Pràctiques tema 7: L’època de la Restauració borbònica (1875-1902)

1. Confecciona un eix cronològic i situa-hi els conceptes següents amb la data

corresponent:

Etapes:
● Regnat d’Alfons XII. 1875-1878 ● Guerra Chiquita. 1879
● Guerra dels Deu Anys. 1868-1878 ● Tercera guerra carlina.
● Regència de Maria Cristina. 1885-1902 1872-1876
● Guerra de Cuba i guerra de les Filipines. ● Minoritat d’Alfons XIII.
1895-1898 1886-1885
Esdeveniments:
● Abolició de l’esclavitud. 1889 ● Pau de Zanjón. 1878
● Instauració del sufragi universal masculí. ● Pacte d’El Pardo. 1885
1890 ● Constitució del 1876. 1876
● Assassinat de Cánovas del Castillo. 1897

2. Explica la ideologia d’aquests partits polítics i identifica’n els líders:

● Partido Conservador: formació política governant en la Restauració, en alternança

amb el Partido Liberal, que defensava la monarquia borbònica i els interessos de la
burgesia, l’oligarquia terratinent i el clero. Cánovas del Castillo n’era el líder.
● Partido Liberal: agrupació política que alternava el poder amb el Partido
Conservador i que, a diferència d’aquest, defensava un govern amb tendència
progressista (sufragi universal masculí, reformes socials, etc.). Práxedes Sagasta
n’era el líder.
● Partido Republicano Posibilista: formació política de caràcter republicà moderat,
creada per Emilio Castelar després de la Restauració, el 1874. Defensava la
participació del republicanisme en el sistema parlamentari de la Restauració
● Partido Republicano Progresista: partit polític que defensava el republicanisme
radical. Dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla, va tenir influència entre els militars i el 1883
va protagonitzar un intent fracassat d’alçament contra la monarquia.
● Partido Republicano Centralista: organització política fundada el 1888 per Nicolás
Salmerón, pretenia agrupar les diverses tendències del republicanisme.
● Partit Republicà Democràtic Federal: agrupació política republicana que defensava
el federalisme. Va quedar al marge del sistema després de la Restauració borbònica
(1874). Francesc Pi i Margall liderava el partit.
● Partido Católico Nacional: formació política d’ideologia catòlica integrista, fundada
per Ramón Nocedal el 1888, després de l’escissió del Partido Carlista.

3. Llegeix aquests articles de la Constitució del 1876 i respon les preguntes:

Art. 18è. La potestat de fer les lleis resideix a les Corts amb el Rei.
Art. 13è. Tot espanyol té dret: a emetre lliurement les seves idees i opinions, sia de paraula,
sia per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant, sense subjecció a
la censura prèvia. A reunir-se pacíficament. A associar-se per als fins de la vida humana. A
 Pràctiques tema 7: L’època de la Restauració borbònica (1875-1902)

dirigir peticions individualment o col·lectivament al Rei, a les Corts i a les autoritats. El dret
de petició no es podrà exercir amb cap classe de força armada.
Art. 50è. La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seva autoritat s’estén a
tot el que condueix a la conservació de l’ordre públic a l’interior i a la seguretat de l’Estat a
l’exterior, segons la Constitució i les lleis.
Art. 51è. El Rei sanciona i promulga les lleis (...)

● Quin Rei governava a Espanya quan es va aprovar aquesta constitució?

Alfons XII.
● Qui té el poder d’elaborar les lleis? Per què?
La Corts amb el Rei. Perquè la sobirania es compartia entre aquestes dues
institucions i la monarquia era considerada una institució superior, inqüestionable,
permanent i al marge de decisions polítiques.
● Quins drets individuals reconeix la Constitució?
La llibertat d’expressió, d’impremta, de reunió, d’associació i de petició al Rei i a les
Corts.

4. Què reivindicaven els moviments regeneracionistes?

Els moviments regeneracionistes pretenien modernitzar la societat i l’Estat
espanyols, després del desastre del 98. Les figures principals eren:
● Joaquín Costa, partidari de modernitzar l’economia i la societat a partir de
l’alfabetització de la població i la instauració d’uns nous referents culturals (“Escola i
rebost”)
● El general Polavieja, que proposava la reestructuració i modernització institucional
de l’Estat.