TEMA 3: LA SEGONA REPÚBLICA

(1931-1936)
1. PER QUÈ UNES ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR A LA
REPÚBLICA? (pàg 264)
❑ 12 abril 1931 → elec. municipals → a la pràctica,plebiscit → suport/refús monarquia
➢ Espanya → triomf conjunció republicano-socialista
● A totes les grans ciutats i a 41/50 capitals de província
➢ Catalunya → triomf ERC

❑ Alfons XIII acata voluntat popular i marxa a l’exili:

➢ proclamació Segona República 14 abril 1931→ Eibar, València, Sevilla, Oviedo...
● Manifestacions populars pacífiques en suport
➢ Formació d’un govern provisional:
● amb els membres del Comitè Nacional Revolucionari, format amb el Pacte de
Sant Sebastià
● President → Niceto Alcalá Zamora

(pàg. 264)
❑ A Cat → Macià, líder d’ERC → proclamació República Catalana en la Federació Ibèrica →
conflicte amb el govern provisional de la República Esp.:
➢ acords de St Sebastià fixaven que l’org. territorial es decidiria a la nova CE
➢ Una comissió del nou govern esp. viatja a Bcn → reunió amb Macià:
● Acord: Cat se sotmetrà a decisió de les Corts Constituents de la Rep.
● A canvi → règim d’autonomia immediat per Cat → proclamació de la
Generalitat

(pàg. 264)
❑ Govern provisional → mesures urgents:
➢ Amnistia general pels presos polítics
➢ Proclamació de llibertats polítiques i sindicals
➢ Convocatòria eleccions a Corts Constituents (28 juny 1931):
● Objectiu → elaborar CE republicana
● Triomf conjunció repub-socialista → ratifica el govern provisional
➢ Dificultat afegida → crisi econ. anys 30

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ (pàg. 266)

2.1 La Constitució del 1931

❑ Corts Constituents formades el 14 juliol 31 → comissió elaborarà nova CE:
➢ No va ser un text de consens → no col·laboració forces de dreta
● Elaborada segons criteri de la majoria parlamentària → republicans i
socialistes.

❑ CE 1931 Segona República (aprovada 9 desembre) → caràcter progressista:

➢ Forma d’Estat → república democràtica i laica:
● Sobirania → popular
● Divisió de poders → legislatiu: Corts unicamerals
→ executiu: govern i Cap d’Estat (mandat de 6 anys)
→ judicial
 ● Laïcitat (no religió oficial) → matrimoni civil i divorci.
→ relació Església-Estat: fi privilegis

➢ Sufragi → universal masculí i femení (a partir de 23 anys)

➢ Ampliació de drets i llibertats → preocupació per temes socials
● Igualtat davant la llei
● Educació primària obligatòria i gratuïta
● No-discriminació per raó d’origen, sexe o riquesa
● Dret al treball → obligació social
➢ Org. territorial → República unitària (“Estat integral”)
● Algunes regions tenen dret a règim d’autonomia → recollit als seus Estatuts
d’Autonomia.
➢ Nous símbols:
● Bandera tricolor
● Himne de Riego

2.3 El sistema de partits i de sindicats (pàg 267)

3. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

3.1 La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria (pàg. 268)

❑ Després de proclamació Rep. Catalana → negociació amb govern provisional Rep. Esp.:
➢ Retirada Rep. Catalana
➢ Reconeixement règim autonòmic → nom històric Generalitat
● Recursos i competències 4 diputacions catalanes
● Macià → president → encarrega projecte Estatut Autonomia → comissió
experts reunits a Núria.

❑ Projecte Estatut de Núria (entregat 20 juny 31):

➢ Caràcter federal de la República Esp. i sobirania poble Cat
➢ Catalunya → Estat autònom dins República Esp.
➢ Llengua oficial → català.
● Castellà també només per relacions amb República Esp.
● Possibilitat de federació amb altres territoris de parla catalana
➢ Competències exclusives: ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres
públiques, agric, dret civil, ord. territorial, règim municipal i justícia
➢ Finançament:
● gestió pròpia impostos directes
● indirectes per l’Estat
➢ Votat en referèndum 2 d’agost
● participació 75%
● vots afirmatius 99%
3.2 Discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles
❑ Eleccions generals 28 juny 31 a Cat → mateix resultat que abril

❑ Inici tramitació parlamentària Estatut a Corts de Madrid (18 agost 31) → dificultats:
➢ Encara no hi ha CE
➢ No intenció de Rep. Federal → única sobirania Esp.

