Juan Bautista Aznar, almirall, president del govern (14 de febrer ‘’31)

→ Objectiu: convocar eleccions (12 d’abril de ‘’31) municipals; després, generals

La proclamació de la II república espanyola

Escenari incert: pluralitat de partits

Monàrquics: fragmentats; Republicans: pacte de Sant Sebastià, Aliança republicano-socialista
Republicans: PSOE (Indalecio Prieto); PRR (Lerroux); Acción Republicana (Manuel Azaña); Dreta
Mesos previs

Liberal Republicana (Alcalá Zamora); PRR Socialista (Marcel·lí Domingo)

Lliga regionalista (Cambó): conservadorisme; autonomisme;

Eleccions ‘’31
PB: PNB alta-mitjana burgesia i propietaris industrials

Nacionalistes ERC (1931, Conferència d’Esquerres): Estat Català (22, F. Macià) +

Catalunya Partit Republicà Català (17, Ll. Companys) + intel·lectuals.
Nacionalisme i reformisme; petita burgesia i professionals
independents (CADCI) + sectors obrers i pagesos (Unió de Rabassaires)
Proclamació II república

Monàrquics guanyen zones rurals; Republicans als nuclis urbans industrials (+ vots s/ total)
Resultat eleccions Eibar (14 abril): es proclama la república → efecte dominó: proclamació república a ciutats

Alliberament dels presos republicans; proclamació de la república per Alcalà Zamora

Madrid
Aglomeració entorn el Palau d’Orient: exili d’Alfons XIII, i resignació per carta a l’ABC

Victòria de la coalició republicanosocialista (ERC + Unió Socialista de Catalunya)

Eleccions
República Catalana

Alta participació; gir ideològic a l’imaginari col·lectiu

Proclamació de la república espanyola (Ll. Companys); després, proclamació de l’Estat

Català a dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques (F. Macià)
Proclamació
Incompliment pacte de Sant Sebastià: definició d’un caràcter federalista de l’estat espanyol
Creació d’un govern provisional de Catalunya
 Objectiu: crear un marc jurídic on fonamentar l’estat

Eleccions (28 de juny)

Amnistia presos polítics i nou estat jurídic, on:
Primeres accions del
gov. provisional

- Reducció de l’exèrcit
- Protecció del pagès envers el propietari
Primeres - Devaluació de la pesseta
mesures - Possible creació nous partits polítics A més votat: 80% dels diputats; B més
- Reforma sistema electoral (80/20) votat: 20%; C cap representació
Augment de coalicions

Reculada de Macià, convençut per delegats del gov. prov.

A canvi de: govern regional (Generalitat de Catalunya); nou estatut

El pacte
Generalitat (abril 31- setembre 32): encarregada de redactar el nou estatut
El període constituent

El problema català

Escriptura de l’Estatut per part d’una comissió liderada per Jaume Carner, a Núria (20 juny)

Màximes i propostes de l’estatut

Estatut de - Catalunya com a Estat autònom dins d’una República Espanyola federal
Núria - Possibilitat de federació amb altres estats de llengua català; Català, llengua oficial
- Sobirania popular i competències exclusives (recaptació d’impostos directes; ensenyament,
cultura, dret civil i justícia; ordre públic, sanitat, obres públiques i ordenació territorial)

Aprovat pels catalans en el referèndum (2 Agost), 75% dels cens a favor

Paralitzat fins l’aprovació de la nova constitució Espanyola

Gran participació (70%), menys Cat i And (anarquisme)

Clara victòria a la conjunció republicanosocialista (manca organització dretes)
Resultats

Creació del govern republicanosocialista

Les eleccions del juny de 31

Aliança entre classes mitjanes urbanes i sectors més moderats del moviment obrer
Explosió de contradiccions internes amb el pas del temps

El govern Esquerres liderades per Indalecio Prieto (PSOE), gran triomfador de les eleccions. Tb ERC.
Centre dreta amb PRR (95 escons) i Dreta Liberal Republicana, sector més moderat

