NUCLI TEMÀTIC 4

PREGUNTES TIPO TEST

1. En quin any va morir Ferran VII?

a. 1803
b. 1723
c. 1833
d. 1823

2. Que va causar l’exili d’Espartero?

a. El bombardeig a Barcelona
b. La majoría d’edat d’Isabel II
c. El començament de la II Carlina
d. Un alçament progressista i moderat.

3. Quines són les etapes del regnat d’Isabel II?

a. Sexenni absolutista, trienni liberal, década ominosa.
b. Década moderada, trienni liberal, bienni moderat
c. Bienni progressista, década moderada, desintegració de la monarquía
d. Década moderada, bienni progressista, desintegració de la monarquía

4. Quins anys comporten en la Década Moderada?

a. 1844 - 1854
b. 1834 - 1844
c. 1854 - 1864
d. 1844 - 1854

5. En quin any es va fer la Constitució Non-Nata?

a. 1837
b. 1856
c. 1845
d. 1812

6. Què és el Pacte d’Ostende?

a. Acord que posa fi a la Guerra Carlina
b. Conjunt de forces polítiques amb l’objectiu d’enderrocar a Isabel II.
c. Acord entre el Govern i l’Esglèsia
d. Acord que va posar fi a la Guerra de la Independència.

7. Què va ser la Revolució Gloriosa?

a. Un pacte de pau
b. Un motí en contra del govern
c. Un aixecament popular i militar
d. Una revolució per assasinar a Gloria

8. Qui va ser el nou monarca en 1871?

a. Ferran VII
b. Amadeu I de Savoia
c. Juan Carlos I
d. Felipe VI

9. Per què va abdicar Amadeu I?

a. Perquè va començar la I República
b. Per una revolució
c. Perquè ningú li donava suport i havien molts problemes al país
d. Perquè es va morir.

10.Què va causar el Pronunciament de Martínez Campos en 1874?

a. La liquidació de la I República
b. El començament de la Restauració Borbónica
c. La proclamació d’Alfons XII com a rei
d. Totes són correctes.
PREGUNTES VERTADER O FALS
1. El regnat d’Isabel II va ser prou estable políticament.
V
F

2. L’última etapa del regnat d’Isabel II es pot anomenar la crisi del sistema.
V
F

3. El Pacte d’Ostende va fracassar.

V
F

4. La Guerra de Cuba va durar 5 anys.

V
F

5. La I República es va dividir en 2 etapes.

V
F

PASAPALABRA

·Amb la R. Sublevació militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de
1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període
anomenat Sexni Democratic. ( Revolució Gloriosa)

· Amb la C. Moviment politic ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca
alternativa de la dinastia borbònica espanyola a favor de Carles Maria Isidre. (carlisme)

·Amb la J. Organitzacions que es van constituïr en poders autònoms i que van destituit les
autoritats, van impulsar la milicia nacional i van incorporar les demandes populars al seu
programa. (juntes revolucionàries)

· Amb la D. Politica economica que va consistir en l’expropiació de les terres eclesiàstiques

(denominades “mans mortes”, per la seva improductivitat) i la seva subhasta de forma
pública al 1836. (desamortització Mendizábal)

·Amb la F. Pare de Isabel II, reina d’Espanya entre 1833 i 1868. (Ferran VII)
PISTES PER ENDEVINAR 5 PERSONATGES

- A més de polític, era dramaturg, pertany al partit moderat i va ser qui encapçala el
govern del país durant el trienni liberal (Martínez de la Rosa)

- Era general, va tindre una regència de 3 anys i pensava que la ciutat de Barcelona
devia ser bombardejada cada 50 anys. (Espartero)

- Anomenada com “la Reina Castiza”, va ascendir al tró al 1833, fet que va provocar
l’inici d’un llarg conflicte dinàstic i guerres ideològiques. (Isabel II)

- Fou un dels principals caps militars carlistes de la guerra dels Set Anys, va afusellar
a generals opositors i després va fer una proclama tractant de justificar-ho. El seu
cognom és el mateix que el de l’actual ministra d’industria, comerç i turisme. (
Rafael Maroto )

- Era basc, militar espanyol que va arribar a ser un general carlí durant la primera
guerra carlina. El seu nom rima amb Lopetegui. (Zumalacárregui)

RESUM NORMAL CONTEXT INTERNACIONAL (no a la fotocopia, sí al pdf)

En el context internacional, cal situar-nos en un període marcat per revolucions, com les
revolucions dels liberals al llarg de la dècada del 1830 desafiant a les monarquies més
conservadores. L’expansió imperialista de grans potències europees conquistant territoris va
condicionar Europa, provocant situacions de tensió entre països i diferents conflictes, com
també ho van fer els Estats Units, expandint el seu territori i enfrentant-se amb els indígens.
Van ajudar a calmar les tensions europees l’unificació d’Italia i Alemanya com a estats
nacionals.

