SISTEMA POLÍTIC I CONSTITUCIONAL

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 1808-1845

Carles IV era un monarca absolut amb una estructura administrativa en 3 línies:

- Central
- Provincial
- Colònies

Europa es divideix en francòfils i anglòfils per l’hegemonia d’Europa.

Godoy va ser el primer ministre de l’Estat Espanyol i pacte el Tractat de Fointanebleau perquè
passessin les tropes franceses cap a França. Napoleó manté les tropes i inicia la Guerra del
Francès.

Carles IV abdica en Ferran VII, els dos són citats a Baiona per Napoleó on els fa abdicar als dos i
posa de rei el seu germà Josep I de Bonaparte. L’Estatut de Baiona és una carta atorgada.

Rei Sobirania Corts Religió Poder judicial

Estatut de Josep Bonaparte Absoluta, el rei. Bicameral: senat i congrés. Catòlica, apostòlica i Dret processal,
Baiona romana habeas corpus
Estaments: nobles i el
poble

Constitució Ferran VII, Nacional Unicameral: el congrés. Monopoli religió

de Càdiz de monarquia catòlica.
1812 hereditària
limitada.

Estatut Reial Isabel II Carta atorgada Bicameral: proceres i

de 1834

Constitució Isabel II (Regent Monarquia Bicameral Desamortització de Independència

de 1837 Maria Cristina) limitada i les terres del poder judicial
sobirania (Mendizabal)
compartida

Constitució Isabel II De la reina i les Bicamerals: senat Confessionalitat de Suprimeix el

de 1845 corts nomenat per la reina l’Estat. Concordat poder judicial.
amb l’Església.

Constitució Amadeu I de Sobirania Bicameral: senat (universal Llibertat de culte Independència

de 1869 Savoia nacional indirecte) i congrés del poder judicial.
(universal directe)

La Constitució de Càdiz va ser la primera constitució moderna d’Espanya.

Retorn a l’absolutisme: derogació de La Pepa

Pèrdua de colònies🡪crisi econòmica

Aixecament de Riego: aixecament dels militars contra l’absolutisme

Ferran VII va nombrar a Argüelles president del govern i va convocar eleccions: amnisitia
diputats de la Const. De Càdiz exiliats 🡪 es restaura parcialment

Dècada Ominosa

Ferran VII mor sense descendència masculina (Llei Sàlica)

Guerres Carlines

Carles (germà de Ferran VII) i els carlistes vs Regent Maria Cristina

autoproclamat rei

Constitució de 1837

Context de Guerra Carlista, avancen fins les portes de Madrid (suport de l’església), el Govern
és incapaç. La Reina regent canvia el cap de govern i finalment acaba al poder Mendizabal
(desamortització de Mendizabal = es treuen les terres de l’església). Finalitza amb la guàrdia
reial revelant-se en contra de la reina i exigint que es torni a la Constitució de Càdiz, portant a
una nova constitució.

Entre Espartero i Isabell II

Descontent de la població amb l’anterior constitució

- Moderats: rebutgen el carlisme i el progressisme, donen suport a la Regent.

- Progressistes: burgesia mercantil partidaris d’augmentar el cens electoral i les
llibertats.

La Regent nomenava sempre a presidents moderats i els progressistes estaven farts. El militar
Espartero és nomenat cap de Govern i la Regent Maria Cristina dimiteix. Espartero va fer
polítiques moderades i els liberals es posaven nerviosos. Es posa a Isabel II com a reina major
d’edat de 13 anys (no volien la reina regent).

És una dècada democràtica amb Narvaez com a cap de Govern, moderat. Acabarà aprovant la
Llei d’Ajuntaments 🡪Progressistes interessats en tenir districtes electorals unipersonals
(caciquisme i tupinades/eleccions controlades per govern).

La Constitució de 1845 va ser feta pels moderats per als moderats. S’organitza la societat de
forma moderada amb una oligarquia agrària i financera consolidada amb una repressió brutal
dels moviments obrers. Els progressistes davant la injustícia van començar a parlar de
moviments i revolucions.

Narvaez va posar de president del govern a Murillo, ultraconservador.

La revolució de 1854

Murillo tomba el projecte de Llei Ferroviària i es proclama Estat de Setge. Hi ha l’aixecament

d’O’Donnell i posteriorment l’aixecament liberal al territori amb Juntes.

El Govern dimiteix i Isabel II torna a cridar a Espartero incorporant al Govern a O’Donnell.

Isabel II es fuga i es convoquen corts constituents. Les primeres vagues obreres provocaran les
primeres toleràncies de les organitzacions i associacions obreres.