Primer objectiu: creació d’una constitució

 Una de les constitucions més avançades del seu temps, de caràcter inèdit democràtic i progressista
Canvi dels símbols (bandera tricolor; himne de Riego)
General
Estat republicà descentralitzat (no federal) de sobirania popular
Divisió clàssica de poders: executiu, legislatiu i judicial

President de la república (cap d’estat) + govern de la república

Poder executiu
President de la rep.: escollit cada 6 anys pels diputats, i destitució amb més de 60%
La constitució del 31

Divisió de dels diputats; dissolució de les corts, i convocació eleccions.

poders Poder legislatiu Corts espanyoles, compostes pel Congrés dels Diputats
Sorgits a través d’un sufragi universal masculí i femení de +23
Poder judicial: jutges independents i Tribunal de Garanties constitucionals

Drets: a l’educació; a la propietat privada (subordinada a l’interès general, possibilitat expropiacions);

Drets, de caràcter laboral; a la no discriminació; al matrimoni civil (i igualtat entre sexes); al divorci; a la
obligacions i inviolabilitat del domicili i correspondència
llibertats Obligacions: treball i educació primària
Llibertats: pròpies dels règims democràtics i liberals
El període constituent

La qüestió Estat aconfessional, i llibertat de culte

religiosa Consideració dels ordres religiosos com “associacions”: delimitació del seu marc d’acció

Llargs debats parlamentaris tensos sobre algunes qüestions punxegudes.

Les Oposició dels grups conservadors: possibilitat d’augmentar el desequilibri entre regions i disminució
autonomies del control del poder central
“En contra de la Unitat d’Espanya”
Articles conflictius

Problemàtica: expulsió dels jesuïtes, limitació de l’educació religiosa i retir de subvencions estatals.
Aconfession Oposició de les dretes; trencaments en la coalició d’esquerres. (Zamora dimitiria, sent substituït per
alitat Azaña fins al final de l’aprovació)

Divisions internes i externes: votació per diputats i no per blocs

Diverses posicions: inferioritat mental de les dones; etc.
Tres representants del feminisme
El sufragi
- Victòria Klent (PRRS): contrària al vot femení en aquell moment (mon manipulat església)
femení
- Margarita Nelken (PSOE: posició de Klent
- Clara Campoamor (PRR): a favor (“principis abans que les conseqüències”)
 Intent de modernitzar i democratitzar l’estat desmantellant la seva estructura social tradicional
→ Debilitació dels terratinents, grans empresaris, església i exèrcit
Objectius
Millorar les condicions de vida de les classes populars (també educació)
Descentralitzar l’estat
Panorama general

Preocupació per la legalitat: alentiment de les propostes i reformes

Crisi econòmica (derivada del crack del 29)
Problemàtiques
Boicot dels sectors conservadors (reorganització posterior de les dretes)
Impaciència dels sectors obrers

Personatges destacables: Francisco Largo Caballero (UGT/PSOE); Marcel·lí Domingo (PRRS), i

Manuel Azaña (Alianza Republicana)
El bienni reformista

El govern
Desgast progressiu: pujada posterior de les dretes
Implementació de les 6 reformes, cadascuna de diversa índole

Conseqüències del crack del 29, en general:

Factors - Descens importacions, però poca incidència per manca de comerç extern
Problemes bienni (I) : la crisi econòmica

exògens - Devaluació de la pesseta com a mesura per fer-hi front: aprofitament per part dels sectors
dinàmics (sector agrícola exportació i ferro)

Aquells que van tenir una afectació realment important.

Proclamació de la república i lluita de classes:
- Desconfiança entre patrons i empresaris: retirament dipòsits bancaris i reducció inversió
Factors privada (-55%, ‘’33)
endògens Dèficit pressupostari espanyol
- Forat a la hisenda pública (des de Primo de Rivera) → reducció despesa pública

Augment de l’atur, i augment posterior de vagues i tensió social

Conseqüències
Problemes tradicionals econòmics oberts: descapitalització, distribució
desigual de la terra, atur agrícola, dèficit balança comercial…
 Durant el bienni reformista es van implementar 6 grans reformes, que s’exposen a continuació

Analfabetisme extrem (35%) comparat amb la mitjana europea.

