BLOC 12.

NORMALITZACIÓ DEMOCRÀTICA D’ESPANYA I INTEGRACIÓ A EUROPA (DES DEL 1975)

La transició democràtica (1975-1982): concepte i característiques. La Constitució de 1978, l’Estat de les

Autonomies i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

● TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA: CONCEPTE, CARACTERÍSTIQUES I PROBLEMES

22 novembre 1975 → coronació Joan Carles I
En un 1r moment; govern continuïsta (molt poques reformes)→ Arias Navarro → reaccions:
● mobilitzacions populars que demanen:
○ llibertat
○ democràcia
○ amnistia a presos polítics
● programa comú de l’oposició → s’uneixen creant Coordinació Democràtica → demanen
○ govern provisional
○ eleccions
● Conflictes laborals → vagues…

Després → rei força dimissió d’Arias Navarro → nou president Adolfo Suárez → comença
reformes:
● Llei de Reforma Política → fonament per iniciar sistema democràtic (aprovada per
referèndum amb important oposició de franquistes) → després:
○ legalització de partits
○ llei electoral → convocatòria de primeres eleccions democràtiques

→Context complicat per:

● mobilitzacions socials
● crisi econòmica derivada de crisi del petroli (baixa turisme, caiguda de la
indústria per crisi energètica…) → augment d’atur
● actes terroristes (ETA i GRAPO)
● resistència dels sectors franquistes

→Primeres eleccions democràtiques

Principals partits polítics:
➢ esquerres: PSOE i PCE → oposició a franquisme
➢ Dretes: Alianza Popular → format per diferents exministres franquistes (Fraga,
etc.)
➢ Unión de Centro Democràtico (UCD) → Adolfo Suárez
Eleccions de 15 de juny de 1977 →1r lloc UCD - 2n lloc PSOE → comença l’etapa del
Consens Polític (govern i oposició pacten reformes):
- govern constituent → objectiu principal: nova Constitució
- Pactes de Moncloa→ objectiu principal: afrontar crisi econòmica (incloent
reforma fiscal -IRPF i d’altres- i laboral)
Eleccions de 1979 → guanya UCD però Suárez perd influència → acaba dimitint al 1981
després d’una moció de censura del PSOE fallida

Nou president: Calvo Sotelo → 23 de febrer 1981 durant votació d’investidura a Congrés de
Diputats hi ha un Cop d’Estat de 23 per Antonio Tejero→ objectius pocs clars, però:
● paralitzar democràcia
● més participació d’Exèrcit a govern
Rei recolza democràcia → cop d’Estat fracassa
Novetats d’aquest període
● segueixen discrepàncies internes a UCD
● augmenta pressió d’oposició → consens en perill
● entrada a OTAN (1982) → esquerres en contra
● manifestacions i pressió d’extrema dreta i militars en augment
● activitat terrorista s’incrementa:
○ ETA (més de 350 morts en 7 anys)
○ GRAPO i creació de nous grups d’extrema esquerra (FRAP, etc.)
● altres actuacions de gran violència

● CONSTITUCIÓ DE 1978
○ Aprovada per referèndum dia 6 de desembre de 1978
○ Declara→“Estat social i democràtic de dret”
○ Redactada gràcies a l’acord dels diputats de tots els partits (excepte PNV)
○ Caire Progressista → àmplia declaració de drets fonamentals i llibertats
civils
○ Adaptable a diferents tendències polítiques
○ Sistema polític i administratiu descentralitzat → Comunitats Autònomes
○ Forma d’Estat→Monarquia Constitucional / Sufragi universal (majors 18
anys)
○ Administracions→intervenen en la societat→societat més justa
○ Corts→ representen poble espanyol i tenen poder legislatiu
Després comença reforma de Codi penal i Codi de justícia militar

● ESPANYA DE LES AUTONOMIES, EL CAS DE LES ILLES BALEARS

Constitució de 1978
● Sistema polític i administratiu descentralitzat → creació de les Comunitats
Autònomes:
○ Estatuts d’Autonomia → inclouen:
■ legislatiu → parlament (sufragi universal)
■ executiu → govern
■ competències
○ Etapes:
■ Abans de la Constitució: etapa preautonòmica → autonomia provisional
a territoris que ho sol·licitin (Catalunya, País Basc i Galícia)
■ Aprovada la Constitució →etapa autonòmica → s’elaboren estatuts
○ Dos procediments per arribar a l’autonomia
■ Article 151 → més ràpid i complet (la majoria)→ hi accedeixen:
● les nacionalitats històriques: Catalunya, País Basc i Galícia
● per referèndum
■ Article 143 → més lent

El cas de les Illes Balears

● Procés llarg i complicat
● No són considerades “nacionalitat històrica” malgrat tenir elements d’identitat diferenciats (insularitat,
llengua i cultura, Estat propi durant Edat Mitjana…), sobretot per:
- poc pes demogràfic
- limitat nacionalisme entre la societat

1. Etapa Preautonomia
- Abans d’eleccions de 1977 els partits signen Pacte Autonòmic → es comprometen a
 defensar a les futures Corts la consecució d’un Estatut d’autonomia per a les
Balears
- Juliol 1977 es constitueix l’Assemblea Parlamentària de les illes (presidida per Jeroni Albertí d’UCD)
- Juliol 1978 el govern espanyol concedeix un règim de preautonomia a les Balears →
es constitueix un consell General Interinsular provisional presidit per Jeroni
Albertí

