Unitat 10: EL PROJECTE REFORMISTA DE LA SEGONA REPÚBLICA

(1931-1936)
  Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, donaren la victòria a les forces
republicanes.
 El rei Alfons XIII renuncià a la corona, abandonà Espanya i el 14 d’abril es va
proclamar la República.

Vist amb desconfiança per les Rebut amb entusiasme per les
elits socials i econòmiques. classes mitjanes i populars.

Tot i això la República va néixer en Oportunitat per impulsar la

SUMARI

circumstàncies difícils: modernització i la

democratització de l’Estat
 A nivell internacional:

S’ha de plantar cara a la greu crisi econòmica de

després del crac del 29.
Feixisme havia començat a implantar-se a
Europa posant en perill els sistemes democràtics.

 Inestabilitat al llarg del període: manca tradició democràtica, conflictivitat social,

lentitud de les reformes i oposició grups conservadors.
  ETAPES:

1a ETAPA:
• 1931
• Govern Provisional.

2a ETAPA:
• 1931-1933
• Bienni Progressista (o Reformista)
SUMARI

3a ETAPA:
• 1933-1935
• Bienni Conservador

4a ETAPA:
• 1936
• Front Popular
CRONOLOGIA
 1.1. Espanya es desperta republicana

 El 12 d’abril del 1931 es celebren les ELECCIONS MUNICIPALS, aquestes havien

adquirit un caire plebiscitari, de suport o de refús a la monarquia.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

- A les zones rurals.

(Sota control dels cacics).
Guanyen els partits monàrquics.

- A les grans ciutats. Guanya la conjunció

- Als principals nuclis industrials. republicanosocialista.

 El matí del 14 d’abril, els regidors electes de la

ciutat d’Éibar (Guipúscoa), van proclamar la
República. Al llarg del dia se van sumar altres
ciutats.
 La població sortia al carrer de manera
espontània per celebrar-ho.
 Davant aquesta situació, Alfons XIII renuncia a la
potestat reial i abandona el país cap a l’exili.
 Es va acomiadar dels seus súbdits amb una breu
nota publicada als diaris.
 1.2. El Govern Provisional

 El mateix dia de la proclamació del nou règim es formava un Govern Provisional,

presidit pel republicà conservador Niceto Alcalà-Zamora.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

 El Govern Provisional estava integrat per representants dels partits que en 1930
havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes
catalans i gallecs).
 Al marge de la coalició quedava: la dreta monàrquica, els nacionalistes bascos i
l’obrerisme més radical.
 El Govern Provisional va haver de fer front a diversos problemes, que es van
accentuar els anys posteriors:

1. Les negociacions amb el Govern de Per l’Estatut d’Autonomia.

la Generalitat de Catalunya.
El Govern Provisional no reconeix el Concordat
2. El conflicte amb l’Església catòlica. de 1851, que encara estava en vigor.

3. Els esclats de violència anticlerical. Crema de convents entre el 10 i el 13 de maig.

4. L’increment de vagues i conflictes Encoratjats per la estratègia insurreccional de

sociolaborals. la CNT.
 El suport popular als partits que formaven el Govern Provisional va quedar reflectit:

1. A la repetició de les eleccions municipals, el 31 de maig

Convocades amb la intenció d’impedir que l’Administració Local seguira sota el control
de les antigues autoritats monàrquiques.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

2. A les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny:

 Alta participació (70%)
 Van donar la victòria a la conjunció republicanosocialista, que va presentar
candidatura única en moltes circumscripcions.

Les Corts Constituents, d’una sola cambra perquè el

Senat va ser suprimit, majoritàriament van quedar
majoritàriament formades per republicans i socialistes.
Cap formació va tindre majoria per governar en solitari:
- PSOE, 115 diputats.
- Partit Radical, 94 diputats.
- Partit Radical-Socialista, 59 diputats.
- Esquerra Republicana de Catalunya, 31 diputats.
La dreta republicana d’Alcalà Zamora i els monàrquics van
ser els principals derrotats.