Dirigit per Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública
Reforma de lensenyament

Universalitzar l’educació i facilitar l’accés a la cultura

Objectius Per primer cop a la història, educació com a dret i obligació
Abandonament de l’ensenyament catòlic i creació d’una escola pública, mixta, laica i gratuïta

Incrementar el pressupost en un 50%: creació d’escoles i formació de mestres

Campanyes d’alfabetització d’adults
Polítiques
Programa de “biblioteques de cultura popular”
Missions pedagògiques, com a mesura de culturització (p.ex: La Barraca, de Lorca)

Situació precària per les classes populars

El bienni reformista

Dirigit per Francisco Largo Caballero (ministeri de treball)

Jornalers: atur estacional, explotació i sous baixos

Antecedents - Vàlvula de regulació quan emigració a les ciutats, frenada pel crack del 29
En general, baixos sous i condicions de vida i explotació en els obrers

Mesures introduïdes per Largo Caballero quan el govern provisional:

Reforma laboral

- Prohibició de enviar a l’atur als camperols quan el contracte acabés

- Beneficis de les assegurances (atur, jubilació…) als jornalers
Els decrets - Establiment d’un salari mínim i d’una jornada laboral de 8 hores, amb dies regulats
agraris - Llei de jurats mixtes (Estat com a àrbitre vinculant quan disputes entre patró i treballador)
- Llei de conreu forçós (obligació de conrear en cas possible; sinó, expropiació)

La més important
Obligació de contracte de jornalers del mateix municipi
- Llei de termes municipals (1931)
- Afavoriment de vagues i protestes sense por a represàlies i
esquirols)
Creació de les Oficines de Col·locació Obrera, dirigides pels
municipis (CNT les volia però L. Caballero va negar)

Boicot a les mesures per part de l’associació de propietaris agraris

La resposta - Augment conreus extensius i reducció de la superfície conreada
burgesa Apaivagament de l’efecte dels decrets, i augment protesta dels jornalers
- Derivació en protestes violentes dels jornalers i enfrontaments amb la guàrdia civil
(linxament de dos guàrdies; dispars a una manifestació pacífica)
 Objectiu: aconseguir un exèrcit professional, modern i democràtic
Dirigit per Manuel Azaña (ministeri de Guerra)

Macrocefàlia estructural (195 generals;17k oficials; 105k soldats)

Problemàtiques De dubtosa ideologia “republicana”
Material antiquat
Reforma militar

Llei de retir de l’oficialitat (1931), o Llei Azaña

- Purgament d’elements antirepublicans i conservadors i reducció oficials
- Jurament de la constitució republicana (sinó, retirada amb el 70% del sou)
Polítiques
Tancament de l’Acadèmia militar de Saragossa (nucli conservador)
Anul·lament de l’ascens per mèrits i reducció de nomenaments
Democratització: subordinació de la legislació militar a la civil
Creació de la guàrdia d’assalt per disturbis i tenir una força d’ordre fidel

Resultats dubtosos
El bienni reformista

Conseqüències - Manca de pressupost i retirament de menys oficials dels esperats

Augment del sentiment antirepublicà entre africanistes

Objectiu: descentralitzar l’estat per solucionar les qüestions nacionals

Dirigit pel govern

Estatut de Núria, portat al Congrés el maig de 32 (després de l’aprovació de la constitució)

Antecedents - Desacords entre Estatut i constitució (contradiccions)
- Reformulació de l’estatut necessària
Reforma territorial

Sectors conservadors i intel·lectuals (Unamuno, Ortega i Gasset…) en contra

- Campanya de la premsa de desprestigi de Catalunya; boicots a productes catalanes
Problemes
- Govern central: autonomia moderada
Tres grans postures - Forces catalanistes: concessió d’una autonomia àmplia
- Dretes radicals: Espanya unidea i centralitzada

