LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3.

Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.

Després d’una primera lectura de les fotocòpies, contesta a les preguntes que et
formulo rellegint- les de nou.
Aquestes preguntes les corregirem el proper dia de classe. Han d’estar entregades
el dia 10 de gener.
Contesta fent les respostes en color vermell

Introducció:
Qui és Josep Fontana? A quina vessant historiogràfica pertany? Què ens diu
el propi autor sobre la seva obra a la contraportada del seu llibre?

Podem trobar moltíssima informació sobre aquest historiador que podem

catalogar com un dels millors del segle XX i inicis del segle XXI. Podem dir que era
un marxista renovat i un representant de l'escola espanyola tot i que en els
nombrosos estudis que va fer es va mostrar molt crític amb molts dels episodis que
han marcat i caracteritzen la política actual.
Podem seguir la seva biografia i obra a partir d’aquest enllaç.
A la contraportada de la seva obra pòstuma ell mateix ens ve a dir que la trama
política actual no actua per resoldre els problemes de fons d’una societat cada
vegada més desigual “aquests governs que hem elegit entre tots perquè prometien
vetllar pel nostre benestar s’han convertit finalment en còmplices tolerants d’un
procés que afavoreix l’enriquiment d’un petit grup a costa de la majoria…”

Preguntes sobre la lectura:

1. Quin és el context econòmic europeu que descriu Fontana previ a l’inici
de la Revolució Francesa?
El context econòmic europeu que descriu Fontana previ a l’inici de la
Revolució Francesa era el de creixement econòmic i transformació social amb
l’inici del capitalisme ( Gran Bretanya)
2. Quina alarma es va estendre per les societats europees? Es va estendre la
por a l’extensió del procés revolucionari que assetjava França.

1
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.

3. Extensió de la França imperial napoleònica el 1812. Posa-hi un mapa que

ho mostri.
El 1812, La França imperial s’estenia per uns 750.000km2 i arribava fins les costes
del Bàltic, per una banda, i fins a Espanya i el centre d’Itàlia, per l’altra.

L’imperi napoleònic es va estendre per Àustria, Prússia i espanya. A partir de

la derrota de Trafalgar i el Decret de Berlín de 1806 començà el bloqueig
continental a Gran Bretanya.
4. Quin és el motiu de la davallada de Napoleó?
El principal motiu va ser la campanya de Rússia.Més de 380000
baixes. Però també Napoleó que havia estat expulsat d’Espanya cau derrotat
per Wellington.
5. Què estableix l’acord de Chaumont?
“A començaments de març del 1814 es va signar a Chaumont l’acord de les
quatre potències ,que es comprometien a seguir lluitant fins a acabar amb el poder
de Napoleó,amb la garantia que els anglesos els proporcionarien subsidis un any
més,si calia. Aquest que,Castlereagh anomenava “el meu tractat”,va ser la base que
va fer possible que hi hagués una política europea comuna,no solament fins
acabar la guerra,sinó també posteriorment,durant l'anomenada ”època dels
congressos”.
 2
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.

6. Personalitats que es troben a París el 31 de març de 1814? Inclou una

fotografia de cadascú d’ells.I qui es troba a Dijon? Inclou una fotografia
de les personalitats implicades.

Frederic-Guillem III de Prússia

Alexandre I de Rússia * de personalitat inquieta i reservada.

*Allotjat a casa de Charles-Maurice Talleyrand

A Dijon
encara hi eren

3
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
 Klemens von Metternich,
canceller austríac i Francesc I d'Àustria

Robert Stewart, II marqués de Londonderry, conegut com Lord Castlereagh

7. Qui és Talleyrand?Quines mesures suggereix?

Talleyrand va ser un ministre polític francés al servei de diferents
mandataris. El seu paper a la història és controvertit doncs alguns els
consideren un heroi i d’altres un traidor només al servei del seu benefici. Va
aconseguir en un doble joc de converses acords aventatjosos per al seu país.

