ELS ORÍGENS DEL CATALANISME POLÍTIC

1. El Catalanisme Cultural: Què és; influències; finalitat; objectius; autors; obres

-El catalanisme és un moviment cívic, cultural i polític amb estructures
d'esquerra, centre i dreta que promou el reconeixement de la política, la
història, la llengua, la cultura i la identitat nacional catalanes. Els seus
autors i iniciadors més importants són: Valenti Almirall, Enric Prat de la
Riba, Angel Guimerà.
2. El Catalanisme Polític

2.1. Inicis del catalanisme polític: Al darrer terç del segle XIX el moviment
catalanista va anar més enllà de les reivindicacions lingüístiques i
literàries i va adoptar un caire polític que reivindicava el reconeixement
del particularisme català i demanava el dret a l'autogovern.
El 1880 la tasca propagandistica de Valentí Almirall, considerat un dels
principals impulsors del catalanisme polític, el va portar a promoure el
Primer Congrés Catalanista, que pretenia aplegar tendències diverses,
des del federalisme republicà fins al corrent que pels volts del 1870
havia fundat la primera associació catalanista, La Jove Catalunya, al
voltant de la publicació La Renaixensa.

2.2. El Catalanisme Progressista: Proposta catalanista de Valentí Almirall

- Antecedents polítics de V. Almirall: V.almirall entre 1868 i 1881 va

militar al Partit Republicà Democràtic Federal vertebrat al voltant del
Club dels Federalistes (1868-1869), del qual va ser elegit el primer
president alhora que del diari L'Estat Català. Després del fracàs de la
Primera República, va fer un gir catalanista i va trencar amb el gruix
del Partit Federal, que dirigia Pi i Margall.
- Diari Català (1879): Va ser el primer diari escrit íntegrament en català
per V.Almirall. Va defensar el republicanisme federal i va intentar
formar consciència catalanista. Durant els seus tres anys de vida, va
prestar especial atenció a la informació de les comarques i es va
proposar d'actuar com a portaveu de les classes populars. Va ser
suspès tres vegades, temps durant el qual es va publicar sota tres
títols alternatius: La Veu de Catalunya i Lo Catalanista. Es va
suspendre el 1881 arran de la ruptura política entre el
federalcatalanisme de Valentí Almirall i el republicanisme federal
espanyol de Pi i Margall.
- Primer Congrés Catalanista (1880): Va ser una assemblea celebrada a
Barcelona (Espanya) entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre del
1880 per fixar l'ideari del catalanisme polític. Va ser convocada per
Valentín Almirall, propietari, editor i redactor del Diari Català,
mitjançant un article publicat el 8 d'agost d'aquell mateix any amb el
títol Lo Primer Congreso Catalanista.
- Centre Català (1882): Va ser una entitat catalanista fundada a
Barcelona el 1882 a partir de les bases fixades al Primer Congrés
Catalanista, per defensar el que els seus propulsors entenien com a
interessos morals i materials de Catalunya.
- Segon Congrés Catalanista (1883): Va ser una assemblea convocada
pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny
del 1883, per tal de discutir i votar el Programa del Catalanisme,
proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien
d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina
exclusivament catalana.
- Memorial de Greuges (1885): Era el nom amb què es coneixia
popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y
materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel
Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
- “Lo Catalanisme” (1886): És un libro publicado por Valentí Almirall en
1886. Supuso la culminación de la divulgación doctrinal de un nuevo
catalanismo llamado particularismo y el intento de organizar un
movimiento emancipador en Cataluña pero nunca separatista,
después del desengaño de Almirall ante el federalismo español , con
lo que había roto en 1881.

2.3. El Catalanisme Conservador: Durant la implantació de l'Estat liberal

una bona part del clero català s'havia arrenglerat amb el carlisme i havia
adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, i
després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII,
una part del clero va abandonar aquests plantejaments per buscar un
espai dins el liberalisme més conservador. En aquest trànsit hi va tenir
un pa- per important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual
impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques
de la ciutat de Vic.

2.3.1. Catalanisme Conservador Catòlic

- El Vigatanisme: Va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat en

gran manera pels membres de les institucions eclesiàs-tiques de la
ciutat de Vic.
- La Veu de Montserrat (1878): Va ser un setmanari de contingut religiós i
catalanista d'orientació moderada, escrit en català. Fou fundat el 2 de
febrer de 1878 pel canonge vigatà Jaume Collell, al municipi de Vic.
La revista arribà a ser portaveu del catolicisme moderat i el
catalanisme regionalista a Catalunya.
- Torras i Bages “La Tradició Catalana” (1892): És una obra de caràcter
polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels
màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep
Torras i Bages.

2.3.2. Catalanisme Conservador Burgès, cultural i intel·lectual

- La Renaixença (1871): Va ser una publicació periòdica que va aparèixer

a Barcelona l'1 de febrer de 1871 i l'últim número de la qual es va
publicar el 9 de maig de 1905. Inicialment va ser d'aparició quinzenal,
fins que el 1881 la seva aparició es va fer diària.
- La Lliga de Catalunya (1887): Va ser una organització catalanista
fundada el 1887 -durant la Regència de Maria Cristina d'Habsburg-
Lorena- producte de l'escissió del corrent del Centre Català enfrontat
a Valentí Almirall. El 1891 es va transformar en la Unió Catalanista la
primera assemblea de la qual el març de 1892 va aprovar les Bases
de Manresa considerades com l'acta de naixement del catalanisme
polític.
- Missatge a la Reina Regent (1888): Va ésser un document signat per
2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria
Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics
de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats
pel grup de La Renaixensa.
- Campanya pel Dret Civil Català (1889): Era una campanya que
defensava de manteniment del dret civil català i estava en contra del
projecte de reforma del Codi Civil que es discutia al Congrès dels
Diputats de Madrid. Finalment, el govern va accedir a canviar la
redacció del Codi Civil, i aquest fet va ser presentat com "la primera
victòria del catalanisme".
- Unió Catalanista (1891): Va ser un grup polític format a Barcelona el
1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van
posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi
civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
- Bases de Manresa (1892): Les Bases per a la Constitució Regional
Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa, és el document
presentat com a projecte de constitució regional catalana per a una
ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants
de les associacions catalanistes, reunides a Manresa (Barcelona) els
dies 25 i 27 de març del 1892 per iniciativa de la Lliga de Catalunya.
Les Bases de Manresa se solen considerar com l'acta de naixement
del catalanisme polític, almenys el d'arrel conservadora.
- Tancament de Caixes (1899): Va ser una protesta dels botiguers i dels
industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del
Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo
Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments
comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense
que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert
i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona.
- Centre Nacional Català (1900): Va ser un grup polític catalanista fundat
a Barcelona el 3 de setembre de 1899 per antics militants de la Unió
Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.
- La Lliga Regionalista (1901): Va ser un partit polític espanyol d'àmbit
català que va tenir una importància relativa durant el període de la
Restauració. El partit, que va tenir una ideologia conservadora i
catalanista, va estar encarnat durant bona part de la història pel
polític Francesc Cambó.