LA DINASTIA RESTAURADA:

ALTERNANÇA EN EL PODER I CACIQUISME

(1875-1902)
 La Restauració Borbònica: El retorn de la dinastía (I)

• Gener, 1874: el pronunciament del

general Pavía provoca la fi de la
Primera República

• Desembre, 1874: el pronunciament

del general Martínez Campos
(suport militar i conservador)
precipita la restauració monàrquica
en la figura d’Alfons XII de Borbó, fill
d’Isabel II
La Restauració Borbònica: El retorn de la dinastía (II)

Manifest de Sandhurst: Alfons XII (Desembre, 1874)

• La monarquia era la única opció per acabar amb el caos
• Bases de la Restauració

“Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional

posee en sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas
condiciones de acierto hacen falta para que todos los
problemas que traiga su restablecimiento consigo sean
resueltos de conformidad con los votos y la conveniencia de la
nación (…)”
Què va ser la Restauració Borbònica?
• Sistema polític monàrquic ideat per Cánovas i inspirat en
el model britànic*: bipartidisme i alternança de partits

• Sistema polític liberal però no democràtic

• Cronologia: 1875 – 1931

• 1a etapa: Consolidació del sistema
• Regnat Alfons XII (1875-1885)
• Regència María Cristina d’Habsburg (1885-1902)
• 2n etapa: Crisi del sistema
• Regnat Alfons XIII (1902-1931)

* Monarquia parlamentària basada en l’alternança de partits

Bases de la restauració

• Monarquia

• Constitució de 1876

• Partits dinàstics

• L’exèrcit
La constitució de 1876 va legitimar aquest sistema polític:

• Monarquia: Institució màxima -inviolable- amb amplis poders

• El rei era l’àrbitre de la política: garantia l’alternança de partits
• Exercia el poder executiu a través del govern (president i ministres)
• Elegia i destituïa el govern (president i ministres)
• Tenia el dret de vet i podia convocar i/o dissoldre corts
• Cap de l’exèrcit

• Corts bicamerals:
• Sobirania limitada (o cosobirania) ja que era compartida amb el rei
• Senat: ½ membres vitalicis (nomenats pel rei i pel govern)
• Congrés: elegit per sufragi censatari o universal masculí (no especificat)

• Declaració de drets àmplia si be l’executiu els podia limitar o suspendre

• Llibertat de cultes però s’establia la confessionalitat catòlica de l’Estat

• Estat centralista / unitari

Fi dels conflictes bèl·lics

• Fi de la Tercera Guerra Carlina (o carlinada):

• Reconeixement del rei Alfons XII i exili del
pretendent carlí (Carles VII)
• Abolició dels furs del P. Basc i Navarra excepte el
concert econòmic o pacte fiscal*

• Cuba: fi de la Guerra dels Deu Anys (Pau de Zanjón)

• Autonomia administrativa a l’illa

* Es contemplava que les diputacions negociarien amb el govern els impostos a pagar a
l’estat (o pacte fiscal)
 La Restauració Borbònica
El sistema bipartidista (o canovista)
• Torn pacífic o alternança en el poder de dos partits
dinàstics defensors de la monarquia, la constitució i l’estat
liberal centralista.

Mínimes diferències ideològiques

• Partit liberal CONSERVADOR o dreta dinàstica
• Partit LIBERAL progressista o esquerra dinàstica
 La Restauració Borbònica
Quins objectius tenia l’alternança o torn pacífic:
- evitar el monopoli en el poder d’un partit
- evitar pronunciaments militars*
- garantir l’estabilitat:
* defensar l’estat liberal centralista
* no derogar cap llei aprovada pel partit contrari

Quan el partit que governava patia una crisi, el rei demanava al

partit opositor formar un nou govern, el qual convocava
eleccions que amb el frau electoral institucionalitzat* guanyava.