Constitució de 1856
Constitució no nata. La reina fa un Real decret i dissol les corts i es torna a la Constitució de
1845 i incorpora una acte addicional. Al tornar al Govern, Narvaez deroga l’acte addicional i
suspendrà les desamortitzacions i tornarà les relacions amb l’Església, declarant la vigència de
la Constitució de 1845.

Això provoca aixecaments i repressions. 1858 torna O’Donnell amb la Unión Liberal.

La Nit de Sant Daniel és quan un professor d’universitat fa un escrit contra la reina, fet que fa
que els estudiants es reuneixin davant la casa del rector, provocant que l’Estat d’O’Donnell
respongui matant-los a tots.

La Gloriosa de 1868

Alternança entre unionistes i moderats, incapacitat de fer reformes, repressió i estat

d’excepció continu. Prim provoca 3 aixecaments i els líders demòcrates van a l’exili.

Mort O’Donnell i Narvaez🡪Clima revolucionari

El President Gonzalez Brabo desterra als unionistes.

Aixecament de Topete al que segueix Prim des de l’exili, les corts estaven de vacances a San
Sebastian i la reina ha d’acabar exiliant-se.

Les constituents de 1869

Govern provisional entre progressistes i unionistes amb el General Serrano al capdavant.

Programa de reformes i convocatòria de Corts constituents.

Problemes: Aixecaments a Cuba, diferències entre l’església i els Carlistes, el moviment obrer i
agrari.

Va ser considerada la primera constitució democràtica amb monarquia constitucional.

Independència judicial, sufragi universal (masculí), intent de canviar l’estructura centralista i
arbitrària dels moderats, llibertat de culte, sobirania nacional.

L’intent de construir un estat democràtic

Legislació al voltant de:

- Sufragi universal masculí

- Llei orgànica poder judicial
- Enjudiciament civil
- Agafa el Tron Amadeu I de Saboia
- Abdica per desavinences amb Sagasta i Serrano

1ª República

El Congrés i el Senat proclamen la 1ª República. De seguida comença a haver cops d’Estat i

aixecaments repel·lits per Pi i Margall des de Governació. El Govern s’aguanta només pels
federalistes republicans.

El Govern de Figueres va fer una amnistia, posant fi a les lleves.

Es comença a organitzar-se l’obrerisme a través de l’anarquisme.

El nou president Salmeron, es nega a firmar penes de mort i dimiteix, passant a un govern de
Pi i Margall, derrotat a les corts i s’aixeca Pavia, acabant amb la 1ª República.

El projecte de Constitució Federal

Projecte no nat. S’hauria parlat del president de la república, corts bicamerals, estructura
federal, Tribunal Suprem...

Liquidació del sexenni revolucionari i restauració de la monarquia

Les classes benestants no es veien representades per la primera república i l’acaben tombant
amb el militar Pavia. Les classes dominants havien decidit la tornada de la monarquia, ara amb
el fill d’Isabel II, Alfons XII. Martínez Campos proclama a Sagunt la monarquia, obtenint
reconeixement internacional.

Alfons XII dóna el govern a Cánovas del Castillo, reprimint la dissidència i reprimint la seva
oposició. Va convocar a exdiputats conservadors per elaborar una nova Constitució.

La Constitució de 1876

Sobirania compartida amb les corts. El rei aconsegueix més poder (direcció absoluta de
l’exèrcit). La sobirania neix del rei i neix de les Corts.

Corts bicamerals: senat format pel dret propi, nomenats pel rei i per risc i corporacions.
Congrés format per 1 diputat cada 1.000 persones

Sufragi censatari.

Els liberals van demanar que es reconeguessin drets fonamentals.

Al voltant de la constitució es desenvolupa tot un ordenament on hi ha la Llei Electoral amb un

sufragi censatari i circumscripcions uninominals (cacics).

Fins el 1887 no es va regular i aprovar el dret d’associació.

Oligarquia i Caciquisme

Explotació dels treballadors i aproximació de la oligarquia industrial i agrària.

Sistema caciqui:

- Voluntat del rei

- Tupinada
- Sistema propietat de la terra

Als anys 80 es va conformar el bipartidisme de:

- Sistema liberal
- Cánovas conservador

La crisi de la restauració

La crisi de la restauració succeeix pel descontentament amb el sistema bipartidista artificial, el

regnat despòtic i l’aparició de les masses obreres a la ciutat. El sistema era corrupte i va caure
finalment amb la Crisi de 1898 amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
La monarquia va servir les prerrogatives de la constitució per aguantar amb Primo de Rivera al
Govern, per salvar la monarquia i mantenir l’ordre públic. Neix el PSOE i la UGT. També
apareixeran els nacionalismes i els regionalismes. Tornen de l’exili els republicanistes.

La dictadura de Primo de Rivera

Setmana Tràgica🡪revisió de la constitució i reforma del Senat.

