CRONOLOGIA

Les eleccions d’abril del 31

Eleccions municipals el 12 d’abril de 1931.
Convocades pel darrer govern de la
monarquia alfonsina, encapçalat per
l’almirall Juan B. Aznar.
Victòria de les candidatures republicanes als
principals municipis d’Espanya (a 41 de les 50
capitals de província).
A Catalunya, la victòria fou per ERC, per sobre de
la conservadora Lliga Regionalista (25 regidors a
l’Ajuntament de Barcelona, per 12 de la Lliga).

Les eleccions s’havien plantejat com un autèntic

plebiscit entre Monarquia i República, i la victòria
en l’àmbit urbà, on era més difícil la manipulació
electoral, donava per clara i contundent el triomf
de l’opció republicana.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’havia

fundat pocs dies abans, el 19 de març de 1931, a
Barcelona, de la unió d’Estat Català, el ParEt
Republicà Català i altres grups. El seu primer
president fou Francesc Macià.
 El final de la monarquia d’Alfons XIII
Manifest publicat al diari ABC el dia 17 d’abril, pel qual el rei
Alfons XIII anunciava que “s’apartava” d’Espanya per evitar una
guerra civil.

Desprès de les eleccions Alfons XIII va abandonar al tron, però

sense una abdicació formal ni una renúncia expressa als seus
drets dinàstics.
Va partir a l’exili el mateix dia 14 per la tarda via Cartagena i
Marsella cap a París, i més tard va fixar la seva residència a Roma,
on va morir el 28 de febrer de 1941 (tenia 54 anys).
Expulsió promoguda per la força dels
ciutadans espanyols, que llancen el rei
a l’altre costat del Pirineus.
La proclamació de la República

Des del matí del dia 14 diversos Ajuntaments van anar La població guipuscoana
hissant la bandera republicana als seus balcons. Les d’Eibar fou la primera en
negociacions entre Romanones per part del Rei i dels proclamar la república, la
maEnada del 14 d’abril.
representants del Comitè Revolucionari van determinar l’exili
del monarca i la proclamació del nou règim republicà.

Els membres del Comitè Revolucionari (constituït

des del “Pacte de Sant Sebastià” de 1930), van
dirigir-se a la Puerta del Sol de Madrid, i van
proclamar la República des del balcó del
Ministerio de la Gobernación (actual seu del
Govern de la Comunitat de Madrid).

El conservador i catòlic Niceto Alcalá

Zamora, com a president del Comitè
Revolucionari Republicà, fou escollit
primer president del Govern
Provisional de la República
La proclamació de la república a Catalunya A Catalunya Esquerra Republicana va ser el partit
vencedor de les eleccions. El mateix 14 d’abril Lluís
Francesc Macià, màxim dirigent d’aquest partit, va
proclamar des del balcó del Palau de la Diputació (futur
Imatge de les Palau de la Generalitat) la proclamació de l’Estat Català,
celebracions a
dins d’una federació de Repúbliques Ibèriques.
Barcelona per
.
la proclamació
de la República.

Aquest fet va provocar un conflicte amb el govern

provisional, perquè la els acords de Sant Sebas`à fixaven
que la descentralització de l’Estat i la manera com
s’ar`cularien les diferents nacionalitats serien establertes
per la cons`tució.
Una comissió del govern provisional viatja a Barcelona
aconseguien un pacte amb Macià, pel qual es renunciava
a la república catalana a canvi de la instauració de
l’autogovern amb el nom de Generalitat de Catalunya i la
promesa d’un futur Estatut d’autonomia.
El primer Govern provisional de la Segona República Espanyola

El govern provisional es va formar desprès

de la marxa del rei a l’exili, el dia 15 d’abril
i estava constituït pels representants dels
partits que havien firmat el Pacte de San
Sebastian. El seu president va ser Niceto
Alcalá Zamora.

Tindran el poder des de l’abril fins al juny,

en que es convoquen eleccions
legislatives.

Els partits que participaven en el govern

provisional eren republicans
conservadors, d’esquerra i radicals,
socialistes i nacionalistes catalans i
gallecs.
El govern provisional de la República
Primeres mesures del Govern provisional...

Promulgació de l’Estatut Jurídic Provisional de la República, que venia a donar legalitat

al nou règim i esdevenia la norma legal superior fins a l’aprovació de la Cons`tució.

