1.

Tipus de document i procedència

Aquest document és una font de suport textual primari (contemporani al text), de naturalesa
política i social; i de caràcter públic.

El tema és el conjunt de peticions per a Catalunya per part de la Lliga de Catalunya.

La procedència de la font és Missatge a la Reina Regent, redactat l’any 1888 per la Lliga de
Catalunya a Barcelona.

2. Context històric

El context històric d’aquesta font és la Restauració Borbònica, període de la història

contemporània d’Espanya que va començar l’any 1875, després del Sexenni Democràtic
(1868-1874), i va acabar l’any 1931 amb la Segona República (1931-1936). La Restauració
es divideix en dues etapes. La primera fase, que comença el 1875, acaba el 1898 amb el
“Desastre de Cuba”. La segona fase comença el 1898, i acaba l'any 1931 amb la
proclamació de la Segona República.

Aquesta font pertany a la primera fase de la Restauració Borbònica, etapa caracteritzada pel
regnat d’Alfons XII (1876 - 1885), i la regència de Maria Cristina (1885 - 1898).
Concretament es troba dins de la regència de Maria Cristina un moment marcat pel Pacte
del Pardo, el creixent conflicte de Cuba i les Filipines, i un creixement del catalanisme polític
molt important.

3. Comenteu 4 idees

En el moment en què aquest document va ser enviat el catalanisme polític estava en un

moment de creixement, que a poc a poc adquiria un caràcter més conservador. Es va
aprofitar que la reina Maria Cristina estava a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal
per fer-li arribar el document. Tres anys abans s’havia enviat al Rei el Memorial de Greuges,
el primer manifest polític unitari del catalanisme, on Catalunya deixava per escrit les seves
queixes. El document, però, va ser ignorat quan Alfons XII va morir. I llavors, tres anys més
tard s’enviava un document a la reina regent Maria Cristina on es demanava una autonomia
catalana i un autogovern; entre altres.

Com veiem en les primeres dues línies del primer paràgraf Catalunya demana les Corts, un
sistema d’autogovern, que depengui molt menys del poder central. Volen que en aquestes
corts totes les classes socials puguin ser representades. També proposen que es votin els
pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què ha de contribuir Catalunya a les despeses
generals d’Espanya en aquestes corts. En general, volen recuperar aquelles corts, i amb
això l’autonomia, que Catalunya tenia abans del Decret de Nova Planta el 1714.

En segon lloc, es demana el dret d’escollir el nombre de soldats i batallons mobilitzats per a
l’exèrcit espanyol en les guerres o afers bèl·lics. Denuncien el sistema de quintes, sistema
que més tard s’emprarà en el conflicte de Cuba a Catalunya.
Ja en el segon paràgraf, veiem que es demana que es faci oficial la llengua catalana a
Catalunya, per així poder utilitzar-la en l'educació i l’ensenyament. El català va estar i ha
estat sempre un símbol del nacionalisme català. EL DECRET DE NOVA PLANTA HAVIA
PROHIBIT EL CATALÀ COM A LLENGUA ADMINISTRATIVA I D’ENSENYAMENT, EL
CATALANISME POLÍTIC LA VOL RECUPERAR. SERÀ MOLT IMPORTANT EL PAPER DE
LA RENAIXENÇA. i tot i que en aquest moment només era vista com una llengua poc culta,
va ser un símbol del catalanisme conservador també.

L’últim punt a destacar el trobem també al segon paràgraf, i és la voluntat de fer de

Catalunya un territori amb capacitat de tràmits o judicis oficials. Volen que els judicis es facin
a Catalunya, en català. Demanen que el cap d’Estat vingui a Catalunya a fer els tràmits
relacionats amb la nació catalana, i que els càrrecs polítics catalans siguin ocupats per
ciutadans catalans. En general volen retornar l’estatus i l’organització legislativa, executiva
judicial que Catalunya tenia abans del Decret de Nova Planta.

En resum, Catalunya demana que se la reconegui com a nació, amb un govern propi i una
llengua oficial, i defensa el dret d’escollir el nombre de soldats catalans enviats a l’exèrcit
espanyol. Aquest document és fonamental i crucial pel catalanisme polític, especialment per
la redacció del tercer document oficial del catalanisme; Les Bases de Manresa, on la Unió
Catalanista va escriure un programa polític per a Catalunya, i el seu paper dins d’Espanya.