Vaga de 1917

Crisi del turnisme polític

Guerra del Marroc🡪Desastre d’Annual de 1921

Aixecament de Miguel Primo de Rivera

Els projectes de la dictadura

El rei posa a Primo de Rivera davant de la Junta Militar on desmantellarà el sistema

constitucional: ideologia antiparlamentària 🡪Unión Patriótica

A Catalunya tancament de la Mancomunitat.

Canvi del directori militar per un de directori civil, intents de sublevació.

Constitució d’una AN.

La “Dictablanda” i la fi de la monarquia

L’objectiu de Berenguer era el retorn a la constitució de 1876.

Pacte de Sant Sebastià

Convocatoria de Corts ordinàries quan s’exigiran de constituents.

Dimiteix Berenguer. Diferents aixecaments i repressió.

El Rei encarrega la formació de Govern a Romanones i de la Cierva.

Per normalitzar les institucions es comença amb unes municipals el 12/02.

Proclamació de la II República

Resultats eleccions: monàrquics i republicà-socialista (+ nacionalistes)

El Rei intenta nomenar cap de Govern a Melquiadez Álvarez i Sanjurjo es nega a tirar contra la
població.

Comité Revolucionari. Exili del Rei i Romanones negocia.

14 d’abril: vaga i proclamació de la segona república.

L’Organització provisional del poder

Govern: socialistes, republicans i regionalistes.

Cap de Govern: Alcalà Zamora

El Govern decreta la amnistia i aprova el seu estatut jurídic: proclama drets polítics i sindicals i
exigia responsabilitats polítiques a l’ex règim.
Problemes de la República

El tema català. República catalana.

Reforma de l’exèrcit.

Reforma agrària.

Crisi mundial de 1929.

Església: crema de convents.

Les constituents de 1931

Circumscripcions provincials

Sistema electoral majoritari corregit

Desorganització de les dretes

Aliança electoral socialista i republicanista que obté 250 dels 464 escons.

No era representatiu de la societat.

La Constitució Republicana

Comissió jurídica assessora: Avantprojecte

Redactat per comissió constitucional

Inspirada en la de Weimer, Mèxic i Àustria. Règim parlamentari equilibrat.

Estat integral-CCAA.

Principis: Igualtat/separació església/renuncia a la guerra/castellà idioma oficial.

El conflicte religiós: nexe d’unió de les dretes, separació Estat-Església, limitació poder de les
ordes.

Les institucions: poder de les corts, unicameralisme/referendum

L’Estatut integral de les autonomies

Catalunya i el seu Estatut.

Municipis mancomunitats en províncies i per regions amb autonomia.

Distribució de competències/ competències exclusives.

Tensions socials i conseqüències polítiques

Divisions entre obrers

Enfortiment dels dominants de la monarquia

Socialistes proRepública

CNT i la revolució

Ocupació de les terres🡪Per la llei agrària

Aplicació de la Llei de fugues

El bienni reformador

President: Alcalà Zamora i Govern d’Azaña de republicans i socialistes. Marxen els lerrouxistes.

1932 obra reformadora. Aturada de l’EAC i reforma agrària.

La dreta s’organitza en el CEDA.

1932 aixecament de Sanjurjo per acabar amb la República, però fracassa.

Lerroux avança a unes municipals i retira recolzament a Govern.

Convocatòria eleccions.

Bienni Negre 1933-1935

- La CEDA guanya. Només a Catalunya ERC aguanta.

- Causes: abstenció dels anarquistes, efectes de la Llei Electoral...
- Lerroux forma govern aturant reformes i amb repressió (postures feixistes)
- Radicalització de l’esquerra
- Estat Català de Companys/Astúries
- Dissolució corts el 1935 per Alcalà Zamora

FRANQUISME

Va ser capaç d’adaptar-se als esdeveniments i l’evolució de la societat, per això va durar tant
de temps.

Què era el franquisme

Arriba al poder amb una guerra amb el suport en l’aixecament de les elits.

Les seves premisses eren l’anti-liberalisme, el nacional-catolicisme i el dictatorial.

Es definia com una democràcia orgànica a la tecnocràcia.

Context internacional i nacional

Fi de les societats liberals

Context econòmic i cultural:

- Analfabetisme i societat agrària

- Rol de l’església
- Rol de l’aristocràcia
- Rol dels militars

Primer franquisme (1936-1945)

Es defineix com a “semifeixista”

- Concentració de poder en el líder

- Supressió de l’Estat de Dret per l’Estat de Guerra (fins el 48)
- Partit únic
- Violència amb fi polític
- Negació de la lluita de classes
 - Pes de l’Administració controlada pels falangistes
- Renaixement de la Pàtria
- Pèrdua d’autonomia del partit
- Noves famílies polítiques

Desenvolupament del corpus legal

- Llei de responsabilitats polítiques

- Llei contra la maçoneria i comunisme
- Llei de Seguretat de l’Estat
- Fuero del Trabajo
- Llei constitutiva de les Corts
- Llei del referèndum nacional
- Llei de successió🡪De Franco a Joan Carles I

Intents per legitimar la dictadura i donar un sentit més democràtic amb la llei de referèndum
nacional.