Decret d’amnistia política amb caràcter general. Alliberament d’un gran nombre de
presos polítics.

Decrets per a la protecció dels pagesos (contra processos d’expulsió de les terres,
abusos contractuals ...)

Es va proclamar la llibertat de cultes religiosos i algunes mesures secularitzadores com

la no-obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica a les escoles.

Van convocar unes eleccions a Cors Constituents que es van

celebrar el 28 de Juny.
 La qüestió religiosa i la “crema de convents”.
Des dels primers dies el Govern de la República va dur a terme una políNca determinada a la separació d’Estat i
Església, a la laïcització de la vida pública i a la limitació dels privilegis de l’Església Catòlica en diversos àmbits i
molt especialment en l’educaNu.

La major part de la jerarquia eclesiàs`ca, va manifestar obertament

l’oposició al règim republicà. Això va comportar una onada
d’an`clericalisme popular, i entre el dia 11 i 12 de maig gairebé 100
edificis religiosos foren assaltats i incendiats a la capital i a altres
ciutats.

El Govern va ordenar la suspensió dels diaris ultraconservadors El

Debate i l’ABC, i l’expulsió d’Espanya de diversos membres de
l'episcopat.
Les eleccions de juny del 31
Eleccions generals del juny de 1931.
El Govern provisional va convocar eleccions a
Corts Constituents per al dia 28 de juny .
Àmplia victòria de la coalició Esquerra Republicana va
republicana-socialista (54%) obtenir un gran triomf
liderada pel republicà electoral a Catalunya, molt
Manuel Azaña, sobre els per sobre de la conservadora
par`ts de centre i de la dreta. Lliga Regionalista.
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL
(PSOE) – 115 escons i 24,5% dels vots
Líder: Julián Besteiro
PARTIDO REPUBLICANO RADICAL
(PRR) – 90 escons i 19,1% dels vots
Líder: Alejandro Lerroux
PARTIDO REPUBLICANO RADICAL SOCIALISTA
(PRRS) – 61 escons i 13% dels vots
Líder: Marcel·lí Domingo
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
(ERC) – 29 escons i 6,2% dels vots
Líder: Julián Besteiro
ACCIÓN REPUBLICANA (després IZQUIERDA REPUBLICANA)
(AR) – 26 escons i 5,5% dels vots
Líder: Manuel Azaña
El nou govern de la República
Finalment, i malgrat que el primer grup
parlamentari era el PSOE, amb els seus 115
diputats, fou escollit nou President del Govern el
republicà MANUEL AZAÑA DÍAZ (1880 – 1940),
amb el suport dels grups republicans d’esquerra, el
grup d’ERC i una part del PSOE.
(14/10 al 16/12 de 1931).
El seu principal repte era la redacció i l’aprovació
de la CONSTITUCIÓ de la REPÚBLICA.

El socialista Julián Besteiro fou

escollit President de les Corts, càrrec
que exercí fins el 1933.
La redacció del text
constitucional
Les Corts Cons`tuents van escollir a finals de juliol de 1931 una comissió
parlamentària de 21 membres per redactar el projecte de Cons`tució
que s’hauria d’aprovar després. La comissió estava presidida pel
socialista Luís Jiménez de Asúa.

A la Comissió hi havia representants de diversos par`ts polí`cs, però

fonamentalment d’esquerres (PSOE, PRR, PRRS, ERC, AR ...) Destaca la
presència d’una dona, Clara Campoamor (PRR).

El propi Jiménez
de Asúa va definir
el projecte com
“avançat, no
socialista, però
d’esquerres...”
LA CONSTITUCIÓ DE 1931
TÍTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales
Artículo primero. España es una República democrática
de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen
de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus
órganos emanan del pueblo. La República constituye un
Estado integral, compatible con la autonomía de los
municipios y las Regiones. (…)
Artículo 2º. – Todos los españoles son iguales ante la ley.
Artículo 3º. – El Estado español no tiene religión oficial.
(…)
Artículo 6º. – España renuncia a la guerra como
instrumento de política nacional.
Artículo 7º. – El Estado español acatará las normas
universales del Derecho internacional, incorporándolas a
su derecho positivo.
Els símbols de la república La República va establir com a bandera
nacional la tricolor vermella, groga i
morada, amb l’escut al mig.