L’executiu va quedar en mans de la coalició republicanosocialista, que va ratificar com

a cap de Govern a Niceto Alcalà Zamora i als ministres del govern provisional.
 1.3. La Constitució del 1931

 Les Corts Constituents van inaugurar

les sessions el 14 de juliol de 1931.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

 Es nomenà una comissió encarregada

d’elaborar un projecte de Constitució.
 Després d’intensos i apassionats
debats parlamentaris, la Constitució va
ser aprovada el 9 de desembre de
1931.
Tenia un caràcter democràtic i
progressista.
 Espanya va ser definida com una
República de treballadors de totes les
classes socials, també era pacifista
(renuncia a la guerra com a instrument
de les relacions internacionals).
Declarava que tots els espanyols i
espanyoles eren iguals davant la llei.
Reconeixement del sufragi femení.
 1. L’Estat es configura de manera integral, però possibilitat de
governs autònoms.
2. El Poder Legislatiu, resideix en les Corts (una sola cambra) i té
preeminència davant el Govern i el cap d’Estat.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

3. El Poder Executiu, govern format per consells de ministres i el

cap del govern.
4. El Poder judicial, jutges independents.
5. El President de la República era elegit pels diputats per a 6
anys, tenia poques atribucions.
6. Àmplia declaració de DRETS I LLIBERTATS, amb gran
preocupació pels temes socials.
- Igualtat absoluta davant la llei, educació i treball.
 Molt avançada. - Dret a l’educació primària, obligatòria i gratuïta.
 Caràcter democràtic i - No discriminació per raons: origen, sexe, riquesa.
progressista. - Vot als 23 anys. Sufragi Universal (masculí i femení).
 Tots els poders emanen - Facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social.
del poble. - Treball definit com una obligació social.
- Proclamava un Estat Laic, cap religió oficial.
- Reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
 La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre per una gran majoria, però no per consens.
Les dretes estaven en contra de molts aspectes i es van produir intensos debats
parlamentaris:
• Per la regulació del dret de sufragi de les dones.
• Pels articles relacionats amb el laïcisme.
1. L´ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

• Per l'organització territorial de l’Estat.

Una vegada aprovada la Constitució, dimissió dels polítics catòlics del govern va fer que hi
hagués un moviment de fitxes.
MANUEL AZAÑA: Cap de Govern.
NICETO ALCALÀ ZAMORA: President de la República.
 2.1. Temps difícils per a un nou règim
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

La República no va arribar en un temps excessivament benaventurat.

A escala internacional:
 L’economia entrava en una fase de depressió derivada del crack de la borsa de Nova
York en 1929.
 Els règims democràtics europeus es mostraven fràgils i inestables davant la por a la
revolució social (exemple: Rússia) i a l’expansió dels règims autoritaris (exemple:
feixisme a Itàlia).

L’acció exterior de la Répública

En l’àmbit intern:
 Oposició intransigent dels sectors més conservadors de la societat, de l'Església i de
l’Exèrcit, disposats a no renunciar als seus privilegis.
 Radicalització social i política.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933) La República va intentar donar resposta a alguns dels problemes polítics i socials que
s’arrossegaven des del segle anterior. Aspirava a:
1. Construir un règim democràtic. Volia acabar amb les eleccions fraudulentes,
les pràctiques caciquils i el clientelisme.
2. Construir una autèntica societat civil, oberta a tots els segments socials.
També a les dones.
3. Substituir la vella política centralista per un model respectuós amb les
peculiaritats dels diferents territoris de l’Estat.

Bienni Progressista (octubre del 1931 i setembre de 1933)

Durant el Primer Bienni Republicà amb Manuel Azaña com a president del es van posar
en marxa un ampli ventall de reformes que tenien com a objectius:
 Promulgar una legislació favorable als interessos dels treballadors.
 Donar resposta a la misèria camperola.
 Afrontar la secularització de l’Estat.
 Fer arribar l’ensenyament als més desafavorits.
 Adoptar mesures per a resoldre l’intervencionisme dels militars en la política.

Aquestes reformes van haver de fer front a la resistència dels grups més conservadors i als
sectors de l’esquerra que preconitzaven la urgència d’una revolució social.
 2.2. La política laïcista i la qüestió religiosa
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

El govern pretenia posar en marxa un procés de secularització de la vida pública que ja

s’havia dut a terme en altres països europeus (França, Holanda o Alemanya).
Es van posar en marxa una sèrie de mesures:

A la Constitució:
1. No confessionalitat de l’Estat (Estat Laic).
2. Llibertat de cultes.
3. Supressió del pressupost de culte i clero.
Altres mesures:
1. Autorització del divorci i del matrimoni civil.
2. Secularització dels cementiris.
3. Es van traure els crucifixos de les aules.
4. Llei de congregacions: posà límits a la possessió de béns per les comunitats
religioses.
5. Il·legalització de la Companyia de Jesús (Jesuïtes). Tenien un quart vot:
obediència al papa, per tant, depenien d’un poder estranger. Va ser
dissolta i els seus béns nacionalitzats.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)
Totes aquestes mesures van alçar una gran polseguera en un país com Espanya, de
majoria catòlica, i on l’Església exercia una important influència sobre la moral, els
costums i les consciències de la majoria de la població.