4
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
Finalment, i després de 1834 es va retirar per continuar amb la seva carrera
eclesiàstica.
Va aconsellar tres premises que van ser acceptades tot i provenir de la
 potència derrotada:
1. Retorn dels Borbons en la figura de Lluís XVIII
2. No possibilitat de negociar amb cap membre de la familia de
Napoleó
3. Designi d’un govern provisional a França (del què després ell
mateix serà nomenat dirigent)
4. Preparació i discussió d’una nova Constitució.

8. Quin dia és destronat Napoleó? Quan se signa la nova Constitució i quin

serà la seva sort?
El 2 d’abril de 1814 el senat destrona Napoleó i nega drets d’herència
a la seva família. Napoleó volia abdicar en el seu fill, conegut com el rei de
Roma.La Constitució va ser promulgada el 7 d’abril.L’11 d’abril se signa el
tractat de Fontainebleau i l’illa d’Elba seria el seu destí.
La seva dona no l’acompanyaria per desig exprés del seu pare, l’emperador
austríac, i romandria a territori italià.

9. Quins fets esdevenen els dies 3 de maig i 30 de maig, vint-i-cinc anys

després de la reunió dels Estats Generals?
El 3 de maig Llúis XVIII entra a París i fa crear una comissió per tal de revisar
la constitució que va acabar sent una “carta atorgada”. El dia 30 de maig se signa el
Tractat de París pel què es reconeix la pau amb França amb les següents
condicions:
1. Lliure navegació pel Rin
2. Holanda es retornada als Orange
3. Els estats alemanys són declarats independents units federativament
4. Suïssa mantenia la seva independència
5. Itàlia retornaria territoris a Àustria però es compondrà d'estats independents 6.
Bèlgica passaria a Holanda(que havia passat a àsutria durant la revolució) per
fer un territori holandés fort enfront de la veïna França.

5
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
 10.Què s’hi decideix en aquesta reunió?On se celebren i quant de temps
s’hi van allargar?
En aquesta trobada a París es decideix, a demanda del tsar de Rússia,
que en el decurs de dos mesos totes les potències allà implicades enviarien
plenipotenciaris a la ciutat de Viena per tal d’acabar de regular els termes del
tractat que s'acaba de signar.
( Les reunions duraran nou mesos.)

11.Esmenta el nom de les potències de primera i de segona així com els

altres assistents a la reunió?
Els quatre grans: Àustria,Gran Bretanya,Rússia i Prússia i la derrotada:
França. Potències menors com Suècia,Portugal i Espanya.
Aquests primers eren els que havien de negociar, però també hi van acudir:
● una trentena de reietons alemanys
● dues delegacions diferents de Nàpols
● dinou delegats suïssos ( un per cada cantó,afegint-se tres més…)
● un delegat del Papa de Roma
● un delegat del sultà de Turquia
● una representació dels jueus de Frankfurt
● una delegació de catòlics alemanys
● una delegació d’editors alemanys( els Cotta)

12.Com aconsegueix la policia disposar d’informació?

A Viena hi havia una policia nombrosa,amb xarxes d’informadors i delators,i
amb l’espionatge com a tasca habitual:es compraven codis,s’obrien
correspondències i es buidaven les paperes de les ambaixades per acabar
assabentant-se de xafarderies.
El comandant M-H.Weil disposava de confidents i informadors que van aconseguir
desxifrar els codis de diverses ambaixades( gabinet negre).

6
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.

13.Quina va ser la llengua oficial del Congrés?

La decisió de la llengua en què es redactar en els documents va suposar un
problema doncs tots els acords anteriors ho havien estat en llatí però finalment el
francés es va triar com a llengua oficial per la redacció sense que aquest fet hagués
de servir de precedent per a un futur.

