You are on page 1of 3

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA

1.LA TRANSFORMACIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA (1975-1978)


1.1De l’immobilisme al reformisme
22 novembre 75 Borbó coronat i diu k Arias Navarro continuï al govern. Aq es limita a fer
petits canvis que son rebutjats per la opo Coordinación Democràtica (fusió Junta
Democrática i Plataforma de Convergéncia Democrática). A CAT Consell de Forces
Polítiques d CAT integra 11 partits. Conflictivitat laboral en augment i es polaritza.
Desacreditat el projecte continuista d‘Arias Navarro, és forçat a dimitir al juny del 76,
imposen Adolfo Suárez, reformista, nou presi.

1.2La reforma política d’Adolfo Suárez


Proposa fer la Llei de Reforma Política (drets fonamentals, sistema bicameral x sufragi
universal). Aprovada x Corts Franquistes vista com un canvi d’una legalitat a una altra.
Monarquia no negociable ni sobirania única. Sotmesa a referèndum aprovada 81%.
Celebració eleccions democràtiques (indults, llei electoral, partits polítics) i legalització PCE
crisi de govern. Nou panorama polític. Esquerra (PSUC-PCE, PSC-PSOE), dretes (Alianza
Popular de Fraga i Unión de Centro Democrático de Suárez. 150 partits a les eleccions.

1.3Les eleccions democràtiques de 1977


Sistema polític clarament bipartidista. Guanya UCD seguit de PSOE. A CAT guanya PSC.
Suárez forma gov sense majoria. Elaborar una nova Constitució, s’inicia consens polític (llei
d'amnistia, Pactes de Moncloa, reforma fiscal,...).

2.LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES


Constitució 78 acord entre diferents formacions. Caire progressista sotmesa a referèndum,
aprovada. Defineix ESP com “Estat Social i democràtic de dret, org. com una monarquia
parlamentaria en que corona té funció representativa i forces armades sotmeses al poder
civil”. Separació poders, TC instància suprema. Declaració drets i llibertats civils i polítiques,
dret a vot +18. Instaura creació CCAA, regulades mitjançant Estatuts k inclouen òrgans
legislatius i executius. Reforma Codi Penal i de Codi de Justícia Militar.

3.LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIA


3.1El restabliment de la Generalitat
Mobilitzacions populars “Volem l'Estatut”. Diada 77 aplega 1M. Constitució d’una Assemblea
de Parlamentaris Catalans demanen restauració Gene, retorn Tarradellas i derogació de la
llei que abolia l'Estatut del 32 i la constitució d’un gov provisional. Suárez negocia amb
Tarradellas. 1r gov provisional format x forces polítiques amb representació. Ensenyament
obligatori del català, es crea Comissió Mixta de Traspassos Estat-Gene.

3.2L’estatut d’Autonomia de Sau i les competències de la Generalitat


Assemblea de Parlamentaris Catalans elabora l’Estatut d’Autonomia, rebent el nom
d’Estatut de Sau. Referèndum l’aprova x 88%. Reconeix CAT com una nacionalitat que
exerceix l’autogovern com a CA de l’Estat ESP, cat llengua pròpia, caste cooficial. Gene
configurada amb Parlament, presi i Consell Executiu. Tribunal Superior de Justícia. Estatut
preveu creació policia autonòmica (Mossos).
4.L’ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC (1978-1982)
4.1Crisi econòmica i Pactes de Moncloa
Política de consens, busca d’ampli acord. Crisi internacional augment preu petroli, greus
conseqüències a ESP. Profunda crisi industrial, augment atur i inflació Pactes de Moncloa x
superar crisi (acords x a reforma i sanejament de l’economia i modificacions jurídiques i
polítiques) obj reduir inflació i reformes x repartir costos de la crisi. Devaluació pesseta,
compromís de dur a terme una Reforma Fiscal. Reforma tributària basada en en IEP i IRPF.
Permeten bases construcció estat del benestar. Augment pensions.

4.2El segon govern de Suárez (1979-1981)


Eleccions 79 guanya UCD, crisi dins del partit, Suárez qüestionat. A les eleccions
municipals parcials perden principals ciutats i a CAT i PB perden ½ vot. PSOE moció de
censura x poc guanya. Gener 81 presenta dimissió.

4.3El cop d’Estat del 23-F


23-F 81 investidura Leopoldo Calvo Sotelo, guàrdies civils encapçalats x Tejero assalta
congrés. Milans de Bosch es revolt a VLC, cop d’estat militar. Obj confusos i no coincidents.
Compareixença rei TV, donant suport al règim constitucional i censurant actitud dels
revoltats es decisiva x aturar el cop.

4.4La crisi de la UCD


Calvo Sotelo continua amb les mateixes polítiques i demana ingrés a la OTAN. Pacte
UCD-PSOE x Llei Orgànica d’Harmonització del Procés d’Autonomia, x limitar atribucions
CCAA. Suárez abandona el partit i crea Centro Democrático y Social, Calvo dissol les Corts
i convoca eleccions. Guanya PSOE, final del procés de transició inici nova etapa.

4.5Entre el consens i la violència


Obstaculitzar construcció sistema democràtic amenaces provinents d’involucionisme polític,
colpisme militar i terrorisme. Extrema dreta nostàlgica, manifestacions, exigien que l’exèrcit
tingués poder, creen grups armats. Intent cop d’Estat (Operación Galaxia). ETA #1 terrorista,
cents de morts entre 75 i 82, atac Hipercor BCN, terrorisme extrema esq. GRAPO, els
Comandos Autònoms Anticapitalistes i el FRAP.

5LA CONSOLIDACIÓ DEL BIPARTIDISME A L’ESTAT ESPANYOL (1982-2004)


5.1Els governs socialistes (1982-1996)
Eleccions 82 PSOE majoria absoluta “motor del canvi”, oposició: Alianza Popular. Felipe
González presi durant 4 legislatures amb majories al 1986 i 1989. Reformes
modernitzadores i europeistes. Desenvolupa programa de reformes, lluita vs crisi i
avançar cap a l’Estat del Benestar. Reconversió bancària, baixar inflació i estimular inversió
privada. Integració d’ESP a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) principal obj amb
consens de tots els partits polítics, es signa el Tractat d'Adhesió. Procés d’adaptació dels
sectors productius a les exigències del CEE comporta severa reconversió industrial i
sanejament finances i adaptació tecnològica. Comporta augment atur provocant conflictes
laborals en siderúrgia i construcció naval. Llei de Reforma Universitària 83 i despenalització
avortament. Control socialista de les CCAA - CAT i PB es completa el mapa autonòmic i
traspàs de competències, descentralització notable. Reforma forces armades x posar fi al
colpisme. Implica dràstica reducció d’oficials afavorida x entrada a OTAN 86. ETA fa moltes
kills.

You might also like