 Una gran part dels sectors catòlics van veure la nova legislació com una agressió
a les seves conviccions.
 La jerarquia eclesiàstica manifestà una oposició a la República a la que no va
tardar de qualificar de “roja i atea”.
Alguns, com el Cardenal Segura, van fer declaracions contra la República i van ser
expulsats.
Aquest posicionament de l’Església
va agreujar l’anticlericalisme entre
les classes populars.

La qüestió religiosa també es va convertir en el principal cavall de batalla de

les reformes educatives. Pel rebuig dels sectors catòlics a:
- No-confessionalitat de l’ensenyament públic.
- La prohibició a les ordres religioses de dedicar-se a l’ensenyament.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)
2.3. La reforma agrària

 La Llei de Reforma Agrària, aprovada el setembre de 1932, va ser el projecte de més

envergadura i va generar gran controvèrsia social.
 Objectius:
 Modernització de l’agricultura i la millora de la situació social dels llauradors.
 Pretenia crear una classe mitjana rural, que per la seua capacitat d’estalvi i consum,
incentivara el desenvolupament industrial d’Espanya.
 La llei permetia:
 Expropiar sense indemnitzar les terres d’una part de la noblesa (Grans d’Espanya).
 Altres, les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que
podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar a canvi d’indemnitzar els
propietaris.
 L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’Institut de Reforma Agrària (IRA).

Pressupost anual:
• Pagar indemnitzacions.
• Facilitar l’assentament de famílies
camperoles.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)  Els resultats inicials van ser molt limitats.

• Es van expropiar menys hectàrees de

les previstes inicialment.
• Es van establir menys camperols dels
esperats.

 Raons per aquests resultats:

• Complexitats legals i burocràtiques.

• Diagnòstic de partida inadequat.
• Manca de planificació a curt i mitjà termini.
• Manca de pressupost per a les indemnitzacions.
• Resistència dels propietaris que intentaven obstaculitzar-la.

 Va augmentar considerablement la TENSIÓ SOCIAL.

GRANS PROPIETARIS
JORNALERS
• Els va irritar aquesta reforma.
• Decebuts amb els resultats.
• Els mitjans propietaris es van
sentir amenaçats i van fer causa • Frustrades les esperances de canvi.
comuna amb els terratinents.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)
 2.4. La reforma militar
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

Necessitats de Reforma de les institucions militars i policíaques, per:

 Nombre desorbitat d’oficials mal pagats, amb escasses possibilitats de promoció.
 Per les necessitats de defensa del país.

MANUEL AZAÑA President del govern.

Va assumir cartera de defensa.

La reforma pretenia crear un

exèrcit modern, professional i
democràtic.

Com?

1. Reduint els efectius de l’exèrcit.

2. Acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats al 1917).
3. Posant fi al fur especial dels militars.
4. Assegurar-ne el sotmetiment al poder civil.
5. Acabar amb la tradicional intervenció castrense en la vida política.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933) LLEI DE RETIR DE L’OFICIALITAT (1931):
 Tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República o se'ls oferia la
possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions.
 Es va reduir el nombre d’unitats i oficials.
 Es va tancar l'Acadèmia General Militar de Saragossa.
 Van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals d’honor, el Consell Suprem de
Justícia Militar i la premsa destinada a l’exèrcit.
 Es va crear la Guàrdia d’Assalt (força d’ordre públic fidel a la República). La Guàrdia
Civil es va mantindré.

Resultats limitats:
 Disminució de les despeses de l’exèrcit, però la
reducció del pressupost va suposar dificultats per
modernitzar material, armament i equipaments.
 El nombre d’oficials retirats va ser menor del que
s’esperava.
 La reforma va ser rebuda com una agressió a la
tradició militar i al poder de l’exèrcit, principalment
pels africanistes.
 El 10 d’agost de 1932 Sanjurjo protagonitza un colp
d’Estat contra la República (va ser fàcilment
desarticulat i va ser empresonat).
 2.5. La política autonòmica
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

La Constitució del 1931 considerava Espanya com un estat integral, però permetia l’accés
a l’autonomia dels territoris amb sentiments nacionalistes propis..

Procés autonòmic a Catalunya

A Catalunya el triomf a les eleccions del 12 d’abril del 1931 va ser per a les
candidatures republicanes i d’esquerres.

• El 14 d’abril, Lluís Companys va proclamar la

República des del balcó de l’Ajuntament de
Barcelona.
• Poques hores després Francesc Macià
proclama la República Catalana dins de la
Federació Ibèrica.

 Aquest fet suposaren un conflicte amb el govern provisional. Per què? Perquè els
acords del Pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l’Estat i la manera
com s’articularien les diferents nacionalitats serien establertes per la Constitució.
 Com es solucionà? Una comissió del govern provisional viatjà a Barcelona i en les
negociacions es va concedir un règim d’Autonomia a Catalunya a canvi de sotmetre la
decisió a les Corts Constituents.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)  Reconeixement immediat d’un govern provisional de la Generalitat de Catalunya presidit pel
mateix Macià i format principalment per republicans i catalanistes d’esquerres .