14.Descriu què vol dir la imatge tradicional “El Congrés es diverteix”? Els
innombrables actes, àpats, servents,carruatges,etc.. es van transformar en un
continu sine die. Com que no es volia que els poders menors intervinguessin en els
acords i debats es va formar una comissió de festes..
Poc a poc es va generalitzar una afirmació en l'humor vienés:
“El congrés es diverteix” es sintetitza amb aquestes paraules:”L’emperador de
Rússia ama per tots,el rei de Prússia pensa per tots;el rei de Dinamarca parla per
tots;el rei de Baviera beu per tots;el rei de Württemberg menja per tots;l'emperador
d’Àustria paga per tots”.
Tot i així la cultura que els va regalar Beethoven amb la cantat del congrés ( el
primer himne europeu) no va ser entesa en aquell moment.
Sí van predominar les excentricitats: balls multitudinàris, sales d’equitació, banquets,
dansomania del tsar,dinars, caceres,exhibicions de globus,etc..

15.Com va reaccionar el poble vienès a les excentricitats d’Alexandre de

Rússia, Metternich o Castlereagh?
Les aventures del tsar i del canceller eren ben diferents del comportament de
Castlereagh que passejava amb la seva dona. El poble vienés es va cansar de tanta
festa i els va començar a culpar de l’augment del cost de la vida.

16.Inici, objectiu del Congrés i funció de les comissions.

L’inici del congrés va tenir molts problemes. En realitat tot havia estat muntat
per la participació exclusiva de les grans potències. L’objectiu principal era el
d’establir un “ equilibri”. Les protestestes de Talleyrand i del representant espanyol
va fer que es creessin unes comissions per tal que tots els estats poguessin
 7
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
participar en algun aspecte concret. Per exemple una comissió d’estadística
calculava la població real que canviaria de sobirania…

17.Qui era el representant espanyol? Busca una fotografia. Quin va ser el

seu paper?
Pedro Gómez Labrador, marquès de Labrador 1764-1850), va ser un diplomàtic i aristòcrata
espanyol que va representar al Regne d'Espanya al Congrés de Viena Labrador no va
aconseguir els objectius diplomàtics que se li van encomanar: restaurar les antigues possessions
espanyoles d'Itàlia als Borbó, deposades per Napoleó Bonaparte, i restablir el control d'Espanya
sobre les colònies americanes, que s'havien rebel·lat contra la seva metròpoli durant la guerra
del francès.
La monarquia espanyola estava en un moment molt fràgil i cap
delegat el volia coma company de discussió, fins i tot Wellington
havia fet broma sobre la seva capacitat intel.lectual..
Va aconseguir que es fes un comité dit del vuit 8 el quatre grans,
França i les tres potències menors entre les que hi era representat
l’estat espanyol. També va ser la personalitat encarregada de fer
l'obertura del congrés el dia 1 de novembre de 1814.

18.Quants dels 121 punts de l’acta final es referien a qüestions de límits

territorials i esmentals.
a. Propostes i postures de Castlereagh i el tsar sobre Polònia. Dels
121 punts de l’acta final 107 feien referencia exclusiva a qüestions territorials, la
resta tractaven el comerç d’esclaus negres molt per sobre i la navegació dels rius
internacionals.
Un dels punts que més va obsessionar el tsar de Rússia era el de crear un estat
polonès. I un altre el tractament del territori de Saxònia.
Polònia havia estat repartida des de feia anys entre tres estats:Rússia,Àustria i
Prússia. Napoleó havia creat el ducat de Varsòvia en aquell territori polonès. Ara el
més lògic potser seria tronar cada espai a cada estat però les postures de
Castlereagh i el tsar eren contràries.

8
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62. El
primer volia que Polonia fos un estat independent i el tsar, que havia ocupat el
ducat, voliar crear el regne de Polònia unit a Rússia. Oferia una nova constitució i un
parlament amb dues cambres.
Aquesta postura va ser la més acceptada però suposava la pèrdua de súbdits a
prussians i a austriacs que passaven a territori polonès sota “el control” rus.