* El poder de l’exèrcit es va limitar a la defensa del país a canvi d’autonomia i

un elevat pressupost.
* Encasillado (o encasellat)
La Restauració Borbònica
Tupinades o eleccions falsejades amb trampes

Caciquisme o pressió social que exercien

notables del món rural o funcionaris que agraïen
amb favors la fidelitat electoral o perjudicaven a
aquells que no defensaven els seus interessos

L’absentisme era molt elevat i l’analfabetisme

afavoria el sistema.
 La Restauració Borbònica
• Oposició feble i marginada pel sistema bipartidista:
• carlins i republicans (enemics dels sistema)
• nacionalistes oposats a l’estat centralista
• nous partits/ideologies obrers (socialistes i anarquistes)
• CARLINS / Extrema dreta
• Ideologia: Ultracatòlica i tradicionalista. Lema: “Déu, pàtria i rei”
• Grup minoritari que es va reorganitzar com a partit (Comunión Tradicionalista)
• Recolzaments P. Basc i Navarra
• Clergat i petits propietaris rurals

• NACIONALISTES / REGIONALISTES
• Es van organitzar a Catalunya i el P. Basc (Veure tema catalanisme).
• Burgesia i classes mitjanes

• REPUBLICANS / Esquerra
• Defensaven: república, reformes socials, educació i laïcitat
• Molt dividits (unitaris i federals) foren reprimits pel nou règim
• Petita burgesia, classes mitjanes i populars urbanes i obrers

• OBRERISME / Esquerra / Extrema esquerra

• Socialisme (PSOE, 1879)
• Obrers (Madrid, P. Basc i Astúries)
• Anarquisme (Andalusia i Catalunya), no integrats en l’acció política
• Obrers industrials i pagesos
La Restauració Borbònica

• Regnat d’Alfons XII (1875-1885)

• Regant breu / poca interferència del rei

• Partit conservador
• Constitució 1876
• Pacificació militar (carlins i Cuba)
• Centralització administrativa: abolició de furs i unificació de
lleis (Codi de Comerç i Codi Civil)
• Partit liberal:
• Certa preocupació temes laborals
 La Restauració Borbònica
• Regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885-1902)

• Pacte del Pardo: suport a la regent dels partits dinàstics

per mantenir el sistema
• Liberals:
• Codi de comerç i codi civil
• Abolició esclavitud
• Sufragi universal masculí (+ frau)
• Conservadors:
• Mesures proteccionistes
• Repressió anarquista
El desastre de 1898
 El desastre de 1898

• Conseqüències del desastre del 98

• Crisi econòmica: augment de la fiscalitat i dels preus (deutes

de guerra). La repatriació de capitals va ser positiva.
• Crisi humana (classes populars)
• Crisi política: la Restauració va resistir (crisi de lideratges)
• Crisi militar: exèrcit acusat del desastre (antimilitarisme)
• Crisi moral i ideològica: desencís i frustració
• Espanya era una nació moribunda amb un exèrcit ineficaç i
uns polítics corruptes i incompetents
El desastre de 1898
• Exigència de reformes polítiques per part dels partits exclosos
del torn dinàstic i dels moviments obrers i dels intel·lectuals

→ Regeneracionisme

• Moviment polític conservador que volia regenerar o canviar

la situació social del país (revolució des de dalt) i el sistema de
la Restauració sense democratitzar-lo.
• reformar l’Estat
• moralitzar la gestió pública
• fomentar la riquesa
• incentivar l’ensenyament
Catalunya i el desastre de 1898
• Es van va aturar les exportacions si be la
repatriació dels capitals dels indians va
estimular altres activitats econòmiques

• Nous impostos sobre productes bàsics i

activitats industrials i comercials foren molt
protestats i industrials i comerciants es van
negar a pagar els tributs: Tancament de
caixes
Catalunya i el desastre de 1898

• Tancament de caixes

• El govern va embargar als morosos si be l’alcalde de

Barcelona es va negar a executar els embargs i va dimitir.
• Vaga general de comerciants:
• El govern va empresonar als morosos
• Suspensió garanties constitucionals
• Declaració de l’estat de guerra

• Ruptura entre els partits dinàstics i la burgesia catalana que va

començar a recolzar els partits catalanistes: Lliga Regionalista