2. Autonomia L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

- L’Estatut es redacta entre 1978 i 1983, principals qüestions a debat:
- via d’accés (ràpida o lenta)
- Sistema d’elecció dels diputats del Parlament:
- paritari Mallorca-resta d’illes
- proporcional: més diputats a Mallorca (problema: possible centralisme)
- denominació de la llengua: balear o català
- Aprovat a Corts febrer de 1983 (via lenta) →dels darrers en promulgar-se i nivell
de competències inferior a les comunitats històriques
- Característiques
- Regula bandera i escut i els idiomes oficials (català i castellà)
- Parlament→FUNCIONS PRINCIPALS: Elegir president del Govern IB, elaborr i
aprovar lleis…
- Competències: obres públiques, transports, assistència social, esports, cultura i foment de turisme
(posteriorment: educació i sanitat)
- S’han fet dues reformes parcials posteriors

QUINES FOREN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA ESPANYOLA ENTRE

1986 I 2016? ESMENTA ELS NOMS DELS PRESIDENTS DEL GOVERN ESPANYOL QUE HI VA HAVER EN
AQUEST PERÍODE I INDICA ENTRE PARÈNTESIS A QUIN PARTIT PERTANYIA CADA UN D’ELLS I DURANT
QUINS ANYS OCUPÀ EL CÀRREC.

Característiques de l’evolució política espanyola entre 1986 i 2016

● Alternança de poder (bipartidisme):
○ socialistes (PSOE): descentralització (redistribució de competències), reforma militar (exèrcit més
modern, reducció d’oficials…)
○ populars (PP): privatització d’empresa pública (per poder entrar a CEE reduint dèficit), mesures
centralitzadores,
● Relacions internacionals:
○ Incorporació a l’OTAN (1986)
○ Incorporació a la CEE (1986):
■ important transformació econòmica (sobretot indústria)
■ 2002 entrada d’euro
○ Participació a la Guerra d’Iraq amb els EEUU
● Terrorisme:
○ Atemptats 11 M 2004 a l’estació d’Atocha de Madrid
○ Durant govern d’Aznar → Pacte antiterrorista PP-PSOE
○ Abandonament lluita armada ETA
● 2007 comença crisi financera i bancària:
○ tancament d’empreses
○ augment atur
○ dèficit i augment de deute públic
○ mesures d’austeritat econòmica → protestes socials
● Diferents casos de corrupció desprestigien governs (Felipe González, Rajoy)
 ● Entre crisi i corrupció → Emergència de noves forces polítiques: Ciutadans i
Podem → desestabilitza bipartidisme

PRESIDENT PARTIT POLÍTIC ANYS AL CÀRREC

Felipe González PSOE 1982-1996 (4 legislatures)

José María Aznar PP 1996-2004 (2 legislatures)

José Luís Rodríguez PSOE 2004-2011 (2 legislatures)

Zapatero

Mariano Rajoy PP 2011-2016 (2 legislatures i mitja - moció de censura)

QUINES FOREN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA BALEAR ENTRE 1983 I
2015? ESMENTA ELS NOMS DELS PRESIDENTS DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS QUE HI VA HAVER EN
AQUEST PERÍODE I INDICA ENTRE PARÈNTESIS A QUIN PARTIT PERTANYIA CADA UN D’ELLS I DURANT
QUINS ANYS OCUPÀ EL CÀRREC.
Característiques de l’evolució política de les Balears entre 1986 i 2015
● Predomini del govern conservador: dretes governen fins 1999 (majoria absoluta), després governs alterns
amb esquerres que formen Pactes pel Progrés (PSOE més altres partits d’esquerres i nacionalistes: PSM,
EU, UM, Els Verds…)
○ Governs de dretes:
■ primers anys → gran desenvolupament urbanístic (hi ha polèmiques per
la contractació de les empreses)
■ Llei d’espais naturals → estableix àrees d’especial interès ecològic
per protegir del creixement urbanístic (Cabrera: parc nacional)
■ pèrdua de poder autonòmic durant el govern de Matas

○ Governs d’esquerres (Pactes pel Progrés):

■ fomenten normalització lingüística, protecció del territori i del medi ambient, reforcen
competències dels consells insulars, defensa de la petita i mitjana empresa, foment de
l’ensenyament i transport públic.
■ problemes: conflictes interns per desacords.
● Economia:
○ Gran promoció i augment de la demanda turística → els darrers anys
s’intenta diversificar l’oferta (no només sol i platja) i s’ha de fer front
a l’atur provocat per crisi
○ Basada principalment en serveis → important davallada de l’agricultura i
indústria

PRESIDENT PARTIT POLÍTIC ANYS AL CÀRREC

Gabriel Canyelles Alianza Popular (fins 1983) 1983-1995 (3 legislatures i

Partido Popular (des de 1983) dimiteix a la quarta)

Cristòfol Soler i Cladera Partit Popular 1995-1996 (dimiteix)

Jaume Matas Partit Popular 1996-1999

Francesc Antich Oliver PSIB-PSOE (Pacte de Progrés) 1999-2003

Jaume Matas Partit Popular 2003-2007

Francesc Antich PSIB-PSOE (Pacte de Progrés) 2007-2011

Josep Ramón Bauzá PP 2011-2015