Estancament al Congrés; pressió per la Sanjurjada: acceleració de les reformes

Resolució
Aprovació de l’estatut el 9 de setembre de 32, amb moltes modificacions respecte l’original
 Economia predominantment agrària (48%); meitat de la població activa (4,25m de 8,5m)
Antecedents - 2 milions jornalers; 750k arrendataris; resta petits i mitjans propietaris
Obligació urgent de reformar-ho

Objectiu general: redistribució de la terra i millora de les condicions de vida dels pagesos
A. Decrets agraris anteriors de Largo Caballero
Reforma agrària

B. Projecte de llei de reforma agrària, aprovada el setembre de ‘’32 (per Sanjurjo).

Polítiques
Objectiu reforma: redistribució de la propietat de la terra, mitjançant: expropiació
dels latifundis (indemnitzada si no “Grande”) i col·locació de pagesos. Creació de l’IRA
(Institut de Reforma Agrària), encarregada de gestionar i cedir a les comunitats de
pagesos per fer-hi assentaments

A. Manca de pressupost; complexitat burocràtica; resistència dels propietaris

Problemàtiques i (legalment; repartició de terres als fills…)
resultats B. Resultat dubtós: impaciència de pagesos frustrats
El bienni reformista

Monopoli de l’ensenyament, matrimonis i cementiris per part de l’església

Antecedents Grans propietats i activitats comercials
Després de la constitució del 32: eliminació de totes aquestes estructures progressivament

Radicalització de la societat i onades anticlericals (crema de convents), al centre i al sud

Reforma religiosa

Replegament dels sectors catòlics, atacats per les seves “conviccions”

- Oposició i campanyes antirepublicanes
Resposta i
Elogi de la monarquia i crida als catòlics en contra dels
problemàtiques
republicans, en una missa
Incident del cardenal Segura Expulsió del cardenal
Empitjorament relacions Vaticà+Esglèsia amb el
govern republicà
Llei de congregacions (‘’33): capacitat de dissoldre ordres religiosos en cas de perill, i
delimitació de possessions de bens d’aquests

Conclusió satisfactòria de la tasca seculitzadora

Resultats - Dissolució dels jesuïtes (‘’32) i expropiació dels seus béns i propietats
Desavinença entre sectors religiosos i sectors republicans
 Després de les reformes, algunes inacabades, exploten les contradiccions internes i externes

Organització progressiva arran de la implementació de les reformes: augment suport dels

sectors perjudicats per les reformes republicanes + augment feixisme internacional
Radicalització progressiva
Problemes bienni (II) : reorganització de dretes

Coalició de tots els partits polítics de dretes, líder: Jose Mª Gil Robles
CEDA Aspiracions filofeixistes: o dictadura o democràcia amb monarquia
Grups Lema: “Religió, Família, Pàtria, Ordre, Treball, Propietat”
destacats
Partido Agrario Español: violenta oposició de la reforma agrària
Renovació Espanyola (33), de José Calvo Sotelo: ultraconservadurisme i monàrquic
Comunión Tradicionalista
La Lliga Catalana (provinent de la Lliga Regionalista): durant el bienni negre, oposició a ERC

JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas, 31), de Ledesma Ramos i Onésimo

Redondo.
- Autoritarisme a l’estil Mussolini.
Feixistes - Catolicisme i creació d’un estat estructurat a través d’un sindicat únic vertical
Falange Española (33), de José Antonio Primo de Rivera
- Ultranacionalisme, feixisme i antidemocràtica.
El bienni reformista

- Força de xoc; atemptats contra líders d’esquerra i desestabilització del govern rep.
Creació de la Falange Española i de las JONS (34), coalició entre els dos
Destacar l’UME (Unión Militar Espanyola), associació militar, líder Sanjurjo i mà dreta Emilio Mola.

Moviment obrer partidari a la república: oposició a Primo de Rivera i dictablanda

Antecedents Impaciència progressiva per les reformes inacabades i mal fetes + boicots burg.
Problemes bienni (III): la conflictivitat social

Radicalització del moviment; gir cap anarquisme i comunisme

Suport a Cat, Aragó, Llevant i Andalusia.

