Comentari des del Trienni Liberal (1823-1833) fins la Dècada Ominosa

(1823-1833):

Desprès de la restauració de l'absolutisme, el coronel Riego, qui era coronel de l'exèrcit

militar del moment, va triomfar amb els seus aixecamnts militars, també coneguts com
pronunciaments. A més aquest l'1 de gener a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), va ser
el reprsentante del cos expedicionari, el qual es va alçar en armes contra l'absolutisme,
proclamant així la constitució del 1812. A partir d'aquest esdeveniment, va sorgir un petit
període de tres anys liberals, conegut com Trieni Liberal o Trieni Constitucional (1820).

Els liberals per primera vegada van aplicar el seu programa de reformes polítiques, a més
de restablir la Contitución de 1812. Tot i els nombrosos canvis, aquests no van ser
suficients per consolidar un nou sistema, donada la divisió de liberals en dues famílies
enfrontades. Aquesta divisió, de dues tendències, es deien exaltats i doceañistas
(moderats que havien participat en l'elaboració de la constitució del 1812). Per als
moderats la revolució ja s'havia fet, ja que ja havia aconseguit un règim constitucional,
mentre que els exaltats pensaven que la constitució s’hacia de desenvolupar en un sentir
progresista, amplían les llibertats individuals. Aquesta separació per part dels liberals, va
donar que els absolutistes recolzats per les tropes de la Santa Aliança derrotessin als
liberals en el camp de batalla al 1823, causant així que Ferran VII per tal de conservar la
corona cedís davant dels revolucionaris i restablís l’absolutisme. Abans del restabliment
de l'absolutisme al 1823, l'estiu de 1822 les accions de les partides absolutistes es van
intensificar en tot el territori espanyol, ia la seu d'Urgell es va formar l'anomenada
Regència d'Urgell, 1 gobiero absolutista provisional integral pel marquèsde Mataflorida,
l'arquebisbe de Tarragona i el baró d'Eroles.

El descontentament dels pagesos amb el nou règim fiscal establert pels liberals, va ser
general en tota Catalunya, i navarresa, contribuint així a generar la insurrecció. Les
potències absulutistas europees, agrupades en la santa aliança, van decidir al congrés de
Verona (1822) enviar tropes a Espanya per enderrocar el govern liberal i restaurar la
monarquia absuluta. La resistència de l'exèrcit liberal espanyol va ser molt debil, i el
conjunt de la població era debil, però aguantava amb forces. A partir d'aquí sorgeix la
Dècada Ominosa (1823-1833), aquest era un període característic per la repressió i el
retorn de les polítiques absolutistes.

Elizabeth Venereo Londoño

Desprès d'aquesta derrota i el nou restabliment dels absolutistes, aquests i els altres es
van adonar dels grans cambion durant el regnat de Ferran VII, per la qual cosa van
proposar al final, expulsar aquest del seu càrrec.
Atès que aquest no tenia fills barons legítims, els absolutistes van proposar al seu germà
Carlos Maria Isidro, però a contraposició d'aquests, hi havia els il·lustrats que proposaven
a Isabel II, la filla gran de Ferran VII. A partir d'aquí va sorgir la guerra entre carlistes i
Isabelins. Els Carlins eren de ment, pensament i idees més conservadores, mentre que
els Isabelins defensaven que tot i així Isabel II sent dona, tenia el dret a regnar, ja que
aquesta llei ja havia estat aprovada pel seu pare Ferran VII en la constitució de 1812.
Desprès de diversos conflictes, es va donar la gran batalla, en la qual van guanyar
finalment els Isabelistas, pel que en 1833 es va tornar a un estat liberal.

Elizabeth Venereo Londoño