TRANSICIÓ i DEMOCRÀCIA

1975-1986
Eva Fajardo Modol
INDEX
★ Transició: 1975-82
○ Desmantellament del franquisme 1975-78
○ La constitució de 1978
○ governs UCD 1978-82
★ Democràcia:
○ govern socialista fins 1986
★ CATALUNYA
○ Recuperació de l’autonomia 1975-79
○ l’Estatut de 1979
○ Evolució política fins 1986

2
CRONOLOGIA

3
TRANSICIÓ
1975-82

4
 Desmantellament del franquisme P376-7
22.11.75→ Joan Carles I rei d’Espanya. Arias Navarro president del govern
➢ 3 opcions polítiques:
○ immobilistes (búnquer): militars i ministres franquistes
○ rupturistes: oposició democràtica→ Coordinación Democrática (Platajunta) Atemptat Atocha
○ reformistes 26.1.77

➢ tímides reformes insuficients tot mantenint les institucions franquistes→ tensions i conflictivitat laboral i social. Terrorisme.
➢ 1.7.76 destitució d’A. Navarro → Suárez: projecte reformista per la ràpida democratització respectant la legalitat franquista
○ Decret d'Amnistia, dret a Vaga, sobirania popular, etc.
última llei ○ Llei de Reforma Política: aprovades per les Corts i referèndum
fonamental
■ dissolució institucions franquistes (Corts, Movimiento, TOP)
■ convocatòria d’eleccions democràtiques
○ legalització de sindicats i partits polítics (també PCE)
➢ 15 juny 1977 eleccions generals PANORAMA POLÍTIC:
○ A. Suárez president (no majoria absoluta) -esquerra: PSOE, PCE
- centre: UCD
- dreta: Alianza Popular 5
6
 Aprovada a les Corts i per
La Constitució 1978 referèndum el 6 desembre P378
➢ Estat social i democràtic de dret, organitzat en una monarquia parlamentària.
➢ rei: funció representativa. Exèrcit sotmès al poder civil
➢ sobirania popular
➢ separació de poders:
○ executiu: president i ministres
○ legislatiu: Corts bicamerals.
○ judicial: Tribunal Suprem
➢ descentralització: creació de comunitats autònomes
➢ reforma codi penal i de justícia militar
➢ àmplia declaració drets (abolició pena mort)
➢ estat aconfessional

7
8
 CONTEXT:

Governs d’UCD greu crisi econòmica

Terrorisme (ETA, GRAPO, FRAP).
colpisme militar
P382-4
Política de consens. ultradreta: involucionisme polític i atemptats
➢ oct. 77 Pactes de la Moncloa: acords de tots els partits per a la reforma de l’economia:
○ Objectiu: reducció inflació i repartició equitativa dels costos de la crisi.
○ accions:
■ devaluació pesseta i control despesa pública
■ racionalització consum energia. Moderació salarial
■ reforma tributària: Impost sobre patrimoni i IRPF → obtenció més recursos per als costos socials
■ reforma Seguretat Social (augment finançament públic): desocupació i pensions
bases Estat Benestar
➢ (1978 Constitució)
➢ 1 març 1979, eleccions generals → 2ª victòria UCD
○ crisi interna (abril 79 eleccions municipals: avenç d’esquerres)
○ pressions dels sectors empresarials i militars
➢ gener 1981 dimissió de Suárez → 1982 creació CDS 1978 Operació Galaxia
➢ 23F 1981 investidura de Calvo Sotelo
○ intent de cop d’Estat (Tejero, Milans de Bosch a València) per paralitzar el procés democràtic i atorgar a exèrcit més presència.
■ compareixença del rei per TV censurant el cop i suportant la constitució
○ 1982 petició ingrés OTAN → oposició d’esquerres
○ UCD + PSOE→ LOAPA: limitació atribucions ccaa 9
10
DEMOCRÀCIA
1982-?

11
Govern Socialista: PSOE P385-6

➢ 28.10.1982 eleccions generals

○ majoria absoluta PSOE: F. González president 4 legislatures (fins 1996)
➢ programa de reformes:
○ contra crisi econòmica
■ reconversió bancària, reducció inflació i estímul inversió estrangera
■ reforma fiscal (augment ingressos estat, reducció frau fiscal, etc)
○ avenç cap a l’estat del benestar: extensió Seguretat Social:
■ sanitat pública, despenalització avortament
■ educació LAU, LODE, LOGSE fins 16 anys
■ fracàs política ocupació i empitjorament condicions treball
○ 1986 ingrés OTAN i CEE. → reconversió industrial per adaptar-se al mercat europeu
○ reforma exèrcit: objector de consciència i servei social → reducció oficialitat.
○ Procés autonòmic: traspàs competències, descentralització despeses públiques,redistribució funcionaris.
➢ Terrorisme: GAL i acords al França contra asil polític (Converses d’Alguer) 12
 13
FONT: Llei orgànica 8/1985, del 3 de juliol, reguladora del dret de l’educació. Boletín Oficial del Estado, núm. 159 (4 juliol 1985).
CATALUNYA

14
Recuperació de l’Autonomia P380

➢ Assemblea Catalunya: Manifestacions

proamnistia a Bcn.

