Transició [1075-1982]

1.Reforma o Ruptura [1975-1977]

La mort de Franco va posar en funcionament els mecanisme institucionals de sucessió en el

càrrec del cap`d’estat, així doncs, el 22 de Novembre de 1975 fou nomenat Joan Carles I de
Borbó com rei d’espanya.

El rei va obligar a Arias Narro, cap de govern, a integrar en el seu govern algunes figures
del reformisme. Aquests nou govern va iniciar contactes amb l’oposició i amb líders de
països europeus per tal d’obtenir suport per iniciar els canvis per portar la democràcia a
Espanya.
Algunes mesures per arribar a aquest fi, va ser l’indult general, que va permetre la llibertat
de Macelino Camacho( Comissions Obreres).

Les protestes contra aquest govern es van sumar a l’onada de vagues, i va fer augmentat la
inestabilitat del país.

La lentitud de l’avanç de les reformes, conjuntament amb els problemes que causava la crisi
econòmica, proporcionaven cada vegada més fonament a la ruptura democràtica amb el
franquisme

Els dos principals organismes de l’oposició es van fusionar en la Coordinació Democràtica

{Platajunta}.

2.2 Desintegració legal del franquisme

El rei va destituir a Arias Navarro a l’1 de Juliol de 1976 i va nomenar a Adolfo Suárez.

Suárez va concedir una amnistia a l’oposició (il·legalitzada al franquisme) per tal

d’implicar-la en el procés de reforma.
Així doncs, començava a obrir-se camí cap a una ruptura pactada; desformació GRADUAL
de l’estructura política del franquisme.

Suárez mantenía contacte amb el principals generals militars, i els intentava tranquilitzar
sobre les seves intencions amb les reformes fetes. Foren acceptades pels militars amb la
única condició de que No es legalitzés el Partit Comunista.

{El procés oberturista va culminar quan les corts franquistes van donar la seva aprovació al
projecte de Llei per a la Reforma Política}

2.3 Legalització de l’oposició

El gener de 1977 es va iniciar la legalització de la majoría dels partits polítics.

Els assassinats d’Atocha (militants comunistes) va portar a Suárez a legalitzar l’abril de

1977 el PCE (malgrat el malestar que provocaría als membres de l’exèrcit).
Suàrez va continuar negociant amb l’oposició mesures com:

-Dissolució del Tribunal d’Ordre Públic, del Sindicat Vertical i del Movimiento Nacional.

-Ampliació de l’amnistia

- Convocatòria d’eleccions

2.4 Eleccions a les Corts Constituents

Un cop garantida la pluralitat política, els partits van preparar per concórrer les primeres
eleccions democràtiques des de la Segona República.

Van participar, a més del partits legalitzats, altres agrupacions polítiques; UCD (Unión de
Centro Democrático) i AP( Alianza Popular).

15 DE JUNY DE 1977 l’UCD va obtenir majoria relativa.

3. Etapa de consens (1977-1979)

El govern d’UCD sorgit de les eleccions del 15 de juny es van enfrontar a dos reptes:

1.- Posar fre a la crisi econòmica i definir un sistema de relacions laborals

2.- Redactar una constitució per construir un nou marc polític democràtic

3.1 Els Pactes de la Moncloa [ 25/10/1977]

Els pactes de Moncloa va ser una reunió per solucionar els problemes economics que
sacsejaven a Espanya; Totes les forces polítiques i sindicals van posar-se d’acord en la
necessitat de reslodre els problemes econonomics consensuadament.

3.2 La constitució de 1978

Integrada per diputats dels diversos partits que van participar a les eleccions del 15 de juny
de 1977 [ Grabriel Cisneros, José Pedro Pérez.Llorca , Miguel Herrero, Miquel Roca,
Manuel Fraga Gregorio Peces-Barba i Jordi Solé]

Caracteristiques Constitució 1978

-Monarquia Parlamentaria: El rei com a cap d’Estat arbitra però no té poder executiu.

-La corona té el comandament suprem de l’exèrcit i és cap de l’estat

-Divisió de Poders: Legislatiu (Cambres), Executiu (govern) i Judicial ( Tribunal Suprem)

-Dret de l’Autonomia: Les regions poden optar a convertit-se en comunitats autònomes.

-Declaració dels drets civils i llibertats com també deures: Inspirat en la Declaració Universal
dels Drets Humans i pagament d’impostos.

