a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta.

(0’75 punts)
Aquesta Font es un fragment de la pagina 271 fins a la 272 dels Documents de Catalunya
(1990), un recull de textos històrics vist a Barcelona , Barcanova. Es una font primària,
contemporània als fets i caire polític.
Aquesta font tracta de una proclama o discurs del president de la Generalitat de Catalunya Lluis
Companys on trenca amb el govern central, proclama l’Estat Català dins d’una República
Federal i on convida a l’establiment a Catalunya d’un govern provisional de l’esmentada
República Federal.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75
punts)
Aquesta Font pertany al context temàtic de la 2ª República (1931-1936), concretament als Fets
d’Octubre de 1934 a Catalunya.
Un context històric caracteritzat on Catalunya en els darrers mesos del 1933 i l’octubre de 1934,
es caracteritzà per tenir un marc polític i social plenament diferenciat del de la resta de l’Estat.
Aquest marc polític propi s’havia anat articulant, molt especialment, d’ençà de la proclamació
de la República el 14 d’abril de 1931. Fins al 1936 Catalunya va mantenir una situació
d’excepcionalitat dins la República espanyola: era l’única autonomia existent arreu de l’Estat.
L’escenari diferenciat de la Catalunya autònoma va produir una dinàmica interna durant el 1934
que va conduir a l’acció de força del 6 d’octubre. En primer lloc, els resultats de les eleccions
generals republicanes havien tingut una concreció prou diferenciada: arreu de l’Estat els
republicans d’esquerres i els socialistes s’enfonsaven mentre la dreta antirepublicana de Gil
Robles, la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), i els lerrouxistes sortien
victoriosos. A Catalunya, en canvi, la dreta catalanista de la Lliga havia guanyat les eleccions
però amb molt poca diferència respecte el republicanisme catalanista. En segon lloc, la mort de
Francesc Macià, el desembre de 1933, va convertir en nou president del govern de la Generalitat
a Lluís Companys. Companys va compondre un govern de concentració esquerrana i catalanista
que va donar nova força a l’autogovern de Catalunya i que, a més, es va veure reforçat amb els
bons resultats de les eleccions municipals de gener de 1934. El contrast entre la realitat catalana
i la situació política de la resta de l’Estat es va fer més que evident: si a Catalunya hi havia un
govern republicà catalanista que pretenia aprofundir en l’autonomia i en un ampli programa de
reforma al govern de l’Estat eren els lerrouxistes amb el suport de la CEDA els que tenien a les
seves mans el futur de la República. A partir d’aquest moment, la Catalunya autònoma,
republicana i esquerrana es va convertir en el cavall de batalla predilecte de les dretes
antirepublicanes per acabar amb la democràcia republicana. La victòria electoral de Gil Robles i
els governs del partit de Lerroux van significar un clar sotrac per a l’autogovern dels catalans i
per al projecte socialment reformador de la República. L’anticatalanisme era un element
distintiu de la dreta antirepublicana, de la mateixa manera que ho era l’exaltació de
l’”antidemocràcia”. En aquest sentit, la preponderància de la CEDA a partir de novembre de
1933 suposava un desafiament absolut a la legitimitat i viabilitat de la Catalunya republicana i
les seves institucions. Per aquest motiu, una qüestió com la Llei de contractes de conreu va
passar a ocupar un lloc central en la política espanyola.
La llei de contractes de conreu havia estat aprovada pel parlament de Catalunya l’abril de 1934
com a mesura per a facilitar que rabassaires i pagesos pobres es convertissin en propietaris de la
terra que treballaven. No es tractava de cap llei revolucionària. Seguia allò establert en altres
reformes similars arreu d’Europa de respecte a la propietat privada de la terra. Per a les dretes
antirepublicanes, amb el suport entusiasta de les dretes catalanes, el conflicte sobre la llei de
contractes resultava especialment manipulable pel que tenia d’indissociable amb l’anomenat
“problema catalán”. Inicialment fou la principal força conservadora de Catalunya, la Lliga
Catalana, qui, en companyia del partit d’Alejandro Lerroux, qüestionà la legitimitat de
l’autonomia i la sobirania catalana. Es demanava al govern central que portés la Llei de
contractes davant el Tribunal de Garanties Constitucionals amb l’argument que el parlament de
Catalunya no tenia competències per a legislar sobre la matèria. En conseqüència, calia declarar
la llei inconstitucional. La conseqüència directa de l’acció de la Lliga, lerrouxistes i l’Institut
Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) fou la de posar en dubte la legitimitat de l’autonomia
catalana i facilitar que la dreta antirepublicana agafés l’anticatalanisme com un dels grans eixos
de la seva acció.
El Tribunal de Garanties Constitucionals declarà nul•la la llei de contractes de conreu el 8 de
juny de 1934. Quatre dies més tard el Parlament català aprovava una nova Llei de contractes
totalment idèntica a la votada anteriorment. Finalment la fórmula legal que resolgué el conflicte
fou la d’afegir un article addicional a la Llei de Contractes que permetia posar d’acord els
preceptes d’aquesta amb la Constitució. La solució jurídica quedava resolta però aquesta no
tenia cap tipus de recorregut sense la solució política. Aquesta darrera no es produiria per
diversos motius.

c) Expliqueu dues de les idees principals contingudes a la font (1 punt)

A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

En primer lloc, quan Companys diu “Les forces monarquitzants i feixistes que d’un
temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat
el poder” fa referencia als resultats de les eleccions generals republicanes havien tingut
una concreció prou diferenciada en Espanya els republicans d’esquerres i els socialistes
s’enfonsaven mentre la dreta antirepublicana de Gil Robles, la Confederación Española
de Derechas Autónomas (CEDA), i els lerrouxistes sortien victoriosos. A Catalunya, en
canvi, la dreta catalanista de la Lliga havia guanyat les eleccions però amb molt poca
diferència respecte el republicanisme catalanista.
En segon lloc, quan Luis Companys diu “proclama l’Estat Català de la República
Federal Espanyola” fa referencia a que en Catalunya hi havia un govern republicà
catalanista que pretenia aprofundir en l’autonomia i en un ampli programa de reforma al
govern de l’Estat eren els lerrouxistes amb el suport de la CEDA els que tenien a les
seves mans el futur de la República. A partir d’aquest moment, la Catalunya autònoma,
republicana i esquerrana es va convertir en el punt de mira de les dretes antirepublicanes
per acabar amb la democràcia republicana. La victòria electoral de Gil Robles i els
governs del partit de Lerroux van significar l’arribada per a l’autogovern dels catalans i
per al projecte socialment reformador de la República.