❑ Discussió parlamentària → 3 posicions:

➢ Govern central → partidaris autonomia moderada
➢ Diputats catalans → reclamen autonomia àmplia
➢ Oposició dretes → totalment contraris:
● Estatut Cat posa en perill unitat d’E i llengua cast.
● Cat → situació de privilegi respecte altres regions

❑ Aprovació Estatut a Corts, 9 setembre 32:

➢ Ferma posició president Azaña a favor autonomia
➢ Intent cop d’Estat general Sanjurjo (agost 32)

3.3 L’Estatut del 1932 (pàg. 269)

❑ Estatut força diferent del de Núria
➢ Conserva institucions → Parlament, gov. Generalitat
➢ Cat → regió autònoma dins E, sobirania limitada
➢ Català i castellà, llengües cooficials

❑ Competències:
➢ Plenes → dret civil propi i adm. interna
➢ Molt àmplies en ordre públic i justícia
➢ Compartides amb Estat (majoria) → ense, obres publ, sanitat
➢ Finançament insuficient

❑ Conflictes Generalitat - Estat:

➢ Resolució del Tribunal de Garanties Constitucionals

3.4 Forces polítiques d’àmbit català

❑ Partits catalanistes:
➢ dreta → Lliga Regionalista → Lliga Catalana (1933)
➢ esquerra → ERC, partit hegemònic (Macià, Companys...)
● Reformes polítiques i socials
● Suport petita burg, pagesia i obrers

❑ Partits obrers:
➢ Socialistes → Unió Socialista Cat.
→ Fed. Catalana del PSOE Partit Socialista Unificat de Cat (PSUC)
→ Partit Català Proletari 1936

➢ Comunistes → Partit Comunista Cat.

→ Bloc Obrer i Camperol Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)
→ Esquerra Comunista 1935

5. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933) (pàg. 272)

❑ També Bienni Progressista o Bienni d’Esquerres:
➢ Reformes del govern d’Azaña (coalició republicans d’esquerres + socialistes)
➢ Objectiu → modernitzar i equiparar E amb països europeus més avançats
 ➢ Reformes:
● Reforma sociolaboral
● Reforma agrària
● Reforma religiosa
● Reforma militar
● Reforma territorial
● Reforma educativa

5.1 Reformes sociolaborals i reforma agrària (pàg. 272)

❑ Reforma legislació sociolaboral → socialista Largo Caballero, responsable.
➢ Lleis:
● Llei de Termes Municipals
● Llei de Jurats Mixtos
● Llei de Treball Forçós
● Jornada laboral màxima de 8 hores
➢ Objectiu → dignificació situació treballadors món rural i urbà

❑ Llei de Reforma Agrària (1932):

➢ Objectiu → crear classe mitjana rural propietària
➢ Com → expropiació de terres per repartir-les en propietat a pagesos
● Sense indemnització → terres dels “grans d’Espanya”
● Amb indemnització → terres conreades de manera deficient
→ terres arrendades sistemàticament
→ terres no regades

➢ Institut de la Reforma Agrària (IRA):

● Pressupost anual per pagar indemnitzacions
● Facilita l’assentament de famílies pageses
➢ Balanç decepcionant (finals 1933) → lentitud burocràtica i limitació pressupostària
● Només 24 mil ha. expropiades
● 4 mil pagesos nous propietaris (previsió de 60 mil) → frustració entre pagesia
➢ Oposició:
● Grans terratinents propietaris agrícoles (radical) → rebuig a la República
● Reticències entre propietaris mitjans (finques de menys de 100 ha.)