Com a tret més important, destaca la Revolució Industrial, finalitzant en la dècada del 1840,
el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest va
comportar.
RESUM DEL NUCLI TEMÀTIC (no a la fotocopia, si al PDF)

El nucli temàtic 4 de la Història d'Espanya s'enfoca en la construcció de l'Estat liberal entre

els anys 1833 i 1874. Aquest període es caracteritza per l'arribada al poder dels liberals,
després de la mort de Ferran VII, i la consolidació del règim constitucional en el *pais.

Durant aquest temps, els governs liberals van posar en marxa una sèrie de reformes per a
modernitzar el país i establir les bases de l'Estat liberal. Entre les principals mesures
destaquen la promulgació de la Constitució de 1837, que va establir la divisió de poders i
garantia els drets i llibertats individuals, i la desamortització de béns eclesiàstics i comunals,
que va permetre la redistribució de la terra i la creació d'una classe de propietaris.

A més, es van dur a terme importants reformes en l'àmbit de l'educació i la cultura, amb la
creació de la Universitat Central i la Reial Acadèmia de la Història. També es va impulsar la
industrialització del país, amb la construcció de ferrocarrils i la liberalització de l'economia.

No obstant això, la construcció de l'Estat liberal no va estar exempta de conflictes i tensions.

En l'àmbit polític, la lluita pel poder entre els diferents grups liberals, dividits entre moderats i
progressistes, romandrà una estabilitat constant que va dificultar la consolidació del règim
constitucional.

A nivell social, la desamortització i la liberalització de l'economia van tenir conseqüències

negatives per als sectors més desfavorits de la població, com els llauradors i els obrers. La
creixent protesta social i el sorgiment de moviments obrers i republicans van mostrar el
descontentament dels sectors populars amb el règim liberal.

Finalment, la inestabilitat política i social de l'època va portar a la caiguda del règim

constitucional en 1874, amb l'arribada de la Restauració borbònica i la instauració d'un nou
règim autoritari que va posar fi a la breu experiència liberal a Espanya.

En resum, el nucli temàtic 4 de la Història d'Espanya mostra com, malgrat els avanços i
reformes duts a terme pels governs liberals entre 1833 i 1874, la construcció de l'Estat
liberal va estar marcada per la inestabilitat política i social, i no consolidar-se com un règim
durador a Espanya.

RESUM AMB LES FRASES “DELS RESUMS MOLT RESUMITS” (no a la fotocopia, si al
PDF)

El nucli temàtic 4 de la Història d'Espanya se centra en la construcció de l'Estat liberal entre

els anys 1833 i 1874, un període de gran importància en la història del país. Durant aquest
temps, Espanya va experimentar una sèrie de canvis significatius en l'àmbit polític, social i
econòmic.
En l'àmbit econòmic, es va produir una important transformació en l'estructura productiva del
país, amb un creixent desenvolupament de la indústria i el comerç. En aquest sentit, l'Estat
liberal va promoure la liberalització de l'economia i la modernització de les infraestructures,
amb la construcció de ferrocarrils i la millora dels ports. No obstant això, aquests canvis no
es van beneficiar a tota la població per igual, i les desigualtats socials es van agreujar.

En aquest context, els governs liberals van dur a terme una sèrie de reformes per a
modernitzar el país i reduir les desigualtats socials. Una de les mesures més destacades va
ser la desamortització de béns eclesiàstics i comunals, que va permetre la redistribució de la
terra i la creació d'una classe de propietaris. També es van impulsar reformes en l'àmbit de
l'educació i la cultura, amb la creació de la Universitat Central i la Reial Acadèmia de la
Història.

La societat de l'època es va caracteritzar per una forta estratificació social, en la qual les
diferències entre les classes eren molt marcades. La classe acomodada, composta per la
noblesa i la burgesia, gaudia d'importants privilegis i controlava gran part de la riquesa del
país. D'altra banda, la majoria de la població era llauradora i vivia en condicions molt
precàries.

No obstant això, la construcció de l'Estat liberal no va estar exempta de conflictes i tensions.

En l'àmbit polític, la lluita pel poder entre els diferents grups liberals, dividits entre moderats i
progressistes, romandrà una estabilitat constant que va dificultar la consolidació del règim
constitucional. A nivell social, la desamortització i la liberalització de l'economia van tindre
conseqüències negatives per als sectors més desfavorits de la població, com els llauradors i
els obrers. La creixent protesta social i el sorgiment de moviments obrers i republicans van
mostrar el descontentament dels sectors populars amb el règim liberal.

En conclusió, el nucli temàtic 4 de la Història d'Espanya mostra com la construcció de l'Estat

liberal en el segle XIX va suposar un important avanç en la modernització del país, però
també evidencia les desigualtats i tensions socials que van acompanyar aquest procés.