Context Internacional

- Espanya “aliada de facto” del feixisme🡪Envien la “División Azul”

- Aïllament internacional: autarquia econòmica (fam, falta d’exportació...)
- Guerra Freda
- Distensió: obertura dels Organismes Internacionals
- Acord amb EEUU

El Segon Franquisme (1957-1969)

- Plans de desenvolupament i d’estabilització

- Entrada a OOII econòmics
- D’un país agrari a industrial
- D’un país rural a urbà
- Mobilització de la oposició
- Canvi posició església
- Tecnòcrates al poder
- Repressió per mitjà de noves lleis

El tardofranquisme (1964-1975)

- Els tecnòcrates de l’OPUS ocupen el poder.

- Successió de Franco.
- Esperit del 12 de febrer: govern d’Arias.
- Repressió.
- Estat d’excepció.

LA TRANSICIÓ ESPANYOLA

Encara es debat sobre quan comença i quan acaba.

Es teoritza que la Transició inicia aproximadament l’any 1973 amb la Llei de Successió de
Franco i es creu que acaba al 1981 amb l’intent de cop d’estat de Tejero.

Context
Els Judicis de Milú va ser on es va jutgar als dirigents de Comissions Obreres.

Carrero Blanco (futur successor de Franco) va volar pels aires amb una bomba d’ETA. Franco
escull a Arias Navarro com a President del Govern, on hi haurà certa estabilitat política i
econòmica (Els 35 anys de pau), permet el sorgiment d’una classe mitjana.

En el 1973 comença la Crisi del Petroli amb la guerra dels països àrabs i Israel, provoca molta
inflació.

Els moviments obrers intentaven practicar l’adentrarisme dins del Sindicat Vertical. L’església
comença a distanciar-se del Règim (El Concili del Vaticà torna a practicar “l’església dels
pobres”). A les universitats es comença a donar suport a la oposició, el Règim respon amb
repressió.

El Govern tindrà divisions entre immobilistes (conservadors “el bunker”) i reformistes (la
obertura que volia trencar el franquisme des de l’interior).

La oposició: el PSOE estava dividit (militants exiliats). Els joves socialistes són els que conduiran
el govern, en el Congrés de Sudernes. Nicolás Redondo (dirigent UGT) no vol assumir el
lideratge del PSOE perquè creu que les corretges de comunicació entre sindicat-partit no ha
d’existir, creu que han de ser coses separades. El PCE liderat per Santiago Carrillo (viurà molta
part de la seva vida a l’exili) proposa el PACTE PER LA LLIBERTAT on exigeix a l’oposició una
unitat política.

A Catalunya l’oposició va ser capaç d’unir-se perquè nacionalisme i democràcia era el mateix,
articulació de la societat civil. Al País Vasc l’oposició la va liderar el PNV.

El President Arias Navarro presenta la Llei d’Associació i el bunker encén les alarmes i s’oposa
ferverment, tothom veu que el Règim està trencat per dins, això es coneix com l’Esperit del 12
de febrer, intent d’obertura del règim. Franco segueix amb una política repressiva del règim
per mantenir el control i executa a dues persones amb el garrot vil, entre ells Salvador Puig
Antich (anarquiste), encara que el Papa Pau VI truca al Pardo demanant clemència.

Des del País Vasc un bisbe demana reconèixer el fet diferencial vasc i Franco ordena al
Cardenal Tarancón que seci el bisbe, però el Cardenal es nega com a independència de
l’església, el Règim es segueix esquerdant per dins.

L’Abril del 1974

Les primaveres lliures del 74, a Portugal es produeix la Revolució dels Clavells. L’exèrcit
portuguès es va revelar en contra del seu dictador Salazar. Només queda la dictadura
espanyola, la dictadura portuguesa ha caigut pel propi exèrcit portuguès. A Espanya neix la
Unió Militar Democràtica. A finals d’any Franco és ingressat per primera vegada i s’articulen els
mecanismes successoris i Juan Carlos I agafa interinament la jefatura de l’Estat, serveix per
veure que Juan Carlos està sol i no té suport.
Franco torna al poder i el PCE decideix crear una estructura arrelada al territori (Junta
Democràtica) on el PSOE no vol entrar perquè no es vol deixar portar pel comunisme. La Junta
Democràtica exigeix una amnistia, legalització de partits polítics, llibertat sindical i de premsa,
independència del poder jurídic i de les CCAA...