19.Com es va proposar compensar a Prússia per la situació polaca i quines

eren les propostes respecte a Saxònia i per què?
El tsar rus volia donar el regne de Saxònia als prussians castigant d’aquesta
forma al seu sobirà per haver recolzat a Napoleó, però el govern britànic s’hi
oposava.
20.Conseqüència per a Saxònia.
El rei de Saxònia, Frederic August, empresonat i sense representació al
congrés, era cosí de Lluís XVIII i aquest va ordenat a Talleyrand que el defensés. Va
ser així com aquest rei conservà la seva corona i el seu territori.

21.Quin fet va provocar la intransigència de prussians i russos? Aquesta

situació va estar a punt de provocar un conflicte bèl·lic.Castlereagh va presentar un
pacte secret ( 3-1-1815) a austríacs i a francesos ( considerada de nou una gran
potència de dret).
*Més tard aquest pacte secret serà conegut pel tsar rus de mà del propi Napoleó en
el decurs del seu govern dels cent dies.

22.Repartiment com a fi de les tensions per Rússia,Saxònia,Prússia. Russia

va salvar els seus interessos a canvi de deixar de recolzar els interessos prussians.
Prússia va renunciar a l’annexió de Saxònia però sí va obtenir un petit
territori,Pomerania i Rin ( 900000 saxons), la Renania.
Saxònia mantindrà el seu regne.
 9
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
23.Per què existeix Castlereagh en que Prussia rebés aquestes terres de la
Renania?
Amb els Països Baixos restaurats Castlereagh volia assegurar-se un cordó de
defensa amb França.

24.Inici dels “Cent dies de Napoleó”. Imatge. Suports. Reacció de les

potències. Com es financia la guerra i per què?
En mig del context del congrés, Napoleó aprofita el clam i malestar de
camperols i treballadors que pensen que el govern francès els hi traurà les seves
terres no venudes. A ell mateix tampoc li pagaven el subsidi acordat. El 26 de febrer
de 1815 Napoleó abandona l’illa d’Elba amb un set-cents home si entra triomfal a
París. La família reial fug a Gant.
Les potències europees li tornen a declarar la guerra.
Napoleó vol transmetre una imatge pacificadora acceptant part de les mesures
adoptades pel monarca .
Però “la invasió de França per un sol home” segons Chateaubriand no serà
recolzada per la burgesia francesa ni permesa per les potències que el van
condemnar “com a enemic i pertorbador del repòs del món”. Els anglesos van
financiar la guerra gastant-se uns quants n milions de lliures i es va renovar el tractar
de Chaumont.

25.Conseqüència per al Congrés de la guerra contra Napoleó? Acords i

mapa resultant.
L’amenaça de Napoleó va influir sobre les converses encallades del congrés i
els acords es van resoldre ràpidament.
El mapa europeu canvia completament apareixent cinc grans potències però situant
sota la seva òrbita altres estats i territoris més petits, però de gran importància
estratègica.
Els arranjaments territorials d’Itàlia es van completar:Àustria rebria
Llombardia,Venècia,la major part del Tirol i les províncies d’Il·líria 8la costa
adriàtica); Gènova passava el rei de Sardenya; la Toscana i Mòdena a un arxíduc
austríac i al papa li retornaven els seus estats amb Ferrara,Bolonya i Ravenna, però
no els enclavaments francesos ( Avinyó i el comtat Venaissin). Al sud es tornava

10
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
Nàpols i Sicília a un Borbó, el vell Ferran IV, convertit ara en Ferran I de les Dues
Sicílies.
Ver mapa power point diapositiva número: 53

26.Quin era el problema amb el Ducat de Parma?