Dos corrents interns: trentistes (moderats i suport a la república) i FAI
Grups CNT - FAI: via insurreccional i acció violenta. Hegemonització del moviment, transformat
destacats en CNT-FAI.
Líders: Federica Montseny, Bonaventura Durruti, Joan Garcia Oliver

PCE: augment seguidors extrets del PSOE

FTT (Federació de Treballadors de la Terra): sindicat filial de l’UGT

Gener del 33: insurrecció anarquista a un petit poble d’Andalusia

Casas Viejas - Afusellament a sang freda de 12 anarquistes (CNT) per part de la guàrdia civil
Filtratge de l’escàndol a la premsa: dimissió Azaña i convocació d’eleccions

Trencament de l’estabilitat del govern, recolzat pel distanciament previ de PSOE i republicans arran de les
reformes; abandonament previ de Lerroux; trencament complicitat Azaña-Zamora per reforma religiosa
 Aprovació de l’estatut amb modificacions serioses (9 setembre de 32)

Llengües cooficials: català i castellà (no català)

Catalunya com a regió autònoma (no estat autònom)
Cat autònoma: estatut del 32

Espanya és una república integral descentralitzada (no federal)

Diferències No recaptament d’impostos directes (sí)
(Núria)
Ensenyament a mans de l’estat central (control absolut de l’ensenyament)
[ Competències tretes del de Núria: ensenyament, impostos directes,
cultura, justícia, ordenació territorial]

Traspàs progressiu de les competències

Resolució de conflictes entre administracions pel Tribunal de Garanties Constitucionals
Possibilitat de suspensió i reforma de l’Estatut a les corts espanyoles en qualsevol moment

Primeres eleccions de la Generalitat de Catalunya de la història (20 de novembre del 1932)

Eleccions del 32

Victòria d’ERC amb 56 escons de 85; Lliga 16 diputats

Govern de la generalitat
El bienni reformista

- F. Macià: 122è president, fins a la seva mort (24 de desembre de 33)

- Ll. Companys: 123è president, fins a 15 d’octubre de 1940, data de l’execució

Marge de maniobra retallat per l’estat

Lentitud del traspàs de competències
Problemàtiques Manca de recursos econòmics
En general, tasca destacable però manca de temps per assentar-se
Cat autònoma: la política de la generalitat

Aprovació de l’Estatut de règim Interior (1933): organització poder executiu i legislatiu

- Generalitat i Parlament de Catalunya (5anys, sufragi universal)
Organització - Poder judicial: Tribunal de Cassació
- Establiment del finançament i el grau d’autonomia dels ajuntaments (més pes gràcies a
la llei municipal posterior)
- Llei d’edat als 21 anys 818 si casats) i creació de 38 comarques (reforma inacabada)

Creació de les Caixes de Dipòsits (1933), destinades a rebre dipòsits i pagaments d’entitats
Creació del SEC (Servei d’Estadística de Catalunya) i IIE (Institut d’Investigacions Econòmiques)

Política
Polítiques orientades al món rural
econòmica
- reducció d’un 50% del cost d’arrendament dels rabassaires
- llei de cooperatives: aparició de més cooperatives agràries i creació de centres
d’experimentació agrària
- llei de contractes de conreu (34)
 Llei de bases (34)
- Organització del servei sanitari i l’assistència social.
Política social Creació d’infraestructures com hospitals i centres d’assistència primària (CAP)
Programa de sanejament de poblacions (neteja), i de vacunació
Polítiques laborals
Cat autònoma: la política de la generalitat

- Creació de l’Institut contra l’Atur forçós, decrets d’assistència i previsió social, i

El bienni reformista

creació del Consell de Treball

Marcat per l’estat central:

Política Construcció de nombrosos centres d’ESO i FP, i escoles (destacar Institut Escola)
educativa Creació colònies d’estiu
Noves escoles per formar mestres
Autonomia a la Universitat de Barcelona

