EL REGNAT D’ISABEL II ( 1833-1868)

(Comentari de text)

Introducció: vermell (sempre s’ha de posar)

Progresista: blau
Moderat: negre
INDEX

1-REGÈNCIA MARIA CRISTINA.

• Consell Cea Bermúdez.
ISABEL MINORITAT

• (1833-1840) Estatut Reial Martínez de la Rosa.

(1833-1843)

• President Mendizábal. Desamortizacions.

• President Calatrava. Ministre Hisenda Mendizábal.
• Constitució 1837.
• Govern moderat. Llei d’Ajuntaments.
2-REGÈNCIA GRAL ESPARTERO (1840-1843)

ISABEL ll (Isabel ja es reina)

3-GOVERN MODERAT (1843-1868)
ISABEL MAJORITAT

• President Narváez.
(1843-1868)

• Constitució 1845.
• Mesures centralistes i uniformitzadores.
• 4-EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
▪ Madoz.
▪ Llei Gral. Ferrocarril.
5-DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868).
• Govern Narváez i O’Donnell ( 1856-1868)

1. LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1833-1840)

• El 1833 Ferran VII deixa en el testament un consell de govern per assessora a la Regent.
El Consell estarà presidit per Cea Bermúdez i format per una majoria d’absolutistes.
Només fan una reforma, Espanya quedarà dividida en 49 províncies.
L’expansió dels carlins fan perillar el govern i la regent accepta governar amb els liberals
moderats.
• El 1834, Fco. Martínez de la Rosa (doceañista). Estatut Reial. Es garanteixen certs drets
i llibertats però no hi ha ni Sobirania Nacional ni divisió de poders. Les Corts no poden
fer aprovar lleis sense l’aprovació reial.
• El 1835 tenen lloc Revoltes a Madrid, Barcelona i Andalusia. Juntes revolucionàries i
Milícies Nacionals.

Peticions de les Juntes revolucionàries:

• Reunió a Corts.
• Llibertat de premsa.
• Nova llei electoral.
• Extinció del clero secular.
• Reorganització de les Milícies.
• Lleva de 200.000 homes.
-El Setembre de 1835 Mendizábal president del govern ( progressista). Durà a terme
desamortitzacions de terres del clero per aconseguir capital per fer front als carlins. La Regent
el fa dimitir per la pressió dels grups de privilegiats.
-L’ Agost de 1836: La Granja. Demanen el restabliment de La Pepa. La regent torna a anomenar
president a un progressista, Calatrava.
-De l’Agost 1836 a finals 1837 te lloc el desmantellament de l’Antic Règim i implantació del
sistema liberal i constitucional i monarquia parlamentària.
Mendizábal, ministre d’Hisenda, el dret a la propietat i la reforma agrària trets més capdavanters
de la seva política. La propietat privada serà una de les màximes i es podrà disposar lliurament
de la propietat.
Reformes:
• Dissolució dels règims senyorials. Drets jurisdiccionals.
• Desvinculació. Supressió dels mayorazgos, lliure venda de les terres.
• Desamortitzacions.
Mesures legislatives: lliure funcionament del mercat, abolició de la Mesta, abolició dels gremis,
llibertat d’indústria, abolició del delme,...
CONSTITUCIÓ 1837
Progressista :
• Sobirania Nacional.
• Declaració de Drets.
• Divisió de poders.
• Confessionalitat de l’Estat.
• Sufragi censatari.
Moderat :
• Dues cambres ( Congrès i Senat)
• Poders amplis a la Corona.
• Finançament del culte catòlic.
Altres lleis: Llei d’impremta, llei electoral, ...

De l’ Octubre de 1837 al desembre 1840 tenen lloc les eleccions i triomf dels moderats.
Volen desvirtuar la Constitució del 1837. El 1840 preparen una llei electoral més restrictiva,
limiten la llibertat d’impremta i preparen una Llei d’Ajuntaments. Tornen també els béns
expropiats a l’església i fan un projecte per restablir el delme.

2. REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO (1840-1843)

Els moviments insurreccionals fan dimitir la regent i es proclamarà nou regent al General
Espartero.
El Regent incapaç de cooperar amb les Corts, de cada cop es revolta més d’un grup d’adeptes
“camarilla” que li van restant suport progressista. Governarà d’una forma autoritària.
El 1842 política aranzelària que provoca greus protestes a Barcelona. Bombardeig de la ciutat.
Conspiracions dels Grals. Nárvaez i O’Donnell. Isabel II es anomenada reina als tretze anys.
3. PERÍODE MODERAT ( 1843-1868)
Eleccions 1844: President General Nárvaez i govern de les classes responsables de la societat.
Forta repressió i predomini de la burgesia terratinent. Pilars del nou govern la Corona i l’exèrcit.
CONSTITUCIÓ 1845
• Sobirania conjunta o compartida.
• Més poder de l’executiu ( reina).
• Menys poder del legislatiu ( Corts).
• Restricció dret a vot.( 1%)
• Senat, no electiu sino designat per la reina.
• Supressió de les Milícies.
• Llei d’ajuntaments.
• Confessionalitat catòlica de l’Estat.
• Limitació dels drets ( impremta, reunió,...)
Política dirigida a centralitzar, uniformitzar i jerarquitzar l’ Estat.
Mesures:
• Creació de la Guàrdia Civil. (1844)
• Codi civil i Codi Penal únic (racionalitzar-lo)(1848)
• Mesures sistema mètric decimal.
• Llei Moyano.
• Reforma fiscal (augment ingressos hisenda, centralització).
• Reforma de l’administració pública. ( accés funcionaris).
• Administració territorial.( governadors i diputacions).
• Llei d’administració local (1845) (elecció de batles)
• Navarra i País Basc, drets foral.

Concordat Santa Seu (1851)

Suspensió de la venta dels béns de l’Església i devolució dels no venuts.
La Santa Seu reconeix el regnat d’Isabel II, a canvi l’Estat es compromet al manteniment de
l’Església espanyola ( culte i clero), àmplies competències en educació, restabliment de les
ordres regulars, religió oficial.
Crisi del govern moderat.
• “ Política de Corte y no de Cortes” camarilla.
• Dictadura tecnocràtica. Decrets, suspensió indefinida de les Corts.
(menyspreu al parlamentarisme i al sufragi).
• Descomposició interna del partit moderat, (Gral. O’Donnell, Unió Liberal).

4. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

El Juny de 1854 te lloc l’ Aixecament de Vicálvaro, Manifest del Manzanares:
• Compliment de la constitució del 1845.
• Reforma de la llei electoral.
• Reducció d’imposts.
• Restitució Milícies Nacionals.
Presidència del Gral. Espartero i Ministre de Guerra, Gral o’Donnell.
• Restitució del progressisme, Llei municipal i restitució de les Mílicies.
Constitució 1856 llibertat de culte, elecció del Senat,
Reformes econòmiques:
• Llei desamortitzacions ( Madoz).
• Llei Gral de Ferrocarril (1855)
• Reforestació, telègraf, carreteres, mineria, societats per accions, banca,...
Vagues obreres, 1a vaga general a Barcelona , les seves peticions eren reducció dels consums,
abolició quintes, millora dels salaris, reducció jornada. Assalts i crema de fàbriques.
Aixecament pagès, assalt i crema de finques.
Llei de Treball: permet l’associació obrera.
Conflictivitat social i discrepàncies dintre de la coalició governamental (unionistes i demòcrates).
El 1856 el Gral. Espartero va presentar la seva dimissió ja que es negava a una repressió violenta
dels moviments obrers i la reina anomena president a O’Donnell que va dur terme una forta
repressió.

5. DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868).

• Govern dels unionistes ( 1856-1863).
Presidència del gral. O’Donnell, projecte moderat i algunes propostes progressistes (limitacions
poders corona i desamortitzacions béns civils).
Trets del govern:
• Estabilitat política interior, prosperitat econòmica.
 • Revitalització del parlamentarisme.
• Minoria opositora.
• Política exterior activa:
▪ Expedició a Indoxina.
▪ Intervenció a Mèxic.
▪ Campanyes militars a Marroc.
A partir de l’any 1863 hi ha una ruptura de la coalició i una sèrie de governs inestables. O’Donnell
perd el suport de la corona i dels moderats. Presenta llavors la dimissió i la corona entrega el
govern als moderats.
• Govern moderats (1863-1868)
Presidència de Narváez i retorn al moderantisme. Govern basat en l’autoritarisme, al marge de
les Corts i de les forces polítiques. El govern realitza una forta repressió sobre l’oposició.
Els progressistes demanaran el suport dels demòcrates i tornaran a sorgir aixecaments i
pronunciaments a les principals ciutats.
El 1866 te lloc sublevació dels sergents del “cuartel de San Gil”( adhesió dels progressistes i
demòcrates), aixecaments a Madrid. La forta repressió a la que són sotmesos els sergents
provoca que una part dels unionistes es posin en contra del govern, O’Donnell surt cap a l’exili
a Gran Bretanya.
Tota la situació es complica molt arrel de la crisi de subsistència que s’inicia l’any 1866, augment
de preus i del malestar del poble.
PACTE D’OSTENDE.