Es va elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia -20 juny 1931-. (conegut com

Estatut de Núria, perquè es van reunir al Santuari de Núria per a la seua redacció).

L’Estatut de Núria va ser aprovat per un plebiscit popular el 2 d’agost: vot afirmatiu
99% dels votants (75% del cens). Les dones que encara no podien votar van signar
un document d’adhesió. Ho varen fer unes 400.000 dones

El setembre de 1932, l’Estatut de Catalunya va ser aprovat a les Corts espanyoles

després d’algunes retallades.**

 Es va establir un govern i un parlament propis, amb competències

en matèria econòmica, social, educativa i cultural.
 Es va reconéixer la cooficialitat del català.
 Les primeres eleccions al Parlament català van donar la victòria a
ERC i Macià va ser ratificat com a president, càrrec que va ocupar
fins que va morir en 1933, i va ser substituït per Lluís Companys.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933) ** Els tràmits parlamentaris per a aprovar l’Estatut de Catalunya van començar al maig del 32.
No va ser un camí fàcil, i l’Estatut es va aprovar amb retallades respecte al projecte d’Estatut de
Núria. Hi havia tres posicions:

1. Parlamentaris catalans: front comú per reclamar una autonomia

àmplia.

2. Oposició de dretes: defensava una Espanya unitària.

van considerar que l’Estatut de Núria posava en perill la unitat
espanyola: es van organitzar mítings, campanyes boicot als
productes catalans...

3. Govern Central: volia concedir a Catalunya una autonomia moderada.

Mayte Oliva
 Procés autonòmic al País Basc
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

• Els nacionalistes del PNB i carlins, van redactar un projecte d’estatut. Estatut d’Estella.
• No es va aprovar per l’oposició del republicanisme d’esquerres i els socialistes que el
consideraven: massa confessional, poc democràtic, incompatible amb la Constitució
republicana.
• L’evolució del PNB cap al centre, fan possible un consens entre nacionalistes bascos,
republicans i socialistes per aprovar un estatut d’autonomia l’octubre del 36, ja començada
la Guerra Civil.
• Jose Antonio de Aguirre, principal dirigent del PNB, va ser escollit primer lehendalari
(president) del govern basc, que integrava republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i
nacionalistes.

Procés autonòmic a Galícia

• El procés estatutari va ser més lent.

• Consciència nacionalista menys acusada.
• El juny del 1936 es va sotmetre a plebiscit un projecte d’Estatut , però no va arribar a ser
aprovat per les Corts a causa de l’esclat de la Guerra Civil.
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933) 2.6. Reformes sociolaborals

 Objectiu: millora de les condicions laborals dels treballadors.

 Artífex de la reforma: Francisco Largo Caballero.
 Es van aprovar les següents lleis:

 Llei de contractes de treball: regulava la negociació col·lectiva.

 Llei de jurats mixtos: Els reconeixia el poder d’arbitratge en cas de
desacord.
 Llei de termes municipals (Part de la reforma agrària)
 Llei de conreu forçós (Part de la reforma agrària)

 Es va establir la setmana laboral de 40 hores (jornada màxima de 8 hores).

 Es va estimular l’augment dels salaris.
 Es va promoure la creació d’assegurances socials.
 Es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles.
 La Constitució també va reconéixer drets socials com: assistència als malalts i ancians, ajuda a
la maternitat i a la infància, protecció en casos de malaltia, accident, atur forçós, vellesa o
invalidesa.
 Salut Pública: objecte d’especial atenció, es van crear institucions sanitàries encarregades de
coordinar l’acció sanitària en recerca, higiene social, psiquiatria o malalties infeccioses.
Les reformes van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors i amb irritació per part de les
organitzacions patronals.
 2.7. L’impuls a l’ensenyament i la cultura
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

 Des del 1931, els ministres Marcelino Domingo i Fernando de los Ríos, van posar en marxa:
 Un pla d’ensenyament estatal en els nivells primaris.
 Un pla d’accés a la cultura per als ciutadans del món rural, tradicionalment oblidats.
 Model d’educació mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Dret a la educació per a tothom.
 Es va dedicar molts recursos a la reforma de l’ensenyament (el pressupost s’incrementà un
50%):
 Construcció de milers d’escoles públiques rurals.
 Es van contractar milers de mestres (homes i dones). També per a l’educació
d’adults.

La no obligatorietat de
l’ensenyament de religió a les
escoles i el caràcter laic de la
reforma educativa va provocar
una forta oposició entre els sector
més conservadors.