L’Atemptat a la Cafeteria Rolando és una bomba a una cafeteria de Madrid on anàvem sovint
els dirigents del Ministeri d’Interior, però només van morir civils. ETA té fractures pel gran
desastre de l’atemptat, dividit en ETA político-militar que demanava l’acció de masses per
derrocar el govern i ETA militar.

Crisi de 1975

Comença amb una crisi amb una pujada de la inflació i dels salaris. Aquest any hi ha un intent
d’obertura del Règim amb un Codi Civil (igualtat jurídica d’homes i dones).

Forta dissidència social que porta a vagues, es fa una vaga d’actors (transfons polític) on es
tanquen teatres, etc per dinamitar el sindicat vertical.

Al març hi ha una crisi de govern on fan dimitir ministres liberals del Règim que van legislar
sobre el Dret a Vaga.

A l’abril es viu en Estat d’Excepció perquè es convoquen vagues en el sector del metall perquè
provocarà que es visqui en un estat de convulsió total que provoca un estat d’ànim en el país
on el sistema amb prou feines s’aguanta.

Al maig es fan les eleccions sindicals on CCOO es presenta amb les normes del joc del Règim
(Adentrisme), hi ha un trencament amb la UGT perquè no volia seguir les normes del Règim.

Al Juny, Juan de Borbó (fill d’Alfons XIII) és tret de la línia successòria i s’escull directament a
Juan Carles I. PSOE crea Convergència Democràtica i ofereix al PCE ajuntar-se, però es neguen,
si que arriben a un acord on acorden que ha d’haver una ruptura democràtica perquè el PCE es
distancia del comunisme de l’URSS i aposta per l’Eurocomunisme democràtic.

La Crisi del Sahara (Marxa Verde), Espanya deixa tirats al saharauís i cedeix la sobirania del
Sahara entre Marroc i la Mauritània (conflicte diplomàtic amb el Marroc).

El procés de Burgos, es condemna a mort a 11 militants d’ETA, però la pressió internacional ho

impedeix, l’ONU condemna a Espanya (aïllament internacional). En el 1976 torna la UGT de
l’exili i fa la primera reunió a l’interior del país. Neixen una pluralitat de diaris. En la tardor del
1976 tothom comença a situar-se en partits polítics: neix el PP (via lliure a la legalització del
CNT), la Platajunta exigeix la legalització de tots els partits. Es publica la Reforma Política, sent
un pas endavant en la democràcia i en la lluita per acabar amb el franquisme.

Context econòmic i polític

Els GRAPO (Grup de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre).

Trobem un sistema esgotat amb necessitat d’una nova legitimitat, ampli suport social. Es patia
l’aïllament internacional. Hi ha 3 grans grups que es van disputar el poder de l’estat: oposició,
aperturistes i el bunker.
L’oposició comença a exigir l’obertura internacional. Torna el líder del PCE des de l’exili de
forma il·legal fins a Madrid. Els fets de Vitoria és una vaga dins l’església on els antidisturbis es
van veure rodejats pels treballadors, sota el pànic es va obrir foc contra els treballadors.

Torna el President de la República de l’exili. S’uneixen la Plataforma democràtica (PCE) i la

Junta democràtica (PSOE), coneguts com a Platajunta, s’uneixen les dues forces de l’oposició i
demanen la legalització de tots els partits. Els Fets de Montejurra és un enfrontament de
carlistes per rendir fidelitat al que creien que era el legítim hereu de la corona.

S’inventa el procediment d’urgència i també es desautoritza la celebració de l’aniversari de

l’enterrament de Franco. La Llei d’Associacions Polítiques és proposada, però amb una reforma
del Codi Penal, el Ministre franquista del movimiento Adolfo Suárez surt defensant la Llei
d’Associacions Polítiques, la qual s’acaba aprovant. Es mata al governador de la diputació del
País Basc, aturant la reforma del Codi Penal, Arias Navarro dimiteix. Qui és escolli com a
President del Govern és Adolfo Súarez, líder del movimiento. El Govern Suárez proclama una
amnistia dels presos polítics, menys els de delictes de sang. També tornen els catedràtics
d’universitats. La Llei de Reforma del govern Suárez (1977) va ser portada a referèndum
(participació del 77,7% de la població) i aprovada, declarava la sobirania nacional. Havia estat
dissenyada i aprovada per corts franquistes.

La oposició intenta articular-se i es fa un acord que entrega al Govern on demanen totes les
llibertats i reconeixement de tots els partits i sindicats, dissoldre el movimiento, mitjans de
comunicació neutrals, reconeixement de les llibertats històriques... Es dona per entès el paper
de la monarquia com a òrgan de transició. Es crea una comissió de 9 persones (integrades a
dins totes les persones de la oposició) per actuar com a interlocutors en la negociació. És el
movimiento (que estava ben articulat) el que fa la campanya per les eleccions, els partits
s’articulen i en les primeres eleccions democràtiques apareixen partits nous, sense experiència
en eleccions.