Normativització del català

Política - Unificació ortogràfica a mans de Pompeu Fabra: Diccionari General de la Llengua Catalana
cultural (1932)
Normalització del català
- Mitjans de comunicació en català; català com a llengua vehicular a les escoles
Llei sobre conservació del patrimoni històric, artístic i científic i eixamplament biblioteques
 Dividides; PSOE i Alianza Republicana + PRRS separats.
Esquerres Increment dels anarquistes (abstenció)

PRR, de Lerroux
Centre
Partits i - Separat del govern d’esquerres per extremista. Propostes de caire conservador
posicions
Cohesionada entorn la CEDA
Dretes - Catòlica, admiració pel feixisme. Destacar Renovación Española, de José
Calvo Sotelo
Les eleccions del 1933

Aplicació del sufragi femení

Factors Força de les coalicions en el sistema electoral republicà
Partits i Alt abstencionisme anarquista
posicions Victòria de la centredreta Espanyola: Ceda: 115 diputats; PRR: 104 diputats
Esquerres gairebé mateixos vots que dretes, però la meitat dels diputats
El bienni negre o conservador

Lerroux es proposat per A. Zamora (fidelitat a la república; problema canvi ideals)

Gil-Robles: massa filofeixista; ideologia inexacta (potser dictador?)
El nou
govern Pacte CEDA-PRR; cap ministeri per CEDA, però rectificació de totes les
Dinàmica reformes del bienni reformista
del govern Progressiva dependència cap a la CEDA

Les contrareformes no revifaran l’economia espanyola

Reforma agrària: Paralització de l’IRA (no pressupost); retorn latifundis

Reforma laboral: anul·lació lleis de termes municipals i de conreu forçós

Reforma religiosa: recuperació del pressupost de culte i clergat

Les polítiques

Reforma militar: amnistia als militars insurrectes per la Sanjurjada. Militars de confiança al capdavant

Reforma educativa: reducció pressupost educació; en actiu centres educatius catòlics

Reforma territorial: paralització de l’estatut basc i traspàs de competències a Cat

Augment tensió social i deriva cap a ideologies extremistes

Descens condicions de vida de les classes populars, i augment violència social
Al congrés
Conseqüències
- Divisió interna del PSOE (extremistes i no extremistes)
- Pressió gradual de la CEDA per entrar al govern
Diverses vagues conflictives de la CNT. Destacar la vaga general agrària (juny 34)
 Context: Catalunya govern progressista; Espanya govern de dretes
- Aturament del traspàs de competències; manca d’excusa per tancar la generalitat

Canvi Eleccions municipals Victòria de les esquerres ajustada (500k vs 400k -Lliga- vots)
Catalunya durant el bienni negre

ideologia 1934 Proposta de noves eleccions per part de Lliga; “no” d’ERC
Abandonament del parlament per part de Lliga

Aprovació de la Llei de contractes de Conreu (abril 34): pagesos poden comprar les
terres arrendades amb una taxa fixa (favorable a la Unió de Rabassaires)
- L’institut Agrícola de Sant Isidre en contra: ajut a la Lliga
L’enfrontament - Anul·lació de la llei per part del TGC (“inconstitucional”), demanat per la Lliga
entre governs
Aprovació d’una nova Llei de contractes de conreu (setembre), menys ambiciosa, però
El bienni negre o conservador

prou efectiva (compra de terres per part d’alguns pagesos)

Amenaça de retirament del suport per part de la CEDA si no ministres al govern.

