1931-1936

La Generalitat de Catalunya és la institució catalana d'autogovern establerta l'any 1931 i que

funcionà fins al 1939 en el marc de la Segona República Espanyola. La institució en aquest
període és denominada historiogràficament "Generalitat republicana" (vegeu Generalitat de
Catalunya per l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

La lliga no participa en el pacte de st. Sebastia

El pacte de sant ssebastia

Esquerra republicana de catalunya

Lluis Companys

Francesc mssiá (estat catala)

14 d’abril, el día de la proclamació de la republica

Els resultats de catalunya reforçen molt més

No es poden triar diputats que radactin l’estatut

L'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932 són dues lleis estatutàries que van regular el
funcionament i l'organització de Catalunya dins de l'Estat espanyol. Tot i que són dues lleis
diferents, tenen algunes similituds i diferències.

L'Estatut de Núria va ser aprovat el 1931 per la Generalitat de Catalunya, i va ser el primer
estatut d'autonomia que va tenir Catalunya. L'estatut establert una estructura de govern i
administració autònoma per Catalunya, reconeixent el seu caràcter nacional i la seva llengua
pròpia, entre altres qüestions. Tanmateix, l'estatut de Núria va ser anul·lat pel govern espanyol
el 1934.

L'Estatut de 1932 va ser aprovat pel Parlament espanyol el 1932, i va ser una llei que establert
l'autonomia de Catalunya dins de l'Estat espanyol. A diferència de l'estatut de Núria, l'Estatut
de 1932 va ser aprovat pel Parlament espanyol i, per tant, va tenir una major legitimitat
política. A més, l'Estatut de 1932 va establir una estructura de govern autònom per Catalunya,
que incloïa una diputació provincial i un president de la Generalitat, entre altres institucions.

Tot i així, l'Estatut de 1932 va ser suspès el 1934, i posteriorment anul·lat per la dictadura
franquista el 1939. Així, l'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932 van ser lleis que van intentar
establir l'autonomia de Catalunya, però van ser anul·lades pel govern espanyol i la dictadura
franquista, respectivament.

Aquest sectors rebutjen l’autonomia de catalunya

Es el espanya 1 y no 51 ja que son anarquistas

Josep terradelles
El que fan és criticar a staling

Principal referent contrari a staling  Trotskija

(Un catala asesina a Trotskija)

Foment del TREVALL

El noviembre del 32 (1res elección)

135

Els diputats trien el president, i el presidentels consellers

Companys es converteix en president del parlament

Reforma agrícola militar…

Noviembre del 33 cau el govern despanya

Reforma agraria

A nivel espanyol guanya el partit radical y la ceda

(1res eleccions que voten les dones )

És substituit per lluis Companys (2 presidents )

Fets d’octubre del 34

Te una importancia mes alla de la propia catalunya
Lleis de contractes de conrreu (aplicación a catalunya de la reforma agraria )
Unió de rebesarias gran sindicat que defensa interesos dels pageso
Entra la cesda al gober
Elque s’havia de fer és una revolución obrera

Creu qye el gvern de lerous caura

Companys proclama l’estat catala
La CNT no es movilitza
Clausura al parlament i suspen l’estatut
El personatge de preidencia és pic i pon
L’etapa del front popular:
Les elección les guanya claramente el front d’esquerres
L’obra de gobern de la generalitat
Radio asociación de catalunya RAC 105
Francesc Ferrer i guardia

Moren uns 5.000 aclesiastics

Els anarquistas i els marxistes s’enfronten
Evolució a la zona nacional
Serrano Suñer El cuñado de franco
El generalismo de los ejércitos españoles1/10/36
Era fill de jore Antonio primo de rivera
Falanje española tradicionalista y de las jons
Al cap porate ala bolla baremal del els carlina
N hi han competicions esportives
Enrric ganverra el barça durant la guerra civil (en guerra)
Pesuc

Fi de la guerra civil º
Mort exili i preso

Hi ha molts morts lluny del front

Cambodga és el primer país amb mes foses comuns pero obrir, i espanya el 2n
Aixó provoca desastre
Medio millón ravensbre