Els GRAPO comencen a practicar el terrorisme i segresten el President del Consell d’Estat,
Antonio Oriol i a canvi d’alliberar-lo demanen l’alliberament dels presos polítics. Això posa
nerviós al franquisme i l’extrema dreta comença a fer atemptats per tot l’Estat, sobretot a les
llibreries. El Govern deté a Carrillo i a tota la cúpula del PCE, l’Estat necessitava fer una mostra
d’autoritat i força. L’últim dia del 1976 el Govern dissol el Tribunal d’Ordre Públic, fent que els
presos polítics fossin jutjats per tribunals civils. Suárez es reuneix amb la Comissió dels 9 i es
conclou que serà la fiscalia qui decideixi sobre la legalitat dels partits.

Un altre tema de controvèrsia eren les CCAA, envia emissaris a Tarradellas, es troba amb un
home d’estat que li diu que s’ha de treballar per restablir la Generalitat. Suárez diu que donarà
suport a la llengua catalana. Al País Basc Suárez legalitza la bandera basca (Ikurriña). Es fan les
primeres manifestacions prodemocràtica (es tornen violentes perquè hi ha un grup de
provocadors al voltant de coses com l’exèrcit de Cristo rei/Extrema dreta que aniria a fer mal a
les manifestacions). Neixen les patronals com la CEOE o Foment del Treball (FNT) a Catalunya.

L’1 d’abril del 1977 l’estat suprimeix la Secretaria General del Movimiento. El règim legalitza el
PCE, en un primer intent s’intenta que el legalitzi el tribunal suprem, es demana un informe al
fiscal si el PCE havia de ser legal o il·legal. A l’aprovar-se la Reforma Política, al PCE li entra les
preses per legalitzar-se perquè saben que si no es presenten a les primeres eleccions ho
tindrien tot perdut🡪Porten un estatut absolutament laic (no diuen ni que són marxistes ni
comunistes = els interessava ser legals). Els GRAPO també segresten a una important figura de
la cúpula militar. Suárez prohibeix a un cap militar ser membre o participar en un partit polític
+ indult a presos d’ETA + Decret Llei de Llibertat Sindical. En plena Setmana Santa, Suárez
legalitza oficialment el PCE, l’exèrcit no ho tolera i es reuneix la cúpula militar: volen fer servir
qualsevol mitjà per detenir la legalització del PCE. Finalment es convoquen eleccions generals
amb el PCE legalitzat al 15 d’abril de 1977.

En l’any 1977 arriben els problemes de la crisi de les energies, amb una inflació del 26,4% i una
baixada de la inversió estrangera🡪Problemes d’atur. S’intenta modernitzar el país i integrar-se
a Europa, a partir d’aquí es busca crear consensos (Pactes de la Moncloa). Els Pactes de la
Moncloa van ser fets per la totalitat de partits polítics de l’època, altament consensuats i
aprovats pels sindicats. Tenen dos grans acord: Acord programa sanejament i reformes
econòmics i Acord programa actuació política i jurídica. També es comprometen a fer reformes
fiscals, posar ordre a la seguretat social, arribar a consensos... El govern es compromet a
controlar els preus dels productes, junt amb els sindicats, s’incorpora impostos progressius
com el IRPF; objectiu era tornar a omplir les arques que estaven buides. Apareix per primera
vegada com a política d’estat l’educació pública gratuïta. Es fa una reforma del codi penal. Tot
porta a una modernització econòmica i social amb grans acord d’Estat.

La Constitució Espanyola de 1978

Les eleccions de 1977 no van ser unes constituents. El Senat era triat pel rei i les Corts no eren
constituents. Van estar 16 mesos redactant-la, dificultant el consens. Té influències de la
constitució alemanya, italiana, portuguesa, suècia...

Els principis bàsics de la constitució són l’Estat de Dret, subjecció als poders públics.

El procediment de reforma pot ser ordinari o especial.

Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, valors superiors del seu
ordenament jurídic la llibertat, justícia, igualtat i el pluralisme polític.

Tribunal Constitucional

Al Títol 9 de la CE. I regulat amb una Llei Orgànica. Pot presentar el recurs d’inconstitucionalitat
i la qüestió d’inconstitucionalitat.

Garantia de la divisió de poders i tutela dels drets fonamentals.

Espanya com a Estat Democràtic

Democràcia representativa.

Els mecanismes de participació directe són el Referèndum: consultiu, de reforma

constitucional i d’EA. També existeix el Dret de petició i la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

Espanya com a Estat Social

L’Estat intervé en els àmbits socials i econòmics. Reconeix el dret a la igualtat real.