5.2 Església i laïcisme (reforma religiosa) (pàg. 273)

❑ Objectiu → limitar influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola

❑ Mesures:
➢ A la CE1931:
● No-confessionalitat de l’Estat
● Llibertat de culte
● Fi pressupost públic pel clero
➢ Matrimoni civil i divorci legal
➢ Altres simbòliques → fora crucifix de les aules i secularització dels cementiris
➢ Prohibició als ordes religiosos de dedicar-se a l’ensenyament → temor influència en
infants i joves
➢ Llei de Congregacions Religioses (maig 1933):
● Limitació de possessió de béns religiosos
● Possibilitat de dissolució en cas de perill per l’Estat
● Aplicada als jesuïtes → vot d’obediència al Papa → Companyia de Jesús
dissolta i béns nacionalitzats

❑ Oposició → forta polèmica, gran majoria de població catòlica:

➢ Jerarquia eclesiàstica:
 ● Manifests de rebuig a la República i mobilització de catòlics en contra
● Radicalització cardenal Segura i bisbe de Vitòria → expulsió del país
● Excepcions → Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona
➢ Dretes → catolicisme és senyal d’identitat que aglutina població contra República
“roja i atea”

5.3 La reforma militar

❑ Situació exèrcit E → nombre alt d’alts càrrecs, mal pagats i excessiu per necessitats del
país.

❑ Objectius:
➢ Modernització Exèrcit
➢ Assegurar obediència a poder civil → no intromissió en política

❑ Mesures:
➢ Llei de Retir de l’Oficialitat (1931) → afavoriment de jubilacions voluntàries en
condicions molt favorables
➢ Supressió rangs, reducció d’unitats i d’oficials
➢ Tancament acadèmia militar de Saragossa → planter sectors més colpistes
➢ Creació Guàrdia d’Assalt:
● Força d’ordre públic fidel a la República
● Intervenció a ciutats → dissolució de concentracions i manifestacions

❑ Oposició → sectors més conservadors de l’Exèrcit (“africanistes”):

➢ Agressió a la tradició militar i al poder de l’Exèrcit
➢ “Sanjurjada” → primer cop d’Estat contra la República:
● General Sanjurjo, Sevilla, 10 agost 1932
● Revolta fracassa, govern controla situació amb facilitat
● Avís → lleialtat de l’Exèrcit no està garantida
● Sanjurjo condemnat a mort en consell de guerra → perdonat pel govern

5.4 La descentralització de l’Estat (reforma territorial) (pàg. 274)

❑ Objectiu → accés a l’autonomia de nacionalitats i regions que ho desitgin → dins del
marc jurídic de la CE1931

❑ Catalunya:
➢ Creació Generalitat i aprovació Estatut Autonomia 32
➢ Oposició dreta espanyola → element d’erosió de la República

❑ País Basc:
➢ Projecte Estatut d’Estella (maig 1931) → PNB + carlins
● Confessionalitat del País Basc → no compatible amb CE1931
● Oposició del govern de la Rep (esquerres) → no es va acabar aprovant
➢ Ja començada G.Civil → pacte PNB + esquerres
● Aprovació nou Estatut octubre 36 → lehendakari Aguirre

❑ Galícia → nacionalisme gallec molt menys fort que Cat i Pbasc → procés estatutari molt
més lent:
➢ Projecte Estatut votat en referèndum 28 juny 36
➢ No aprovat en Corts per esclat de la G.Civil
5.5 La promoció de l’ensenyament i la cultura (reforma educativa)
(pàg. 275)
❑ Objectius:
➢ Millora del nivell educatiu → reducció de l’analfabetisme
➢ Ensenyament obligatori, públic, laic i coeducació (escola mixta)

❑ Implantació reforma basada en principis de l’escola única → per a tothom igual, eliminar
diferències

❑ Mestres:
➢ Noves places → 3200/any, triplica les creades als anys 20
➢ Difusors nous ideals de la República → també als adults: fundadors biblioteques,
organitzen cursos, conferències...

