NUCLI TEMÀTIC 2

LA CONSTRUCCIÓ I CONSOLIDACIÓ DE
L’ESTAT LIBERAL

1833-1874

UNA LÍNIA DEL TEMPS D'AQUEST PERIODE.

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

Isabel II és proclamada reina en 1833 en un ambient de crisi política. Els carlins han iniciat un
alçament armat per tot el país mentre que la reina xiqueta (3 anys) només es manté amb el
suport dels absolutistes reformistes que, en els últims anys del regnat de Ferran VII, han iniciat
una modernització de l'Estat.
Davant d'esta greu situació, els propis absolutistes partidaris de les reformes arriben a les
conclusions següents:

- L'única forma d'assegurar el tron d'Isabel és aconseguir el suport dels liberals, per la qual cosa
cal facilitar el retorn dels exiliats i l'obertura cap a un Estat liberal.
- La tremenda crisi econòmica per la que travessa l'Estat obliga a impulsar reformes també en un
sentit liberal.
- El context internacional també recomana una evolució cap el liberalisme. En 1830 una sèrie de
revolucions han donat lloc a la creació de règims liberals a França i altres estats d'Europa
occidental.

En definitiva, açò significa que a Espanya l'Estat Liberal s'implanta, no com resultat d'una
autèntica revolució, sinó per mitjà d'una transició gradual a partir de l'Estat absolutista. La
principal conseqüència és que l'Estat Liberal que es construeix durant el regnat d'Isabel II es
basarà en el compromís entre la vella noblesa i la nova burgesia liberal.

ISABEL II, LA DE LOS TRISTES DESTINOS

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

Apunts sobre les regències de M Cristina de Borbó i del general Espartero (1833-43)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

La dinàmica política del període.

Una característica comuna a tot el regnat d'Isabel II és la falta d'enteniment entre els dos grans
partits: moderats i progressistes
Quan un d'ells controla el govern, imposa el seu model polític i monopolitza el poder de tal
manera que el partit de l'oposició no pot aconseguir el poder de forma legal, és a dir, a través de
les eleccions. Açò provoca que els canvis de govern siguen resultat d'accions violentes:
- Els moderats intenten derrocar els governs progressistes a través de pronunciaments militars.
- Els progressistes intenten derrocar els governs moderats a través de pronunciaments militars
secundats per revoltes populars en les grans ciutats

La identificació de l'Estat Liberal amb els principis moderats provocarà que les altres opcions
polítiques qüestionen la seua naturalesa. La identificació entre la mateixa Isabel II i el model
polític moderat farà que l'oposició al sistema es convertisca en una oposició a la reina, la qual
cosa conduirà al seu destronament.

El segle XIX és el dels pronunciaments i alçaments militars. La importància primordial de l'exèrcit

en la vida pública va ser deguda al fet de que era una força armada capaç, almenys
transitòriament, de sostindre o de reprimir a altres grups i implantar un règim liberal substituint al
feble poder civil.

Apunts del regnat d’Isabel II (1843-1868)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

Mira les característiques dels partits polítics durant el regnat d’Isabel II.

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

Vídeo: Mujeres en la historia. Isabel II. (RTVE)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.
LIBERALISME POLÍTIC: DEL PRIMER INTENT DE CONSENS AL MODERANTISME

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

ALTRES MESURES

CAP EL LIBERALISME ECONÒMIC (CAPITALISME ESPANYOL)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.



Vídeos: La desamortització de Mendizabal i Origen del ferrocarril en España

ELS MILITARES EN EL REGNAT D'ISABEL II

LOS ESPADONES

ESPATERO NARVÁEZ ISABEL II O’DONELL SERRANO

Els pronunciaments militars en l'Espanya del segle XIX

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

MAPES GUERRES CARLINES

1 GUERRA 1833-1839

2 GUERRA 1846-1849

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

3 GUERRA 1872-1876

EL SEXENNI REVOLUCIONARI: INTENTS DE DEMOCRATITZAR EL SISTEMA LIBERAL

(1868-1874).

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

CONTEXT INTERNACIONAL: MOVIMENT OBRER I REVOLUCIÓ POLÍTICA.

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

Vídeo: El sexenio revolucionario ( Memoria de España)

Vídeo La monarquia de Amadeo de Saboya ( Memoria de España)

Vídeo La 1ª República ( Memoria de España)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

ALTRES FONTS

Comparativa constitucional

La Construcción del Estado Liberal (IES SABUCO)

El Sexenio Democrático (IES SABUCO)

Slideshare La Construcción del Estado Liberal (Daniel Gómez del Valle)

Slideshare El Sexenio Democrático (Daniel Gómez del Valle)

La fuerza del humor. Revistas satíricas del siglo XIX. Catálogo de la Exposición Fundación
Joaquin Díaz.