Els fets doctubre (I): inici i Astúries

Causes - 4 d’octubre (34): tres representants de la CEDA ministres del govern espanyol
- Interpretació esquerres: primer pas cap el feixisme

Convocació vaga general revolucionària el 5 d’octubre, per PSOE i UGT

- objectiu: paralització del país i presa de control de pobles i ciutats per la força
La vaga
Èxit escàs: poca coordinació, només grans ciutats
- CNT només a Astúries (aversió d’una revolució “des de dalt”

Resposta: declaració Estat de Guerra a tota espanya; mà dura per sufocar les revoltes
Repercussió a Astúries i Catalunya

Context: fort moviment obrer. Creació de l’Aliança Obrera (UGT, CNT, PSOE, PCE…)
- Coordinació de la revolta centralitzada per AO
Control gradual del territori per 30.000 miners armats
- Creació de comitès revolucionàries; presa d’armes de la guàrdia civil; destitució alcaldes…
Setge s/ Oviedo, després de tenir el control de bastants pobles i haver-se enfortit
Astúries
- Contundència del govern central: es porten africanistes de Franco i Regulars (mercenaris
marroquins) de Goded
En 10 dies, victòria de l’exèrcit central
- Duríssima repressió: execucions, empresonaments…
 Tensió per: paralització traspàs competències; diferències ideològiques; aprovació de
certes lleis de la generalitat conflictives
Antecedents
i inici Encapçalament de la revolta el 5 d’octubre per part de la Generalitat i Mossos, amb
suport d’alguns sindicats
- CNT al marge (en veure la fecundació de la generalitat)
Els fets doctubre (II): Catalunya

Proclamació de l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola (per Companys),
6 d’octubre: voluntat d’impulsar el federalisme i pressió al gov. central
- Gov. central: exèrcit conduït per Batet, que esclafa la revolta de la generalitat

Empresonament de tot el govern de la Generalitat, i de l’ajuntament de Bcn

L’Estat - També sindicalistes i representants de partits d’esquerres (com Manuel Azaña)
Català
Suspensió de l’Estatut d’autonomia i de l’autonomia, junt amb la UB
El bienni negre o conservador

Intervenció dels càrrecs als ajuntaments;

Fi de l’autonomia
Clausura associacions catalanistes
Anul·lació llei de contractes de conreu (pagament de tot allò no pagat)

30.000 empresonats arreu de l’estat espanyol

La - Sindicalistes, líders del moviment obrer, alguns republicans, Generalitat, ajuntament Bcn
repressió - Dues execucions per pena de mort
- Alliberament d’alguns polítics (Azaña) amb el pas del temps
Els fets doctubre (III): conseqüències

Radicalització del panorama polític

Punt en comú ales esquerres: amnistia dels presos → fundació Izquierda republicana (Azaña)
- Manifestacions arreu d’Espanya per l’amnistia
Canvi
panorama Dos ministres més de la CEDA al govern
polític Resposta dreta - Paralització reformes; restabliment propietat jesuïtes; poder als patrons
Gil-Robles ministre de guerra; Franco Cap de l’Estat major
Avantprojecte de constitució (mai aplicada per inestabilitat)
 Escàndols de corrupció; disminueix popularitat PRR de Lerroux
El bienni negre o conservador

A. Afer Nombela: cas de malversació de fons públics a les colònies africanes, destapat
per un funcionari de l’Estat
Escàndols de B. Estraperlo (stra-perlo: nom d’una ruleta elèctrica de casino trucada): suborn a
La crisi del govern conservador

corrupció
funcionaris i al net de Lerroux per introduir-la a Espanya, per part de Strauss.
Després d’unes prohibicions, i unes amenaces per destapar l’escàndol, filtració de
les converses i situació per part de Strauss. Dimissió de Lerroux

Reclamació de Gil-Robles per esdevenir nou president del govern.

Caiguda del Convocació d’eleccions d’A. Zamora

govern - Malestar públic general (corrupció, amnistia, falta de solucions a crisi econòmica…)
- Perill del possible govern de la CEDA

Quatre punts: amnistia presos polítics; continuació reformes, especialment

agrària; continuar amb el procés autonomista
Front popular Integrat per: Izquierda Republicana (Azaña); PSOE (Largo Caballero); PRRS;
PCE; POUM
- També suport UGT i CNT (vot anarquista al govern d’esquerres)
Els dos blocs
El govern del Front Popular

Liquidació de les reformes, i aprovació de l’avantprojecte de constitució (35)