Mayte Oliva
2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)
 Aquesta renovació educativa i cultural es va materialitzar amb
iniciatives com les Missions pedagògiques per als pobles.
Creació de biblioteques i pinacoteques ambulants.
Organització de xarrades i conferències sobre literatura
espanyola, teatre, dansa clàssica, etc.
 També es van obrir Cases de la Cultura amb biblioteques
estables.
 Es van fomentar les colònies escolars d’estiu.
 Es va promocionar iniciatives com el Teatre Universitari La
Barraca, dirigit pel poeta Federico García Lorca.

Mayte Oliva
 2. EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933)

Mayte Oliva
 Les reformes empreses per la coalició republicanosocialista van ser contestades
per diversos sectors socials:
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

• Els partits de dreta. • L’esquerra obrera.

•Organitzacions patronals. • Anarquistes.
• L’Església. • Comunistes.
•L’Exèrcit.

Les reformes els semblaven lentes

i insuficients.
Forta resistència al procés
reformista. Defensaven la necessitat d’una
revolució social immediata.

El republicanisme de centre i moderat es va alarmar pel contingut d’algunes reformes,

com la religiosa.
 3.1. La radicalització de l’obrerisme

 La voluntat revolucionària dels partits i sindicats d’esquerra va aguditzar les tensions.

 La CNT va veure l’ocasió idònia per al seu projecte revolucionari, però va haver de fer front a
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

dos corrents interns:

El moderat (els trentistes). La FAI (Federació Anarquista Ibérica).

Ángel Pestaña i Joan Peiró. Juan García Oliver, B. Durruti i F. Acaso.

• Defensava l’acció sindical. • Més radicals.

• Mostrava cert suport a la República. • Defensaven la insurrecció obrera per destruir
l’ordre burgés.

La conflictivitat va assolir el seu punt àlgid a partir de

l’any 1932, quan als intents revolucionaris de la CNT,
s’afegeixen els sectors més radicals de la UGT.
El Partit Comunista també va augmentar la seua
afiliació.
 3.2. L’augment de la conflictivitat social

Als tradicionals problemes de l’economia espanyola (atur agrícola, repartiment desigual de la

terra, escassa competitivitat, dèficit de la balança comercial), es van afegir:
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

 Les repercussions de la crisi econòmica del 1929

 Un notable augment de l’atur.
 La República va generar desconfiança entre l’empresariat industrial i els grans propietaris
agrícoles, i la inversió privada va disminuir notablement.

El deteriorament de la economia va fer augmentar la conflictivitat social.

Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar en augment.

El 1932, els anarquistes van propiciar revoltes:

• Miners (A l’Alt Llobregat, Catalunya).
• Camperols a Andalusia (exemple Casas Viejas).
Aquestes solien consistir en:
 Presa de l’ajuntament.
 Crema del registre de la propietat.
 Col·lectivització de la propietat.
 Declaració del comunisme llibertari.

També els socialistes van encoratjar algunes revoltes camperoles com a Castilblanco (Extremadura)
Les revoltes eren durament reprimides per la Guàrdia Civil.
 CASAS VIEJAS (Cadis)
El gener de 1933, un grup de camperols afiliats a la CNT:
Van envoltar la caserna de la Guàrdia Civil i van proclamar el comunisme llibertari.
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

Es va produir un intercanvi de tirs i dos Guàrdies Civils van resultar greument ferits (van
morir poc després).
Les forces d’ordre públic es van desplaçades al lloc van ocupar el poble i van reprimir la
rebel·lió en una matança que es va cobrar la vida de 19 homes, 2 dones i un xiquet.
També va morir un altre Guàrdia Civil.
Es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari que va commocionar la societat
espanyola.

Aquests esdeveniments van influir

en la trajectòria posterior de la
Segona República:
• L’esquerra culpava al govern
de la dura repressió.
• La dreta el culpava de la
conflictivitat social i dels fets
de Casas Viejas.
 3.3. La reorganització de les dretes
Les reformes i la conflictivitat social va disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques i
també a les classes mitjanes.
Aquestes es van anar organitzant al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

organitzacions de caràcter feixista o autoritari per tal d’oposar-se al govern.

El centre-dreta es reestructurà al voltant del Partit Radical de Lerroux
que va atraure empresaris, comerciants i propietaris agrícoles.
Es van oposar al govern d’esquerres però eren partidaris del sistema
republicà.

El sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar molt activament, com:

 La Confederación Española de Derechas Autonomas (CEDA) formada al
1933. Líder: José M. Gil Robles.
 Els partits monàrquics com Renovación Española de José Calvo Sotelo i
José María Gil Robles
els carlins de Comunió Tradicionalista.
 Els grups feixistes de les JONS i de Falange Española (Jose Antonio Primo
de Rivera), malgrat ser partits minoritaris, van dur a terme una intensa
activitat d’agitació que va portar a un clima de temor i crispació que va
acabar arrossegant a tota la dreta.

Un sector militar, després del fracàs del colp de Sanjurjo, va crear la Unión
Militar Española (UME) com una organització clandestina de militars
dretans i antrireformistes. Aquest grup tindrà una participació activa en el
colp d’estat de juliol del 1936. José Calvo Sotelo
 3.4. La crisi del govern d’Azaña

 Azaña va haver de prendre mesures molt dures per restaurar l’ordre públic que van anar
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

desacreditant a la República.
 Arran els fets de Casas Viejas:
 Azaña va ser acusat per les dretes d’usar mètodes dictatorials i de ser el responsable
de la matança.
 Els socialistes es van qüestionar si podien continuar fent costat al govern.
 Els Republicans Radicals de Lerroux van aprofitar la situació per aproximar-se a la
CEDA.
 Tot això va produir el desgast del govern d’Azaña.
 També van patir alguns revessos a les eleccions municipals.

En aquestes condicions, Azaña va dimitir i

Alcalà Zamora va nomenar el radical Diego
Martínez Barrio president del govern, amb la
finalitat de dissoldre el Parlament i convocar
eleccions municipals.

Manuel Azaña Diego Martínez Barrio

 3.5. Les eleccions del 1933

 Es sistema electoral aprovat per les Corts Constituents primava amb el 80% dels escons a la
candidatura més votada en cada circumscripció.
3. L´ANY 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA

 Això forçava a la formació de grans candidatures fruit de l’acord entre diversos partits.

L’esquerra estava desunida.

La dreta es va presentar unida i
Els republicans i els socialistes estaven
organitzada.
enfrontats pels conflictes socials i van
Van aconseguir formar una presentar candidatures separades.
candidatura única en moltes
Molts obrers es van abstenir a petició de la
circumscripcions.
CNT.

 Les eleccions es van celebrar el 18 de novembre.

 L’abstenció va ser molt alta.
 Eren les primeres en que les dones podien votar.
 Les dues forces polítiques amb millors resultats
van ser:
La CEDA de Gil Robles amb 115 diputats.
Partit Radical de Lerroux amb 102 diputats.
 4.1. El govern radical-cedista
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936)

Davant el resultat electoral, el President de la República, Alcalà Zamora, va confiar la

formació de govern al Partit Radical. President del Govern: Lerroux.
Lerroux i Gil Robles van arribar a un acord per a evitar una nova convocatòria de
eleccions:
 Van apostar per un govern de centre, presidit per Lerroux, que comptaria amb el
suport parlamentari de la CEDA.
 El nou govern presidit per Alejandro Lerroux es va proposar alentir, fins a paralitzar-les la
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936)

majoria de les reformes empreses durant el primer bienni republicà:

1. Paralització gran part de la Reforma Agrària:

• Devolució de les terres a la noblesa.
• Es va anul·lar la cessió de propietats mal conreades a Extremadura.
• Es va concedir la llibertat de contractació, el que suposà la disminució dels
salaris.
2. La legislació laica va quedar en suspens.
• Va quedar en suspens la substitució de l’ensenyament religiós a les escoles.
• S’aprova un pressupost de culte i clergat.
• S’inicien negociacions per a signar un concordat amb la Santa Seu.
3. Es van substituir alguns ajuntaments controlats per republicans d’esquerra i
socialistes per comissions gestores, nomenades pels governadors civils.
4. La legislació laboral va començar a no ser respectada, especialment al camp.
5. Es va aprovar una Llei d’amnistia que va afectar l’exèrcit i va permetre a Sanjurjo i a
altres militars eixir de la presó.
6. Educació: es respectà la reforma però es va reduir considerablement el pressupost.
 4.2. L’augment de les tensions
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936)

L’any 1934, qüestió agrícola va enfrontar el Govern central amb la Generalitat de Catalunya, que
continuava en mans dels republicans d’esquerra, arran la promulgació, el 1934, la Llei de
Contractes de Conreu:

La llei permetia als pagesos rabassaires

(arrendataris de vinyes) l’accés a la propietat de les
terres que treballaven mitjançant el pagament als
propietaris d’uns preus prèviament taxats pel
govern.
 Els propietaris es van mostrar contraris.
 Van enviar la llei al Tribunal de Garanties
Constitucionals, que la va declarar
inconstitucional.
 El govern de la Generalitat no va acceptar
l’anul·lació, tornà a aprovar una llei
pràcticament igual i va deixar el conflicte en una
situació crítica.