Sovint es va representar la Repú blica amb

la :igura femenina. La :igura de l’esquerra
la representa amb el lleó , la balança, i
elements que simbolitzen el progré s, la
ciè ncia i les arts.
Els principis bàsics de la ConsItució del 31
La Constitució fou aprovada per les Corts el dia 9 de desembre de 1931, amb un contingut social molt avançat per a la
seva època, que va fer, a la pràctica, impossible el consens de totes les forces polítiques.

ORDENACIÓ El nou Estat s’ordenava segons els principis democràtics i de justícia social, i especialment
DE L’ESTAT el principi d’igualtat entre tots els ciutadans i el reconeixement i defensa del conjunt dels
drets individuals. S’abolien els privilegis “de classe” (en relació a la Noblesa).

SEPARACIÓ Principi de separació dels poders de l’Estat: preeminència i control del poder legislatiu
DE PODERS sobre l’executiu. Independència del poder judicial.

SOBIRANIA Idea que tots els poders de l’Estat emanen del poble. Prohibició de la discriminació per
POPULAR raó d’edat, sexe, origen ... I principi d’igualtat entre els dos sexes. Dret de sufragi universal
a par`r dels 23 anys per a homes i dones.

ESTAT Model d’Estat integral (no federal), però que deixava oberta la porta a l’autonomia política
INTEGRAL de les regions amb personalitat nacional pròpia. Àmplia autonomia per als municipis i les
entitats locals.
Els principis bàsics de la Constitució del 31
La Constitució de 1931 comptava amb 10 Títols o apartats, i 125 articles en total.

ESTAT Es declarava la no-confessionalitat de l’Estat i per tant l’absoluta separació entre Estat i
ACONFES- Església. Es secularitzava l’ensenyament i els cemen`ris, i també es regulava el matrimoni civil
SIONAL i el dret de divorci.

ESTAT L’Estat s’atorgava una funció social i per tant amb capacitat per intervenir en l’ordenació
SOCIAL econòmica amb finalitats socials. Es definia el treball com un dret i un deure. Es reconeixia el
dret a la propietat privada, però amb la possibilitat d’expropiació pel bé comú.

INSTITU- S’establien unes Corts unicamerals, escollides per sufragi cada 4 anys, que havien d’escollir
CIONS DE un President de la República amb un mandat de 6 anys. El President havia de nomenar un
L’ESTAT Cap de Govern que comptés amb suficient recolzament parlamentari.

CÀRRECS Principis d’elegibilitat, de representativitat i de responsabilitat política de tots els càrrecs

PÚBLICS públics de l’Estat i les seves administracions.
ELS PROTAGONISTES DE LA REPÚBLICA
NICETO ALCALÁ ZAMORA (1877-1949)
Ministre amb Prieto, es va unir als republicans
el 1930. El 1931 va ser el primer president de
la República provisional. Conservador, va ser
destituït després de la victòria del Font Popular
del 1936.
MANUEL AZAÑA (1889-1940)
Líder i fundador d’Acció Republicana, va ser
ministre de la Guerra el 1931 i desprès
president de la República durant la Guerra
Civil.
FRANCISCO LARGO CABALLERO (1869-1946)
Líder de la facció més radical del PSOE i de la
UGT. Ministre de Treball, va derivar cap a
posicions d’extrema esquerra. Durant la
Guerra Civil va ser president del Govern i
després ministre de la Guerra.
ALEJANDRO LERROUX (1864-1949)
Líder del Par$do Radical, la seva demagògia populista
li va procurar triomfs electorals, primer de de posicions
d’esquerra i després de centre dreta. Va ser president
del Govern en el bienni conservador i es va exiliar
desprès de les eleccions del 1936.
CLARA CAMPOAMOR (1888-1972)
Diputada republicana, va defensar a les Corts el
sufragi femení i els drets de les dones. Es va exiliar
el 1937 durant la guerra.
VICTORIA KENT (1891-1987)
Afiliada al Partit Radical Socialista, va ser escollida
diputada de les Corts Constituents per Madrid a
les eleccions generals espanyoles de 1931. A les
eleccions del 16 de febrer de 1936, Victoria Kent va ser
escollida diputada per Madrid, a les llistes d'Izquierda
Republicana, que formava part del Front Popular.
Fou la primera dona advocada a exercir a Espanya.
PARTITS I SINDICATS A LA SEGONA REPÚBLICA
 LES FORCES POLÍTIQUES DE L’ESQUERRA