INSTITUCIONS DE L’ESTAT ESPANYOL

Monarquia

Monarquia parlamentaria (té un poder de moderador de l’estat; en una monarquia

constitucional el rei té poder de veto i forma part de l’executiu i legislatiu). El rei és el cap de
l’estat i actualment no té cap poder a efectes jurídics. És hereditària a partir de Joan Carles I.

El rei és inviolable i irresponsable.

Els òrgans de la corona són:

- La casa del rei (responsable jurídic)

El Govern de la Generalitat

Estatut d’Autonomia de Catalunya: el president i el govern s’han de legalitzar amb una llei
específica cada un.

Govern: President i Consellers.

El President és escollit pel Parlament, prèviament escollit per votacions. El President ha de ser
prèviament diputat. Ha de presentar el seu programa de govern.

Un President de la Generalitat pot ser cessat per inhabilitació, moció de censura, defunció o
dimissió. El cessar el President, es desfà el govern.

- Drets propis: representar Catalunya, firmar, decideix quan es convoca eleccions,

nomenar membres del govern i fer referèndum.
- Drets en representació de l’Estat de Catalunya: signar decrets en nom del rei.
- Drets en representació de la Generalitat: vot d’or

Les Corts Espanyoles

CE: parlamentarisme bicameral asimètric.

Tasques:

- Representativa
- Legitimadora
- Control legislatiu
- Control polític

Quan es forma el congrés primer es forma la mesa, on s’escull mitjançant el que diu el
reglament amb el més gran i els dos més joves. S’ha d’escollir el President del Congrés.
Després es passa a escollir els dos secretaris i la resta de la mesa.

Es constitueixen els grups parlamentaris.

S’organitzen el treball en comissions:

- Permanents legislatives
- No legislatives
- D’investigació
- No permanents
La Iniciativa legislativa la tenen el Govern, les Corts, la ILP i les CCAA.

Les esmenes poden ser d’adhesiu, supressió o de modificació. Qualsevol proposició de llei o
projecte de llei pot ser retirat si el que ho fa decideix parar.

Els Pressupostos Generals de l’Estat és la mare de totes les lleis. Neixen del Govern i aquest el
porten al Parlament per la seva tramitació. Tenen preferència sobre qualsevol llei en
tramitació. S’aprova la quantitat total monetària que es repartirà (negociació de pressupostos).

- Moció de censura: destituir el President del Govern, presentant un candidat amb el

seu programa de govern.

Tribunal de Comptes

Suprem òrgan fiscalitzador de les comptes de l’Estat i del sector públic. És regulat per una Llei
Orgànica.

Format per 12 Consellers designats 6 pel Congrés i 6 al Senat.

Organitzat en diverses seccions:

- Secció de fiscalització
- Secció d’enjudiciament

Defensor del Poble

Està regulat per una Llei Orgànica. Està designat per defensar els drets fonamentals, podrà
supervisar l’activitat de l’Administració.

Consell Econòmic i Social Espanyol

Òrgan consultiu social i laboral.

TEMA 5: LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Els modes històrics i la seva evolució

La Constitució defineix:

- Estat social, democràtic i de dret

- Monarquia parlamentària
- No estableix el model territorial de l’Estat

Dos models bàsics des del segle XVIII:

- Unitari: França
- Federal: Estats Units

Comparativa entre els dos models

Unitari:

- Unitat
- Uniformitat
- Centralització
Federal:

- Pluralitat
- Diversitat
- Descentralització
- Unitat dins dels aspectes de la federació

La Constitució intenta solventar: Reconeixement d’entitats culturals i polítiques ; La

descentralització d’altres territoris perifèrics.

Propòsits pel que serveix

- Finalitat democràtica: apropar el poder als ciutadans.

- Finalitat liberal: divisió vertical del poder per evitar concentració.
- Finalitat identitaria: reconeixement i protecció d’identitats.

Què és un Estatut?

Norma fundacional de la CCAA, sotmesa control constitucional. Detalla l’organització

institucional i competencial, hi ha divisió de poders executius i legislatiu, judicial no. Asimetria
diluïda.

- Denominació i limitació territorial

- Determinació i organització de les institucions

- Atribució competències

- Procediment i reformes: per LO, contemplada en el propi EA, votada per referèndum.

Elaboració i aprovació

1. Estatuts d’iniciativa territorial, elaboració negociada en el Congrés, aprovació per

referèndum i per les Corts

2. Estatuts d’iniciativa territorial i aprovació ordinària per les Corts

3. Estatut d’elaboració pactada entre territori i l’Estat i ratificat per l’Estat

4. Estatuts unilaterals per les Corts

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Per iniciativa parlamentària aprovat en el Ple, remès al Congrés i al Senat. Aprovat per
referèndum i portat al TC.