El govern, també es va enemistar en els nacionalistes bascos i va paralitzar, a les Corts, la

discussió del projecte d’estatut basc impulsat pel PNB.
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936) El gir conservador i l’obstrucció de les reformes anteriors va tindre com a conseqüència una
radicalització del PSOE i de la UGT, afavorida per Largo Caballero.

(Largo Caballero (primera imatge) representava el sector més esquerrà dins del PSOE
i la UGT i Indalecio Prieto (segona imatge), el sector més moderat)

Pel juny del 1934, els socialistes van declarar una vaga general camperola en defensa de les
millores sociolaborals aconseguides en el període anterior.
Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l’executiu una acció més contundent en
matèria d’ordre públic i va exigir participar directament en el govern sota l’amenaça de retirar
el seu suport parlamentari.
El 5 d’octubre del 1934, Alejandro Lerroux, va atorgar 3 carteres ministerials a la CEDA.
L’esquerra va interpretar això com una deriva cap al feixisme.
 4.3. Octubre de 1934
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936)

• Entre el 6 i el 19 d’octubre del 1934, els socialistes van declarar una vaga general
revolucionària.
• El moviment va fracassar a nivell nacional per la falta de coordinació i la contundent
resposta del Govern.
• Es va declarar l’Estat de guerra. Però, els esdeveniments van prendre un relleu
especialment greu a Astúries i Catalunya.
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936) ASTÚRIES
Els miners asturians van anar a la Revolució Social, fruït d’un acord previ amb anarquistes,
socialistes i comunistes:
• Els miners, que disposaven de dinamita, van fer seus els dipòsits d’armes i van controlar gairebé
tota la regió, inclosa la ciutat d’Oviedo.
• Van ocupar casernes de la Guàrdia Civil.
• Van crear comitès revolucionaris als ajuntaments.
•El govern envià des d’Àfrica La Legió (F.Franco). La resistència va durar 10 dies. Després la
repressió va ser molt dura.
• Es va detindre a molts membres de les organitzacions obreres i als seus dirigents, entre ells
Largo Caballero, i es van clausurar els seus partits i sindicats.
 CATALUNYA
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936)

• El govern de la Generalitat de
Catalunya, en mans d’Esquerra
Republicana, estava enfrontat al Govern
Central des de feia mesos.
• El 6 d’octubre, Lluís Companys,
president de la Generalitat proclama la
l’Estat Català de la República Federal
Espanyola.
• Lluís Companys convida a totes les Portada de La Vanguardia del 9 d’octubre de 1934
organitzacions d’esquerres a establir a
Barcelona el govern provisional de la
República.
•El govern va declarar l’Estat de guerra a
Catalunya, l’exèrcit va ocupar el palau de
la Generalitat.
• Va haver molts detinguts, entre ells
tots els membres del govern de la
Generalitat.
• També va ser detingut Manuel Azaña,
que es trobava casualment a Catalunya.
4. LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA(1933-1936) 4.4. De la repressió a la dissolució de les Corts

Les conseqüències de la revolució d'octubre van ser notables.

1. La CEDA va augmentar la seua influència en el govern. Es va formar un nou govern

presidit per Lerroux i 5 membres de CEDA.
2. Gil Robles va ser nombrat ministre de la Guerra i el general Francisco Franco, cap de
l’Estat Major.
3. Es va suspendre l’autonomia de Catalunya i es va a anul·lar definitivament la Llei de
Contractes de Cultiu.
4. Es van tornar les propietats als jesuïtes.
5. Al juliol del 1935, la CEDA va presentar un projecte per a modificar la Constitució: revisió
de les autonomies, abolició del divorci, negació de les expropiacions de terres.

A la tardor del 1935, va esclatar una forta crisi de govern:

El Partit Radical es va veure afectat per

una sèrie d’escàndols de corrupció com el Agreujament de les
cas de l’estraperlo (relacionat amb el joc diferències entre la
als casinos) i el cas Nombela (de coalició
malversació de fons) per part de diferents governamental.
polítics radicals.

La darreria del mes de desembre, Alcalà Zamora, es va decidir convocar

noves eleccions legislatives al febrer del 1936.
 5.1. Les eleccions de febrer

 A conseqüència del sistema electoral majoritari, els partits d’esquerres van decidir acudir a
les eleccions formant una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i fins i
5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

tot els comunistes i van adoptar el nom de Front Popular.

Programa:
• Amnistia política per als presos del 34.
• Restabliment de les reformes.

 Els diversos partits de dretes es van coalitzar en el Bloc Nacional, que no

van admetre els candidats del partit feixista Falange Española. El
republicans de centre també van impulsar una candidatura pròpia.