REVOLUCIONÀRIA PROGRESSITA MODERADA

Sindicat anarquista Partido Comunista de Partido Socialista Obrero Acció Republicana. A partit de
(Buenaventura Durruti, España (José Díaz, Español (Francisco Largo 1934 izquierda Republicana.
Federica Montseny ...) Dolores Ibarruri “La Cabellero, Indalecia (Manuel Azaña)
Pasionaria” ...) Prieto ...)
 LES FORCES POLÍTIQUES DE LA DRETA
LIBERAL - DEMOCRISTIANA CONSERVADORA REACCIONÀRIA (FEIXISTA)

Partido Radical CEDA – Confederación Falange Española

Republicano Española de Derechas Renovación Española (José A. Primo de
(Alejandro Lerroux) Autónomas (José Calvo Sotelo) Rivera)
(José Ma. Gil Robles)
 3- LA GENERALITAT I L’ESTATUT
D’AUTONOMIA DEL 1932

Ø Com es crea la Generalitat provisional i quina va ser la comesa principal?

Ø Els passos que es van seguir fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932
Ø Les raons per les quals els dos estatuts són diferents i els continguts de cada un.
 El restabliment de la Generalitat
La constitució de la Generalitat provisional va ser el resultat de les negociacions entre el govern provisional republicà i
les forces polítiques autonomistes de Catalunya. Aquestes negociacions van comportar la desaparició de la República
Catalana, que Francesc Macià acabava de proclamar, i el reconeixement d’un govern autonòmic que va prendre el
nom històric de Generalitat de Catalunya.

La nova institució assumia els recursos i les

competències de les quatre diputacions catalanes
i Francesc Macià va ser escollit president fins
l’aprovació del nou Estatut.

La tasca primordial d’aquest govern va ser

elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia que
definís el marc insNtucional de l’autonomia
catalana i les competències que havia d’asumir

El dret a l’autogovern i les competències reals de

la Generalitat haurien de venir definides en la
futura Constitució de la República.

ç La seu de la Generalitat va retornar al seu

edifici històric, el palau de la Plaça de Sant Jaume
a Barcelona.
 El projecte d’Estatut d’autonomia
§ L’aprovació de l’Estatut es va iniciar amb l’elaboració d’un projecte d’Estatut, conegut com l’Estatut de Núria.
Que va ser ratificat a Catalunya en un plebiscit popular.
§ Després es va presentar el projecte d’Estatut a les Corts de Madrid. La tramitació parlamentària va ser molt
complicada. Hi havia tres posicions diferenciades:

- Les posicions dels parlamentaris catalans, que reclamaven una autonomia amplia.
- Les posicions del govern central, partidari de concedir una autonomia moderada
- L’actitud hostil dels partits i grups de l’oposició de dretes, que consideraven que
l’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya i la seva llengua, i situava a Catalunya
en una posició de privilegi.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya no es va aprovar fins el 9

de setembre de 1932, després d’un llarg, convuls i duríssim
debat parlamentari a Madrid, i amb modificacions
significatives en relació al text original del projecte.
Es va convocar un referèndum al
poble de Catalunya, per sufragi
universal masculí, per al dia 2 d’agost
de 1931.
Gran triomf del SÍ a l’Estatut en el
referèndum:
75% de participació sobre el cens
electoral.
99% de vots afirmatius
400.000 signatures afirmatives de
dones (encara sense dret de vot
reconegut)

Malgrat els resultats, l’Estatut va quedar en

suspens fins que no s’aprovés la Cons`tució
Espanyola, i es definís quin seria el model
d’Estat per al conjunt d’Espanya.
§ L'Estatut de Núria partia del caràcter federal de la República i de la
sobirania del poble de Catalunya .
§ Definia Catalunya com un ”Estat autònom dins de la República Espanyola
“ i Establia que la Generalitat assumia competències exclusives en
ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques,
agricultura, dret civil, ordenació territorial i tribunals de justícia.
§ Per al fiançament autonòmic disposava de la gestió dels impostos
directes, mentre que els indirectes ren gestionats per l’Administració
central.
El text aprovat a les Corts espanyoles representava una forta retallada en competències en relació al projecte redactat
a Núria i aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Malgrat tot, la seva aprovació va tenir en contra a tota
l’oposició política espanyola.

