Alejandro Pousada Domínguez dissabte, 31 d’octubre del 2020

2B. F
TREBALL VIDEO DE HISTORIA: “VIVAN LAS CAENAS”

Seguim amb el tercer vídeo que aquest cop, es situa en el context històric de la dècada
ominosa quan Ferran VII torna a estar al tron i aquest cop decideix governar diferent
per evitar que el destronin. És un moment de tensions entre absolutistes i liberals.

Ferran VII decideix prendre mesures reformistes com l’establiment del consell de
ministres, que entre ells destaca Luis López Ballesteros, ministre d’hisenda que adopta
mesures liberals que aconsegueixen restablir part de l’economia. Però clar, això als
absolutistes més reaccionaris no els agradava gens la nova forma de govern i es
converteixen en l’oposició iniciant un moment de rebel·lia conegut com la rebel·lió
dels realistes al 1826. Aquests comencen a exaltar a Carles V que és l’hereu ja que
Ferran VII no té fills. Llavors Ferran VII pren mesures i deroga la llei sàlica i posa la
pragmàtica sanció permetent que la seva filla, Isabel II pugui ser l’hereva.

Per altra banda, els liberals radicals conspiren per instaurar una monarquia liberal al
igual que a França però fracassen i molts són executats. A partir d’aquest moment
decideixen pactar amb la Corona per accedir al poder. Ferran VII cau malalt però
després es recuperarà i decideix prendre mesures més fortes perquè no el destronin,
entre aquestes, expulsar l’infant don Carles i assegurar-se de que la seva filla governi
ja que ell acaba morint el 29 de setembre del 1833.

Malgrat l’esforç de Ferran VII, don Carles es revolta i s’autoproclama rei començant la
primera guerra carlista on Maria Cristina (mare d’Isabel II) passa a ser reina regent i
intenta fer front als carlistes. Diferenciem dos bàndols, els carlistes que volen la
monarquia tradicional i estan constituïts per el clergat rural i els camperols, i els
isabelins que volen un país liberal i estan formats per les institucions, l’exercit, la
burgesia i la noblesa . Durant la guerra, la reina ho intenta però es preocupa més per
reformes polítiques liberals moderades com l’estatut real de 1834 que es un succedani
de Constitució o la modernització de l’estat per dividir-lo en províncies. Això fa que
vagin guanyant els carlistes encara que el general Espartero amb les tropes liberals no
ho posa fàcil. La situació es tan greu que alguns liberals exaltats o ara progressistes,
són avisats per entrar al govern moderat com per exemple Mendizábal, que fa millores
i desamortitza els bens eclesiàstics per finançar l’exercit liberal i elimina els ordres
religiosos i declara les possessions eclesiàstiques bens nacionals. En aquestes decisions
pateix molt l’Església ja que a més pateix les conseqüències de l’anticlericisme, però
també pateixen els camperols que es converteixen en jornalers de nous propietaris.

Tornant al bàndol carlista, decideixen fer una expedició per tot Espanya en la que no
guanyen però aconsegueixen humiliar als liberals. En el mateix moment, els liberals
exaltats decideixen intentar recuperar el poder a través d’ un pronunciament militar a
l’estiu de 1836 on obliguen a la reina regent a restablir la constitució de 1812. Un cop
al govern , els progressistes, aproven a Les Corts la constitució del 1837, que tot i ser
més moderada que la de 1812, estableix una sobirania nacional, la separació de
poders, la aconfessionalitat de l’Estat i reconeix els drets individuals . Encara que
també enforteix el paper de la Corona.

1
Alejandro Pousada Domínguez dissabte, 31 d’octubre del 2020
2B. F
Més tard, al 1837 don Carles amb la seva pròpia expedició reial està a punt de prendre
Madrid però no s’atreveix degut a la seguretat que presenta Maria Cristina. Com a
conseqüència de la seva decisió , es divideixen els carlins que volen pactar amb els
liberals i els que volen seguir lluitant. I dos anys després, al 1839, s’imposa la facció de
Maroto (cap de l’exercit Carlista) i al nord acaba la primera guerra amb el conveni de
Vergara entre Maroto i Espartero. Isabel II es reconeguda per hereva per a Maroto
després de pactar amb la reina regent. Han passat 7 anys de guerra i el país esta
exhaust i es premia als generals liberals per la victòria que són Espartero, Narváez i
O’Donnel.
Amb el fi de la guerra al 1840, es vol modificar una llei d’ajuntaments que perjudica als
progressistes i per això Espartero fa un pronunciament contra Maria Cristina que
donant-se compta que ningú la recolza decideix exiliar-se. Espartero que es proclamat
nou regent, governa de forma autoritària, cosa que no agrada i causa el
pronunciament contra ell al juliol del 1843 que triomfa i es encalçat per moderats i
progressistes. Veient que no hi ha cap regent, Isabel amb 13 anys es proclamada reina i
hi ha un regim liberal consolidat. Al 1844, Narvaez assumeix la presidència i està 10
anys al càrrec i enforteix la Corona, centralitza l’Administració i estableix un ordre
públic més eficaç, a més de crear la Guardia Civil eliminant la Milícia Nacional creada
pels progressistes.

Els moderats decideixen posar una nova constitució que sigui menys progressista i es
fa al 1845, ampliant els poders reials i fent que la sobirania nacional passi a ser
compartida entre les corts i la Corona. A més la religió catòlica torna a ser la pròpia de
la nació.
Més tard al 1851 hi ha la firma de un concordat amb la santa seu i els moderats es
reconcilien amb l’església i la hisenda es torna a fer càrrec del manteniment del culte i
el clergat i l’església torna a tenir un tracte privilegiat. Pel que fa al govern de Narvaez,
continua fent política liberal i per adequar els impostos als principis liberals nombre
ministre d’hisenda a Alejandro Mon . Però en les províncies vascongadas i a Navarra no
fan tants canvis per evitar que els ciutadans es fessin carlistes.

Per últim, s’intenta promoure l’educació pública encara que no surt gaire bé ja que la
gent posa als fills a treballar amb 8 o 9 anys i al 1850 s’instaura el congres dels
diputats, el somni dels liberals.

Passant a la meva opinió penso que es tracta d’una època molt convulsa on hi ha
moltes guerres i disputes però malgrat això ja sembla que es veu un futur per al
liberalisme ja que la població vol un progrés per a Espanya. Crec que la població vol
una Espanya equiparada a la resta de països europeus i vol deixar enrere la monarquia
tradicional. D’aquí que s’aconsegueix per primera vegada que una dona arribi al
tron(encara que costa) . Una altra cosa que vull ressaltar es que es nota un rebuig cap
a l’Església que fa anys seria impensable i això suggereix que les coses estan canviant.
Un altre exemple seria quan Espartero s’instaura i la gent el fa fora perquè esta farta
de monarquies absolutistes.

En resum, és una època de camí cap al progrés(moderat al menys) on es busca arribar

al gran canvi.