Bloc Nacional
Integrat per: CEDA, grups monàrquics, carlins.
Les eleccions de 1936

Quatre punts: restabliment Estatut; amnistia presos; restauració càrrecs

Front generalitat; restauració Llei de contractes de Conreu
d’esquerres Integrat per: ERC, POUM, USC, PCC
Dos blocs:
Catalunya
Liquidació de les reformes
Front d’ordre Liderat per la Lliga Catalanista de F. Cambó

Alta participació (72%), 16 de febrer del 1936

Victòria del Front Popular (278 diputats); Bloc Nacional (124); Centre (51)
Resultats - Vots: FP (4.600k); Dreta (4.500k); Centre (526k). Representació molt desigual
Esquerres: litoral mediterrani; zones rurals del sud; nord miner i industrial; ciutats
Dretes: PB; centre d’Espanya
 Destitució Alcalà Zamora (60% vots congrés): massa temps per convocar eleccions i desavinences entre ell i FP
Les polítiques del govern del Front Popular

- Nou president de la república: Manuel Azaña; president del govern: Santiago Casares Quiroga

Acceleració precipitada de les reformes

- Boicot molt més fort que abans
- Situació al camp deteriorada + any de males collites: reactivació de la reforma agrària
Polítiques i devolució de les terres comunals
Amnistia per tots els presos d’octubre del 34
Restabliment Estatut de Catalunya, i inici tràmits dels estatuts Gallec i Basc

Augment dels sectors tradicionals i conservadors: possible cop d’Estat?

- Reubicació de Franco (Canàries), Mola (Navarra, mal lloc ja que carlins), Goded (Illes Balears)
El restabliment de la generalitat

Resultats: FE 59% vots, 41 diputats; FCO 41% vots, 13 diputats

El govern del Front Popular

Política general més moderada: expulsió d’Estat Català (radicalització d’aquest)

- Oposició de la Lliga Catalana més moderada
Polítiques
Aplicació de la Llei de contractes de Conreu

Com a Espanya, augment conflictivitat social (vagues, manifestacions…) i enfrontaments entre ideologies
- Destacable: assassinat dels germans Badia (integrants d’Estat Català) per falangistes

Augment general del clima de crispació, i augment antagonismes socials. Increment de la violència
- Augment dels extremismes i de la polarització

Radicalització de les joventuts

- CEDA: cap a la falange; PSOE i PCE: unificació en Joventuts Socialistes Unificades, de Santiago
Radicalització Carrillo
moviment
Radicalització sociopolítica

Impaciència moviment obrer

obrer
- Accions revolucionàries, vagues, increment enfrontaments prop/treballadors… [CNT,UGT]

Expatriació dels capitals (empresaris); locauts….

Acusació de l’Església catòlica (anticlericalisme) al gov. republicà
Radicalització Augment de la proliferació de crepuscles violents (Falange y JONS), amb “la dialèctica dels
de les dretes
punys i les pistoles”
- Desestabilització del govern amb actes violents contra polítics d’esquerres i sindicalistes

Augment enfrontaments armats entre ideologies. Resposta gradual més violenta. Col·lapse social
imminent
 Emilio Mola, cap de l’operació i ideòleg
El govern del Front Popular

- Pla: pronunciament simultani a totes les guarnicions (Africà inclosa), de triomf ràpid
Contactes amb la Itàlia feixista per rebre’n suport

Falta de desencadenant (excusa), per tal de afegir-s’hi (com Franco, altres generals també)
Cap el cop d’ Estat

Assassinat d’un tinent de la Guàrdia d’Assalt, José del Castillo, per part de falangistes (12 juliol
L’assassinat de 1936)
de Calvo - Venjança de la GA: assassinat a sang freda de José Calvo Sotelo, líder de la dreta monàrquica
Sotelo
Recolzament del cop d’Estat per part de militars indecisos, després de l’assassinat

17 de juliol: avançament del cop d’estat per filtració a Melilla

- No triomf ràpid del pla de Mola
- Atrinxerament del govern, i esclat de la Guerra Civil espanyola