L’ESTATUT
D’AUT0N0MIA DE Definia Catalunya com una “regió autònoma” dins
1932 de la República Espanyola.

Proclamava la cooficialitat de la llengua catalana i

Es creava també un Govern de
la llengua castellana en el territori de Catalunya.
Catalunya, amb funcions executives, i
amb competències exclusives o
compartides en educació, ordre públic, Es creava el Parlament de Catalunya, elegit per
ordenació del territori, justícia, sufragi universal, com a òrgan representatiu i amb
economia, cultura, etc. funcions legislatives.
 Les eleccions de novembre de 1932

Aprovat definitivament l’Estatut,

el Govern provisional de la ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 20 de novembre
Generalitat va convocar eleccions de 1932
per escollir el nou Parlament de
Catalunya.
§ Van poder votar per sufragi universal masculí
els majors de 25 anys.
ESQUERRA UNIÓ § S’escollien un total de 85 diputats.
LLIGA
REPUBLICANA SOCIALISTA DE
REGIONALISTA § Catalunya es va dividir en 5 circumscripcions
DE CATALUNYA CATALUNYA
electorals (les 4 províncies + Barcelona ciutat)
Francesc Macià Joan Ventosa Joan Comorera

56 escons 16 escons 5 escons La Unió Socialista de Catalunya es va aliar amb ERC.

La resta de partits amb representació parlamentària (5
partits amb un total de 8 diputats) es van també alinear
en general o amb ERC o amb la LR.
LA TASCA DE GOVERN QUE VA PORTAR A TERME LA GENERALITAT REPUBLICANA

- Va ser força important durant el període efec`u de govern autonòmic: només de novembre del 1932 fins a
l’octubre de 1934, quan l’Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta.

ÀMBIT ECONÒMIC
• Es van crear els serveis d’estadística, l’institut Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits.
• Agricultura:
- Es fomentà la creació de cooperatives i centres d’experimentació agrària.
- Problemes pagesos arrendataris, sobretot RABASSAIRES (arrendataris de vinyes): reducció 50% rendes
que pagaven als propietaris.
- S’inicia l’elaboració de la Llei de Contractes de Conreu (1934) per tal de permetre l’accés a la propietat.
LA TASCA DE GOVERN QUE VA PORTAR A TERME LA GENERALITAT REPUBLICANA

POLÍTICA SOCIAL
• Es va aprovar la Llei de Bases (1934): programa
d’acció per organitzar els serveis de Sanitat i
Assistència Social.
• Experiències innovadores per millorar la xarxa
d’hospitals, assistència malalts, atenció
psiquiàtrica, campanyes de prevenció, vacunació
i higiene pública...
• Es va crear l’Institut contra l’Atur Forçós.
• Es crea el Consell de Treball i l’organització dels
serveis d’assistència i previsió social.
LA TASCA DE GOVERN QUE VA PORTAR A TERME LA GENERALITAT REPUBLICANA

ENSENYAMENT
- Es van crear moltes escoles primàries, centres d’ensenyament
secundari i professional.
- Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres.
- Es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona i es van
crear biblioteques populars, arxius i museus.

ÀMBIT CULTURAL
- Es va aprofundir en la normalització de la llengua catalanam.
Diccionari de Pompeu i Fabra al 1932.
- Es van impulsar activitats literàries i artístiques.
- Es va impulsar el bilingüisme a les escoles primàries.
- L’ús del català va créixer notablement i es va convertir en una
eina de comunicació social. 27 diaris en català.
LA TASCA DE GOVERN QUE VA PORTAR A TERME LA GENERALITAT REPUBLICANA
 EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

§ Entre el desembre del 1931 i el setembre del 1933 el govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans
d’esquerra i socialistes va impulsar un programa de reformes, ja iniciat en el període constituent, amb l’objectiu de
modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

1- REFORMES LABORALS

ObjecNus: La millora de les condicions laborals de treballadors urbans i pagesos.