El dibujo satírico durante el Sexenio

Coplillas y sátiras en el reinado de Isabel II (Hermanos Bécquer)

“El coloqui dels Borbons” per Nelo, el de Foios.

Vídeo: Por la senda liberal (RTVE Memoria de España)

Vídeo: Viva España con honra (RTVE Memoria de España)

Maria Cristina me quiere gobernar, (Cançó) Article,

Fragment del llibre: Isabel II (Biografía 1833-1904) Isabel Burdiel (Premio nacional Historia 2011)

PER A TREBALLAR.

Examen desamortització de Mendizabal i Madoz (Juny 2016)

Examen Guerra carlina i enfrontament militars XIX (Juny 2018)

Examen Polítiques del partit moderat de Narváez (Juliol 2018)

Examen dècada moderada i sexenni democràtic. Hª Constitucionalisme (Juny 2010)

Examen Sexenni revolucionari. Liberalisme progressista 1834-1874. (Juliol 2022)

Proposta didàctica: Júlia (Isabel- Clara Simó). D’obrera a senyora a l’Alcoi de la revolució del
Petroli.

Textos històrics (tot el temari)

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.

ANNEX 1

PAPER DE LA CORONA, EL PARLAMENT I L'EXÈRCIT DURANT EL REGNAT D' ISABEL II

(1844-1868)

La importància de la Corona es basava en les tesis del "liberalisme doctrinari" (adequació del
liberalisme a un compromís amb els antics grups privilegiats) construïdes en les Constitucions de
1837 i, sobretot, 1845 que declaraven la sobirania compartida i cedien amplis poders a la Corona
que, en la pràctica, decidia qui governa. La ruptura del fràgil equilibri Corona- Corts va acabar
per reforçar el poder executiu, d'esquena al Parlament, recorrent-se ben sovint a l'ús del Reial
Decret. L 'intervencionisme creixent de la Corona en la figura d'Isabel II a favor dels moderats, i
no com a àrbitre de la situació, augmenta el seu desprestigi gradualment.

Relacionat amb l'anterior està la falsedat del sistema parlamentari, perquè el primordial era
aconseguir la confiança de la Reina per a, a continuació, convocar eleccions... i guanyar-les (així
va ocórrer en les 22 ocasions hagudes entre 1833 i 1868 per mitjà del frau) L'exclusió per part
dels moderats de la resta de grups polítics, fonamentalment els progressistes i demòcrates
provocarà que l'única opció que els quedara fora la de la insurrecció violenta i el pronunciament
militar. El resultat de tot això, serà el destacat protagonisme de l'exèrcit en política, vist com
absolutament necessari davant de la incapacitat de la Corona i els partits per a establir una
alternança pacífica, a la seua corrupció, a la seua falta de base social de suport I a la cada
vegada més perillosa subversió social. A això es va unir la importància de les guerres en el XIX
(carlins, Amèrica, Independència) , que no van fer sinó elevar la rellevància i prestigi dels
militars. La seua ambició, així com la possibilitat d'aconseguir un ascens ràpid, van fer la resta,
prenent partit entre les distintes famílies liberals. Tots estos fets van accentuar la fragilitat dels
partits polítics que, en realitat no eren sinó camarilles amb una ideologia més o menys pròxima i
que s'agrupaven entorn de figures destacades, amb una escassa implantació popular. El resultat
va ser la freqüent diversitat i fragmentació dels mateixos. Per exemple, la divisió de les
tendències moderades entre diversos grups (vilumistas, puritans, projecte de reforma de Bravo
Murillo en 1852) que no farà sinó augmentar gradualment la inestabilitat política amb constants
substitucions de govern; o dels propis progressistes amb els demòcrates.

La construcció d'un sistema legal liberal burgés, inspirat en el francès i que va tendir a la
uniformització legislativa, la defensa de l'orde, l'adaptació al liberalisme econòmic i, en definitiva,
el control del sistema per la burgesia serà l’ objectiu final .
El conservadorisme i autoritarisme de la majoria de governs, junt amb l'incipient desenrotllament
econòmic, va provocar l'aparició de la "qüestió social", que va marcar la divisió del progressisme,
provocant el sorgiment de nous grups que serà els referents de les revoltes populars:
demòcrates i republicans, primeres organitzacions obreres.

DEPARTAMENT GEOGRAFIA- HISTÒRIA IES EL CABANYAL.VALÈNCIA.