El problema amb el ducat de Parma, que abans pertanyia a la família dels
Borbons espanyols,que l’usaven per colocar-hi algún fill cabaler suposava una
qüestió important en ser Maria Lluïsa, dona de Napoleó i filla de l’emperador
d’Àustria. Era per aquest motiu que calia retirar-la adequadament, i els aliats
s’havien compromès amb Napoleó a donar-li el ducat de Parma. Maria Lluïsa que en
aquells moments era a Viena,va acceptar d’abandonar la causa del seu marit i que
el seu fill, el “rei de Roma”,s’instal·lés al Hofburg*.
El fet que Parma no fos tornada als Borbons de Madrid és el que explica que el
representant espanyol no signés d’entrada l'acta final del Congrés. Maria Lluïsa es va
casar dos cops més. Quan va saber que havia mort Napoleó li va organitzar uns funerals però de forma anònima.
El seu fill va viure amb el seu avi adoptant el nom de duc de Reichstadt. Va morir de tuberculosi sense
descendència.

27.Com va quedar l’ordenació d’Alemanya?Què no es va poder crear no

permetent així la seva seguretat?
L’ordenació d’Alemanya es va concretar amb la creació de la Confederació
Germànica, en que el govern federal depenia d’una dieta, el Bundestag, presidida
per Àustria, amb seu a Frankfurt.
La no creació d’un exèrcit ni d’un tribunal de justícia propis no va permetre la unitat i
seguretat del territori.
 28.Enumera els resultats més importants obtinguts pels anglesos a mans
de Castlereagh?
Els resultats més importants cal situar-los fora de l’òrbita europea i
contextualitzar-los en la lluita pel control del mercat mundial a nivell marítim. 1.
França, la gran rival, havia estat anul.lada i encerclada per Holanda i Renània
prussiana.
2. França ja no disposava del principal prot europeu, Anvers.
3. Castlereagh obtenia un càrrec directiu a la Companyia de les índies 11

LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50

Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62. 4.
Gran Bretanya passava a dominar la ruta mediterrània amb l’inici a Gibraltar i
domini de l’illa de Malta i illes Jòniques.
5. Gran Bretanya dominava la ruta de l'Índia adquirint la colònia holandesa de El
Cap, de l’illa Maurici i Ceilan.
6. Gran Bretanya aconsegueix que els holandesos els hi tornin les índies
orientals incloent Indonèsia a canvi de diners.
7. Gran Bretanya es fa amb el domini d’un seguit d’illes al carib productores de
sucre i de cotó.

29.Quins altres temes van ser objecte de discussió però no de tanta

atenció?
● La neutralitat dels cantons suïssos.
● La recomanació que Espanya tornés Olivenza a Portugal.
● La llibertat de navegació pels rius internacionals.
● L’abolició del comerç d’esclaus.

30.Què els hi passava als periodistes que cobreixen l'esdeveniment del

congrés? Què hi deia al respecte Friedrich Gentz? Qui és?
Els periodistes que cobreixen l’edeveniment estaven desesperats davant la
manca d’informació real sobre els acords i debats definitius. Notícies d’un dia es
contradiuen el següent.
Friedrich Gentz era un escriptor i polític contrarevolucionari al servei de Metternich
que va dir que el Congrés no havia existit basant-se en la desfragmentació de les
reunions i debats.

31.Què va passar amb la signatura final de l’acta? Tothom coneixia allò que
s’estava signant?
“Només el 9 de juny de 1815 es van reunir tots els participants per firmar o
adherir-se a l'acta final, sense que ningú, fora de les quatre potències principals i de
França, hagués pogut ni tan sols discutir el que se li feia acceptar. L’acta la signaven
les vuit potències; a les tres menors se'ls va llegir el text per damunt (no tots els
articles,perquè no tots estaven traduïts al francès)i es va fer signar tothom per ordre
alfabètic. Àustria, Espanya,França,la Gran Bretanya,

12
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
Portugal, Prússia, Rússia i Suècia. Al final Espanya es va negar a signar pel tema
de Parma, i el seu lloc està en blanc.(...) Als petits països se’ls va deixar només que
s’hi adheressin i el papa i el sultà no ho van fer per raons òbvies.”

32.Què va passar el 18 de juny de 1815 a Waterloo?