Liderada pel ministre de Treball, socialista i sindicalista (UGT) FRANCISCO LARGO CABALLERO.
Problemes a resoldre: pobresa i falta de protecció laboral de treballadors/es i pagesos.
Mesures: LLEI DE CONTRACTES DE TREBALL (1931), que regulava la negociació entre treballadors i empresaris. LLEI DE
JURATS MIXTES (1931), que establia la formació de “jurats” per a la mediació en els conflictes laborals, d’obligat
compliment.
§ Es va establir la setmana laboral de quaranta hores i set dies de vacances pagades l’any.
§ Es va es`mular l’augment de salaris i la creació d’assegurances socials.
§ Es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp.
§ Aquestes mesures van ser ben rebudes pels sindicats i pels treballadors malgrat que no van sa`sfer les seves
expecta`ves, però van provocar la irritació de la patronal, que van aconseguir frenar alguns projectes.
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

LA REFORMA AGRÀRIA
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
REFORMA MILITAR

Objectius que perseguia: assegurar l’obediència de l’exèrcit a la República i la modernització de l'estructures

militars.
Principals problemes que hi havia a l’exèrcit: excessiva burocratització de l’exèrcit i excessiva quantitat
d’oficials.
Mesures:
- Llei de Retir de l’Oficialitat (1931). Tots els oficials havien de jurar la Constitució i fidelitat a la República. Oferia
als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre. A més, es van suprimir alguns rangs
tradicionals, es va reduir el nombre d'unitats i d’oficials i es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa, planter
dels sectors més colpistes de l’exèrcit. Es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els Tribunals
d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar, i també la premsa destinada a l’exèrcit.
- Resultats de la reforma militar va suposar la reducció de les despeses militars.
- La Reforma va ser rebuda com una agressió al poder de l’exèrcit: els AFRICANISTES.
- Alguns militars liderats pel general Sanjurjo van protagonitzar el primer cop d’Estat a Sevilla contra la República
(1932). La revolta va fracassar i va ser coneguda com la “Sanjurjada”.
- Es va crear la Guàrdia d’Assalt (força d’ordre públic fidel a la República).
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

La descentralització de l’Estat
Reforma autonòmica.
ObjecNus que perseguia: concedir a les regions amb sen`ments
nacionalistes una organització pròpia i un cert nivell d’autonomia.

Mesures: Estatut d’Autonomia de Catalunya i del País Basc.

PAÍS BASC: Els nacionalistes del PNB i carlins, van redactar un projecte d’estatut. ESTATUT D’ESTELLA.
• No va ser aprovat per: massa confessional, poc democrà`c, incompa`ble amb la Cons`tució republicana.
• L’evolució del PNB cap al centre i el pacte amb les esquerres, fan que s’aprovi un estatut d’autonomia
l’octubre del 1936.
• Posteriorment es cons`tuí el govern basc presidit per Jose Antonio Aguirre. Integrava: republicans
d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes.
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
REFORMA EDUCATIVA I CULTURAL
Problemes a resoldre: analfabetisme, escassa qualitat de l’educació.
Objectius que perseguia: promoció de la cultura i de l’ensenyament, reforma escolar.

Mesures: Introducció d’un sistema educatiu laic i de la coeducació

- Construcció d’escoles; dotació de noves places de mestres.
- Impuls a les Missions Pedagògiques (grups ambulants d’estudiants, de professors i
intel·lectuals); creació de biblioteques i pinacoteques ambulants.
- Difusió de les Cases de la Cultura i d’instituts per obrers.
- Suport a iniciatives com el Teatre Universitari LA BARRACA
EL CONTEXT ECONÒMIC DELS ANYS 30
ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA (ESQUERRES)
Quina era la situació econòmica d’Espanya a l’etapa republicana?
COM VA AFECTAR LA CRISI LA CONFLICTIVITAT OBRERA?
7- LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES
EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)

Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

§ Tota l’oposició a les reformes, unit a les greus crítiques rebudes per la repressió a Casas Viejas, van provocar
una crisi política. El president de la República Alcalá Zamora convocarà unes noves eleccions a les Corts.

§ Aquestes eleccions són guanyades per una coalició de centre-dreta

§ Alejandro Lerroux (Partit Radical, de centre) es triat nou president del govern, recolzat per la CEDA
(Confederació Autònoma de Derechas aut ónomas), la coalició de dretes guanyadora de les eleccions.

§ Altres partits d’extrema dreta, contraris a la República van ser la FALANGE Española de caràcter feixista,
dirigida per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Primo de Rivera.

§ Molt important Primera vegada a la història d’Espanya que hi ha Sufragi Universal Femení
10- EL FRONT POPULAR
10- EL FRONT POPULAR
La preparació del cop d’Estat