❑ Oposició sectors més conservadors:

➢ No-obligatorietat ensenyament de religió catòlica
➢ Caràcter laic de la reforma educativa
➢ “Guerra escolar” → protestes entitats educatives catòliques i associacions pares i
alumnes

❑ Iniciatives d’accés a la cultura a la població:

➢ Missions Pedagògiques pels pobles → biblioteques i pinacoteques ambulants,
organització xerrades...
➢ Cases de la Cultura → biblioteques permanents

6. QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA? (pàg. 276)

❑ Generalitat → tasca de govern molt important, malgrat període curt:

➢ Nov 32 – Oct 34 → suspensió Generalitat i Estatut per govern de centredreta

❑ Economia → serveis d’estadística, Institut Investigacions Econòmiques, Caixes de

Dipòsits...
➢ Agricultura:
● Foment de creació de cooperatives
● Problemàtica de pagesos arrendataris → rabassaires
● Llei de Contractes de Conreu (1934) → reducció del 50% de les rendes que
paguen rabassaires a propietaris per treballar la terra

❑ Política social → Llei de Bases:

➢ Sanitat i assistència social
➢ Millora xarxa hospitals i assistència malalts
➢ Campanyes de vacunació (tuberculosi) i higiene pública

❑ Ensenyament:
➢ Creació escoles de primària, secundària i del treball
➢ Millora condicions dels docents
➢ Noves biblioteques, arxius i museus

❑ Cultura → normativització i normalització del català:

➢ Implantació bilingüisme a les escoles → ensenyament també en català
➢ Creixement ús públic del català → 27 diaris en català
7. LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES (pàg.278)
❑ Oposició a les reformes del govern republicano-
socialista:
➢ Dretes → Exèrcit, Església, terratinents, org. patronals
➢ Esquerra obrera (anarquistes, comunistes):
● reformes lentes i insuficients
● necessitat de revolució social immediata

❑ Problemes tradicionals economia E + repercussions crisi 1929:

➢ Esfondrament de la inversió privada
➢ Política contenció despesa i equilibri pressupostari → increment atur (600 mil aturats
1932)

❑ Conflictivitat social i vagues → 1933:

➢ Intents revolucionaris CNT i sectors més radicals de la UGT
➢ Increment violència política → morts, ferits i detinguts
➢ Azaña → mesures dures per restaurar ordre públic → erosió autoritat del govern

❑ Pèrdua suport al govern (primavera-estiu 1933):

➢ Escàndol de Casas Viejas, Cadis (gener 33) → 12 pagesos morts després d’acabar
amb intent de revolució anarquista
➢ Eleccions municipals abril → triomf dretes ➢ Setembre → Alcalá Zamora destitueix
govern
● Nou president del govern, Martínez Barrio → convoca eleccions generals pel
19 nov 33

8. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) (pàg. 280)

❑ També anomenat “Bienni Negre” o “de dretes”

8.1 Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

❑ Eleccions 19 novembre 33 → tomb transcendental:
➢ Primeres en què poden votar les dones
➢ Dretes → candidatura única en moltes circumscripcions
➢ Esquerres:
● dividides en molts partits
● CNT demana abstenció

❑ Triomf de les candidatures de centre i dretes:

➢ Causes:
● Intensitat de la mobilització conservadora contra les reformes del 1r govern
de la Rep.
● Sistema electoral majoritari → en moltes circumscripcions, els partits que no
guanyen no obtenen escons
➢ Cat → triomf Lliga Catalana, 22 diputats (marge estret, ERC 17 diputats)
➢ Espanya:
● Triomf → CEDA de Gil Robles, 115 dip.→ P. Rep. Radical de Lerroux, 102 dip.
● Derrota partits d’esquerra del 1r govern, 94 diputats

❑ Formació del govern del Partit Radical i altres partits de centre:

➢ President → Lerroux
➢ Suport de la CEDA → condiciona la política del govern
➢ Política revisionista de les reformes del 1r bienni
8.2 Els governs de centredreta
❑ Anul·lació de les reformes del 1r bienni:
➢ Agrària:
● devolució de terres a la noblesa
● anul·lació de la cessió de terres mal conreades a pagesos
● llibertat de contractació → descens del sou dels jornalers
➢ Religiosa:
● aprovació de pressupost públic de culte i clero
● negociacions amb la Santa Seu per establiment d’un concordat
➢ Militar → amnistia pels colpistes de la “Sanjurjada”:
● General Sanjurjo marxa a l’exili a Portugal
➢ Educació → reducció notable del pressupost
➢ Org. territorial:
● destitució ajuntaments d’esquerres → nomenament de comissions gestores
en mans de radicals o cedistes
● xoc amb Generalitat per la Llei de Contractes de Conreus
● paralització de la tramitació de l’Estatut basc a les Cort

8.3 La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934 (pàg. 281)

❑ Radicalització del PSOE i la UGT:
➢ A causa del gir conservador i l’aturada de les reformes
➢ Afavorida per Largo Caballero → partidari de la revolució obrera
➢ PSOE convoca vaga pagesa en defensa de la reforma agrària del 1r bienni (juny 34):
● moviment reprimit i dirigents socialistes detinguts
❑ Enduriment de la posició de la CEDA després de la vaga pagesa:
➢ Exigències:
● accions més contundents en ordre públic
● participació en el govern o retirada del suport parlamentari
➢ Lerroux cedeix → entrada de la CEDA al govern amb 3 ministres (4 octubre 34)

❑ Esquerres interpreten entrada de la CEDA al govern com deriva cap al feixisme:

➢ L’endemà (5 oct), vagues i manifestacions convocades per UGT → intent de
revolució
➢ No suport de la CNT (excepte a Astúries) → fracàs
➢ Alguns enfrontaments, assalts d’esglésies i edificis públics → forces de seguretat i
Exèrcit controlen situació amb facilitat

❑ Revolució a Astúries, 6 d’octubre 1934:

➢ Actuació conjunta de sindicats i partits obrers
➢ Participació dels miners → explosius
➢ Repressió implacable de l’Exèrcit → generals Franco i Goded:
● 1.100 miners morts, molts executats
● 2.000 ferits
● 300 morts també de forces d’ordre
➢ Detenció de membres d’esquerres a tota E i clausura de seus de partits i sindicats

9. ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA (pàg. 282)

❑ A Cat, continua govern d’ERC a la Generalitat → Lluís Companys, president (gener 34)

❑ Conflicte amb nou govern central → qüestió rabassaire:

➢ Llei de Contractes de Conreu (abril 34):
● Reducció 50% rendes que paguen rabassaires a propietaris
● Possibilitat d’accés a propietat de les terres
➢ Oposició prop. agrícoles i Lliga Catalana → aliança amb dreta E per aturar llei
 ➢ Govern central presenta recurs d’inconstitucionalitat a Tribunal de Garanties
Constitucionals (TGC):
● Parlament Cat s’ha excedit en competències
● TGC dona la raó al govern central → anul·lació llei
● Parlament Cat desafia la sentència → aprovació d’una llei similar

❑ Entrada CEDA al govern → a Cat vista com amenaça a l’autonomia

❑ 6 octubre 34 → Companys proclama Estat Català dins Rep. Federal Espanyola:

➢ Crida a vaga general per impulsar nou ordre federal → pocs suports:
● només Mossos, alguns ajuntaments, obrers (sense CNT) i voluntaris armats
➢ Govern central declara estat de guerra a Cat → intervenció Exèrcit, comandada per
General Domènec Batet:
● detenció govern català → processat i condemnat
● suspensió autonomia Cat i Estatut
● milers de detinguts i empresonats per participació en la vaga
● pagesos beneficiats per la Llei de Contractes → desnonats

8.4 La crisi del bienni

❑ Nou govern primavera 35 → presidència Lerroux:
➢ 5 membres de la CEDA:
● Gil Robles, ministre de la Guerra
● General Franco, cap de l’Estat Major

➢ Inici de la “contrarevolució” → avantprojecte per modificar la Constitució:

● restricció de les autonomies
● abolició del divorci
● prohibició d’expropiació de terres

❑ Crisi del govern → proposta nova CE no s’aprova:

➢ Divisions entre partits de centre i dretes → republicans / monàrquics / autoritaris
➢ Escàndols de corrupció de Lerroux i Partit Radical:
● cas Estraperlo → jocs de casinos
● cas Nombela → malversació fons públics
➢ Decisió del president Alcalá-Zamora:
● dissolució de les Corts
● noves eleccions generals → 16 febrer 1936

10. EL FRONT POPULAR (1936) (pàg. 284)

10.1 La polarització electoral → abans eleccions generals febrer 36

❑ Esquerres:
➢ A Espanya → Front Popular, gran coalició de republicans d’esquerra, PSOE i PCE
● programa → represa reformes 1r bienni
● CNT no demana abstenció
➢ A Catalunya → Front d’Esquerres, partits catalanistes d’esquerres i obrers →
programa:
● amnistia empresonats octubre 34
● restabliment Estatut, Generalitat i Llei de Contractes de Conreu
● suport al programa del Front Popular

❑ Dretes:
➢ A Cat → Front Català d’Ordre, al voltant de la Lliga
 ➢ A Espanya → Bloque Nacional:
● CEDA, repub. de dretes, monàrquics i carlistes
● No a totes les circumscripcions, ni tampoc pacten programa consensuat

10.2 La victòria del Front Popular

❑ Resultats a Espanya:
➢ Front Popular, 48% vots → triomf
➢ Forces de dreta, 46,5%
➢ Forces de centre, 5,4%

❑ Resultats a Catalunya:
➢ Front d’Esquerres → triomf:
● ERC, 23 diputats de 41
● Acció Catalana, 5 diputats
● Unió Socialista, 4 diputats
➢ Derrota del Front Català d’Ordre:
● Lliga Catalana, 12 diputats
● Tradicionalistes, 1 diputat

❑ Nou govern central exclusivament amb republicans → Izquierda Republicana y Unión

Republicana:
➢ Azaña president de la República, i Casares Quiroga, president del govern
➢ Resta de partits de la coalició es compromet a donar suport

10.3 L’etapa del Front Popular (pàg. 285)

❑ Nou govern → posada en marxa del programa pactat per la coalició electoral:
➢ Represa i acceleració de la reforma agrària
➢ Amnistia de 300.000 presos polítics → entre ells, el govern de Catalunya:
● Restitució autonomia Cat, Estatut i govern de la Generalitat
● Restitució dels ajuntaments destituïts i aplicació de la Llei de Contractes de
Conreus
➢ Readmissió dels obrers acomiadats a les vagues d’octubre 34
➢ P.Basc i Galícia → negociacions per aprovació Estatuts

❑ Període de mobilització popular obrera → esperança per perspectives de canvi:

➢ Anarquistes, comunistes i sector més radical del PSOE
➢ A les ciutats → vagues i manifestacions
➢ Al camp → ocupació il·legal de terres per part de jornalers (Andalusia i Extremadura)

❑ Oposició radical de les dretes → propietaris, Església i empresaris

10.4 La preparació del cop d’Estat

❑ Primavera - estiu 1936 → clima de violència social:
➢ Vagues, desordres, enfrontaments als carrers
➢ Patrulles armades de Falange → accions contra líders d’esquerres
➢ Militants obrers radicals responen les accions amb més violència

❑ Cat → radicalització menys evident → tendència a la moderació d’ERC, Lliga Cat, CNT i
premsa catalana

❑ Planificació aixecament armat de l’Exèrcit → marcat caràcter antidemocràtic:

➢ Líders:
● Sanjurjo, des de Portugal
 ● General Mola, a Pamplona, organitza
➢ Objectius:
● restauració ordre i autoritat
● defensa de la unitat d’Espanya i religió catòlica

❑ Assassinats juliol 36 → precipitació del cop d’Estat:

➢ Assassinat tinent Castillo de la Guàrdia d’Assalt, per militants dretans (12 juliol)
➢ En venjança, assassinat de José Calvo Sotelo, líder de Renovación Española, per
guàrdies d’assalt (13 juliol)
➢ Acceleració de la insurrecció militar al Marroc espanyol (17 juliol) → inici de la
Guerra Civil espanyola (1936-1939)