Les potències europees van tenir dificultats en reclutar un exèrcit prou gran per
enfrontar-se a Napoleó. Wellington va marxar a Bèlgica per poder fer-ho. Napoleó
va guanyar als prussians a Ligny però l’exèrcit prussià no es va retirar cap a l’est
com ell esperava sinó que va dirigir-se cap al nord, per reunir-se amb Wellington
que havia demanat el seu suport. La batalla decisiva es va produir a Waterloo.
Napoleó disposava d’un exèrcit semblant a l’enemic, 125.000 soldats, però la
intervenció prussiana va ser decisiva.

33.Per què Santa Helena serà el final de Napoleó?

Derrotat, va dirigir-se cap la costa atlàntica després de tornar a badicar en el seu fill.
Esperava que els anglesos l’acollissin com a exiliat. Els anglesos van pensar en
tornar-lo a França per tal que Lluís XVIII l’executés però van temer que els seus
partidaris l’ alliberessin. També van rumiar cedir-lo als prussians amb uns fins molt
clars, però finalment van veure que no hi havia base legal per tenir-lo empresonat a
Anglaterra ja que no era en realitat un presoner, i decideixen portar-lo a l’illa més
allunyada possible: Santa Helena a 2500 km de l’Àfrica i a 3500 km del Brasil on
morirà el 5 de maig de 1821, alguns diuen que de càncer, altres diuen que
enverinat...

34.Quina idea va tenir el tsar de Rússia ? En quina teoria i persona mística va

estar influenciada aquesta idea?
El tsar de Rússia, consternat pel paper predominant que estava obtenint Gran
Bretanya i, inspirat en la idea mística d’un redentor per a Europa - seguint les
creences de la sra. Krüdener ( literata de tendència mística) - proposa convertir
l’acord de les potències en una Santa Aliança inspirada en l’Evangeli que havien de
subscriure tots els sobirans.
Metternich aprofitarà aquesta proposta per convertir-la en un manifest conservador.

13

LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50

Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62.
Gran Bretanya no el signarà justificant-se en el seu constitucionalisme però
s’adherirà als principis del document tot i així.

35.Jacques-Henri Pirenne què hi pensa al respecte d’aquesta idea del tsar

de Rússia?
El tsar de Rússia inventa aquest idea aglutinadora reaccionant a l’estratègia
de Castlereagh que aillava França, però que a ell també perjudicava en les seves
incursions a Pèrsia o a l’Índia. J-H. Pirenne sosté el que després passarà en un
futur: la unió de França amb Rússia.

36.Quin càstig volien aplicar a França prussians i holandesos i què es va

acabar decidint el 20 de novembre de 1815 en el segon Tractat de París?
Prussians i holandesos volien arrabassar territoris als francesos. Castlereagh
s’hi va oposar i finalment es va determinar que França tornaria a les fronteres de
1790i no de 1792 com deia el primer tractat creant un “cordó sanitari” defensiu amb
la pèrdua d’algunes fortaleses que passaven a Prússia, Holanda o a la Confederació
Germànica. El càstig incloïa la indemnització de set-cents milions i el manteniment
de 150000 soldats d’ocupació que seguirien al nord i a l’est de França durant cinc
anys.
L’acord establia el retorn de les obres d’art robades per Napoleó com els quatre
cavalls de bronze bizantins extrets de l'església de San Marc a Venècia. En aquest
segon Tractat de París es va decidir la renovació del tractat de la Quàdruple Aliança
aprovada el 25 de març a Viena ampliada ara per inspiració de Castlereagh amb un
nou article que determinava la celebració de reunions que facilitessin la pau i l’ordre
a Europa.
Es va posar de manifest que la forma d’aquestes reunions seria la dels congressos
per tal d’arbitar solucions davant possibles conflictes en el què prevaldria el dret
d’intervenció d’un exèrcit, la Santa Aliança ( Prússia, Rússia, Àustria) a aquells
països amenaçats per una revolució liberal.

14
LA RESTAURACIÓ, capítol núm:3. Pàgines 31-50
Josep Fontana
Capitalisme i Democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany, Edicions 62. 15