MANIFEST REVOLUCIONARI

Font textual de naturalesa primària. Es tracta del Manifest o Proclama (declaració

d'intencions) coneguda com «Viva España con honra» signat pels militars Prim,
Serrano, Topete i Dulce entre d'altres a Cadis el 19 de setembre de 1868, iniciant la
revolució anomenada pels contemporanis «La Gloriosa». Per tant, es tracta d'un
document públic, amb un caràcter clarament polític perquè proclama un
pronunciament o insurrecció contra el govern establert. L'autor és col·lectiu, en
aquest cas els oficials protagonistes aquesta sublevació, d'ideologia progressista i
unionista i el destinatari també seria col·lectiu, ja que es dirigeix en aquest cas a tota
la nació.

Pel que fa al context direm que els últims anys del regnat d'Isabel II van estar
marcats per la inestabilitat. Així arribem a una situació de crisi que es pot explicar
per tres tipus de raons. Per una banda tenim una crisi moral en la qual el desprestigi
del parlament, de la Corona o del sistema electoral, units a la desatenció de les
classes populars fan que es generi una repulsa moral cap a la monarquia. Per altra
banda es dóna també una crisi econòmica, tant en l'àmbit europeu com nacional
generada a partir de 1865 i que arrossegarà a sectors ferroviaris, siderúrgics, tèxtils i
entitats bancàries, a la que s'afegirà una crisi de subsistències. I en tercer lloc es
donarà una crisi política per la mort dels últims líders polítics de la monarquia
d'Isabel II com és el cas d'O'Donnell i Narváez, i el descrèdit de la mateixa reina que
regnava envoltada de la seva camarilla. La unió de l'oposició integrada per
progressistes, liderats pel general Prim i, unionistes (Serrano), i el propi exèrcit es
concreta en el pacte d'Ostende de 1866 . Aquest pacte acordava acabar amb la
monarquia d'Isabel II, amb el compromís de democratitzar la vida política i establir
un govern provisional a través del sufragi universal.
Amb aquesta situació arribem a setembre de 1868 quan l' almirall JB Topete
comença la revolta a Cadis amb el suport dels generals Prim i Serrano amb el lema
"Viva España con honra" D'aquesta manera iniciem el Sexenni Revolucionari o
Democràtic, (1868-1874) que acabà amb la monarquia d'Isabel II i comença amb un
govern provisional amb Prim i Serrano en el poder.

La font té com idea principal la justificació de la insurrecció o pronunciament contra

el govern establert, justificant aquest com a necessari a causa de la corrupció i
manca de llibertats a la qual s'havia arribat. L'objectiu del pronunciament no és
únicament un canvi de govern, sinó un canvi de règim, provocant l' abdicació
d'Isabel II. Altres idees secundàries serien els arguments que es donen per prendre
aquesta decisió, com el fet que no s'ha respectat la Constitució de 1845, un sistema
electoral (censatari) corromput, la pèrdua del poder pels ajuntaments, problemes en
l'Administració i la Hisenda, el control de l'educació o la manca de llibertat de
premsa. D'altra banda el manifest també fa referència a la política autoritària que
ha pervertit al govern i cita els excessos i aventures de la reina. A partir d'aquí
s'estableix
com a objectius la creació d'un govern provisional representatiu que restableixi
l'ordre i que és
creí una nova legalitat a través del sufragi universal. Finalment fa una crida a tots els
espanyols: els liberals (unànimes i compactes) units en el Pacte d'Ostende, la
burgesia (classes acomodades), fins i tot de l'església (ministres del altar). La
proclama acaba amb la invocació a la participació popular (el poble tot) que es
concretarà amb la formació de Juntes revolucionàries, perquè tots junts donin suport
a la insurrecció.
En el text es remarquen valors propis del liberalisme més clàssic: llibertats
individuals, ordre,
defensa de la propietat privada, etc.
Per acabar podem dir que aquest manifest va servir com a detonant de la revolució
que donarà inici al Sexenni Revolucionari o Democràtic.

Keila Vellvehí
2n Bat A