○ mobilitzacions populars “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”

○ manifestacions: 1976 i 1977 diada sant Jordi i 11S, Sant Boí Llobregat i BCN → “volem l’estatut”
○ govern A. Navarro certes concessions.
➢ eleccions 15 juny 77: victòria dels partits polítiques que defensen la Generalitat i l’Estatut .
➢ juny 77 formació Assemblea de Parlamentaris Catalans
○ recuperació autonomia: Generalitat, estatut, Tarradellas.
➢ negociacions Suárez-Tarradellas
○ set 77 Generalitat provisional
○ oct 77 retorn Tarradellas de l’exili
○ des 77 primer govern (d’unitat):
■ creació Comissió Mixta de traspassos Estat-Generalitat
■ introducció del català a l'ensenyament
➢ 1979 dissolució Assemblea de Catalunya → Consell Forces Polítiques (1975)
15
eleccions generals 1977

16
17
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! Ja sóc aquí! Perquè jo també vull l’Estatut! Ja sóc aquí! Per
compartir les vostres penes, els vostres sacrificis i les vostres joies per Catalunya! Ja sóc aquí! Per
treballar amb vosaltres. Per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja sóc aquí!
Per aquesta Catalunya que s’ha de posar a treballar més que mai per fer-la ben forta i ben
pròspera. Perquè sigui un exemple per a tots els pobles d’Espanya. Per fer més forta que mai la
unitat que hem fet en les hores difícils de la nostra lluita. I que ens ha portat el triomf. Ja sóc aquí!
Que junts, amb tots aquells catalans i no catalans que durant tants i tants anys han lluitat per
poder arribar un dia amb aquest esclat de joia i entusiasme, puguem fer, com he dit abans, més
pròspera, més forta la nostra Catalunya. Ciutadans de Catalunya, permeteu-me que us demani que,
en aquests moments de joia, també tinguem la serenitat de reflexionar i de veure les greus
responsabilitats que cauen sobre nosaltres. Creiem que aquest triomf que hem tingut ha estat
gràcies al sacrifici de tants i tants ciutadans que han donat la seva vida per Catalunya. Ciutadans de
Catalunya, voldria que en aquests moments de joia i de responsabilitat penséssiu que tenim altres
deures fora de Catalunya. Nosaltres hem de ser l’avançada del benestar, de la prosperitat i de la
democràcia de tots els pobles d’Espanya. I permeteu-me, per acabar, que us digui que del fons del
meu cor surt el més profund reconeixement per la vostra fidelitat, per la vostra fe en el nostre
poble, en la llibertat i en la democràcia. Grans mercès a tots!

Font: La Vanguardia [Barcelona] (25 octubre 1977), p. 6.

18
 L’estatut de 1979 P380-1
➢ 20 parlamentaris reunits a Sau.
○ Aprovació per l’Assemblea de parlamentaris 29.12.1978
○ Aprovació (retallades) pel Congrès agost 1979
○ Referèndum 25.10.1979
➢ CARACTERÍSTIQUES:
○ Catalunya= nacionalitat que exerceix l’autogovern com a comunitat autònoma
○ Català llengua pròpia en cooficialitat amb castellà.
○ Generalitat: Parlament elegit per SU, Consell executiu i Tribunal Superior
○ Nivell alt de competències:
■ Competències exclusives: dret civil, turisme, cultura, investigació, ordenació territori, obres
públiques, assistència social i educació.
■ Competències compartides: treball, justícia, ports i aeroports, transport, medi ambient,
penitenciaria.
■ Competències plenes: agricultura, indústria i ensenyament.
○ Creació Mossos d'esquadra
○ Finançament insatisfactori: recurs propis, transferències de l'estat i impostos.
19
En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seves institucions d’autogovern.
Catalunya, exercint el dret a l’autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya,
manifesta la seva voluntat de constituir-se en comunitat autònoma.
En aquesta hora solemne en què Catalunya recupera la seva llibertat, cal retre homenatge a tots els homes i dones que han
contribuït a fer-ho possible.
El present Estatut és l’expressió de la identitat coŀlectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l’Estat
en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l’autèntica unitat de tots els
pobles d’Espanya.
El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida coŀlectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva
voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a
Catalunya.
La llibertat coŀlectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el lligam amb una història d’afirmació i respecte dels
drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen
prosseguir per tal de fer possible la construcció d’una societat democràtica avançada.
Per fidelitat a aquests principis i per fer realitat el dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els Parlamentaris catalans proposen,
la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, el poble català referma i les Corts Generals ratifiquen el present Estatut.

Font: Estatut d’autonomia de Catalunya (18 desembre 1979).

20
Evolució política 1980-86 P392

➢ 20.3.80 eleccions autonòmiques 23F a Catalunya:

manifestacions
○ CiU presidència J. Pujol (fins 2003) amb suport ERC
➢ males relacions amb el govern (LOAPA)
➢ consolidació poder Generalitat
○ organització del govern
○ funció pública i policia autonòmica
○ serveis socials: ensenyament i sanitat
➢ catalanització:
○ 1983, Llei Normalització Lingüística
○ creació CCMA: 3 canals TV i ràdio
➢ 1987, llei Ordenació Territori: 41 comarques
➢ millora infraestructures i serveis públics

21