EL 6 DE DESEMBRE DE 1978 fou aprovada pel referèndum amb majoria del poble.

[Catalunya després de les eleccions del 14 de Juny de 1977]

a Catalunya, un milló de persones es van manifestar a favor de l’autonomía l’11 de

setembre. Un mes després, el 29 DE SETEMBRE DE 1977, retornava el president de la
Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i restablia la Generalitat de Catalunya.
Una comissió de parlamentaris elaborava el projecte d’estatut d’autonomia, que sería
aprovat en referèndum el Novembre de 1979.

4. Democràcia amenaçada (1979-1982)

TERRORISME

El govern de Suárez es va haber d’enfrontar a l’escalada terrorista. A partir de 1977, ETA va

intensificat la seva activitat per tal de que el govern acceptés la independència d’Euskadi
elaborat per KAS ( Koordinadora Abertzale Sozialista).

Altres grups d’extrema esquerra com el FRAP i els GRAPO es van sumar al terrorisme de
l’ETA. L’objectiu d’aquestes organitzacions terroristes era MINAR LA CREDIBILITAT de la
democràcia, i molts dels atemptats estaven adreçats contra les Forçes Armades i els cossos
de seguretat de l’Estat.

4.2 Desformació del govern d’UCD

Després de la aprovació de la constitució de 1978 es va convocar eleccions generals a l’1

de Març de 1979.
En les eleccions municipals del 3 d’abril es va produir el triomf de l’oposició d’esquerres
(PSOE I PCE)

4.3 Les pressions colpistes: el 23-F

La jerarquia militar s’havia sentit TRAÏDA per Suárez al haver legalitzat el PCE, i a més,
havia impedit que es concedís l’amnistia als militars de la UMD( Unión Militar Democrática)

El nomenament del genral Guitiérrez Mellado com a vicepresident de Defensa, va permetre

a Suárez controlar momentàniament el descontentanment militar.
Al Novembre de 1978, fou desarticulada l’Operació Galàxia, que el militars pretenien
segrestar el govern al palau de la Moncloa i establir una junta militar.

Al gener de 1981, Suárez va presentar la simissió davant la gran oposició socialista.

En aquest context, les conspiracions colpistes es van decidir actuar snticipadament
argumentant: Manca d’un lideratge clar, descomposició autonòmica, terrorisme i crisi
econòmica.
El dia 23 de Febrer, mentre es desenvolupava el debat d'investidura del sucessor de
Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo. el tient coronel Antonio Tejero va ocupar el congrés i va
segrestar el diputats.
Paral·lelament a València, EL general Jaime Milans del Bosch va decretar l’estat d’excepció
i va desplegat les tropes per la ciutat.
La intervenció tel·levisada del Rei Joan Carles I de Borbó demanant l’acatament de l’ordre
constitucional, va acabar de convèncer als militars indecisos de les escasses probabilitats
de l’èxit d’un cop d’estat.

4.4 Calvo-Sotelo i la fi d’UCD

El fracàs del cop d’Estat del 23-F va REVITALITZAR la democràcia espanyola. Dos díes
després fou investit president del govern Leopoldo-Calvo Sotelo per majoria. Es va pactar
l’Acord Nacional per a l’Harmonització del Procés Autonòmic→ Unificar els criteris del
govern i de l’oposició sobre l’elaboració d’estatuts d’autonomía.

Les discrepàncies d’aquest govern amb la oposició d’esquerres va sorgir cuan van prendre
la decisió d’UCD d’incorporar a Espanya a l’OTAN(1982).

El fracàs del govern de Calvo Sotelo va donat per la desintegració de la UCD; Calvo Sotelo
va ser substituït per LANDELINO LAVILLA com a president del partit, i a més, Suárez va
abandonar el partit i fundà el Centro Democrático y Social (CDS).

Sotelo va convocar eleccions per l’octubre de 1982 i va guanyar el PSOE [Fi de la Transició]

MOTIUS PER DEFINIR COM CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA LES ELECCIONS

D’OCTUBRE DE 1982 (victoria del PSOE)

1.- Normalitat de l’alternança del poder

2.- Rapidesa en l’entrada en la CEE (Comunitat Economica Europea).

3.- Incorporació d’Espnaya a l’OTAN

4.- Finalització del procés autonòmic