a)

Aquesta font és un acudit titulat “Al frontón condal” publicat pel setmanari satíric “Cu-cut!” l'any
1905. És una font no textual i de caire satíric.

Aquesta font tracta d’una reunió de burgesos on es pot observar com al fons de la vinyeta es
desplacen cap a un recinte Deportiu barcelonès anomenat “el Frontón condal”. Al davant s’observa
un militar dialogant amb un dels burgesos, preguntant-li a aquest què es celebra. El burgès contesta
que es celebra la victòria de la Lliga regionalista a les eleccions municipals, i el militar diu que ja
pensava ell que si es celebrava una victòria no podia ser dels militars, fent burla a l’exèrcit espanyol.

b)

Aquesta font pertany al context temàtic de la crisi de la restauració borbònica (1898-1931), i al

catalanisme polític (1833-1930), concretament a l’incident del “Cu-cut!” I l’atac a la Veu de
Catalunya (25 novembre de 1905)

Un context històric caracteritzat per un conflicte pendent al Marroc i el fort antimilitarisme degut a
batalles perdudes, sobretot a les illes d’Ultramar contra els EEUU. També per la victòria electoral de
la Lliga regionalista al 1901 i la creació de dos setmanaris satírics anomenats “La veu de Catalunya” i
“Cu-cut!”. Posteriorment les divisions de la lliga degut a l’augment del republicanisme per la
influència de l’obra “La nacionalitat catalana” de Prat de la riba, mentre que la lliga era monàrquica.
Els republicans que formaven part de la lliga regionalista van crear el partit anomenat centre
nacionalista república, que va fracassar degut a la popularitat del republicanisme lerrouxista. Al 25
de novembre 1905 es va produir dos atacs a setmanaris catalanistes de la Lliga Regionalista perquè
un d’ells (el “Cu-cut!”) es va burlar dels militars. L’altre setmanari atacat va ser la Veu de Catalunya.

c)

A partir d’aquesta font podem extreure dues idees principals.

Primerament podem veure que tots els homes que van a celebrar la victòria són burgesos. Això fa
referència a que la Lliga regionalista, el partit que ha guanyat les eleccions, era un partit bastant
conservador i que donava suport a la burgesia. La voluntat de la Lliga per ser conservadora i
monàrquica era amb propòsit de poder aconseguir tractar amb el rei, ja que qualsevol altra ideologia
no aconseguiria que el rei accedís a tractar amb els catalanistes.

Posteriorment podem observar un militar espanyol (no català) baixet i mal vestit expressant que si
es tracta d’una victòria no pot ser dels militars. Això fa referència al fort antimilitarisme de l’època
degut a successos anteriors com la pèrdua de les illes d’ultramar l’any 1898. Es tracta d’una clara
burla al exèrcit espanyol a la vegada que els mostren que a Catalunya si estan obtenint èxits. També
és una crítica al sistema espanyol que no estava aplicant el regeneracionisme, per molt que ja
s’estava parlant sobre aplicar-lo.