Contingut:

- Definició de Catalunya
 - Definició de les institucions: Parlament, President, Govern i administració Generalitat,
relacions govern-parlament, govern local...

- Marc Polític

- Drets, Llengua, Símbols

- Territori, Capital

- Singularitats

TEMA 6: EL SISTEMA ELECTORAL

Antecedents

- Sufragi censatari
- Sufragi universal masculí
- Sufragi universal

Els objectius de la LOREG és donar centralitat als partits i estabilitat parlamentària. Hi ha una
regulació constitucional en l’art 23.2 de la CE.

Sobre les Corts Generals

Número establert als art 68 i 69 CE. Hi ha rigidesa electoral perquè hi ha pocs escons.

Eleccions Locals

Art 140 CE.

Votem els regidors i aquests escullen a l’alcalde.

La LOREG

Llei de Reforma Política de 1977. D’acord amb l’art 81.1 CE és orgànica.

Els Votants

- +18 anys
- Nacionalitat Espanyola
- Estar inscrit en el cens electoral

Pèrdua de capacitat electoral: per sentència judicial.

- Causes d’Ineligibilitat: causes penals, sentències fermes i delictes de

terrorisme/rebel·lió.
- Causes d’Incompatibilitat: no ser militar, membres del TC, membres del TSCJ, Tribunal
de Comptes...

L’Administració Electoral

La Junta Electoral Central està creada sempre🡪Formada per 8 magistrats del TS, 5 catedràtics
escollit pel Congrés dels Diputats.
 1. Junta provincials🡪3 vocals de l’audiències provincials
2. Junta de zona🡪3 jutges de primera instància o d’instrucció

Les competències de la junta electoral central són:

- Fer de paraigües pel cens electoral

- Dirimeix instruccions a les juntes inferiors
- Exerceixen la disciplina electoral (no presentar-se és delicte)
- Expedeix certificats electorals
- Unifica criteris interpretatius

Les meses i seccions electorals

Les meses estan formades per un president i 2 vocals, són escollits per mitjà de sorteig.

Les circumscripcions es divideixen en seccions electorals de 2.000 persones.

La convocatòria d’eleccions les fa el President o de manera automàtica quan s’esgota la

legislatura per part del BOE.

Les eleccions locals són les que duren sempre 4 anys, per automàticament sabem la data
d’elles. Les convoca el Consell de Ministres amb un Real Decret a tot l’estat.

Un President no pot dissoldre la seva legislatura durant una moció de censura, estat de guerra
i fins que no passi un any de la constitució de la nova legislatura.

Les Candidatures

Els que es poden presentar a unes eleccions són:

- Partits Polítics legalment registrats i les Federacions.

- Coalicions electorals: quan es decideixen presentar junts uns partits polítics.
- Agrupacions d’electors.

Les llistes electorals són tancades i bloquejades, amb tantes persones com llocs a cobrir i 3
suplents.

Tancades menys pel Senat i municipis de 250 habitants.

Recursos

- La campanya electoral: taxada per la LOREG. Dura els 15 dies abans de les eleccions. A
les 00 del dia anterior hi ha una jornada de reflexió

Els apoderats i interventors són els representants polítics a les meses electorals, en formen
part d’aquestes. Miren que es facin les coses bé en el recompte de vots.

Finançament dels Partits:

 - Escó🡪18.000€
- Per vot🡪0.50€

Les empreses que vulguin fer donatius als partits polítics ho han de comunicar
indirectament al Tribunal de Comptes.

Delictes Electorals

Un delicte electoral és impedir que algú voti. La LOREG estableix quins són els delictes
electorals.

Eleccions Locals

- S’escolliran els regidors i aquests escolliran a l’alcalde.

- Circumscripció local
- Llindar de representació a les locals és del 5%
- En un poble amb més de 100.000 habitants hi haurà 25 regidors.

Diputacions

Són els governs de les províncies.

Es fan a partir de partits judicials, que aquests agrupen municipis.

Després de fer l’escrutini local es suma els vots de cada partit de cada municipi per atorgar
diputats provincials, decidirà cada partit polític quins seran els seus diputats provincials que
tenen.

Les diputacions gestionen parcs naturals, infraestructures que passen per més d’un municipi,
xarxa de biblioteques...

Consell comarcal

Els consells comarcals posen a pobles petits alguns serveis bàsics.

Quan s’acaben les eleccions municipals s’agafen tots els vots de comarques per candidatures i
es fa la Llei d’Hondt. Són els partits polítics qui decidiran qui són els consellers i aquests
decidiran el seu president.

Àrea Metropolitana de Barcelona

Governa en el transport pública en l’àrea i la corona metropolitana de Barcelona.

El govern de la AMB es gestiona en un ple que és el Consell d’Alcaldes de l’àrea metropolitana.