catalunya.Document10 pagesLa Mancomunitat de Catalunya.Paula PujolNo ratings yet
- Còpia de Examen 1.2 HistoriaDocument8 pagesCòpia de Examen 1.2 HistoriaJudiith :PNo ratings yet
- La Generalitat RepublicanaDocument3 pagesLa Generalitat RepublicanaPau RicouNo ratings yet
- A Segona RepúblicaDocument11 pagesA Segona Repúblicaluciamorenomillan8No ratings yet
- Història Tema 10Document2 pagesHistòria Tema 10nayaraNo ratings yet
- La Constitució de 1931Document9 pagesLa Constitució de 1931evasocaixiNo ratings yet
- La Ii República I La Cataunya Autònoma (1931 - 1936)Document12 pagesLa Ii República I La Cataunya Autònoma (1931 - 1936)Joya SanviitoNo ratings yet
- Elfranquisme LourdesDocument75 pagesElfranquisme LourdesLourdes_Escoba_219No ratings yet
- Història Tema 6Document3 pagesHistòria Tema 6CarlaaasrNo ratings yet
- De La Solidaritat Catalana A La Setmana Tràgica.Document11 pagesDe La Solidaritat Catalana A La Setmana Tràgica.evasocaixiNo ratings yet
- Activitats Tema 11 HistòriaDocument4 pagesActivitats Tema 11 HistòriaAntonio MorenoNo ratings yet
- 11 La Segona Republica I La Catalunya AutonomaDocument8 pages11 La Segona Republica I La Catalunya AutonomaLaura Gil FernandezNo ratings yet
- T-4 La Segona RepúblicaDocument74 pagesT-4 La Segona RepúblicaFabian Lopez UbedaNo ratings yet
- Els Orígens Del Catalanisme Polític 2 - Segle XIX - 1a PaerDocument13 pagesEls Orígens Del Catalanisme Polític 2 - Segle XIX - 1a PaerevasocaixiNo ratings yet
- Tema 5. Segona RepúblicaDocument13 pagesTema 5. Segona RepúblicaMichelle Cabús SalasNo ratings yet