Programa:
• Implantar un règim catòlic, centralista,
corporatiu i autoritari.

 Els republicans de centre també van

impulsar candidatures pròpies.
  Després d’una intensa campanya electoral, el resultat va ser molt ajustat:

Percentatge de vots: Escons:

Front Popular: 47,03 % dels vots. Front Popular: 285 diputats.
5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

Dretes: 46,48 % dels vots. Dretes: 141 diputats.

Centre i nacionalistes: 5,27 dels vots Centre i nacionalistes: 46 diputats

 De nou, els efectes del sistema electoral majoritari van convertir una escassa
diferència en nombre de vots en una gran victòria en escons.
 5.2. Els problemes del Front Popular

 El nou govern va ser format exclusivament pels republicans d’esquerra.

5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

 La resta de partits de la coalició, socialistes i comunistes es van comprometre a donar-los

suport parlamentari.
 Manuel Azaña va ser nombrat president de la República.
 Santiago Casares Quiroga va ser investit president del Govern.
 La seua actuació es va centrar en posar en marxa el programa pactat en la coalició
electoral:

• Es va decretar una amnistia que va

excarcerar uns 30000 presos polítics.
• S’obligà a les empreses a readmetre els
obrers acomiadats el 1934.
• País Basc i Galicia: negociacions per a
l’aprovació dels estatuts.
•Es va reprendre el procés reformista.
• A Catalunya es restableix el govern de
la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia.
  Esperançats amb les perspectives de canvi, els partits d’esquerra i els sindicats es van
llançar a la mobilització popular:
 Els elements més radical de la CNT defensaren la necessitat d’accions revolucionàries,
5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

també un sector dels socialistes.

 A les ciutats van convocar vagues i, al camp, els jornalers es van avançar a la legislació
i van ocupar terres.

 La primavera de 1936, mentre el govern intentava mantindré l’ordre social, bona part de
les dretes havien dipositat les seues esperances en un colp de força que acabara amb el
Front Popular:
 Molts propietaris de terres es van oposar a les mesures del govern.
 Alguns empresaris van tancar fàbriques i van expatriar capitals.
 L’Església va tornar a llançar campanyes contra la República.
 La Falange va fomentar un clima de crispació política amb la formació de patrulles
armades que van portar a terme accions violentes contra els líders d’esquerra.
Aquestes que rebien la mateixa resposta per part dels militants més radicals de
l’esquerra.
 5.3. De la conspiració al colp d’Estat

 Aquest clima d’intransigència i enfrontaments va afavorir els partidaris del colp d’estat.
5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

 La idea de la conspiració es va estendre per les casernes gràcies a la Unión Militar

espanyola que va tindre un protagonisme fonamental en la preparació del colp.
 El govern va canviar de destinació els generals sospitosos: Franco a les Canàries;
Mola, a Navarra; Goded, a les Illes Balears) però no els va destituir.

General Franco General Mola General Goded

 La preparació del colp d’Estat militar va començar fins i tot abans del triomf electoral del
Front Popular. La mateixa nit de les eleccions Franco va intentar declarar l’Estat de Guerra.
 Però la planificació de la conspiració militar va tindre a l’inici poca força i mala organització,
fins que s’hi va posar al capdavant el general Emilio Mola, veritable cap del colp d’Estat fins a
juliol del 1936.
  El pla consistia en un pronunciament simultani a totes les guarnicions possibles, sent claus
les de Madrid i Barcelona, amb protagonisme especial de l’exèrcit d’Àfrica, comandat per
Franco.
5. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)

La planificació va estar a càrrec del General Mola, conegut com el

Director, i el general Sanjurjo, hauria de posar-se al capdavant d’una
junta militar quan la revolta esclatara.

General Sanjurjo
Els conspiradors van aconseguir:
 El suport d’altres generals, fins i tot amb fama de republicans, com Cabanellas o
Queipo de Llano.
 També van aconseguir suport econòmic i financer.
 Van establir contactes amb la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.
 Comptaven amb el suport de forces polítiques de la dreta: monàrquics, carlins i
falangistes.

L’INICI DEL COLP D’ESTAT

Després de diversos ajornaments la sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol i es va
estendre el 18 de juliol a la península.
El detonant va ser l’assassinat, el 14 de juliol, a mans d’un grup d’esquerrans del dirigent
monàrquic José Calvo Sotelo com a venjança per l’assessinat del tinent Castillo.
CAPS D’ESTAT I DE GOVERN DE LA II REPÚBLICA
 PRESIDENTS DE LA 2a REPÚBLICA
CAPS D’ESTAT I DE GOVERN DE LA II REPÚBLICA

CAPS DE GOVERN
DE LA 2a REPÚBLICA